El bloc d'en Roc Fernàndez

El passat dijous 16 de desembre va ser a  Sant Feliu de Codines el Secretari d’Estratègia i Comunicació de CDC i director de campanya de CiU, David Madí. Madí va ser a Sant Feliu en el sopar de Nadal de l’Agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines i va fer una valoració de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya que va dirigir de forma magistral.

A continuació us afegeixo algunes imatges de la visita:

David Madí entrevistat als estudis d’Ona Codinenca

David Madí en un moment del sopar de Nadal de l’Agrupació de CiU de Sant Feliu

Aquesta setmana i en període d’interinitat del Govern i després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el govern de la Generalitat es despenja amb l’adjudicació de l’estudi informatiu previ al projecte de la variant de la carretera C-59.

No és que no ens agradin que es moguin les coses en aquest tema. Ans al contrari, des de CiU fa mesos que reclamem menys paraules i més fets amb la variant. Però fer-ho ara i vendre’ns com fa el l’Alcalde Pere Pladevall com si ja ens anéssin a fer l’obra i inaugurar-la, és enganyar novament la població.

D’entrada han tingut 7 llargs anys per fer alguna cosa. L’any 2003, quan CiU va deixar la Generalitat justament havia deixat un estudi informatiu fet amb més o menys el mateix traçat. En aquests 7 anys res de res, ens van presentar un projecte amb cinc carrils que arrencava de Badalona fins a Centelles i que més que una variant de Sant Feliu era un alternativa de l’eix Vic-Ripoll. Un projecte, que fent memòria van presentar el diputat del PSC, Jordi Terrades i el nostre actual alcalde Pere Pladevall el 2005, i ara té els nassos de declarar a El 9 Nou de divendres 10 de desembre que “els que vindran –CiU- vulguin recuperar el projecte de l’autovia”. Està bé que rectifiqui però no intenti confondre l’opinió els de l’autovia i els que han tingut parat el projecte 7 anys són els socialistes, i ell no ha fet res per evitar-ho.

Perquè diu això el senyor Alcalde? Perquè el que el Sr. Alcalde ens amaga, i tampoc ens aclareixen en aquest estudi informatiu la Generalitat, és si aquest nou projecte modifica el traçat inicialment previst. La variant serà de dos carrils com volíem, però amb quins eixos viaris connecta, i d’on va a on va?. Això de moment no s’ha modificat i segueix sent una amenaça. Qui diu que els dos carrils algun dia no en poden ser cinc si no es canvia el Pla d’infrastructures inicialment aprovat pel Tripartit?.

Des de CiU defensem el projecte inicial de 2003. Una variant al servei i en funció de la mobilitat de la comarca. Que serveixi d’enllaç i connexió entre el Quart Cinturó al Sud i l’Eix Transversal al Nord i no com a alternativa a l’eix Vic-Ripoll.

Que no pateixi el Sr. Alcalde, farem el que ells i els seu no han estat capaços de fer en 7 llargs anys. I sobretot ho farem pensant en la mobilitat del nostre municipi, en treure del mig del poble dues carreteres que l’esquarteren i impedeixen fer-ne cap plantejament de futur. Ara bé mentrestant, perquè enlloc de gastar diners arreglant aceres i fent festes el Sr. Alcalde no prepara el poble per l’arribada de la nova infrastructura?

NOTA: Afegeixo imatge de l’utilització barroera i partidista que el PSC de Sant Feliu ha fet del projecte de la Variant. Fent-se’l seu -un projecte pagat per tots- i penjant-lo a 150 metres del col·legi electoral en plena campanya i sota el logo del PSC.

Us afegeixo el vídeo “La campanya a la xarxa” un resum audiovisual del que ha estat la campanya a la xarxa i que forma part del videobloc del Diari de campanya que ha anat desgranat al llarg d’aquests quize dies els diferents aapectes de la nostra campanya. Ha estat, per a mi, una de les seccions que considero més innovadores i fresques del que hem fet aquesta campanya i que ha tingut com a fil conductor les persones.

També n’ha parlat el periodista Josep Gisbert, cap de la secció de Política de La Vanguardia en aquest article al seu bloc

L’endemà del debat a sis avui s’han pogut llegir moltes lectures i comentaris. Tot i que la impressió és força clara respecte el bon paper que va fer Artur Mas [videobloc].  Ho demostren algunes enquestes com la de RAC-1 d’avui que donava aquest resultat: Mas 88%, ERC 5%, Montilla 3%, ICV 2%, 1% PP.

Independentment d’aquestes valoracions en volia fer una que potser no s’ha vist ni escoltat tant i es veure que va passar ahir a la xarxa mentre es produia el debat.

 A continuació us presento alguns resultats dels resultats a la xarxa:

1.- En primer lloc el hashtag #e10 que empraven molta de la gent que comentava el debat a twitter va arribar el número 1 al trending topic a nivell español i va arribar al 0’14% del tràfic total de  twitter al món amb una freqüència de 7500 tweets/hora.

2.- Pel que fa als hashtags per partits el primer va ser el de CiU #unacatalunyamillor amb un 33%, seguit de #votaindependencia amb un 13% i #presidentmontilla amb un 11%.

3.- Pel que fa als candidats més comentats a twitter el predomini de Mas es va mantenir al larg de tot el debat amb excepcions puntuals. Durant el debat les referències a Mas van arribar a triplicar les de Montilla el qual va quedar per sota Puigcercós com e spoyt apreciar en els gràfics següents:

A continuació afegeixo el vídeo-resum “Seguint el Debat de TV3” que hem fet sobre el debat d’ahir, espero que us agradi:

Ahir les JSC presentaven un vídeo on incompresiblement una jove arribava l’orgasme votant el PSC. Dic incomprensiblement perquè Montilla no és Richard Gere i l’acció de Govern del PSC més que per arribar a l’orgasmse és per tirar-se per la finestra: 10% d’empreses destruides, 20% de pobresa, 30% de fracàs escolar, 40% d’atur juvenil, 50% de la població creu que la situació política ha empitjorat… Aquí teniu la resposta a l’orgasme de la xiqueta.. al final resulta que era fingit:

Aquest és el titular del viral pesonalitzable que va sortir el cap de setmana i que a dia d’avui ja ha arribat a 21.081 persones (usuaris únics). El viral simula un telenotícies de TDtres i s’inspira en elvídeos que tant s’han emprat als EUA de Jib Jab.

Us afegeixo el reportatge que ens van fer les peridodistes de BTV, Patrícia Álvarez i Laia Balasch titulat CiU busca la màxima viralitat a la xarxa. Espero que el trobeu interessant. També us afegeixo el contugut de l’article a continuació:

Convergència i Unió aposta per la màxima viralitat a la xarxa de
cara a les eleccions autonòmiques, difonent el missatge convergent per
tots els canals possibles. A través del web de participació Cativistes
han creat una comunitat d’internautes afins a CiU i acaben d’obrir a
Facebook “CATIVISTES, El Joc”.

El Joc de Cativistes

L’última novetat ha estat el llançament al Facebook de “CATIVISTES, El Joc”, una iniciativa acabada de sortir del forn i que recull idees de vídeojocs com Farmville. L’entorn, però, enlloc d’una granja, és d’una oficina de campanya electoral de CiU.
I l’objectiu per acumular punts consisteix en enviar propostes
electorals de Convergència o aconseguir que els teus amics de Facebook
siguin seguidors del web cativistes o d’Artur Mas.

Trobada de Mas amb els amics del Facebook

A dos dies de l’inici de la campanya electoral, CiU va convocar
ciutadans i mitjans al cafè Zurich de plaça Catalunya, en una trobada
d’amics d’Artur Mas al Facebook.
Una iniciativa que va tenir molt d’èxit i que va servir al candidat
convergent per apropar-se d’una manera diferent a la ciutadania, així
com per guanyar visibilitat als mass media a través de les iniciatives
que es couen a l’espai 2.0.

La marca Obama

El màrqueting polític a través de les xarxes socials que va fer Obama
l’any 2009 va marcar un abans i un després en les campanyes 
electorals. L’actual president dels Estats Units va aconseguir
mobilitzar els indecisos i va recaptar 700 milions de dòlars.

Tot els partits catalans, sense excepció, s’han deixat influenciar
per l’estratègia d’Obama a la xarxa. En el cas de Convergència i Unió,
ha dissenyat projectes similars als del president demòcrata com el web Cativistes, que emula el portal MyBarackObama.

Vídeoblog

CiU va obrir el vídeoblog d’Artur Mas
l’any 2006, essent així un dels primers polítics a nivell mundial que
utilitzava aquest format. Des de llavors, publica un vídeo setmanalment i
és una eina molt ben valorada, tant pel partit i com pels ciutadans.
Des d’aquesta finestra, Mas informa sobre els actes del partit, així com
de temes que no tenen espai als mitjans de comunicació i s’amaguen als
escenaris secundaris de la política.

Un candidat sense Twitter

Tenint en compte que Artur Mas
és un usuari molt actiu al Facebook, el partit no té previst obrir un
Twitter del candidat perquè considera que no seria transparent. L’equip
de comunicació explica que Mas no el podria gestionar i opta per
canalitzar la informació al Facebook, tant del partit com del candidat, i al compte de Twitter de CiU.

Convergència també ha elaborat una aplicació per a iPhone i compta amb un canal a YouTube.

Aquesta campanya serà important per moltes coses, però una de les que n’estic més satisfet és de l’arrencada 2.0 de la campanya que estem protagonitzant. De fa anys la campanya a la xarxa és present a les eleccions, però crec que aquesta és primera en que la campanya a la xarxa té un ritme, uns esdeveniments i una personalitat pròpia que ho fa diferent dels altres cops. Ja no es trata de traslladar, amb més o menys encert, la campanya analògica al món digital. Sinó que gràcies a a les xarxes socials la campanya digital és una branca més de la campanya. Potser més petita o més modesta, però és una pota més que té el seu propi llenguatge, ritme i actors. Un exemple és l’arrencada 2.0 que hem iniciat des de CiU.

El dilluns vam començar amb un dinar amb blocaires polítics i membres del col·lectiu de suport al candidat Absolut Mas poques hores abans de presentar la campanya.

Dimarts era el torn del Facebook amb la Festa que va reunir molts dels “amics” d’Artur Mas a la cèntrica cafeteria Zurich de Barcelona. L’acte era una desvirtualització de Mas amb els seus seguidors que ja són una comunitat de més de 10.000 persones, la més nombrosa d’un polític català.

I per últim avui és el torn del Joc de CATivites del Facebook, una innovació política que passa per aprofitar el potencial de la xarxa social més nombrosa del món per fer campanya a favor d’una Catalunya millor amb to distret i divertit.

En definitiva, la campanya serà digital o no serà 😉

Qui més n’ha parlat:

Albert Medran: Artur Mas dina amb blocaires.
Xavier Peytibi: Artur Mas es reuniex amb bloggers
Dessmond: Mas amb els blogaires
BTV: CiU busca la màxima viralitat a la xarxa.

Arran d’alguna discussió que he tingut sobre el concepte de Web 2.0, sobre el canvi que representa he cercat i trobat alguna informació que vull comptartir. A continuació us afegeixo un seguit de continguts relacionats amb el concepte web 2.0:

El primer és un vídeo fantàstic que explica només amb imatges l’evoloció de la xarxa cap al 2.0 és un vídeo de Michael Wesch un profesor d’antropología cultural de la Universidad de Kansas… Simplement genial:

Us afegeixo també el curtmetratge titulat “Web 2.0: La revolució social d’internet” que també trobo interessant i pedagògic:

Fa una setmana vam fer amb en Jordi Cuminal [Bloc] una entrevista a l’ACN sobre l’estrarègia de CiU a les xarxes socials en aquestes eleccions al Parlament. Aquí en teniu el resultat que va sortir publicat ahir a la web de l’ACN:

Som a les portes d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Sempre que arriben unes eleccions hi ha el tòpic que aquelles eleccions són les més importants. Però en aquesta ocasió, i vist el context històric en que ens trobem segurament el tòpic és real.

Des del meu punt de vista, a banda de les motivacions conjunturals com la crisi econòmica o la sentència del tribunal constitucional, que marquen la necessitat de disposar d’un govern fort, sòlid i capaç de prendre decisions, també ens trobem en un moment transcendental des del punt de vista de jubilar definitivament la generació que va protagonitzar la transició i que ha monopolitzat des de llavors la classe política, periodística i empresarial del país.

Amb el pas de la presidència de Jordi Pujol al Tripartit, a més d’estroncar-se la via de l’assoliment de major autogovern, també és va estroncar un necessari canvi generacional. Montilla, Saura i Carod, eren un producte “secundari” de la transició. També els més joves, els que mirem la política d’una altra forma, amb una altra manera de fer, més propera però més professionalitzada, més transparent però més rigorosa, més participativa però més eficaç, ara tenim una nova oportunitat. El franquisme ha estat un llast feixuc que ha costat de superar, però la transició també ha estat una excusa per no avançar. Una excusa que ha sacrificat dos o tres generacions de persones millor preparades i formades que els seus antecessors però que no gaudien de la complicitat i el pedigrí generacional.

Ara tenim l’oportunitat de canviar-ho. De ser un país amb una classe política, empresarial i periodística més semblant a Europa. En aquesta campanya a més de la confrontació d’idees i projectes, també veiem veladament la confrontació entre dos polítics diferents. Un modern, preparat, fet a si mateix, amb una èpica personal construïda a partir de les derrotes i sobreposant-se als fracassos i l’altre que creu que el seu èxit es basa en ressaltar la seva “normalitat” i haver estat en el lloc oportú en el moment oportú, o sigui, la transició. Ser de la transició en política ha acabat sent com l’aprovat general de les universitats quan hi havia vagues.

Per això, mentre la mar està en calma, qualsevol amb el títol de capità aconseguit a partir d’ un aprovat general, pot dur la nau. Però quan hi ha tempesta, una tempesta en forma d’una triple crisi econòmica, política i social, cal un capità preparat, amb experiència i que tingui un rumb definit on dur la nau. Ara ens toca canviar el capità de la nau, un canvi polític i generacional a favor d’una persona més preparada. Això també és el que ens cal al país, algú que sigui capaç de dur la nau en moments de tempesta.

NOTA: Aquest post forma part de la meva col·laboració mensual amb l’AraVallès

El passat 13 d’octubre l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam organitzar un acte d’homenatge a les persones que han integrat les llistes municipals de CiU des del 1979.

A l’acte ens hi va acompanyar l’exconseller Josep Maria Cullell que actualment és el President del Consell Assessor Nacional de Convergència.

El motiu de l’acte era, per una banda, aplegar totes les persones que al llarg de la nostra història al municipi han “donat la cara” per defensar uns ideals i una forma d’entendre i de voler canviar i millorar el nostre poble.

Per l’altra, en un moment en que la política pateix un fort desprestigi es bo de recordar que als pobles i ciutats hi ha molt gent que fa una passa endavant per ocupar-se i preocupar-se d’allò que és de tots.

Crec que és de justícia homenatjar les persones que han sacrificat hores d’estar amb la família, feina i temps per aportar el seu gra de sorra en la millora dels nostres poble si viles, i del país en general. Sense aquest exèrcit de voluntaris segurament no hauríem assolit moltes de les coses que tenim avui en dia.

També cal recordar que en el pobles és on, des del meu punt de vista, és més difícil fer el pas. En un poble on tothom és coneix és molt fàcil que et pengin “l’etiqueta” i la proximitat que té moltes qualitats també es pot fer molt difícil per la pressió que en els alguns casos exerceix sobre l’entorn més immediat. Fer política en un poble o vila pot ser molt gratificant i en alguns moments molt difícil.

Per tot això des de la nostra agrupació vam voler fer aquest petit homenatge, un homenatge que vol ser una mostra d’agraïment a totes aquestes persones. Un homenatge merescut i necessari. Un homenatge que també vol fer llançar una reflexió sobre la necessitat que hi hagi gent que, com ells, es sacrifiqui per als altres per seguir millorant les condicions de vida dels nostres pobles. Perquè massa sovint quan es parla de la política, i se l’associa amb aspectes negatius, s’oblida a tot aquest exèrcit derrotat a favor d’una causa invencible.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el diari digital AraVallès.cat. Pots llegir l’article aquí.

Portem dies veient la campanya del PSC sobre #elcanvireal. Una campanya que navega contracorrent de la percepció generalitzada de la gent. I que vol fer veure que anem millor quan en aquests quatre anys milers de persones han perdut la feina, a tots en abaixat el sou, ens han pujat la llum i en les dades que van sortint internacionalment sempre hem perdut algun llençol. Suposo que al PSC encara creuen en la teoria de l’agulla hipodèrmica (1920-1940) que creia que la propaganda s’inoculava en els receptors. Si no d’una altra forma no m’explico aquesta campanya.

Així i tot i malgrat que el to de la campanya de CiU vol ser possitiu, com a força a l’oposició també ens toca fer el nostre balanç. No sigui que per creure més en la teoria dels efectes limitats dels mitjans en pretenguin “vendre” unes dades que xoquen amb la crua realitat dels moments que estem vinvint:

Aquests són els números de Montilla:

10% d’empreses destruïdes. Durant el tripartit unes 30.000 empreses han cessat la seva activitat.

20% de pobresa. Aquest és el percentatge de gent que viu per sota el llindar de la pobresa i, per tant, en risc
d’exclusió social.

30% de fracàs escolar. 20 punts percentuals per sobre dels objectius
de Lisboa 2010, de joves d’entre 18 i 24 anys que han completat com a
màxim la primera etapa d’ESO i no segueixen cap estudi o formació.

40% d’atur juvenil. Segons dades del Departament d’economia i
finances de la Generalitat, un 40% dels joves d’entre 16 i 24 anys, el
doble de la zona euro, estan aturats.

50%
de la població catalana creu que la situació política ha empitjorat en
els darrers anys. No tot és culpa del tripartit, la situació global no
és favorable. Però el govern no ha liderat, al contrari. Ha pres males decisions.

60% d’augment de l’administració de la Generalitat, on destaca
l’augment d’alts càrrecs i la política d’amics, coneguts i saludats.

70% d’inversió a la regió metropolitana. Dit d’una altra manera: desequilibri territorial.

80 per hora. Decisió de la que ara tothom se’n vol rentar les mans,
però que ha sigut un clar exemple d’intervencionisme ideològic de
l’administració catalana.

90% d’augment dels barracons

100% en l’augment de l’endeutament de
la Generalitat entre els anys 2006 i 2010. El doble, ni més ni menys.