SOBRE L’AFGANISTAN AGOST 2021
Des de SODEPAU fa molt temps que seguim els esdeveniments als territoris del Llevant, Mesopotàmia i Centre Àsia. Les agressions i la guerra continuada contra els pobles i països d’aquests territoris, des de principis dels anys 80, han deixat un panorama de destrucció, assassinats generalitzats i guerra total. Tot això ha comportat un profund menyspreu als drets humans i el respecte per la vida. En concret, a l’Afganistan, la societat civil ha estat la perdedora en totes les circumstàncies. Aquest context de violència ha facilitat que el patriarcat s’hagi vist reforçat i les opressions de gènere, de classe i d’adscripció sòcio-cultural s’han fet més evidents, més dures, més insuportables.
La “guerra contra el terrorisme” es fa més explícita i evident amb la doctrina dels EE.UU després de l’ 11S. Aquesta política ha estat un fracàs per a les voluntats i interessos imperials dels EE.UU i d’Europa. Aquesta guerra, pel cap baix, ha provocat l’enfonsament de dos països: l’ Irak i l’Afganistan, aquest darrer, ja devastat en la guerra dels mujahidins contra els soviètics. Centenars de milers de persones mortes, assassinades, empresonades, represaliades; centenars de milers d’exiliades i refugiades, mal vivint arreu.
El fenomen del Taliban és fruït d’aquest context, i de l’extrema violència que els diferents sectors socials i culturals de l’Afganistan han patit. No ens podríem imaginar que les diferents respostes armades dels i les afganeses a tanta violència fos, en general, amable, agradable i considerada amb els drets humans. També han existit altres respostes i resistències no armades i pacífiques que han quedat anorreades enmig del soroll mediàtic de la guerra.
La nova invasió, que clamava per la defensa dels drets humans i en particular dels drets de les dones, liderada pels EE.UU, l’any 2001, va derivar en la instauració d’un règim corrupte, feble, insostenible, que mai es va preocupar de la població afganesa ni tampoc dels drets de minories culturals, de les dones, nenes i nens.
El conreu de l’opi ha crescut exponencialment. El narcotràfic ha permès finançar tots els bàndols armats en una guerra continuada, cruel i sense fi.
Les tropes ianquis i els seus mercenaris i aliats, han fet servir tota mena d’armes, i estratègies criminals, contra tothom, i especialment contra la societat civil. També, el Taliban i els senyors de la guerra han fet ús extrem de la violència generalitzada.
En els últims anys, ni des d’Europa, ni des de Catalunya mai ningú ha dit res, ni s’ha preocupat del que estava passant. Tampoc recordem cap denúncia de la invasió soviètica del 1979, ni cap campanya de solidaritat com les que es feien a la mateixa època en favor dels sandinistes a Nicaragua, del FNL al Salvador i de la URNG de Guatemala.
No hem entès res d’aquest país, ni de la seva història. No hem fet cap esforç per conèixer el seu passat i les seves raons. Ni la diversitat dels diferents pobles que constitueixen l’Afganistan contemporani que mai s’han sotmès al dictat de l’invasor i que han generat identitats polítiques i de resistència múltiples i plurals.
Ara tothom sembla que s’ha sorprès per la victòria “inesperada” del Taliban a gairebé tot el territori afganès. La derrota de la invasió dels EE.UU i els seus aliats ja s’havia fet palesa fa mesos amb la signatura dels Acords de Doha entre Trump, representants del règim Afganès i la dirigència talibana, el mes de febrer de 2020, que segellava la retirada de les tropes de la coalició occidental i el reconeixement, de facto, de la victòria de les forces Taliban. Ben segur que també hi eren presents, o ho seguien d’aprop, autoritats polítiques i militars del Pakistan, i d’altres països com l’Aràbia Saudita, Iran, Xina…
El nou president dels EE.UU, Joe Biden, va fer unes declaracions per desorientar el personal i generar boira, tot amagant la gran derrota de l’imperi ianqui i dels seus aliats europeus- que cada cop pinten menys en l’escena mundial- davant d’uns “muntanyencs” cruels, i mancats de misericòrdia. Podíem imaginar un altre escenari?
Amb aquesta reflexió i comunicat d’urgència, no som capaços d’incloure tots els matisos i complexitats de la situació viscuda i present a l’ Afganistan i a tota la regió de Mesopotàmia i Llevant.
A SODEPAU no ens agraden, ni compartim, les proclames oportunistes i simplificadores de tot tipus, i menys aquelles difoses per part de les nostres institucions i organismes internacionals davant d’una situació com l’actual.
A SODEPAU ens refermem en la defensa de la pau i els drets humans, per a tothom, i especialment de dones i nenes víctimes principals d’aquest conflicte, que han de ser lliures, i tractades amb dignitat, i sense limitacions a les seves maneres de viure. En la sobirania i el respecte de la dignitat dels pobles que conformen l’Afganistan, limitant la intrusió d’interessos estrangers. Rebutgem enèrgicament els empresonaments, les tortures, les venjances i represàlies, els codis d’honor i tota forma de violència gratuïta contra les poblacions desarmades. Un cop més, exigim a l’Estat Espanyol i a la resta de la UE que suspenguin la venda d’armament a països en conflicte i que vulnerin sistemàticament els drets humans i, que d’una vegada per sempre, s’obrin les fronteres per acollir als milers de persones que fugen de la violència, la fam i els conflictes armats.
Amb guerres, imposicions i violència no es construeix la pau.
SALUT i LLIBERTAT.
Sodepau a 19 d’agost de 2021