BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

 

Cap pacte amb Espanya sense el reconeixement i el respecte al Mandat del Primer d’Octubre: “Que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República”.

—

Estic convençut dolorosament, que la dissolució de l’Assemblea de Representants del Consell de la República es va fer per facilitar aquestes reunions i possibles pactes. No voldria que això fos cert, de moment només és una impressió meva, espero que sigui equivocada.

 

Reafirmem la votació i el Mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, i disposem-nos completar i implementar la Declaració Unilateral d’independència de Catalunya (DUI), del Parlament Català, guanyada per majoria absoluta de 72 diputats, el dia 27 d’octubre de 2017. Cal portar aquesta DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia, per tal què hi doni el seu vist-i-plau.

El MHP Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya, no ens pot fallar una altra vegada.

El Poble lliure de Catalunya, tots aquells que vam votar amb ple coneixement de causa aquell Primer d’Octubre de 2017, no li podem consentir.

Cap pacte amb Espanya sense el reconeixement i el respecte de l’1-O i la DUI.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

 

PS:

Vilaweb · EDITORIAL

Puigdemont, Yolanda Díaz i una fotografia a Brussel·les
Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l’analfabetisme per enviar un missatge clar a la gent.

Vicent Partal

04.09.2023 – 21:40
@vpartal

Puigdemont, Yolanda Díaz i Toni Comin, ahir a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys).

“Les fotografies no necessiten traductors: travessen les barreres del llenguatge i de l’analfabetisme per a enviar un missatge clar a la gent.” La frase és d’Ahmad al-Bukhari, un polític paquistanès que als anys cinquanta va exercir càrrecs importants a les Nacions Unides.

Bukhari era un polític molt innovador, que va saber entendre el gran paper que la imatge podia tenir en les relacions diplomàtiques, o simplement polítiques. La frase, aquesta frase seua, és tan clara que no requereix cap explicació addicional. I en tot cas la fotografia d’ahir, la del president Puigdemont i la vice-presidenta Díaz junts a Brussel·les, ho ha tornat a posar en evidència.

La reunió d’ahir tenia gairebé un únic objectiu: la fotografia i el missatge que envia aquesta fotografia, sobretot a Espanya però també a Europa. I això perquè avui el 130è president ha de fer un discurs del qual tots plegats hauríem de poder deduir què pensa fer respecte de la investidura –o no– de Pedro Sánchez.

Ara, creure, per això i prou, que la fotografia d’ahir és poca cosa i que serà superada en qüestió d’hores és un error d’apreciació greu. Una anàlisi equivocada. El gest, tot sol i passe què passe amb la legislatura, té importància.

És important del punt de vista polític. El president Puigdemont ha estat sotmès del 2017 ençà no solament a una persecució i a una repressió permanents de l’estat espanyol sinó també a un autèntic cordó sanitari, a un boicot total i absolut. Cap dirigent polític espanyol no s’hi ha reunit en aquests sis anys i això fa destacable que una força política com Sumar siga la primera.

És important, també, del punt de vista de la confiança. A la reunió hi havia Jaume Asens, amb qui Puigdemont manté bones relacions. Cal tenir en compte que Asens va ajudar molt Puigdemont quan se n’anà a l’exili, sense alçar mai cap barrera partidista, i que després ha treballat, tant si s’està d’acord amb ell com si no, per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Ara, és evident que Puigdemont, en aquest context de possibles negociacions, s’ha d’entendre amb Yolanda Díaz. I això és molt difícil de fer sense un coneixement personal previ, sense contactes continuats i sense construir un entorn de confiança del qual la fotografia és un primer pas. Perquè tampoc no és correcte passar per alt que ella se l’ha jugada també anant a visitar-lo. Mireu, si no, la reacció de la caverna.

I finalment és important també del punt de vista jurídic. L’absurditat de la persecució judicial espanyola és més absurda encara des d’ahir. El fet que una vice-presidenta del govern espanyol es reunesca amb normalitat total amb Puigdemont, vist des d’Europa, desmenteix tota aquesta versió ridícula de la fugida i el delinqüent i reforça el missatge enviat tots aquests anys per l’exili català: que s’ha de poder parlar de tot i cercar una solució política i no violenta al conflicte amb Espanya.

Dit això, dos comentaris finals: cal advertir que hi ha qui –d’una manera que a mi em sembla molt precipitada– ha volgut interpretar la fotografia, els vídeos, gairebé com si el pacte fos un fet i els dos polítics s’haguessen reunit per segellar-lo. I això és fer-se moltes il·lusions, francament. Ja veurem quan toque si és possible una negociació o no, però en qualsevol cas no serà tan fàcil ni senzilla per a matar-ho tot en tres hores.

I no podem perdre de vista tampoc que temps enrere Pablo Iglesias va visitar a la presó Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, poc abans de ser alliberats, i no va significar res ni va dur enlloc, més enllà del gest personal. Ara, no sembla que les circumstàncies siguen comparables, ni per la necessitat que tenen ara els espanyols ni, sobretot, perquè no és igual reunir-se amb uns polítics que havien acceptat el dret i la legitimitat de l’estat espanyol per a jutjar-los que reunir-se amb qui ha plantat cara i no ha reconegut mai aquest dret.

 

PS. Aquest mes d’agost no he pogut enregistrar la versió en àudio d’aquest editorial, per causes tècniques. Avui torne a fer-ho, de manera que em podeu escoltar, si voleu.

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!

Josep Usó
Josep Usó
04.09.2023 · 21:55
És potent, la imatge. I des d’ací, s’aprecien molt bé les presses i també aquella “cultura” de creure que una negociació només consisteix en acceptar allò que una part proposa. Manca molta cultura democràtica. I només estem a cinc. D’ací a un mes, ja veurem.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
04.09.2023 · 22:16
Però aviam, Vicent, ¿que no ens havien dit que el resultat del referèndum s’havia d’aplicar l’endemà o l’endemà passat d’haver-lo fet? ¿Que ja no és vigent? ¿Que potser pretenen de començar una reforma d’Espanya? En Puigdemont, en Junqueras i la resta, ¿ja no lluiten per fer efectiva la declaració d’independència? ¿Això potser és una “operació Tarradellas-2”?

Camí Tous
Camí Tous
04.09.2023 · 22:17
Doncs a mi aquesta fotografia em molesta. L’engany que hem patit i patim els catalans des de abans de l’1O per part dels partits polítics anomenats “independentistes” ja no és pot reparar.
Cap confiança en aquells que busquen l’amnistia i la súplica a l’autodeterminació. Vam votar i vam guanyar i tornar a començar a la casella de sortida a mi no em val. No accepto més aquest engany i per aquest motiu em vaig abstenir i ho seguiré fent fins que tots aquells que ens menteixen pleguin i es quedin a casa seva.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
04.09.2023 · 22:19
Aquesta gent que es va exposar perque els polítics havien convocat un referendum vinculant no es mereixen la traidoria dels qui ara parlen de fer-ne un altre … Ja està fet …. i guanyat … cal aplicar-ne els resultats.
https://spanishpolice.github.io

Els qui es fiin de qualsevol acord amb el PSOE o amb el PP seràn tan incompetents com els dirigents de l’Autoritat Jueva establida pels nazis que hi col·laboraren com a mal menor … No hi ha mal menor possible amb qui et vol fer desaperèixer del mapa!!!

1/4 Destruir la nació catalana és, des de fa segles, el principal objectiu de l'estat espanyol. Pactar amb els botxins és ajudar-los a culminar el seu etnocidi (els dirigents jueus que com a mal menor pactaven condicions amb els nazis de fet els estaven ajudant a fer l'Holocaust)

— Jaume Bonet Moll (@jaumemoll) August 27, 2023

L’ANC diu que el referendum ja està fet i guanyat

L'entitat reclama als partits independentistes que es posin d'acord per activar la majoria política del Parlament i "no per votar presidents d'un estat opressor" https://t.co/SvpIDLT7sf

— LaRepública.cat (@LaRepublicaCat) September 4, 2023

Antoni Roca
Antoni Roca
04.09.2023 · 22:22
Considero molt perillosa aquesta fotografia, que fa publicitat de la trobada entre el MHP Puigdemont i la líder de Sumar. La trobada no hauria d’haver-se fet mai. Les línies polítiques de Junts són, han de ser, haurien de ser molt clares i definides i irrenunciables, gravades en pedra. D’aquesta reunió em veig venir renúncies per una banda i imposicions per l’altra. No cal que digui qui penso que és l’un i l’altra. Entrevistes secretes o discretes encara se’n poden tolerar, però aquestes que pretenen provocar més divisió en el moviment, no s’haurien de fer.

Enric Viver
Enric Viver
04.09.2023 · 22:34
Millor no deixar de ser escèptics, i tornem a mobilitzar-nos.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
04.09.2023 · 22:42
Doncs contrariament al que opinen alguns companys subscriptors, penso que la fotografia és important, i no veig que de moment el president Puigdemont hagi hagut de pagar res.
Una de les primeres coses que hauran de fer els socialistes si volen negociar és anar a Bèlgica a entrevistar-se amb el president. Això d’avui és un primer pas en el reconeixement del president Puigdemont com el representant d’una de les parts en conflicte.
I de l’acord ja en parlarem, si és que s’assoleix. Personalment, ho veig dificilíssim.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
04.09.2023 · 22:47
Celebro molt que torni la locució de l’editorial amb la teva veu, Vicent. Si en féssiu un podcast m’hi subscriuria.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.09.2023 · 22:49
Bé. Si. Però Yolanda Díaz també ha aprofitat la fotografia per deixar clar que estudiaran totes les solucions democratiqies i democràcia espanyola vol dir conformes a la constitució del 78.

En la mentalitat hispánica democràcia és sinònim de constitució franquista i una inmensa majoria de gent del Regne segur que ho ha interpretat en el sentit constitucional: TOT dintre de la constitució. RES al marge de la constitució.

Si es cerca la solució segons el Referèndum guanyat l’1 d’octubre seria també una solució democràtica però el Regne d’espanya, per ara, no hi està gaire disposat.

Que aquesta fotografia sigui històrica depèn de Puigdemont. No pas de Díaz o de Pedro Sànchez.

Un dia a Girona-Montilivi, Puigdemont alcalde ens va preguntar a un grup present “¿Em seguireu sempre?” I jo pensava: Tu, Carles, seguiras el poble que vol ser lliure?

Oriol Cusidó
Oriol Cusidó
04.09.2023 · 23:02
Efectivament les fotografies parlen. I aquesta explica que Espanya és un país obert i dialogant. Cosa curiosa, quan just fa quatre dies l’objectiu era demostrar el contrari.

Definitivament hem perdut el focus i la partitura. La foto no és el pitjor. Un Puigdemont desvergonyit piulava que en democràcia les diferents ideologies han de debatre. Ara resulta que la cosa va d’ideologies, no pas d’autodeterminació. Sincerament, ja n’hi ha prou!

joan rovira
joan rovira
04.09.2023 · 23:05
Consideracions temporals simultànies mutants:

1/ El passat no es pot canviar, però la relació amb ell, sí: oportunitat fugissera.

2/ El canvi individual i col·lectiu no s’atura, flueix: pathos, ethos i logos.

3/ Molt rellevant el lloc de la trobada: l’Eurocambra a Brussel·les.

4/ El GOI català s’atansa de nou a l’origen: el Born germànic.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
04.09.2023 · 23:12
Per mi, la foto no val res. Ha ha hi hi, i quan tinguin la Presidència… desapareixeran tots.

A Asens li agrada tot això… Sempre i quan surti a la foto i guany notorietat (no deu ser pobre, no) i si a més no sortim d’Espanya. Ja em diràs tu en què ens pot ajudar.

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.09.2023 · 23:23
M’agrada veure fer comèdia els españols.

Als professionals i als anònims que s’escadalitzen debades.

Ell(o)s i nosaltres sabem que tot és farsa.

Fins i tot que un tal Fernando Grande-Marlaska, jutge designat pel PoPularespañols, i ara professional entre els Socioespañols professionals haja advertit que “els límits són la constitució española”.

Sent el jutge viu que més condemnes ratificades per violació de Drets Humans d’Europa adornen el seu palmarès particular.

Oblidant-se que els nostres límits REALS són el Tractat de Lisbona.

O que el seu estat colonial té un BOE on signa i assumeix legislativament el dret d’autodeterminació.

O que la jurisprudència de la Sentència sobre Kossove del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia (Den Naag en nerlandès) de 22 de juliol de 2010 per la què la Declaració de Guerra en 1704 de l’antiga España obligava el regne de Castella a que abandone l’antic regne de València, avui País Valencià o Catalunya Tropical, l’antic regne de Mallorques, avui Illes Balears o Catalunya Insular i l’antic Principat de Catalunya, avui Catalunya Mitjana.

En fi, que tenim jurisprudència legislativa pròpia i europea on les jurisprudències locals i particulars amb cert aire feudal d’Ancien Régime comencen a ser-nos obsoletes i de passat llunyà.

Que cal erradicar el seu radi d’influència havent-les de constrenyir a un àmbit de particularismes pintorescos que els europeus hem de protegir i respectar.

Fins i tot, acoblar dites realitats exòtiques amb Estatuts autonòmics reduïts per tal de conservar pecularietats regionals que posen en valor la varietat i riquesa de certes societats-barreja d’aborígens en trànsit entre l’Europa occidental i l’Àfrica Septentrional.

Josep Blesa (València)

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
04.09.2023 · 23:24
“Sigues aigua, amic”. Deia, si fa no fa Bruce Lee, suggerint que l’aigua s’adapta al recipient que la conté. “Eppur si mouve” deia Galileo Galilei, després de mirar de salvar els “trastos” davant la Inquisició .”Panta rei” deia Heràclit, per significar que res és immutable. “Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” deia Albert Einstein.
El President exiliat, ha mogut fitxa.
Per algun motiu deu ser.
D’aquí a unes hores tindrem més elements de judici i les coses es mouran… Potser ja toca sortir del bucle i posar-nos a treballar.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
04.09.2023 · 23:25
L’impacte de la fotografia és indubtable. I ho veurem a les portades de demà (avui per al lector). És tota una bufetada al deep state espanyol. Ben poca gràcia farà a l’alta judicatura, estaments militars, policies, alts funcionaris i tot l’entramat franquista inclosa la Corona. I tot açò al cor d’Europa i a plena llum del dia.
De moment tenim açò. No més, però tampoc menys.

Jaume Riu
Jaume Riu
04.09.2023 · 23:34
QUAN S’ENSUMIN LA DUI DE CATALUNYA
Feia temps que no reia tant -políticament parlant-, com davant dels editorials alarmadíssims de la premsa i els comentaris no menys alarmats dels polítics de Madrid, que demostrem com Puigdemont els treu de polleguera.
Tota una vicepresidenta del govern més progressista de la història, és rebaixa per anar a Brussel·les, oficialment sense el permís -sense la complicitat-, del president del seu govern, i aconsegueix l’objectiu de poder ser rebuda pel més gran criminal pròfug de la justícia, que té la paella pel mànec. És un exemple magnífic una política de l’esperpent que signaria Valle-Inclán.

Però la funció no ha començat encara i no s’ha obert el teló de l’escenari, perquè en aquestes reunions protocol·laries de cortesia no es negocia res fins que no hi participi el cap d’estat, que és l’amo, els altres són els masovers.
Jaume Asens i Yolanda Díaz només són dos mossos de la massoveria que ni tan sols no són treballadors del partit del govern de Madrid.
Per cert, a partir dels editorials d’urgència de El Mundo i el digital de El Español, comprovem que amb el seu curiós ordre de valors, que ens volen fer creure que Franco no era criminal i Juan Carlos no és pròfug de la justícia.

Preparats estem doncs per sentir els escarafalls de la premsa franquista quan vegin les orelles del llop i s’ensumin la DUI de Catalunya.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.09.2023 · 23:40
Companys opinadors: no caiguem en la precipitació i l’histèria. Tenim pressa, sí, evidentment; sobretot els que ja tenim una edat avançada. I estem hipersensibilitats a tot el que es pugui interpretar com una reculada en el camí a la independència; i és lògic i normal després del que hem vist i patit aquests darrers anys. La foto d’ahir, tanmateix, és de fet una victòria significativa. Per tenir la llibertat i l’independència haurem de fer al mateix temps confrontació radical i maniobres polítiques i diplomàtiques; no tenim més remei! I no oblidem que al final, no ara ni al principi, haurem de negociar la separació amb al menys algú, que segur que serà amb uns quants alguns, sobretot a nivell europeu i internacional. Tinguem mirada llarga sense renunciar a res!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.09.2023 · 23:46
Està bé ser desconfiat, però penso que les passes que ha fet el MHP han estat de defensa de la dignitat de l’1-O i de no claudicar – amb totes les pressions rebudes- davant la INJUSTÍCIA de l’Estat, cosa que ha aconseguit fins ara.
Ni la confiança ni la desconfiança tenen perquè aplegar a ser absolutes i acritiques i, fins al dia d’avui, Puigdemont ha demostrat saber guanyar-se-la amb allò que fa políticament, fora del propi interès personal.

Berta Carulla
Berta Carulla
04.09.2023 · 23:50
Dues coses:

als enfadats que funcionen amb els budells: si us plau madureu, mengeu-vos el sentimentalisme perquè resulta patètic haver-lo de suportar, estem en guerra i farem el que calgui, si cal parlar amb l’enemic s’hi parla si després cal barallar-si a garrotades ens s’hi barallem a mort. No suporto els morrets dels enfadats que repeteixen el mateix mantra de derrotats cada dia i que a sobre s’abstenen com si hi hagués demà i no n’hi ha, tot el que no fem avui es perd per sempre.

I segona cosa: per què parleu tant dels polítics i mai de la necessitat d’organitzar-nos la societat civil. La independència no es farà des del Parlament de Catalunya perquè l’estat mai no la reconeixeria, la independència l’hem de fer nosaltres organitzats en un cens i posant-lo sobre la taula de les nacions unides, tal com diu l’Albert Bertrana. Esteu disposats a votar el que sigui amb el cens español? Oi que no? Després tot serà fer els morrets que feu ara i dir que no voteu, però no haureul fet RES per a evitar-ho i poder votar en condicions.

Si us plau Vicent Partal, entrevisteu l’Albert Bertrana i parlem del cens, el Consell de la República ha de voler fer seu aquest propòsit.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
05.09.2023 · 00:09
Calma companys.

Veurem que surt de tot plegat. Que la vicepresidenta vagi a Bruseles a parlar amb el President Puigdemont és bona senyal.
A partir d’aquí veurem com va tot plegat i què s’aconsegueix.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.09.2023 · 00:13
Esperem i observem. I, mentre, pensem què fer des del carrer, perquè caldrà actuar, amb polítics o sense.

Anna Linares
Anna Linares
05.09.2023 · 00:18
Tenim certa tendència a opinar sensa saber que passarà, jo dono un vot de confiança a Puigdemont i si ens falla llavors ja podrem criticar, mai avans dels fets.

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
05.09.2023 · 01:09
S’ ha de dialogar i després, si es veu clar, negociar, ara la partida és aquesta……..i això no fa despareixer el refrendum de l’ 1-0, si no que pesarà molt en el diàleg i més si hi ha negociació……la partida ara és juga a Madrid i no només per veure si se’n treu res de profit per la nacionalitat catalana si no per esclafar a Vox i al seu escolanet el PP.

Albert Ferrer
Albert Ferrer
05.09.2023 · 01:36
Es fa camí en caminar. Deixem caminar al president Puigdemont. Temps al temps.

Per cert, la foto és molt impactant, sobretot a Madrid i per extensió a Espanya. Trenca tot l’argumentari contra els exiliats, i a PP, VOX I CS el fa treure foc pels caixals. Això no és poca cosa.

Albert T
Albert T
05.09.2023 · 02:38
Escepticisme al 200% sobre el que facin tots aquells que ja ens han enganyat, cap confiança, ni fe, ni res per a ningú més, fins que no vegi els resultats reals, verificats, palpables i sòlids!
Reunió de pastors…ovelles mortes, reunió de politiquets…,poble cardat!

Salvador Molins
Salvador Molins
05.09.2023 · 02:54
Estic convençut dolorosament, que la dissolució de l’Assemblea de Representants del Consell de la República es va fer per facilitar aquestes reunions i possibles pactes. No voldria que això fos cert, de moment només és una impressió meva.

Reafirmem la votació i el Mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, i disposem-nos completar i implementar la Declaració Unilateral d’independència de Catalunya (DUI) del Parlament Català, guanyada per majoria absoluta de 72 diputats, el dia 27 d’octubre de 2017. Cal portar aquesta DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia, perquè hi doni el seu vist-i-plau.

El MHP Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya, no ens pot fallar una altra vegada.

El Poble lliure de Catalunya, tots aquells que vam votar amb ple coneixement de causa aquell Primer d’Octubre de 2017, no li podem consentir.

Cap pacte amb Espanya sense el reconeixemet i el respecte de l’1-O i la DUI.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

 

PS1. Més comentaris … a,

Puigdemont, Yolanda Díaz i una fotografia a Brussel·les.

https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-yolanda-diaz-i-una-fotografia-a-brusselles/

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!