Nous capdavanters, nova força. El MxI està dormint als llims.

On és el Moviment per a la Independència?  Està dormint? 
Calen ous capdavanters, nova força, concretar una estratègia alternativa …
El MxI està dormint als llims.
Fem real la DUI i portem-la a La Haia.
Qui en té la voluntat?  Qui s’hi compromet?  Qui ho farà?

CDR*bic

 


Entrevista a Julià de Jodar, escriptor i ex-diputat de la CUP, que valora els fets de l’octubre i explica què pot passar aquests mesos vinents. Extreta de Vilaweb pel CDR*bic. :

https://www.vilaweb.cat/noticies/julia-de-jodar-quan-hem-ocupat-els-carrers-lestat-ha-tremolat-i-fa-massa-temps-que-no-els-ocupem/

L’escriptor Julià de Jòdar (Badalona, 1942) veu clar que l’única autocrítica que ha de fer l’independentisme, especialment l’elit dirigent, és la falta de sentit del poder. Creu que l’octubre passat va faltar decisió i empenta per a fer efectiva la República, tant el dia 3, com el 10 com el 27. Una presa del poder amb força, diu, és l’única manera de fundar un nou estat en un context en què Espanya no vol negociar res. La força, precisa, no implica violència.

L’ex-diputat de la CUP considera que el judici i les eleccions municipals poden ser noves oportunitats per a l’independentisme si treballa en aquesta direcció. Però convida a reflexionar què pot canviar fins aleshores perquè s’aprofitin aquests moments, en contraposició a les oportunitats perdudes l’octubre passat i a la investidura de Puigdemont. Adverteix també que la divisió entre els partits polítics és inherent perquè hi ha molts interessos en joc.

Què s’hi juga l’independentisme, aquest Onze de Setembre?
—No crec que sigui una diada de tot o res. L’independentisme hauria de veure clar que el seu bagatge ve de lluny, des del 2006. Aquests anys s’han fet grans mobilitzacions. La diada d’enguany seria una mena d’escalfament de motors que hauria de condensar el manteniment de l’esperit de lluita, la reorganització i el començament d’una nova fase. S’ha d’aprofitar, però no ens hi juguem el ser o no ser del nostre futur. És el moment de replegar forces i fer un balanç crític de la situació.

S’han de fer més accions davant les presons?
—Quan estàs ficat en una lluita de caràcter antirepressiu s’han de saber destriar les situacions. Es fa difícil de parlar de fer la República quan aquesta batalla és defensiva. Hem de separar els plans. La lluita per la República és ofensiva, exigeix un gran moviment de forces i una claredat de programa i recursos. En canvi, la lluita antirepressiva és defensiva. En aquest sentit, hem de mantenir la lluita antirepressiva a un nivell de gran importància, a un nivell de masses. Tot allò que es faci en aquest sentit és bo. Cal convertir-la en una lluita democràtica que vagi més enllà de l’independentisme. És qüestió de tàctica. Ha de ser un combat de país, per la gent, la democràcia i la defensa dels drets fonamentals. Hem d’aconseguir que s’hi impliqui molta més gent, més enllà de l’independentisme.

Quina herència en resta, del primer d’octubre?
—Em situaria entre el primer d’octubre i el 27, passant pel dia 3 i el dia 10. De l’1 al 3 hi ha una autèntica ofensiva de l’independentisme, però ens va faltar el moment de la força. Quan tu vols construir un estat, has d’imposar la teva força a un altre, que alhora te la vol imposar a tu. L’independentisme hegemònic no ha considerat això com una qüestió bàsica. S’ha jugat molt a una qüestió de tipus jurídico-polític. De la llei a la llei, el reconeixement europeu… això no podia funcionar sense un moment de força. Hi havia un full de ruta, però no s’havia treballat aquest moment. La presa del poder, la constitució d’un nou estat i la defensa d’aquest nou estat no formava part de l’estratègia. El dia 3 teníem la gent al carrer i no es va voler fer. I el dia 10 no tan sols el president, sinó que assessors, consellers… decideixen de fer aquella declaració en suspens tot esperant una mediació internacional. Això va ser una altra ocasió perduda. Malament rai. I allò que no havies fet el 10, ja no ho podies fer el 27.

Considereu que va faltar aquest moment de força per a fer efectiva la República.
Faltava una estratègia de presa del poder real autèntica. D’ocupar el país i establir un nou poder. Com que no es va fer, va haver-hi moviments en fals. No diria que era merament fer catxa, com ha dit tanta gent. És una mancança primària original. Mostra més una ingenuïtat o una falta de voluntat de poder real que no pas una jugada de catxa. Ens falta una elit dirigent decidida a fer l’estat. I fer l’estat és un acte de força. No dic de violència, hi ha moltes maneres d’exercir la força. Dirigir masses al carrer per a ocupar l’escena no formava part del pla dels nostres dirigents.

Creieu que no hi havia voluntat real de ruptura?
—Crec que sí que hi havia aquesta voluntat de ruptura, però no podia només ser formal. No podia consistir només a substituir les lleis espanyoles i canviar la legalitat d’una manera indolora. Davant tenim un estat que no vol renunciar de cap manera a Catalunya. Si mirem la història, la relació entre Espanya i Catalunya no és un joc de legalitats. És un joc de forces, d’imposicions, de persecucions, d’anorreaments, de negació de llibertats catalanes. No es tenia prou coneixement del joc de forces que hi havia a l’escena política. I en l’àmbit internacional, hauríem d’haver sabut que Europa no estava per provatures. Sense fets consumats, no es podia obtenir cap reconeixement. S’havia de sostenir la República en el temps i en l’espai. Com que no va passar, no podíem esperar que vinguessin a salvar-nos.

Amb una Espanya endeutada fins al capdamunt, si es trenca cau l’euro. I amb l’euro cau Europa. És d’una evidència total. Ara, no tinc cap dubte que si l’elit espanyola hagués ofert un pacte, les elits catalana i basca s’hi haurien enganxat.

N’esteu segur? S’hauria pogut acceptar un pacte en aquell moment?
—Ningú no nega la política econòmica europea, ni el pagament del deute i les hipoteques. L’independentisme hegemònic, tampoc. Per tant, la classe dirigent no posa en dubte el sistema i el pacte era possible. Però la classe dominant espanyola no volia compartir el poder. Encara no s’han convençut que el règim monàrquic hagi caigut en fallida. Els hem posat contra les cordes i en crisi, els obliguem a nous jocs de mans –això del diàleg–, però no hem fet caure el règim. I a Madrid pensen: qui dia passa, any empeny. Probablement una oferta de pacte hauria estat ben rebuda per la nostra classe dirigent. Com hem vist aquests últims temps, el canvi de Sánchez pel PP provoca que aquí es parli de diàleg, de realisme, d’administrar les competències… bé, les poques que queden. Que la Generalitat funciona amb una sabata i una espardenya, és evident. Tenim un govern autonomista i de rebaixes.

Tornem al primer d’octubre. Personalment, què us evoca?
—Vaig sortir a dos quarts de sis de casa per anar al meu col·legi electoral. Vam fer guàrdia tot el dia, vigilant la cantonada per si venia la policia. Vam mirar de controlar la situació perquè les urnes poguessin passar… en qualsevol moment esperaven l’arribada dels piolins, però no van venir. Fins que vam poder votar.

I enguany, què s’ha de fer el primer d’octubre?
—No ho sé. Tant l’Onze de Setembre com el primer d’octubre, si no són perquè tenim un calendari a curt termini amb maneres de lluita per a complir objectius concrets, si ho reduïm a elements massa simbòlics o de celebració… No hem de fer commemoracions, hem de combatre. La celebració i el simbolisme és molt important, però han de ser dies de lluita. Si no s’articula al voltant de la lluita antirepressiva tindrà poc sentit. L’1-O l’independentisme va demostrar una voluntat de lluita per la democràcia real com no s’ha vist a l’estat espanyol en quaranta anys. Això hem de celebrar. Si ho lliguem a la lluita antirepressiva, té sentit. Si serveix per a mobilitzar la gent i comença a fer forat la idea que no acceptarem de cap manera el judici, em sembla correcte. Si es fan actes descentralitzats, una aturada de país, una vaga general… ho deixo a les mans dels organitzadors. El càlcul de forces ha de venir de baix, de saber què vol fer la gent i actuar d’acord amb això, no amb consignes des de dalt. Tal com es va fer el referèndum. En aquest camí ens hem descurat, les institucions han pres protagonisme a la gent i hem de tornar a trobar l’equilibri. Això s’ha perdut perquè les institucions no han sabut –o no han volgut– portar l’empenta de la gent més endavant.

Marta Rovira va verbalitzar que hi havia una amenaça de violència.
—S’ha dit que Puigdemont no volia morts al carrer. És una raó de pes fonamental. Del punt de vista subjectiu, és molt comprensible que un dirigent polític no vulgui carregar-se morts a l’esquena. Però si mirem la història, demaneu-vos quants líders polítics que han aconseguit fundar estats poden dir si valia la pena de fer-ho havent-hi morts. Què voleu que us digui… quan t’embranques en una lluita d’aquesta mena amb un estat ferotge com l’espanyol, que manté tics franquistes als aparells de l’estat, has de tenir-ho molt present. L’estat t’indueix la possibilitat de la violència i de possibles morts per a frenar-nos. Amb aquest criteri no hauríem fet ni el referèndum. El primer d’octubre hauria pogut haver-hi morts. El 20 de setembre, amb el setge a la seu de la CUP, si ens haguéssim enfrontat a la policia vés a saber com hauria acabat. Però vam practicar un pacifisme dinàmic. La força la tenien ells, però també nosaltres amb la resistència passiva. I davant la seu del Departament d’Economia, igual. El 10 o el 27 d’octubre hauria pogut ser això mateix. El govern tenia una gent preparada per a resistir la força de la repressió. Hauria pogut haver-hi morts? Ells volien acollonir-nos. Si hi ha morts, els faran ells. La nostra classe dirigent ha d’estar amb la força de la gent, que s’autoorganitza i fa el que fa perquè vol. En les anàlisis dels comentaristes i els politòlegs, sempre es parla dels moviments de les elits. Però mai dels moviments de la base, se solen menystenir. Hem de rearmar-nos ideològicament per a una nova fase.

Veieu cap oportunitat per a fer efectiva la República a curt termini?
—Ells pretenen que l’independentisme abandoni els carrers. Per això ens arrosseguen a aquestes batalles de llaços grocs. Fer efectiva la República, en un momentum en concret? És difícil de fer especulacions. L’independentisme té una força soterrada que no és fàcilment manipulable ni reduïble. Però, tenint en compte la divisió existent dins l’independentisme, les batalles de poder no permeten de pensar que, per exemple, una victòria a les eleccions municipals faci caure el règim com va passar el 1931. En això seria molt prudent. Però entenc que hi ha també situacions com la del judici que poden fer que aquesta força soterrada aflori. La victòria del 21-D i la investidura de Puigdemont era un momentum, i no el vam aprofitar. S’hauria pogut revoltar la gent a favor del parlament. Investir Puigdemont perquè havia guanyat. A favor de la legalitat republicana de la Generalitat. Teníem majoria i havíem guanyat. En comptes de fer això, vam fer passos enrere. El candidat següent també ens el vam menjar amb patates. Això eren momentums. I els vam deixar passar. La pregunta legítima i crítica és, per què hauríem de trobar un altre momentum millor que aquests que hem tingut? En la consciència de masses de l’independentisme, què hi veiem que ens permeti parlar d’un altre momentum?

Voleu dir que si no els hem aprofitat fins ara, per què hem de pensar que sí que aprofitarem la següent oportunitat?
—No ho sé. Deixeu-me ser molt prudent. Us diria que, a partir d’aquesta nova fase el lligam de la lluita antirepressiva amb la nova escenificació, la República és l’única sortida de l’independentisme per a tornar a recuperar la iniciativa. On és actualment? No ho sabem. En el govern, en la lluita antirepressiva, en les batalles de carrer que ens imposen per a posar-nos a la defensiva… Hi ha una mena de dubte i indefinició que impedeix que la gent vegi un camí clar i uns dirigents clars. Ara mateix no veig cap momentum, però això no vol dir que no hàgim de treballar per a crear-ne. Pot arribar a les municipals, ja veurem si l’independentisme pot lligar la República amb les qüestions de la realitat. Pot haver-hi un joc entre aliances per a manar als ajuntaments i les mobilitzacions per a canviar les coses. Tal com estem ara, la línia institucional pactista té força les de guanyar. Em fa l’efecte que molt.

Parlàveu de la divisió de l’independentisme. Com cal afrontar-la?
—Si la deixem bullir en la seva dinàmica i rutina passarà com sempre. Partits autonomistes. Hi ha uns jocs de política professional, d’aparell de partit, d’interessos… tot i que va haver-hi un moment en què això es va incorporar a una mobilització que entenia que la independència implicava una transformació social i de la realitat. La República de tothom. Això es va aconseguir. El problema ha estat que la mobilització popular tan forta i enèrgica d’aquests últims anys no ha creat dirigents propis, capaços de plantejar als partits tradicionals autonòmics la qüestió del poder. No s’ha creat un contrapoder.

La incorporació de dirigents de l’ANC i Òmnium a les llistes electorals ha estat un error?
—Ha estat una debilitat, més que un error. Després de gairebé trenta anys de pujolisme i sociovergència, és evident que la gent estava més separada de la política, que s’havia professionalitzat. A tot estirar, la gent anava a votar de tant en tant. Quan això canvia amb la irrupció de l’independentisme, ja amb les consultes, els nous lideratges no van pensar mai que la mateixa mobilització popular actués de contrapoder amb els partits tradicionals. Dit d’una altra manera, no es va decidir que aquest moviment fundés una nova força política amb líders propis que anés a ocupar la Generalitat democràticament, amb eleccions, i que escombrés els partits que venien de l’autonomisme. No es va fer segurament per una mena de respecte a la institució, per respecte a les regles establertes. De totes maneres, la lluita ideològica dins el moviment, amb militants de tots els partits, potser hauria esberlat la unitat també.

La proposta de fer primàries respon a aquesta línia que apunteu?
—Em semblen massa parcials. Massa d’un sector. No respon a aquestes coordenades. És una recerca d’oportunitat de poder per part d’una gent, però no respon al moviment profund. La llista única independentista hauria necessitat un debat profund de base, d’assemblees populars i de barri. Allò que surt de baix, i aquestes primàries es dissenyen des de dalt. No tenen connexió orgànica amb el moviment que hem creat fins ara. Són una mena d’apèndix que sorgeix pel fracàs que hi ha hagut d’ençà del primer d’octubre, amb gent que vol fórmules salvadores que no em semblen útils.

Quin paper han de tenir els presos polítics i els exiliats?
—Mentre hi hagi lluita antirepressiva han de tenir un paper central. No s’ha de permetre normalitat quan hi ha dirigents presos o exiliats. Els hem de treure de la presó com sigui. Ha de manar Puigdemont des de fora? Depèn de com vagin les coses a dins. Ignoro si Puigdemont estableix contactes amb determinades estructures de poder que tard o d’hora puguin beneficiar Catalunya. No ho sé, però he de sospitar que ho fa d’alguna manera. No crec que es limiti a ser un president decoratiu a l’exili. Imagino que treballa políticament a l’àmbit internacional.

Aquesta ha de ser la tasca del Consell per la República?
—Li veig dues funcions. Aquest treball exterior i la permanència d’un nucli dirigent que pugui pensar en la possibilitat de construir la República. Hem de defensar els presos i exiliats, però ells continuen tenint una ideologia política pròpia. Els hem de defensar perquè és imprescindible, però hem de ser crítics també. Un Consell per la República pot ser bo si té majories àmplies, té representativitat autèntica, crea programes que responen a interessos amplis que poden complir-se estratègicament i que posa la relació interna-externa en un pla d’igualtat. És a dir, no ha de ser decoratiu, sinó executiu. I la gent ha de seguir-lo. Des de dins, si això la gent no s’ho creu i no ho fa seu, serà decoratiu. Com es fa perquè sigui útil? Els partits han d’alimentar el Consell per la República amb iniciatives que no puguin fer-se aquí i alhora han de dur a terme iniciatives. S’imposa una divisió de la feina. Per exemple, en política exterior i relacions internacionals, aquí no es pot fer gairebé res. S’ha de fer des del Consell per la República. I hi ha coses que només poden fer-se des de la Generalitat. Cal que l’engranatge funcioni i que la gent s’ho cregui. I que tothom consideri Puigdemont president de tots. Ens agradi o no la seva figura, continua essent el president legítim del país. Això no es pot oblidar. Si no, et deixes pel camí el poder del primer d’octubre, del 3 d’octubre i del 21 de desembre. La gent va votar el que va votar. Si, a més, els tribunals europeus li van donant la raó, la seva figura té actualitat i té un poder latent real.

S’han de convocar eleccions a la tardor?
—No convocaria eleccions. Esperaria a les municipals. Em semblen més importants per a prendre la temperatura al país. Unes eleccions al parlament poden veure’s com un joc intern dels partits per a resoldre les tensions. No dic que no calguin, arribat el moment, però a priori no crec que s’hagin de fer.

Què cal fer amb l’extrema dreta?
—Tot això s’ha inflat i faríem bé de no entrar-hi gaire. Ara arrepleguen tot aquest lumpen de gent que no sap cap a on va i que necessita la violència al carrer com a prova per a convèncer-se que existeix. Ciutadans ha perdut la iniciativa a Espanya i ara espera recuperar-la utilitzant Catalunya. Alimenten una estratègia de violència que no treu cap a res. No saben fer res més. El fracàs d’Arrimadas com a líder de l’oposició és evident. Estan en un terreny d’impotència. Els deixaria que s’anessin rostint en la seva salsa. No tenen cap base social real violenta. Institucionalment, sí que els cridaria a l’ordre. Els avisaria discretament que no continuïn per aquesta via. Si no, cal utilitzar els Mossos per a frenar aquests pollastres. Han de continuar actuant. Ara, si es dediquen a mirar les pancartes de la plaça de Catalunya quan ve el rei espanyol, doncs hi ha alguna cosa que grinyola. Els Mossos han de vigilar la tranquil·litat de la gent, de tothom. Si uns grupuscles fan aldarulls, cal intervenir. Ho fan per espantar l’independentisme, volen fer por i culpar-nos d’ocupar els carrers. Quan hem ocupat els carrers, l’estat ha tremolat. I fa massa temps que no els ocupem. Tenen por que tornem a fer-ho, i ens volen culpabilitzar de la violència que pugui haver-hi. Ciutadans escenifica una estratègia muntada en un altre lloc.

A Madrid?
—Des de la profunditat de l’estat. No sé si el PP i Ciutadans hi tenen veu i vot. Hi ha una estratègia de clavegueres de l’estat contínua, alimentada per una premsa que deu favors i que està al servei d’aquestes clavegueres. L’independentisme ha de recuperar la iniciativa política, tenir molta gent molt organitzada i molt decidida. Els espanyolistes faran mobilitzacions el 12 d’octubre, però poca cosa més. No tenen massa social, no resisteixen una ofensiva independentista. Van haver d’enviar piolins, empresonar el govern… una operació d’estat brutal. Han posat Llarena a fer el ridícul a Europa. Si l’independentisme després de desafiar l’estat es distreu amb batalletes de llaços grocs, és que ha perdut la iniciativa. Perquè ells desapareixen. Pot haver-hi noves detencions, empresonament i més exili. Cada vegada que desafies l’estat, pot passar. No ens hem adonat de la importància del que vam fer i del nivell de desesperació de l’estat espanyol. Ja des de la xiulada al rei espanyol després dels atemptats. Ni ell ni l’aparell de l’estat no ho van tolerar. Si obligues un rei a treure’s la màscara i a donar suport a l’A por ellos és que els has posat a parir. Per no parlar de la repressió als col·legis. Entre l’1 i el 3 l’estat estava KO a Catalunya. Amb un milió de persones ocupant el territori, l’estat desapareix.

Per això van enviar els piolins.
—Si la gent hagués ocupat els ajuntaments i les institucions, l’estat s’hauria fos. Els piolins no haurien pogut contra un milió de persones. No calia ni la força policíaca dels Mossos. Milers de persones organitzades als carrers i sense moure’s. Si no som conscients de la importància històrica del que hem fet, és fàcil que et deprimeixin quatre nens o ultres fent merder a la Ciutadella. Hi ha una cosa pitjor que no tenir força: no ser-ne conscient o no usar-la. Enlloc no s’ha aconseguit la independència amb el 100% de la població. Sempre hi ha un grup dirigent que arrossega una majoria de població organitzada i que, quan funda l’estat, concedeix tots els drets als contraris. L’independentisme no ha tingut consciència de poder, i sense això no fundes un estat. Ens ha faltat un bull. No sé si ara hem de canviar l’olla, l’aigua o els ingredients. Veurem si podrem acabar de fer bullir el brou.

———————

Ho torna a publicar el CDR*bic:  Calen ous capdavanters, nova força, concretar una estratègia alternativa … El MxI està dormint als llims.

 

Fem real la DUI i portem-la a La Haia.
Qui en té la voluntat?  Qui s’hi compromet?  Qui ho farà?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La força del groc: INDEPENDÈNCIA

1r oct: Eleccions a Waterloo?

Estar per la DUI o sigui pel camí del trencament polític amb Espanya, també es pacifisme i no és cap acció violenta. El Primer d’octubre no ha de ser reivindicatiu sinó determinatiu, o sigui que comenci la implementació de la República, si encara no podem fer-ho des de dins de Catalunya fem-ho des de Waterloo. Si no es fa res serà més traïció encara que la mateixa del 27 d’octubre al capvespre. Aleshores, dimissió de Puigdemont i noves eleccions de la República a Waterloo. No acceptem més entreteniments ni retards.

Un 1r oct reivindicatiu pot durar 300 anys com l’11S reivindicatiu!

No ens ho podem permetre. Els errors s’han de corregir de bon començament.

CDR*bic

Publicat dins de General | Deixa un comentari

1r oct. REPÚBLICA JA. TOTS A BCN

  1. CATALANS! LA NOSTRA ÚNICA VICTÒRIA SERÀ LA INDEPENDÈNCIA

Reafirmem el Referėndum d’Autodeterminació de Catalunya del 1r d’octubre del 2017 i completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017. No ens n’oblidem.

Molts ens volen fer caure en aquesta trampa.

La Catalunya Independent en forma de República és el nostre primer compromís i la nostra primera prioritat.

Salvador Molins. CDR*bic. CA. Updic. s/ANC. s/Òmnium.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Reafirmem el 1r O Estat Català Independent en forma de República i Completem la DUI.

 

 

Reafirmem el 1r d’Octubre: Estat Català Independent en forma de República !

Portem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017 al Tribunal de Dret Internacional de La Haia.
COMUNICAT DEL BIC
 (Berguedans per a la Independència de Catalunya)
1 – Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 – Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017.
.
3 – Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4 – El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714)” serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
5 – La Majoria Independentista del 9N, del 27S, de l’1 d’octubre i del 27 d’octubre és plenament democràtica, legítima, legal i suficient. Que ningú s’equivoqui. Els enemics de Catalunya i de la seva plenitud malden per imposar el fals i erroni discurs del “no som prous”.
.
6 – Dins de les files independentistes se senten veus que pretenen que sense Referèndum acordat, completar la DUI que vàrem declarar no és un camí ni acceptable ni viable, i pretenen tancar així la via Unilateral. Res més lluny de la realitat quan ja les forces polítiques espanyoles han blindat i tancat tota via possible de diàleg entorn al Dret d’Autodeterminació de Catalunya.
.
7 – La Independència no es demana ni pidola, ni tan sols es negocia, amb Espanya segur que no!, la Independència no es pot assolir amb les lleis espanyoles, el PSOE la negociaria en pla decoratiu i després el TC, el PP i Cs se la carregarien de la mateixa manera que es van carregar l’estatut, per tant per poder donar resposta al mandat del Poble sols resta completar la Via unilateral que vàrem començar al Parlament Català a primera hora de la tarda del 27 d’octubre del 2017..
CDR*bic
(Berguedans per a la Independència de Catalunya)
(President i vocals)
————————
NOTÍCIA VILAWEB: El president Carles Puigdemont participa en el Fòrum internacional Beyond Borders que es fa a Escòcia, amb el col·loqui que s’està duent a terme avui al migdia titulat ‘Where Now For Catalonia and Europe’. En el debat, que ha començat poc després de les dues del migdia, hora catalana, Puigdemont ha defensat la República catalana: ‘Mai no suspendre la declaració d’independència del 27 d’octubre’ i ha dit que per a la independència de Catalunya calen ‘persones, drets humans i respecte per a l’altre’.

El fòrum Beyond Borders és un esdeveniment cultural i polític centrat en l’intercanvi i el diàleg entre nacions, pobles i cultures. Enguany hi participaran acadèmics i diplomàtics reconeguts, especialment europeus i nord-americans, en els àmbits de la negociació internacional, la mediació, els refugiats i l’autodeterminació.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

10 mesos perdent el temps: Mentre Espanya parla d’Independència nosaltres parlant de llibertat.

INDEPENDÈNCIA és LLIBERTAT:

Però és la paraula “Independència” la que defineix més clarament i sense malentesos la lluita actual d’Espanya per sotmetre de nou Catalunya per 300 anys més intentant completar-ne la colonització i la lluita dels catalans per recuperar la seva set vegades secular Independència.

Espanya ataca a sang i fetge la nostra INDEPENDÈNCIA i nosaltres patim i patam sols parlant de llibertat. Alguns pensen i diuen aquell tan nostre “tu ja m’entens”. Segur que els altres ens entenen? Espanya sí que ho enten i sap perfectament què fa i perquè ho fa.

Ès cert que hi hagi qui encara no sàpiga que els presoners són hostatges segrestats per tal d’impedir la voluntat dels catalans d’edificar la seva Independència en forma de República? El segrest que efectuen d’alguns dels nostres capdavanters és violència i terror per tal de doblegar-nos, i mentre els sigui útil el mantindran sense avergonyir-s’en ni mica. Als governs europeus això ja els va bé, miren cap a una altra banda, tan els fa que set milions d’europeus pateixin del dret o del revés una greu injústicia i encara més, el Poble Català, poble mil·lenari europeu, pateixi la vulneració flagrant del seu Dret Humà universal número 15, el Dret d’Autodeterminació dels Pobles.

De moment, tan li fa a la Unió Europea, que un dels seus estats membres sigui un mafiós incomplidor en tantes coses i un estat terrorista que no compleix els Drets i Deures internacionals amb els que s’ha compromés i els quals ha signat simplement pel que sembla pels beneficis que li hagin comportat aquestes signatures.

En lloc del CORN fa 10 mesos, els catalans, mentre els presos són a la presó i els exiliats a l’exili, ens entretenim tocant la cítara.

La paraula i el crit no són sols LLIBERTAT sinó sobretot INDEPENDÈNCIA !

No perdem més el temps, que tenim homes dels nostres a la presó i a l’exili.

Vergonya, catalans vergonya!

INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA !!!

—————

JERICÓ:  “cadascú des del lloc on es trobava”

Llibre de Josuè: “Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat. Tot allò que tenia vida a Jericó fou consagrat a l’extermini: homes i dones, joves i vells, vaques, ovelles i ases”.

Extre del Blog de “Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa”

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM. Membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas que és alcalde honorífic de Venècia-

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Completem la DUI del 27 d’octubre i Defensem-nos de la Ulsterització.

Resum de pautes per defensar-nos de la Ulsterització:

resumit i extret del post “Os montaremos un Ulster que os vais a cagar»  del blog de Jordi Martí Font

https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=275399

ESCENARI:

Si els tabarnians, els ciutadans que treuen llaços i membres diversos dels cossos policials o directament militars mantenen i incrementen les seves accions contra els independentistes amb accions de violència, alguns s’hi poden arribar a tornar i aleshores serà la força de l’Estat qui es mouria. Aquesta és la trampa que tenen parada, la ratera a on ens volen portar. Les agressions creixeran, es faran més dures i la policia es mostrarà, en molts casos, absent.

PAUTES A SEGUIR:

1 – Recuperar el carrer, o sigui, seguir fent el que estàvem fent fins el 30 de setembre del 2017 i fer-ho amb el mateix esperit i la mateixa il·lusió, convençuts que la Victòria serà nostra i que de Victòria pels catalans només n’hi ha una: Recuperar la Plena Independència de Catalunya.

2 – Hem mantingut la calma i la no violència com a signes evidents i col·lectius del moviment republicà català i no els podem perdre, perquè és aquest, precisament, el seu objectiu. No podem caure en cap enfrontament civil, ni ara ni mai. Mai caure ni arribar al cos a cos. Protegir-nos però no pegar.

3 – Deixar de ser súbdits d’una vegada per totes.  Desobeir decididament i no admetre més autonomisme, abandonar el Parlament si cal.

4 – Calen canvis i cal fer-los efectius ja, perquè vam fer un referèndum i el vam guanyar i cal que exigim a qui ens governi que actuï en conseqüència.

5 – Davant de les agressions No dic que ens mantinguem sense fer res davant, però, perquè sí que cal mobilitzar-se i crear grups d’autodefensa, que filmin les seves agressions, que les aturin de forma coordinada i no violenta, que tinguin clar, però, que l’enfrontament entre persones és el seu objectiu i mai hi hem de caure.

Llegit, resumit i republicat per CDR*bic

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La força del Groc i completar la DUI catalana del 27 d’oct 2017.

 Estem compromesos en completar la tasca encetada amb la DUI Catalana del 27 d’octubre del 2017. Objectiu: La Haia.


Completar la DUI catalana:

2,3 milions de Catalans ens Reafirmem amb la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017, en la que el Parlament Català va votar i va declarar la Independència de Catalunya.

Reafirmem-nos-hi, movem-nos, estructurem-nos i preparem-nos per a fer real la República Catalana independent. Per acabar la tasca encetada el 27 d’octubre del 2017 i així poder alliberar els patriotes que estan privats de llibertat pels enemics de Catalunya

El Groc és el color que en defensa dels empresonats i del seus fills petits i joves, i de les seves parelles també representa moltes altres coses i valors:

El Groc és Llibertat. El Groc és Independència. El Groc és República. El Groc és Dignitat. El Groc ens recorda que en la lluita per recuperar la nostra independència, tant els capdavanters com el Poble hem comés errors de concepte, d’estratègia i de procediment, el Groc ens exigeix que reflexionem i corregim. El Groc ens empeny, el Groc ens fa Poble … Poble despert i actiu!

I finalment, el Groc manifesta que tots els catalans que vàrem votar afirmativament en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya l’1 d’octubre del 2017, ens mantenim ferms i d’empeus en el nostre convenciment i en la nostra determinació per portar a la plenitud l’Estat Català Independent en forma de República.

El món ens veu. El groc és la nostra veu silenciosa, vivim en la incertesa. n’hi ha que es reboten i a voltes estem inquiets, però el més important … ens mantenim d’empeus!

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de CA, Membre de l’UPDIC, Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Rocambolesc ! Suuuu-re-a-lis-ta! Estelada europea? !!! Independència ja! Collons!

CATALUNYA representant Europa.

Potser tenia raó Francesc Pujols:
Un dia no molt llunyà, quan sigui Independent, CATALUNYA serà  “Number One !”

Comentari exasperant sobre els termes del fet i la notícia que adjunto després:

Rocambolesc ! Suuuu-re-a-lis-ta!          Estelada europea? !!!

Independència ja! Collons!

Per a tots aquests joves i els seus patrocinadors un trenta !    Un deu per la feina, un deu per l’estelada catalana gens europea, sols catalana, i un deu per voler representar al seu i meu país: Catalunya.

Que el Déu de l’Univers els beneeixi !

No sé s’hi queda clar que sóc un defensor a ultrança d’accentuar tots els monosíl·labs que ho requereixin tal com ho va deixar clar Fabra. No accepto de cap manera la darrera norma ortogràfica, sóc sediciós! foteu-me a la presó lingüística.

Crec també en el misteri … molt millor un Déu Amor que no sols un Déu Energia … o que és una Energia Creadora?

Republicat per Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència de Catalunya. Soci de l’ANC, soci de l’Òmnium.

L’equip català que representa Europa ha fet un minut de silenci per les víctimes del 17-A a la competició

El mundial de robòtica, First Global Challenge, ha comptat amb un equip de joves catalans per a representar Europa. Ho han fet amb el nom ‘Europe represented by Catalonia‘ i amb la samarreta d’un disseny molt semblant a l’estelada, fruit de la combinació de la senyera i la bandera europea. L’equip ‘Team Spain’, que representa l’estat espanyol, també és català, ja que l’equip d’àmbit espanyol que volia participar-hi es va retirar per evitar que un equip català representés Europa.

La competició, que enguany s’ha fet a Mèxic, ha reunit joves de més de 160 països per resoldre problemes d’eficiència energètica amb robots creats per ells mateixos. La norma del concurs diu que només pot participar un equip de cada país. Al primer concurs, que es va fer l’estiu passat a Washington, als Estats Units, hi va participar l’equip català RoboCaspers, com a representant d’Espanya. Enguany, els organitzadors de la competició van tornar a oferir al mateix equip l’oportunitat de ser l’equip que representés Espanya.

Al mateix temps, un equip d’àmbit espanyol va demanar de ser representant d’Espanya a la competició, cosa que va generar un problema a l’organització, que s’havia compromès amb l’equip català. Per mantenir tots dos equips, es va decidir que l’equip català representés Europa amb el nom ‘Europe represented by Catalonia’.

Tenint en compte que les normes de la competició assenyalen l’obligatorietat que hi hagi un equip estatal per a poder optar a tenir un equip d’àmbit continental, l’entitat espanyola va decidir de retirar-se per evitar que l’equip català pogués ser l’equip representant d’Europa. Arran de la retirada de l’equip d’àmbit espanyol, un altre equip català va demanar de participar com a representant de l’estat, i d’aquesta manera, l’equip català ha pogut participar-hi com a representant europeu.

El pla de la Generalitat STEMcat que fomenta les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques ha subvencionat ambdós equips amb 10.000 euros per a cobrir una part dels costos del desplaçament, l’estada i la manutenció.


 


Publicat dins de General | Deixa un comentari

És terrorisme d’estat! : Fer mal -acusacions, presó i multes- per fer por, per xantatxejar, per castigar, per venjar-se de Catalunya i els catalans.

COMUNICAT DE DENUNCIA CONTRA L’ESTAT ESPANYOL
QUE PRACTICA TERRORISME D’ESTAT CONTRA ELS CATALANS

No és terrorisme d’estat? : Fer mal -acusacions, presó i multes- per fer por, per xantatxejar, per castigar, per venjar-se de Catalunya i els catalans.

Terrorisme d’estat i vergonya !
Millor que no vinguin !
Que alliberin els ostatges i deixin de vendre armes!

Són els primers responsables i les cares visibles d’un Estat terrorista que ven armes als Emirats i altres països que després serveixen per calcinar autocars plens d’infants, sí! comercien amb el terror.

Són els primers responsables i les cares visibles d’un Estat terrorista que imposa presó a ciutadans catalans i a l’ensems europeus per defensar el Dret a l’Autodeterminació del Poble de Catalunya, el Dret núm. 15 dels Drets Humans reconeguts per l’ONU i signats per aquest mateix estat que al no complir-los i no defensar-els perd la seva condició d’estat de dret.

Són els primers responsables i les cares visibles d’un Estat terrorista que per sotmetre Catalunya li infligeix segrest dels seus capdavanters, els tanca a la presó i els imposa multes abusives, amb la clara intenció de castigar-el i fer-els-hi por.

Què és sinó el terror? una por a perdre la llibertat, els bens i la família.

Ens volen rentar la cara amb un drap brut. I res més s’els ha acudit venir fer no sé quin espectacle el 17 d’agost d’aquest 2018 en una acte de Record de les Víctimes i en recolzament dels familiars.

Millor que no vinguin a Catalunya. No hi fan falta !

Que alliberin els presos polítics catalans segrestats com hostatges de guerra i que deixin de vendre per sempre armes a ningú i menys als patrocinadors coneguts de molts actes terroristes.

És terrorisme d’estat! : Fer mal -acusacions, presó i multes- per fer por, per xantatxejar, per castigar, per venjar-se de Catalunya i els catalans.

CDR*bic



Publicat dins de General | Deixa un comentari

És la nostra responsabilitat ineludible: fer de Catalunya un estat independent.

No hi ha marxa enrere perquè és la nostra responsabilitat:

La plena llibertat de Catalunya, la independència, ja que sense ella Catalunya no sobreviurà; no seria pas ni el primer ni el darrer Poble que soterra la Història.

Completar la DUI catalana del 27 d’octubre i fer de Catalunya un estat independent en forma de República, é
s la nostra responsabilitat que emana directament del Referèndum, naturalment vinculant, del 1r d’octubre del 2017.

Ens trobem, doncs, en la segona fase, obligada pels esdevenimets del 27O, del nostre Procés de Recuperació de la set vegades secular Independència de Catalunya i dels catalans.

Aprenguem de com el FLNKS de Nova Caledònia cerca i utilitza el suport i la supervisió de l’ONU i d’altres països amics i sensibilitzats per la causa de l’Autodeterminació dels Pobles, el dret humà núm. 15 de la Declaració de l’ONU del 1948.

És la nostra responsabilitat ineludible: fer de Catalunya un estat independent. Que esdevingui de nou l’expressió política del nostre Poble, que protegeixi la nostra llengua, els nostres territoris i els nostres Drets i Constitucions del 1707 degudament d’actualitzats.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC de Jordi Fornas -Alcalde Honorífic de Venècia-, s/ANC, s/ÒMNIUM.

  

Mickael Forrest: ‘La nostra responsabilitat és fer de Nova Caledònia un estat independent’

Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del FLNKS ha participat a Còrsega en la trobada internacionalista de Corti, en companyia de diverses delegacions de diversos països. A partir d’una conversa amb Jordi Miró, membre de l’Associació Catalunya-Corsica, VilaWeb n’ha extret aquesta entrevista.

-Nova Caledònia és a punt de fer un referèndum d’autodeterminació, acordat amb França. Com hi han arribat?   –Recordo que Kanaky-Nova Caledònia va ser objecte de possessió unilateral per part de l’Estat francès el 24 de setembre de 1853, i no va ser fins a un segle més tard, el 1953, que els Kanaks vàrem adquirir el dret al vot, per tant a participar en la vida política i institucional del propi país. Aquest referèndum serà un pas en el llarg camí d’un procés de descolonització i emancipació nascut en la postguerra, iniciada per les potències colonials europees, revitalitzat pels nostres majors als anys setanta i a través dels acords el 1988 a Matignon-Oudinot i el 1998 a Nouméa.

-Abans, però, hi ha hagut dos referèndum importants…   -Sí. Aquesta consulta és també la continuació del referèndum del 28 de setembre de 1958 sobre el projecte de Constitució de la Cinquena República i la creació de la Comunitat Francesa. A la pregunta: “Aprova la Constitució que li proposa el Govern de la República? La majoria de la població canac va triar quedar-se a França. I a continuació, per un vot de la majoria dels electes de la Unió Caledoniana a l’assemblea territorial, el 17 de desembre de 1958, Nova Caledònia es va convertir en territori d’ultramar, i no en part de la Comunitat. Per tant. per només un vot de l’Assemblea es va descartar la via que ens hauria portat a la independència com va passar amb les altres colonies.

-I després va haver-hi el referèndum sobre les negociacions de Matignon.  -Sí, el referèndum nacional del 6 de novembre de 1988, sol·licitat pel president del Front d’Alliberament Kanak Socialista, Jean Marie Tjibaou, per ratificar els acords de Matignon. El resultat a nivell francès va ser d’un 80% a favor i un 20% en contra i a Nova Caledònia, un 57% a favor i un 43% en contra. Amb tot això es va fonamentar el dret a l’autodeterminació del poble kanak.

-De qui és aquest dret?   -Aquest dret pertany principalment als pobles indígenes que en un moment de la seva història van ser colonitzats pels pobles europeus. No es pretén aplicar a comunitats no indígenes, instruments de la política d’assentament de les potències colonials. Però els nostres majors al 1983, en un gest d’hospitalitat i l’intercanvi van voler compartir aquest dret amb les comunitats van arribar a aquesta terra per viure i prosperar.

D’una altra banda però, per evitar ser aclaparats pel flux extern de la població que podria frustrar el dret a la lliure determinació del poble canac i fer impossible la consecució de la plena sobirania, i també per fer per emergir entre la població afectada una consciència de pertinença a un poble es van establir els criteris vinculants de votació per la llei, en 1988 i 1999 i al mateix temps, a causa de la reinscripció de Nova Caledònia en la  llista de països a descolonitzar, es va demanar a les Nacions Unides que vetllin per la correcta aplicació dels acords. Aquest referèndum de consulta de novembre és, doncs, part d’aquesta llarga lluita iniciada pels nostres avis.

-Hi ha un problema amb les llistes, amb qui pot votar?   -Des del començament de l’Acord de Nouméa, hem denunciat el doble joc dels partits estatals respecte al cens. I ens hem hagut de mobilitzar una vegada més per fer complir els termes de l’acord polític: l’electorat queda congelat com es va negociar durant la reunió de 1998. No es pot canviar el cens d’aleshores. Tot i això hem trobat  inscripcions noves  falses que el FLNKS ha denunciat en el Comitè Especial de descolonització de l’ONU. En qualsevol cas la llista d’electors per al referèndum es farà oficial el 31 d’agost, de manera que en poques setmanes sabrem què passarà…

-Com d’important és la presència de l’ONU en el procés d’autodeterminació canac?-Gràcies a la tasca del FLNKS, l’ONU ha desplegat entre març de 2014 i fins agost de 2018, tres missions d’observació electoral del Departament d’Assumptes Polítics i dues missions del Comitè Especial de Descolonització. Els informes són públics i estan disponibles al lloc web de l’ONU, però entre altres coses denuncien que no hi ha un principi d’igualtat. dels votants, assenyalen la persistència de la discriminació racial o la preocupació sobre la baixa representació dels canacs en les estructures de govern…

-Quina és l’estratègia de l’independentisme canac per intentar guanyar el referèndum?  -A nivell nacional, vam adoptar el març de 2017 el nostre projecte polític on s’expliquen els fonaments de la futura Nació, així com els pilars de la nostra visió política. Després d’un referèndum en el qual es va presentar el projecte als grups públics i diversos d’interès (esglésies, sindicats, ONG, …), hem actualitzat el nostre projecte a l’abril de 2018 i des de llavors, hem viatjar pel país per informar, persuadir i adherir la població afectada per la viabilitat del nostre objectiu polític, és a dir, l’adhesió de Nova Caledònia a un estatus de sobirania internacional. La campanya s’intensificarà fins al referèndum.

-Compteu amb un important suport regional…     –Sí. A nivell regional, el FLNKS és membre de ple dret del GFLM, una organització subregional que també inclou els estats independents de Vanuatu, les Illes Salomó, Fiji i Papua Nova Guinea. El GFLM va ser creat oficialment el 14 de març de 1988 per donar suport a la lluita política dels canacs. Al febrer de 2018, a la XXI Cimera dels líders, el GFLM va reafirmar la lluita de FLNKS com a prioritat per al grup. Amb aquesta finalitat, els líders van adoptar un pla d’acció específic per acompanyar els canacs en el procés del referèndum.

Això vol dir que podem treballar amb els bancs centrals o amb els ministeris de Justícia i Afers Exteriors dels països melanesis i això ens dona una altra idea que la desenvolupada pels experts francesos. A més és molt important la vigilància diplomàtica al nivell de les Nacions Unides que fan a favor nostre aquests països germans.

-Què passarà a Nova Caledònia, segons quin sigui el resultat del referèndum?   -Si guanya el sí s’obrirà d’un període transitori de dos anys sota els auspicis de l’ONU per definir les modalitats de la transferència de drets de sobirania (la moneda, la justícia, l’ordre públic, militar i assumptes exteriors) i es procedirà a redactar mentrestant la constitució del nou estat. I si guanya el no, tal i com queda clar en els acords de Nouméa hi haurà dos referèndums més el 2020 i el 2022. Seguirem lluitant per assumir la nostra responsabilitat política en aquest context.

Què ens pot ensenyar als catalans el seu procés d’autodeterminació?   -En la nostra regió des de la independència de Timor Leste el 2001 la lluita contra el colonialisme ha estat una constant. Ara la nostra responsabilitat és portar Kanaky a la situació de ser un estat independent i pensem que això és una oportunitat per a tots els pobles de la terra, també pels catalans. Per aquest motiu també us demanem el vostre suport cara al referèndum del quatre de novembre.

https://www.vilaweb.cat/noticies/mickael-forrest-la-nostra-responsabilitat-es-fer-de-nova-caledonia-un-estat-independent/

  

Publicat dins de General | Deixa un comentari