Els números de Montilla
Portem dies veient la campanya del PSC sobre #elcanvireal. Una campanya que navega contracorrent de la percepció generalitzada de la gent. I que vol fer veure que anem millor quan en aquests quatre anys milers de persones han perdut la feina, a tots en abaixat el sou, ens han pujat la llum i en les dades que van sortint internacionalment sempre hem perdut algun llençol. Suposo que al PSC encara creuen en la teoria de l’agulla hipodèrmica (1920-1940) que creia que la propaganda s’inoculava en els receptors. Si no d’una altra forma no m’explico aquesta campanya.
Així i tot i malgrat que el to de la campanya de CiU vol ser possitiu, com a força a l’oposició també ens toca fer el nostre balanç. No sigui que per creure més en la teoria dels efectes limitats dels mitjans en pretenguin “vendre” unes dades que xoquen amb la crua realitat dels moments que estem vinvint:
Aquests són els números de Montilla:
10% d’empreses destruïdes. Durant el tripartit unes 30.000 empreses han cessat la seva activitat.
20% de pobresa. Aquest és el percentatge de gent que viu per sota el llindar de la pobresa i, per tant, en risc
d’exclusió social.
30% de fracàs escolar. 20 punts percentuals per sobre dels objectius
de Lisboa 2010, de joves d’entre 18 i 24 anys que han completat com a
màxim la primera etapa d’ESO i no segueixen cap estudi o formació.
40% d’atur juvenil. Segons dades del Departament d’economia i
finances de la Generalitat, un 40% dels joves d’entre 16 i 24 anys, el
doble de la zona euro, estan aturats.
50%
de la població catalana creu que la situació política ha empitjorat en
els darrers anys. No tot és culpa del tripartit, la situació global no
és favorable. Però el govern no ha liderat, al contrari. Ha pres males decisions.
60% d’augment de l’administració de la Generalitat, on destaca
l’augment d’alts càrrecs i la política d’amics, coneguts i saludats.
70% d’inversió a la regió metropolitana. Dit d’una altra manera: desequilibri territorial.
80 per hora. Decisió de la que ara tothom se’n vol rentar les mans,
però que ha sigut un clar exemple d’intervencionisme ideològic de
l’administració catalana.
90% d’augment dels barracons
100% en l’augment de l’endeutament de
la Generalitat entre els anys 2006 i 2010. El doble, ni més ni menys.