El bloc d'en Roc Fernàndez

Ja tenim sentència sobre l’Estatut, tres anys i mig més tard de què el poble de Catalunya el votés. Tres anys i mig per fallar i fer-ho just abans de vacances, abans d’unes eleccions al Parlament i just després del pont de Sant Joan. Quin càlcul més tronat, quina estratègia més matussera. Mentre a Madrid en Zapatero apludeix la sentència aquí el seu birrei teatralitza un enuig tàctic. Avançar eleccions? No ha de passar l’efecte de la setència!.

Que es pensen que no sabem que el Tribunal Constitucional és un joc entre PP i PSOE?, que no veuen que ens hem adonat que són i pensen el mateix?. A Espanya sempre ha prevalgut l’antes roja que rota. La indisoluble unidad de España és transversal entre dretes i esquerres. Si la crisi ha destruit el discurs social dels socialistes, perquè seran ells els responsables d’aplicar les pitjors receptes socials; la sentència trenca definitivament el miratge del talante, de l’España plural, del federalisme i de tots aquests conceptes creats per fer-nos passar bou per bèstia grossa.

S’ha acabat el bròquil, s’ha acabat la gesticulació. S’ha acabat el doble joc aquí i a Madrid. Ara ja no és possible.

Per això cal donar les gràcies al Tribunal Constitucional. Un Estat intel·ligent hauria deixat la porta oberta, hauria buscat el pacte i una via de futur. Aquests han optat per tancar-nos la porta al nas. Però és d’agrair, ara ja ho tenim clar. Si no es pot variar el marc jurídico-polític, si després de seguir el ferregós circuit establert i superar toptes les traves, uns jutges que ningú ha votat han d’estar per sobre de la volutat de tot un poble, a nosaltres ja només ens queda marxar d’aquesta casa. España ha actuat com un mal pare, i ara a nosaltres només ens queda veure com ens emancipem.

Vaig tenir el plaer d’assistir a l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres catalanes a en Jaume Cabré [web]. Dic un plaer, i no ho dic retòricament, primer per acomanyar els bons amics Martí Cabré [bloc] i Núria Masdéu [bloc] en un dia tant importnat per a ells, i segon, perquè el discurs final de Cabré va ser de pell de gallina. Una barreja d’elegància i contudència, de proximitat i d’alta volada, de catalanitat i univesalitat. Tot en molt poques paraules, molt ben dites, molt ben estudiades i molt pensades. En poques paraules va recolllir tant sentiments i emocions!. En un moment i un temps que molta gent parla sense saber que dir -alguns dels que ho fan sovint no vàren aplaudir el seu discurs- sentir en Jaume Cabré va ser un goig per l’ànima.

Va reinvindicar la llengua, i el país però no des del to cansat, malatís, esgotat i ploramiques, sinó des de la posició d’un escriptor universal que mai ha renunciat a la llengua i al país. Va reclamar la necessitat d’un estat propi, però no des del tacticisme electoral mentre a l’altra banda jugues a fer president en Montilla, sino des de la llibertat i la plenitud del que no viu, ni busca, ni vol la subvenció i l’aplaudiment fàcil.

Cabré sempre ha parlat de la seva feina, dels seus llibres, de la literatura. Sempre m’ha fascinat escoltar-lo, aquella cultura que trasmet que et fa venir ganes de llegir i de rellegir. D’entrendre milllor allò que has passat per alt dels seus llibres. De sorprendre’t de com havent llegit el mateix se t’han passat per alt tants detalls, tanta informació o tanta música. Potser per això sentir-li dir el que va dir em va esborronar. I mentrestant a prop meu, tot un president de la Generalitat incòmode, distant i molest com un pop en un garatge, restava impassible i era l’únic que no aplaudia un discurs que ell mai serà capaç de fer.

Dimarts passat en el marc de la DOC session sobre innovació vam posar en marxa una eina que té la virtut de ser el primer cop que em consta que s’hagi emprat mai aquí. Es tracta del Google Moderator, una eina participativa de Google ja s’ha emprat en el seu dia tant Obama amb les OpenQuestions, com Cameron a les recents eleccions britàniques.

Artur Mas respon és el nom que hem donat a aquesta eina. La idea és que qualsevol usuari pugui preguntar a Mas qualsevol cosa i alhora aquestes preguntes s’ordenin a través de les votacions dels participants. La idea també que el mateix Mas respongui les 3 preguntes més votades a la darrera Doc Session sobre Nació que tindrà lloc el proper 15 de juny. Tot i que la idea és acabar responent-les totes d’alguna altra forma.

Resultat de l’experiència del Google Moderator:

Us afegeixo un vídeo que hem editat avui 17 de juny de 2007 amb el resultat de les resopstes que Mas va donar a les preguntes fórmulades a través del Google Moderator. Al final en 6 dies van haver-hi 40 preguntes, i 595 vots i hi han participat 99 persones.  Crec que ha estat una experiència participativa reeixida per ser el primer cop que l’aplicava un partit polític.

Se n’han fet ressò:

Xavier Peytibi [Bloc]: Artur Mas responde

Albert Medran [Bloc]: CiU: per Ipad, Mas i Iphone

El vídeo que us afegeixo a continuació és prou el·loquent sobre l’erràtica política econòmica i fiscal, no només de Zapatero, sinó del Conseller Castells. En només quinze dies va passar de dir que no es podia pujar les rendes altes per evitar una fuga a presentar ell mateix la mesura.

Estem davant d’una mesura absolutament hipòcrita i de cara a la galeria, feta des de la pressió interna del tripartit i especialment d’ICV per fer una mesura que compensi els ajustos fets als funcionaris i pensionistes. Però la realitat és que la crisi la pagarem les classes mitjes i els assalariats a través de la pujada d’un 2% de l’IVA, de la pujada de l’impost de matriculacions (comprar-se un cotxe es veu que és de rics), de l’increment de l’impost sobre transmissions patrimonials (que va a tocar un sector com el de l’habitatge ja prou tocat). Unes mesures que portaran més crisi i més atur perquè desincentiven el consum.

Però ja que entrem en un debat tant demagògic sobre qui són els “rics”. Us afegeixo una llista d’alguns rics extreta d’una notícia del digital e-notícies amb els sous d’alguns els impulsors d’aquestes mesures:

– El president de la Generalitat, José Montilla, que cobra 169.000 euros/any
– Els consellers Carod, Castells i Saura, 127.000 euros/any.
– Tinent d’Alcalde de Barcelona, Imma Mayol, 105.400 euros anys. Parella Saura+Mayol= 232.400 euros/any.
– El president del Parlament, Ernest Benach, que cobra més de 146.000 euros/any.
– En Jordi Miralles, secretrai tercer del Parlament. 95.660 euro/any o la Dolors Dolors Camats amb 87.522 euros/any.

En definitiva resulta ser que els “rics” són ells… i els tontos nosaltres.

En canvi allà on podien haver fet alguna cosa que és la reducció dels 560 càrrecs de confiança que té actualment la Generalitat o amb la supressió de conselleries aquí no han fet res:14 departaments, 7 liderats per consellers del PSC, 4 d’ERC i 2 d’ICV. No fos cas que toquem l’equilibri intern d’un tripartit que sobreviu gràcies a ser una immensa menjadora.

Avui mateix al Diari de Girona apareix aquesta notícia en què Catalunya és la CCAA de l’Estat que més conselleries té 14 front les 9 de la majoria.

Més que una mesura fiscal és una demagògia fiscal de cara a la galeria.

Segons la wikipedia el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat.

Malauradament, aquesta definició és cada cop la que millor s’ajusta a l’actitud que està instaurant l’Alcalde de Sant Feliu al funcionament municipal. Decisions com les de passar els plens d’un a dos mesos, l’alteració sistemàtica de la periodicitat dels plens, les adjudicacions sense concurs públic, l’ocultació d’informació –en plena crisi i tot i la obligatorietat de que els sous dels càrrecs públics siguin públics encara no sabem què cobra l’alcalde – són només mostres d’una pràctica cada cop més freqüent i preocupant.

La darrera mostra és la pujada en costa. Una cursa que porta fent-se en una quarantena d’edicions i que organitzava el Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines, una entitat del poble. Ara fa uns dies ens assabentàvem a través d’una carta de la pròpia escuderia que després “d’organitzar la pujada en costa durant 14 anys, l’organització va tenir una reunió a l’Ajuntament socialista actual, no arribant a un acord”.

Segons sembla el en aquesta reunió “el Sr. Alcalde ens va comunicar, que desbancaven a l’Escuderia Vall del Tenes com a entitat esportiva de Sant Feliu de Codines, de la subvenció anual i a més a més, ens van negar els permisos per a l’organització de la mateixa”. El motiu segons la pròpia entitat i que figura en la carat que ha adreçat als diferents mitjans “no admetre dins l’organització de la Pujada, un amic del Sr. Alcalde Pere Pladevall. També ens obligaven a comprar uns materials a aquest senyor, a més amés, autoritzant a l’Escuderia del Bages, amics d’aquest senyor a organitzar la pujada”.

Aquesta forma d’entendre l’Ajuntament com una extensió del sofà de casa a més de conseqüències com aquesta té una perillosa derivada. Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica de l’Ajuntament. En només tres anys s’han ensorrat les arques municipals a un límits mai coneguts fins ara. Ja portem 750.000 € de romanent negatiu de tresoreria d’un pressupost de 6 M€, i per compensar això ara, en un moment en que el preu dels immobles està pel terra, el nostre Alcalde decideix vendre el patrimoni municipal. El passat Ple es va aprovar la venda de noves parcel·les a la Roca Gran de Villar per un import de 250.000 €. Però al final d’aquest disbauxa, com ha passat amb els governs socialistes de Zapatero i Montilla, els ciutadans haurem d’acabar pagant la festa amb retallades i pujades d’impostos.

A la foto: Pujada en Costa a Sant Feliu de Codines de 1979

NOTA: Aquest artricle forma part de la col·laboració mensual que faig amb el diari electrònic AraVallès.cat

Avui hem posat online una aplicació per a Iphone i Ipad de CiU, el peridodista Jankim [twitter] n’ha fet aquesta crònica que us afegeixo:

Convergència i Unió llança avui una aplicació per al mòbil iPhone i també per a la tauleta del mateix Apple, el popular iPad. D’aquesta manera, CiU és la primera organització política catalana que fa servir aquest procediment per arribar als seus simpatitzants i als possibles electors.

L’aplicació de CiU per als aparells d’Apple
és nativa, és a dir que s’ha desenvolupat seguint les directrius que
Apple lliura a tots aquells que pretenen tenir-ne una, i per tant se
n’ha hagut de pagar la llicència corresponent. Les aplicacions natives
estan preparades per donar serveis diversos sense necessitat d’anar
obrint llocs web, com sí que passa amb les aplicacions basades en un
navegador d’internet. Fins ara, CiU disposava d’aquest servei per a mòbils, al qual s’accedia des dels seus llocs web.

El procés de creació s’ha allargat durant prop de tres mesos i a
darrera hora s’hi van incorporar els elements necessaris perquè
l’aplicació també funcioni amb l’iPad.

Connexió a la xarxa Cativistes

L’aplicació conté recursos polítics com ara fotografies, vídeos i
notícies relatives a CiU i la seva precampanya electoral però la peça
més valuosa és el botó que permet una connexió amb Cativistes, la xarxa social pròpia que CiU va obrir a principis d’aquest any.

La facilitat amb què s’accedeix a aquesta xarxa i la immediatesa de la
participació a través del mòbil són arguments de pes que han considerat
els responsables de noves tecnologies d’aquesta organització política a
l’hora de valorar l’oportunitat de crear aquest servei.

CiU no descarta que més endavant es puguin desenvolupar i posar en
circulació aplicacions semblants per a altres modalitats de mòbil. La
presentació oficial d’aquesta aplicació es farà el proper dia 8, en un
acte presidit per Artur Mas que se centrarà en les propostes d’aquesta
coalició en relació amb les noves tecnologies i l’ús d’internet.

Altres referències:

Xavier Peitibi: CiU en Iphone e Ipad
Antoni Gutiérrez-Rubi: Política de butxaca
Solo Iphone: CiU crea una aplicación para seguir sus actividades a través del iPhone y el iPad
Notíciesdot.cat: CiU crea una aplicació per seguir les seves activitats a través de l’iphone i l’iPad
Comunicació 21: CiU llança una aplicació per a iPhone i iPad
Ara Vallès: CiU, el primer partit català a l’Iphone i a l’Ipad

Avui he participat de les Jornades que feia el CAC sota el títol ‘Més enllà de la TDT alternatives i complements a la televisió convencional’. En ella diversos ponents han han destacat que la TDT és una televisió de trànsit cap a la televisió per internet. La confluència creixent entre el TV analògica i l’accés a la xarxa ja fa possible pensar en que el futur de la TV passa forçosament per internet.

Només hi ha un fre a aquest desenvolupament, el desenvolupament de l’ample de banda. Un fre que d’altra banda, representa avui per avui una amenaça també a la competitivitat del país. La Catalunya hiperconectada, és la nova Catalunya ciutat que ja defensava Prat de la Riba. I no nomé spel desenvolupament del país sino per veure la TV del futur!.

Algunes dades que han donat prou aclaridores.

– TV Digital a les llars del món: EUA 83’5%, EU 57’2%, Món 43%, Asia 32’9%.
– Accés a Internet a les llars del món: Alemania 75%, Espanya 57%, Món 24%, EUA 74%, Gran Bretanya 78%.
– Penetració del TVIP a les llars del món. Any 2009 el 28’8%.
– Als EUA un 65% de la gent voldria accedir a internet des del Televisor.

Aquestes dades apunten a que la tendència al món serà la Social TV. entès com el fet de veure la TV comentant el que veus via xarxes socials. De fet aquesta és una de les causes de la caiguda de l’efecticvitat de la publicitat al mitjà televisiu segons el professor Emili Prado [web].

Al llarg de la Jornada també hi hagut altres reflexions interessants que apunto per ponents:

Antoni Elias. Conseller de CMT.

– La TDT no és convergent i per aquí vindrà la seva desaparció
– La TDT s’haurà de rehuvicar com ho han hagut d efer els diaris o les ràdios davant d’internet.
– La TDT té una interactivitat baixa.
– Els directes d’esports i les notícies poden ser l’únic espai reservat a la TDT.
– A la llarga la TV serà per internet.

Antoni Esteve. President de LAVINIA

– L’interfície de relació és la pantalla sigui com sigui aquesta. Per tant l’important són els continguts.
– Aviat el software també estarà en el núvol (a la xarxa).
– La mare de totes les batalles és la batalla per la Televisió. Veure televisó és la tercera activitat del genère humà (després de treballar i dormir). Aquesta batalla es juga en els camp dels usos socials.
– Google i Apple seran els substituts del sistemes de distribució actual.

Vicent Partal. Director de Vilaweb

– S’enfronten dos models: un de lineal i col·lectiu (TDT) i l’altre a la carta i individual (TV per internet).
– La TDT no és una tecnologia especialment adecuda. La TDT actual no és sostenible i és molt ineficaç.

La meva conclusió: Si tots els ponents coincideixen a destacar les mancaces de la TDT enfront de la TVIP. Potser i com diuen els castellans “para este viaje no hacia falta estas alforjas” i enlloc de fer canviar i adaptar tots els televisors hagués valgut més la pena invertir en el desplegament de xarxes Wi-Fi i de banda ampla de cara a la TVIP?

Avui des de l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines hem organitzat una visita al Parlament de Catalunya amb un grup de convilatans. De la mà del diputat de CiU, Jordi Turull hem recorregut i conegut el funcionament de la cambra Catalana.

Podeu veure les imatges de la visita aquí

Avui m’he llevat amb la sensació que l’autèntica campanya electoral havia començat. S’ha acabat el broquil, el bon rotllo que prometia un el nou director de campanya del PSC, Jaume Collboni [Bloc]. La campanya propositiva s’està desmuntant com un castell de cartes davant de l’evidència que el joc de debò el porta el de sempre –José Zaragoza– amb l’estil de sempre.

Ens l’esperavem, ens l’esperavem perquè fa mesos que l’enquestes no són favorables a uns socialistes ensorrats per la crisi, la debilitat d’un govern sense rumb i la fatiga del tripartit.

Des de Nicaragua, fa temps que han desistit en remuntar aquesta situació a partir de propostes, de canvis de look d’un president que no enganxa ni amb texans, i de posar lokite a un triparit que genera urticària a la població. Fa temps que tenen pensada “la solució final”. I quina és aquesta? El canvi d’escenari.

El canvi d’escenari consisteix en cercar a la desesperada un canvi de context electoral que permeti el miracle de la suma. I com es fa?. Es fa amb una baixa participació produida per una situació de cansament, desafecció i fatiga.

Ara es tracta “de treure totes les piles de merda i posar-les al davant del ventilador”. Cal aconseguir que el ciutadà no vagi a votar només així es pot produir el miracle de repeteir l’artefacte inestable del tercer tripartit.

I per fer tot això, el bon rotllo no val, les propostes són sobreres i el nou cap de campanya de “bon rotllo” és un “florero” i un llast per l’estratègia de debò. Ara ja sabem perquè Zaragoza no porta la campanya, no porta la campanya de broma d’en Collboni, porta la real.

Us recomano un article en aquesta línia prou aclaridor publicat a l’AVUI pel periodista David González: Indicis de campanya (Molt) bruta

Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica a la que ens
arrossega la mala gestió de l’actual equip de govern socialista. En
només tres anys de legislatura han servit per enfonsar les arques
municipals a través de l’increment sistemàtic de les despeses fixes.

Fruit d’aquesta preocupació fa ja mesos que hem ofert a l’equip de
govern sentar-nos a la taula per acordar un pla d’austeritat que
permeti redreçar les malmeses finances municipals. Una oferta que no ha
rebut cap resposta a excepció d’un ibordatge fallit a un
regidor nostre amb oferta de tinència d’Alcaldia inclosa i l’intent de qüestionar les nostres xifres – que en el fons
són les seves- qüestionant que han reduit un 22% el pressupost d’ajudes
socials respecte 1’29% del de Festa Major. Segueixen intentant negar
l’evidència.

La veritat però és que l’Ajuntament segueix de Festa Major, inconscient
de la que cau a sobre. No hi ha Ple des de principis d’any en que no
tinguem sobre la taula un nou crèdit, una nova modificació de crèdits o
com darrerament una venda de solar o patrimoni municipal. El Ple del darrer mes de
maig va aprovar una nova venda de dues parcel·les urbanitzables a la Roca
Gran de Villar per un import de 250.000 Euros. És a dir, en un
moment en què els preus dels immobles estan per terra el nostre
Ajuntament decideix vendre’s el patrimoni de tots per eixugar el ritme
de despesa que porta. I més greu que això, no es ven per fer front a
inversions, sinó a despesa corrent com l’arranjament de les aceres.

Des de CiU hem presentat de nou una nova bateria de propostes, entre
elles la de renegociar els plaçs de la Llei de Barris en que ens va
posar l’actual equip de govern i que no podrem complir. Un incompliment anunciat que
ja vam dir al moment de la signatura de l’acord i que ara es posa de
manifest.

L’equip de govern socialista segueix amagant la realitat i negant
l’evidència, dos errors que comportaran a la llarga i després
d’enganyar-nos a tots, una retallada de serveis i una pujada
d’impostos. La situació financera a què ens estan conduint serà
irrecuperable sense prendre mesures d’aquest tipus, mesures que serien
innecessàries amb una bona gestió de recursos que no s’ha fet i que no es vol consesuar. Com demostra es demostra aquests dies amb el que està passant amb un altre govern socialista, en aquest cas el de Zapatero, els dèficits d’ahir són les retallades i els impostos d’avui. Sinó que els ho preguntin als funcionaris!. Els 15.000 milions d’Euros que ara cal retallar són ni més ni menys que les imports dels fons d’ocupació que en Zapatero es va treure de la màniga i que no ha servit per res més que per canviar totes les aceres del país, les de Sant Feliu incloses.

Reportatge del programa Polièdric de Catalunya Ràdio que ens va fer el periodista Marc Vidal a en Jordi Cuminal [Bloc] i mi. El títol del reportatge és “Política 2.0″: CDC demana respecte i coherència a internet”.

Espero els vostres comentaris

Aquesta setmana la crisi grega ha posat de manifest la situació de colapse en que pot arribar una economia i les conseqüències que té. Les mesures que s’han de prendre a Grècia per sortir de la crisi tenen costos socials importants: congelació de salaris, supressió de la paga doble, pujada d’impostos…

Aquí ens ho hem de mirar bé el que està passant a Grècia i aprendre bé la lliçó, perquè darrera de Grècia, vindria per aquest ordre, Portugal i Espanya (curiosament tots tres països governs socialistes). Malgrat el que està passant et trobes algunes administracions, com per exemple l’Ajuntament de Sant Feliu, que segueixen estirant més el braç que la màniga. Alguns gestors públics es creuen que tenen al soterrani la màquina de fer bitllets. Quan parles amb ells sobre la irresponsabilitat que representa seguir creixent el dèficit municipal i amb un romanent de tresoreria negatiu de 750.000 € sobre un pressupost anual de 6 milions d’euros, et diuen que ja se sap, la crisi. Però finalment, algú haurà d’acabar pagant la festa!, Com?. Doncs com els grecs, pujant impostos i reduint serveis.

En definitiva ara toca ser molt curós amb les inversions que es fan, i amb com es gestionen el serveis públics. No només perquè s’han reduit els ingressos, sinó també perquè s’han incrementat les despeses socials per fer front a la crisi.

Unes despeses socials necessàries per no anar cap a la Catalunya dual que ara ens porten. Una Catalunya dividida entre els que treballen, que aniran fent, i els que no que es distanciaran de la mitja. Actualment tenim 435.000 llars amb una persona desocupada i 90.900 amb dos desocupats o més.

Però també dins dels que treballen també anem cap a una Catalunya dual entre els que treballen al sector privat que hauran de fer més hores, allargar la jubilació… i un sector públic burocratitzat i sobredimensionat que pot viure al marge sovint dels problemes d’aquesta gran majoria. Un exemple el tenim aquesta setmana amb la indecent vaga dels maquinistes de RENFE per reclamar 51 places de parking soterrades que ha afectat a 170.000 persones.

NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual diari electrònic de la comarca, l’AraVallès.cat