Tota la comèdia o drama, segons com es miri, de l’estatut -així, escrit en minúscules- permet de fer-ne un conjunt de constatacions:
De cara al previsible referèndum d’enguany, i en consonància amb les constatacions anteriors, caldria encoratjar la xarxa civil nacionalista -Òmnium Cultural, L’Opinió Catalana, Coordinació d’Associacions per a Llengua, Plataforma per la Llengua, Fundació Catalunya Oberta, Vilaweb, Tribuna Catalana … – perquè vertebri una àmplia coalició pel NO a l’estatut.
Un NO prou massiu i contundent per “cremar” com més aviat millor el nou pacte Catalunya-Espanya i deixar el camí lliure no pas per a nous projectes d’estatut, si no per un camí que meni a un referèndum d’autodeterminació on aquest país, si vol, pugui divorciar-se.
No sé pas que farà el nacionalisme català i la xarxa civil. Fet i fet, i faci el que faci, el meu vot serà un vot d’esquerres i en clau sobiranista. Un NO com una casa de pagès al nou i ja vell estatut.
L’endemà del referèndum, caldrà que, qui s’escaigui, comenci a pensar en una recomposició del mapa polític català. Una reorganització que condueixi a la creació d’una esquerra i una dreta veritablement nacionals i que, per tant, apostin per la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vols dir que seria positiu fer una campanya pel no?
Pensa que llavors, les persones que rebutgen l’estatutet per considerar-lo una presa de pèl, estarien votant el mateix que votaran segurament el PP i segur la resta d’ultres espanyolistes com puguin ser els grupúscles tipus Ciutadans de Catalunya, Convivència cívica i tota aquesta gentussa.
Llavors, per diferenciar-se d’aquesta gent, el millor seria fer campanya pel vot en blanc o per l’abstenció. Si és una farsa, ja que no té res a veure amb l’aprovat al Parlament de Catalunya, potser millor no anar ni a votar, o votar en blanc.
A més, és millor que guanyi el si (en el fons seria un petit avenç), que no pas que pogués guanyar el no defensat pels espanyolistes i des de l’imperi s’ho agafessin com una victòria.