¿Què succeeix a Portugal perquè a un any de l’aclaparadora victòria socialista a les legislatives, s’hi imposi, a les presidencials, el líder de la dreta? És senzill, els anomenats socialistes guanyaren bo i prometent reformes, justícia social, i concertació. Això deien. Els fets han estat, però, ben diferents: austeritat econòmica, retallades pressupostàries, i continuació de les polítiques antisocials engegades per la dreta aleshores governant.
L’Aníbal Cavaco Silva, cap de govern durant 10 anys, exlider del PSD, 1,90 m. d’alçada, i d’ideologia neoliberal -molt semblant a la del primer ministre socialista José Sócrates, s’ha imposat clarament en primera volta.
Si bé la divisió entre els socialistes -es presentaven en Mario Soares, expresident i fundador del PS, i en Manuel Alegre- explica en part el resultat, no ho justifica pas del tot, atès que la principal raó rau en la fonda decepció per la governança socialista.
En Cavaco, doncs, n’ha collit un 59,5%; en Manuel Alegre un 20,6%; el 14,3% ha estat per en Mario Soares; un 8,6% pel candidat comunista Jerónimo de Souza; un 5,3% pel del Bloco d’Esquerda Francisco Louça. l’esquerra real frega, doncs, el 14%. Una bona collita apta per acarar la gestió previsible del líder més carismàtic de la dreta.
Les coses a Portugal, fet i fet, s’homogeneïtzen: polítiques de dreta al govern i dreta, també, a la presidència de la república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!