ELA-Sindicat de Treballadors Bascos- ha engegat una campanya sota el lema “Allò que el patró estalvia ho pagues tu“.
Contra el que pugui semblar, no és pas una iniciativa més per a combatre la sinistralitat. No senyora. El sindicat més votat a Euskadi i Nafarroa defuig la correcció política expressada en idees com ara: que això és una responsabilitat de tots, que l’important és la conscienciació i la formació, que el camí de les denúncies i sancions no mena enlloc …
El sindicat liderat per José Elorrieta aporta, parin atenció, sisplau, una “mirada de classe”, sustentada, també, en una “anàlisi de classe”.
Curt i ras: és un joc de suma zero. Hi ha grossa sinistralitat perquè hi ha grossa precarietat, perquè hi ha grossa subcontractació. I perquè els empresaris volen producció, producció, i més, infinita, producció. I això es fa a costa de prendre les mesures que s’escauen per evitar-ne accidents.
O sia que deixem-nos estar de cortines de fum, i diem les coses pel seu nom: hi ha molts accidents, sobretot, perquè el patró mira més pels seus interessos -el seu benefici, la part de plusvàlua apropiada/expropiada- que no pas per la seguretat de les treballadores i dels treballadors al seu càrrec.
És així. I és per això que cal avançar en les denúncies i en l’exigència de sancions. Sense descans. Sense afluixar. Forts i ferms contra un estat de coses que passa de taca d’oli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!