Enfilats a la parra

Visions des de la Mediterrània

EL GOVERN TRANSNACIONAL D’AFGANISTÀN. UNA DERROTA PREVISIBLE. ENTREVISTA A GILLES DORRONSORO

Com va sorgir la idea d’aquest llibre?

Gilles Dorronsoro: aquest llibre va néixer d’una experiència de tres anys en un grup de reflexió americà, el Carnegie Endowment for International Peace, durant el primer mandat d’Obama. A la pràctica, dedicava el meu temps a assistir a reunions, conferències, a veure polítics (fins i tot a Biden, després vicepresident), als militars, etc. Inicialment, estava molt sol en la meva línia, una retirada controlada per permetre la consolidació del règim afganès, perquè ens trobàvem en plena expansió (el ràpid augment de recursos civils i militars). Res funcionava en l’estratègia nord-americana, ho constatava cada cop que vitjava a l’Afganistan i, tanmateix, la màquina civil-militar accelerava la seva carrera cap a la derrota. Eren els dies en què vaig escriure larticle titulat “L’OTAN a l’Afganistan o el futur incert del Titànic” … el llibre és el producte filtrat i distant d’aquesta ràbia inicial.

La guerra a l’Afganistan és la més llarga que ha dut a terme fins ara els Estats Units (ha durat 20 anys). Al públic no li interessava, com vam poder comprovar al llarg de la campanya electoral nord-americana del novembre passat, durant la qual el conflicte es va esmentar molt poc en els debats.

Gilles Dorronsoro: la retirada nord-americana s’ha completat si fa no fa a principis de 2021, i aquest fet posa fi a una guerra molt llarga (però amb pèrdues molt baixes des del 2014). El que és fascinant d’aquest procés és que els Estats Units acaben de viure una derrota important, que al meu entendre les conseqüències són tan importants com les del Vietnam. Al-Qaeda surt més reforçada d’aquesta guerra, els talibans són els interlocutors privilegiats dels governs regionals, l’Estat Islàmic a Khorassan (regió nord-est de l’Iran) continua sent una greu amenaça. No obstant això, hi ha un silenci gairebé total sobre aquestes qüestions tant dels governs com de les opinions (els mitjans de comunicació no són els principals responsables al respecte). Como este conflicto es presentat com a vital (diversos bilions de dòlars invertits) està tan absent de l’espai públic actual? Ha tingut lloc una guerra a l’Afganistan? De vegades ho dubto, d’aquí potser la utilitat d’aquest llibre.

Escrius: “A l’Afganistan, els recursos internacionals destrueixen l’Estat més del que el construeixen”. Pots desenvolupar aquesta idea?

Gilles Dorronsoro: històricament, el procés de formació de l’estat afganès s’ha dut a terme des de l’exterior, en particular l’establiment de fronteres i els recursos militars i financers necessaris per a la construcció d’institucions. La situació va canviar el 2001 quan, per primera vegada, les potències intervinents van substituir l’estat afganès i van impedir l’aparició d’un espai pacífic de deliberació i contestació. .Una de les principals conseqüències d’aquest mode d’intervenció és, efectivament, obviar l’Estat i prohibir la formació d’un espai polític. En aquest sentit, la principal causa de la derrota occidental és haver deixat als Talibans la idea de l’Estat construint per exemple un sistema judicial més fiable que el del govern.

La vostra conclusió té per títol “Una guerra exòtica o un mirall distorsionador?”. De fet, sembla que l’Afganistan ha estat i és encara un lloc d’experimentació per a l’organització de les nostres societats occidentals i les nostres pràctiques de govern. Podeu ampliar una mica aquest punt?

Gilles Dorronsoro: El que anomeno “govern transnacional” de l’Afganistan, el pes decisiu de les organitzacions no afganeses en tots els aspectes de la vida pública (polítiques públiques, seguretat, legislació, etc.), es pot veure com una caricatura de certs processos que coneixem prou bé als nostres països: creixent heteronomia de camps socials, saqueig de recursos públics per part d’actors privats, reducció de l’espai polític a favor de la lògica burocràtica neoliberal, etc. Aquests processos són, a l’Afganistan, de tal magnitud que la crisi social està trencant la societat i, en última instància, condueix a la guerra civil.

Com vas treballar? Quins problemes heu trobat sobre el terreny?

Gilles Dorronsoro: El meu primer viatge a l’Afganistan data del 1988; la meva experiència en el terreny significa que no vaig tenir cap problema en particular per desplaçar-me per la societat afganesa (amb les precaucions habituals) després del 2001. Els importants canvis en la societat, en particular la diferència d’actitud envers els occidentals, han provocat fractures amb les meves primeres experiències. No poder circular lliurement a les zones rurals (especialment al sud i l’est del país) va representar un trencament dels meus hàbits laborals. En alguns casos em vaig haver de limitar a utilitzar relats en lloc d’anar-hi. Aquesta distància creixent de la societat afganesa va ser, per descomptat, un reflex de les transformacions polítiques en curs.

Però, per a mi, la dificultat real era més aviat del costat dels internacionals. La bombolla occidental a Kabul era psicològicament insuportable de vegades: per exemple, la prohibició pels afganesos d’entrar a bars on es comprovaven els DNI a l’entrada. La connivència, la corrupció, la ceguesa intencionada eren les regles del joc i, fins i tot amb retrospectiva, el nivell de cinisme que regnava encara em sembla inacceptable.

Com podem explicar que els Occidentals no hagin après dels seus fracassos a l’Afganistan?

Gilles Dorronsoro: No hi va haver debat: el silenci dels exèrcits i governs occidentals és fascinant. D’una banda, reflecteix un rebuig respecte les responsabilitats envers el poder civil, tot i que l’exèrcit nord-americà ha definit bàsicament l’estratègia. D’altra banda, les disfuncions massives de l’OTAN fan que una anàlisi de les causes de la derrota comportarien implicacions polítiques vergonyoses, per tant probablement en això rau l’elecció del silenci i l’oblit.

Entrevista realitada per Corinne Deloy. Publicat en SCIENCESPO, 3 de febrer 2021. Centre de Recherches Internationales (CNRS de l’Estat Francès)

Gilles Dorronsoro, un dels principals especialistes de la regió, publica “El govern transnacional de l’Afganistan. Una derrota força previsible” a les edicions de Karthala, 2021. Ens va facilitar aquesta entrevista.  Dorronsoro és a més a més autor de nombrosos llibres:

  • La Révolution afghane, des communistes aux tâlebân, Khartala, 2000
  • (en) Revolution Unending: Afghanistan, 1979 to the Present, Columbia University Press, 2005
  • La Turquie conteste : régime sécuritaire et mobilisations sociales, Éditions du CNRS, 2005
  • La Turquie, périphérie occidentale ou puissance d’Asie ?, éditions Autrement, 2009
  • Le Reniement démocratique. Néolibéralisme et injustice sociale, éditions Fayard, coll. « Raison de plus », 2019
  • Le gouvernement transnational de l’Afghanistan. Une si prévisible défaite, Khartala, 2021.

SODEPAU publiquem i traduïm aquesta entrevista que és del mes de febrer d’enguany, ja que creiem aporta molts elements per entendre el context actual d’un Afganistan, de moment, governat pels Talibans i diversos i múltiples aliats.  És un govern, que  agradi o no, representa un país alliberat de la presència imperial occidental. Segurament aquest fet és pot comparar a la derrota dels EE.UU. al Vietnam, o a la revolució Iraní del 1979, entre d’altres moments històrics als que es podria fer referència per entendre el moment i el context històric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.