Comunicació política i Governs de coalició
Ahir es va presentar a la llibreria documenta el llibre coordinat per Joan Ridao sobre “Comunicació política i Governs de coalició”. A la presnetació hi van ser a més del mateix Joan Ridao, els professors de periodisme i comunicació Enric Marin, Jordi Matas i Toni Aira i moderats pel periodista Quico Sallés.
Resum de les principals idees exposades pels autors:
Joan Ridao
– Els Governs de coalició a diferència del que sembla són més robusts i estables i són més transparents i menys corruptes degut a l’escrutini mutu
– Hi ha la tendència a creure el contrari pel sistema de partits espanyol basat en l’alternança bipartidista entre PP i PSOE
– La comunicació política ha esdevingut algo imprescindible per guanyar eleccions (creació de marcs, creació de relat, evitar missatges contradictoris…)
– Hi ha una clara relació entre habilitat comunicativa i èxit del Govern.
– El 2.0 impacta sobre la política accentuant aquesta necessitat de tenir una estratègia comunicativa.
– La improvisació no pot ser l’estratègia. Calen protocols coalicionals: protocol de relació entre partit i govern, entre govern i grup parlamentari, entre partits del govern…
– És habitual la fricció entre partits i govern. Sovint els interessos dels partits del govern no va en la línia de l’acció de de Govern
Toni Aira
– Un Govern ha de tenir relat: tenir una història que sigui coherent.
– Cada vegada és més difícil tenir coherència. Coherència és ajustar al màxim la distància entre allò que dius i allò que fas
– Ara no hi ha protecció perquè no hi ha invisibilitat dels polítics, per això és més difícil ser coherent.
– Informació com a prioritat i immediatesa. On queda la reflexió?
– No es pot no comunicar.
– Sovint la comunicació s’usa com excusa per carregar les culpes. Però cal saber que comuniqués, que ho fas en tot moment i que la comunicació ha d’estar a la base de les decisions estratègiques.
– La comunicació avui es basa en: simplificació (ha de ser simple i clara) – personalització – impacte (sobretot emocional)
– El Govern actual com a mínim no es pot associar a crisi i ha superat l’etapa de proves amb èxit malgrat el sistema cremallera del Govern de combinar càrrecs d’un i altre partit
Jordi Matas
– Fases del Govern de coalició:
- Escenari negociador: Identificar tots els elements que estan en joc: normativa, sistema electoral, relació entre partits, cultura política, diferències ideològiques i programàtiques, relacions personals..
- Establir objectius: Quins són els teus objectius i els dels altres per fer un govern de coalició. Objectius explícits i implícits, de país i de partit.
- Com es distribueixen les parcel·les de poder: poder quantitatiu i qualitatiu.
– Si fas tot això encara pots fracassar si no estableixes protocols de funcionament interns: protocols per aprovació de polítiques ordinàries i extraordinàries que s’impulsen des del Govern, protocol de gestió de crisi (les crisis als governs de coalició són més sagnants). Cal establir òrgans estratègics (coordinació interdepartamental, coordinació de gabinets, coordinació de comunicació…).
– Cal establir pautes i estratègia de comunicació. Peculiaritats de la comunicació en governs coalicionals:
- Tria de qui explica (Portaveu). Característiques que ha de tenir el portaveu, ha de ser neutral i acceptat per tots. Altres qüestions a plantejar-se: Ha de tenir perfil polític o professional? A quin partit ha de pertànyer?. La portaveu actual del Govern compleix un requisit bàsic neutralitat i perfil institucional.
- Receptors. No és el mateix comunicar a un sol partit que tenir un públic fidel però heterogeni amb diferents sensibilitats
- Coordinació: Coordinació dels departaments. Estratègia de comunicació compartida.
Enric Marin
– La cultura política catalana en aquest tema de governs de coalició és molt més madura que a Espanya
– Comunicació és l’espai de mediació entre la consciència i l’experiència.
– Si no tenim credibilitat no som res.
– El polític guanya més si pensa com el periodista que al revés. El polític tendeix a pensar la comunicació com instrumental (com vendre la moto).
– Cal explicar un projecte polític que tingui sentit i es pugui explicar. Si tens marc i relat tens quasi tot guanyat.
– La comunicació governamental ha de ser informativa. Cal fer molt entenedora l’acció de govern (no ha de ser propagandística o veure’s com a tal)
– La comunicació política governamental és estratègica.
– L’actor comunicatiu més important és el president. Si el president no comunica i no és empàtic estem morts
– En només 20 anys l’ecosistema comunicatiu ha passat de vertical a horitzontal.
– Les figures públiques són cada cop més fràgils.
– Les estratègies comunicatives han de tenir en compte aquest nou sistema. Calen estratègies comunicatives de proximitat.
– El temps de consum de les icones polítiques s’ha reduït molt (Renzi, Cameron, Iglesias o Rivera actors de la nova política que s’estan cremant molt ràpid per sobreexposició). Per això Junqueras ha adoptat la tàctica de la infraexposició. Mentre les coses li van a favor no cal arriscar amb una sobreexposició.