(Campana vespertina) Vendrán más años malos y nos harán más ciegos vendrán más años ciegos y nos harán más malos. Vendrán más años tristes y nos harán más fríos y nos harán más secos y nos harán más torvos. – Vendrán más años malos y nos harán más ciegos. Rafael Sánchez-Ferlosio. 199 planes.
L’escriptura és passió, és necessitat, però també és, en el meu cas, obsessió i delit i pruïja. Des que engego un llibre fins que l’enllesteixo no me’l puc treure del cap. Em llevo i m’hi allito amb ell. Vasta i indefugible, per plaent, condemna. Els dies passen bo i empenyent l’escriptura -cap dia sense una
Hi tinc, entre mans, un llibre sobre un drama humà que ha tingut un cert ressò. És el primer cop que m’endinso en aquest món dels fets luctuosos, tristos i despullats, aliens, del tot, a una qualsevol referència política. Tot hi és, doncs, diferent. No hi ha a penes documentació. Cal conduir-se com les formigues:
Quan escric textos llargs tinc per costum de revisitar en Josep Pla. El mestre. És com una mena de gimnàstica que em permet de recuperar i renovar registres, de reprendre el so de la llengua, d’afinar adjectius, que em facilitat, curt i ras, d’escriure millor. Pla, talment una gimnàstica. Això em passa amb ben pocs
1) Uns metges, un món de barraques, de classes subalternes on senyoreja l’estultícia i la misèria. L’Espanya que va dels 50 a primeries dels 60. 2) Això, i molt més, és “Tiempo de silencio”, la gran novel·la d’en Luis Martin-Santos (1924-1964) extraordinari narrador mort en accident de trànsit i iniciador, també, de la novel·la realista
Mica en mica, el fred es retira. Les hores de llum s’allargassen. La gent omple, amb més freqüència, carrers i places. El sol no es conforma d’acaronar i ja crema. Tot comença a tenir aquell tast singular, familiar, una sensació grata de cosa vista i viscuda. I enmig de tot plegat, l’anunciat alto-el-foc permanent
Tres individus: A.G; J.I.G; i J.M, president, conseller delegat, i secretari del consell d’administració del Banc Bilbao Biscaia, tots ells casats i majors d’edat i de nacionalitat espanyola, han fet aprovar per la junta general d’accionistes llur un pla de blindatge, el qual, cas de rescindir-los els contractes, els permetrà de percebre un botí -perdó,
La matinada de dissabte, una colla de brètols de desconegut pensament polític, varen arrasar amplis espais del nucli històric barceloní. Com se sap, hi responien a una convocatòria internacional que convidava a beure i a passar-se-la d’allò més bé al carrer. L’endemà, i l’endemà passat, alguns diaris aprofitaren l’avinentesa per fer reaccionarisme: deien, aquests mitjans
“Los cínicos no sirven para este oficio (sobre el buen periodismo)” és un aplec de textos (d’ell i a l’entorn) d’en Ryszard Kapuscinski, el gran escriptor polonès que es dedica al reportatge periodístic. Textos que mostren la seva filosofia de la professió, la seva manera d’acostar-se a les realitats vives i punyents, també, la seva
Ell no és, encara, un escriptor d’èxit prou reconegut. Un dia qualsevol, llegint The New York Times, fa coneixença de l’assassinat esgarrifós d’una família de pagesos benestants. Només llegir la notícia, en Truman sap que vol escriure’n la història. En Capote -ros, baixet, d’una homosexualitat ostentosa i amanerada- és un gran seductor i ordeix tot
Tots els països seriosos, almenys en el camp energètic, miren de retenir tant com poden el control sobre la producció i distribució d’electricitat i gas, prenent mesures per tal d’evitar que caiguin en mans foranes. França, Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, Àustria, en són exemple concret. La intervenció pública, en aquest cas i en molts altres,
Ahir vaig anar al cinema apostant sobre segur avalat pels comentaris d’un dels col.laboradors de l’AVUI, el qual qualificà el film de veritable obra mestra. Parlo d’”El nuevo mundo”. Som al mil nou-cents set, tres vaixells anglesos solquen l’oceà i fan cap a les costes verges (després se’n digué Virgínia, de tot allò), indret on
Primera hora del matí. (…) Plaça de Catalunya. Barcelona. Curset a la vista. A les mans i en les estones lliures la grandíssima novel·la “La dona justa”, d’en Sándor Márai. Sol tardoral, al cel. Dia agradós. Passejada tranquil·la, ara un pas ara un altre. Gent atrafegada, amunt i avall. Prenc la Rambla. Mentre baixo veig
De família d’origen basc i arribada a l’Uruguai fa un munt d’anys, en Raül Sendic -1925-1980- fou i és tot un personatge de l’esquerra llatinoamericana. Iniciat, de ganàpia com qui diu, en el treball de base -principalment la lluita sindical i l’assistència jurídica-, i alt dirigent durant molts i molts anys del Partit Socialista, la
Barcelona acollirà, el juliol de 2008, una nova edició dels Jocs Europeus per a Gais i Lesbianes. L’esdeveniment portarà al cap i casal uns 5.000 esportives homosexuals i de l’ordre de 30.000 visitants. Hi té el suport de l’Ajuntament de la ciutat. A l’entorn d’aquest fet noticiable es girà, a la feina, una grossa discussió.