Enfilats a la parra

Visions des de la Mediterrània

Arxiu de la categoria: Comunicat

SOBRE L’AFGANISTAN AGOST 2021

Des de SODEPAU fa molt temps que seguim els esdeveniments als territoris del Llevant, Mesopotàmia i Centre Àsia. Les agressions i la guerra continuada contra els pobles i països d’aquests territoris, des de principis dels anys 80, han deixat un panorama de destrucció, assassinats generalitzats i guerra total. Tot això ha comportat un profund menyspreu als drets humans i el respecte per la vida. En concret, a l’Afganistan, la societat civil ha estat la perdedora en totes les circumstàncies. Aquest context de violència ha facilitat que el patriarcat s’hagi vist reforçat i les opressions de gènere, de classe i d’adscripció sòcio-cultural s’han fet més evidents, més dures, més insuportables.

La “guerra contra el terrorisme” es fa més explícita i evident amb la doctrina dels EE.UU després de l’ 11S. Aquesta política ha estat un fracàs per a les voluntats i interessos imperials dels EE.UU i d’Europa. Aquesta guerra, pel cap baix, ha provocat l’enfonsament de dos països: l’ Irak i l’Afganistan, aquest darrer, ja devastat en la guerra dels mujahidins contra els soviètics. Centenars de milers de persones mortes, assassinades, empresonades, represaliades; centenars de milers d’exiliades i refugiades, mal vivint arreu.

El fenomen del Taliban és fruït d’aquest context, i de l’extrema violència que els diferents sectors socials i culturals de l’Afganistan han patit. No ens podríem imaginar que les diferents respostes armades dels i les afganeses a tanta violència fos, en general, amable, agradable i considerada amb els drets humans. També han existit altres respostes i resistències no armades i pacífiques que han quedat anorreades enmig del soroll mediàtic de la guerra.

La nova invasió, que clamava per la defensa dels drets humans i en particular dels drets de les dones, liderada pels EE.UU, l’any 2001, va derivar en la instauració d’un règim corrupte, feble, insostenible, que mai es va preocupar de la població afganesa ni tampoc dels drets de minories culturals, de les dones, nenes i nens.

El conreu de l’opi ha crescut exponencialment. El narcotràfic ha permès finançar tots els bàndols armats en una guerra continuada, cruel i sense fi.

Les tropes ianquis i els seus mercenaris i aliats, han fet servir tota mena d’armes, i estratègies criminals, contra tothom, i especialment contra la societat civil. També, el Taliban i els senyors de la guerra han fet ús extrem de la violència generalitzada.

En els últims anys, ni des d’Europa, ni des de Catalunya mai ningú ha dit res, ni s’ha preocupat del que estava passant. Tampoc recordem cap denúncia de la invasió soviètica del 1979, ni cap campanya de solidaritat com les que es feien a la mateixa època en favor dels sandinistes a Nicaragua, del FNL al Salvador i de la URNG de Guatemala.

No hem entès res d’aquest país, ni de la seva història. No hem fet cap esforç per conèixer el seu passat i les seves raons. Ni la diversitat dels diferents pobles que constitueixen l’Afganistan contemporani que mai s’han sotmès al dictat de l’invasor i que han generat identitats polítiques i de resistència múltiples i plurals.

Ara tothom sembla que s’ha sorprès per la victòria “inesperada” del Taliban a gairebé tot el territori afganès. La derrota de la invasió dels EE.UU i els seus aliats ja s’havia fet palesa fa mesos amb la signatura dels Acords de Doha entre Trump, representants del règim Afganès i la dirigència talibana, el mes de febrer de 2020, que segellava la retirada de les tropes de la coalició occidental i el reconeixement, de facto, de la victòria de les forces Taliban. Ben segur que també hi eren presents, o ho seguien d’aprop, autoritats polítiques i militars del Pakistan, i d’altres països com l’Aràbia Saudita, Iran, Xina…

El nou president dels EE.UU, Joe Biden, va fer unes declaracions per desorientar el personal i generar boira, tot amagant la gran derrota de l’imperi ianqui i dels seus aliats europeus- que cada cop pinten menys en l’escena mundial- davant d’uns “muntanyencs” cruels, i mancats de misericòrdia. Podíem imaginar un altre escenari?

Amb aquesta reflexió i comunicat d’urgència, no som capaços d’incloure tots els matisos i complexitats de la situació viscuda i present a l’ Afganistan i a tota la regió de Mesopotàmia i Llevant.

A SODEPAU no ens agraden, ni compartim, les proclames oportunistes i simplificadores de tot tipus, i menys aquelles difoses per part de les nostres institucions i organismes internacionals davant d’una situació com l’actual.

A SODEPAU ens refermem en la defensa de la pau i els drets humans, per a tothom, i especialment de dones i nenes víctimes principals d’aquest conflicte, que han de ser lliures, i tractades amb dignitat, i sense limitacions a les seves maneres de viure. En la sobirania i el respecte de la dignitat dels pobles que conformen l’Afganistan, limitant la intrusió d’interessos estrangers. Rebutgem enèrgicament els empresonaments, les tortures, les venjances i represàlies, els codis d’honor i tota forma de violència gratuïta contra les poblacions desarmades. Un cop més, exigim a l’Estat Espanyol i a la resta de la UE que suspenguin la venda d’armament a països en conflicte i que vulnerin sistemàticament els drets humans i, que d’una vegada per sempre, s’obrin les fronteres per acollir als milers de persones que fugen de la violència, la fam i els conflictes armats.

Amb guerres, imposicions i violència no es construeix la pau.

SALUT i LLIBERTAT.

Sodepau a 19 d’agost de 2021

NOTA DE CONDOL PER LA MORT DE FATIMA YOUS

Amb tristesa hem rebut la notícia que la senyora FÀTIMA YOUS, una de les àvies fundadores del moviment SOS DISPARUS, després anomenat COLLECTIF DE DISPARUS ALGERIE, ha mort avui 22 de juliol del 2020.

Fàtima, al costat de la seva filla NASSERA DUTOUR, actual presidenta de la FEDERACIÓ EURO-MEDITERRÀNIA CONTA LES DESAPARICIONS FORÇADES, van impulsar aquestes associacions així com la Federació mediterrània, amb altres centenars i milers de famílies afectades per desaparicions forçades als diversos països del Mediterrani.

A Algèria, els “anys de plom”, entre el 1992-cop d’Estat militar- i finals de dècada dels 90, es van enfrontar als diversos governs algerians, a les forces policials i militars, van denunciar els complots dels serveis d’intel.ligència algeriana, i la seva impunitat, així com tota la maquinària orquestrada per fer desaparèixer milers de persones, arribant a certificar i documentar més de 15.000 persones desaparegudes al llarg d’aquests anys. Fàtima i Nasera, van perdre el seu nét i fill AMINE AMROUCHE.

Fàtima al costat de Nassera i de centenars de mares, àvies, i d’altres familiars han fet una tasca incansable a Algèria al llarg d’aquests darrers anys, en una lluita permanent al carrer, pressionant Ministres, líders polítics, i tot tipus d’instàncies i agents socials; internacionalitzant aquesta causa, i fent pressió envers un Règim autoritari, cooptat pels militars des del principi de la Revolució algeriana, cop contra Ben Bella al 1965, i més tard pel cop del 1992, contra la victòria electoral del FIS.

Darrerament van seguir implicant-se en diverses reivindicacions per assolir una veritable democràcia al país Magrebí, i sobretot Nassera, ja que Fàtima estava malalta, ha estat molt activa en la revolta del “hirak”, una revolta que ha significat el qüestionament i descrèdit total del actual Règim algerià, i que malgrat la pandèmia i el confinament, continua ben viu.

Volem compartir el dolor per aquesta pèrdua amb les amigues i amics algerians, i la família de FÀTIMA YOUS.

BARCELONA, 22 DE JULIOL DE 2020

Posicionament de SODEPAU davant la situació a Rojava

“M’aïllaran dient que m’he aïllat,
diran o diuen que ja soc acabat”
Ovidi Montllor

Els recents atacs de l’exèrcit turc contra la població civil a les ciutats de Rojava és un acte de violència. Un crim intolerable des de qualsevol punt de vista, del que no podem restar al marge, si no volem convertir-nos en còmplices, per omissió, de la massacre. Un atac tant greu i rebutjable, per part d’Erdogan, com tots els atacs que en els darrers vuit anys han patit a mans de les tropes de Baixar Al Assad -amb el suport de l’ Iran i Rússia- les ciutats síries de Daraia, Homs, Yarmouk, Alep, Ghouta o Idlib, per citar només les més importants. Rebutgem i condemnem aquest atac contra la població del Kurdistan sirià igual que, en la més absoluta soledat, hem condemnat les massacres executades pel règim i d’altres grups armats. La solidaritat selectiva i acrítica, la que dona més importància a unes víctimes que d’altres, depenent de lògiques geopolítiques o de posicions ideològiques o partidistes, no entra dins els nostres paràmetres. La nostra posició és la defensa dels Drets Humans a tot arreu i per a tothom, sense excepcions, ni reserves.

El nostre suport és per la població del Kurdistan. Per la població siriana, palestina, algeriana, marroquina, egípcia, … i de totes aquelles persones que, en la lluita per la llibertat i contra les dictadures i els règims autoritaris, s’han alçat amb dignitat, desarmades i juntes, en demanda dels seus drets polítics i socials, i ho han pagat, car, amb presó, tortura, exili i mort. No entenem que els que ara s’indignen i es manifesten, amb raó, contra els bombardejos a la població kurda, hagin callat quan aquesta repressió queia contra la població civil, auto-organitzada, pacífica i resistent dels pobles i les ciutats de Síria. Una població que es va aixecar contra la dictadura, de manera pacífica, i que es va veure sobrepassada per la lògica repressiva militar de l’exèrcit i de les milícies armades. I, malgrat tot, ha seguit el camí de l’autogestió per fer funcionar les viles i ciutats que els militaristes, de totes bandes, destruïen a Síria, i també a Rojava.

El nostre suport al poble kurd és històric, sòlid i inqüestionable, al llarg dels 25 anys de SODEPAU. Però si el nostre suport a la gent és incondicional, no ho és als partits i organitzacions que diuen defensar-les des de posicions, creiem, avantguardistes, militaristes i autoritàries, que s’apropien de la representació de tot el poble kurd, negant la dissidència i impedint la creació i el desenvolupament d’altres organitzacions.

Manifestem, doncs, la nostra solidaritat amb la població de Rojava davant l’actual atac indiscriminat de Turquia. Refermem el nostre compromís amb les pacifistes, amb les antimilitaristes, amb la gent que no s’ha deixat entabanar per la dialèctica de les pistoles, a Síria i a Rojava. Estarem sempre al costat de la gent que des de l’autogestió, l’auto-organització i la no violència, han lluitat, lluiten i lluitaran per trobar solucions pacífiques i democràtiques en el llarg camí cap a la llibertat.

 

Gent que treballa en cultura en suport del Cap Raval Nord

“Els col·lectius i entitats sotasignades, en general vinculades a l’àmbit cultural, sentim la necessitat de prendre la veu en la controvèrsia entre el MACBA i el projecte del CAP de Raval Nord en relació amb la capella de la Misericòrdia, per a manifestar el nostre suport als veïns i veïnes que reclamen que s’hi ubiqui el CAP.

Ens incomoda que es plantegi el problema com un menyspreu cap a la cultura i les persones que hi treballem. Nosaltres també estimem la cultura, pensem que necessita suport públic i que a vegades no se li dona el valor que mereix, però també pensem que tot això té poc a veure amb la proposta d’ampliació del MACBA. En el debat al qual ens referim, entenem molt més bé els motius exposats en relació amb el CAP que els relacionats amb l’ampliació.

De fet, una de les qüestions que ens fa prendre-hi partit és la manca de claredat i justificació quant a les necessitats del nou espai cultural, mancança que alhora fa ressonar debats anteriors sobre la mateixa gestió del MACBA. Quina és la col·lecció que es vol mostrar, i de quina manera inèdita es pensa exposar? Hi ha estudis que expliquin l’interès públic que té? I, sobretot, a qui pertany aquesta col·lecció? Com es respon als problemes —ja exposats fins i tot per anteriors direccions del museu o per organismes com el CONCA— en relació amb el sentit d’una inversió pública per a una col·lecció que en un alt percentatge és de propietat privada?

Les iniciatives culturals públiques no es poden desenvolupar en confrontació amb les necessitats expressades per les persones que s’ubiquen al territori. El paper de les grans institucions culturals al Raval ja ha generat prou polèmiques sobre les conseqüències urbanístiques i econòmiques que acaben fent més difícil la vida de la gent del barri, sense una percepció generalitzada dels beneficis per a la vida cultural de l’entorn.

Així doncs, volem manifestar el nostre suport com a agents culturals a la ubicació del CAP, rebutgem qualsevol solució en nom d’una visió sacralitzadora de la cultura, i, en aquesta lògica, ens identifiquem amb la declaració que ja fa dies que han impulsat els moviments socials i culturals del barri del Raval al “Manifest pel futur del CAP Nord Raval“.

SODEPAU ens hi adherim.

Si vols adherir-te també al manifest:

https://nativa.cat/2019/01/gent-que-treballa-en-cultura-en-suport-del-cap-raval-nord/