Nat a l’Aragó fa 91 anys, i de professió sastre, en Gregorio ingressa, durant la guerra, a les Joventuts Socialistes Unificades/JSU -sorgides de la fusió de les organitzacions juvenils del PCE i del PSOE. Perduda la guerra i Instaurada la ferotge dictadura del general Franco, la direcció del comunisme català i espanyol l’envien a l’interior per enfortir el nucli dur del PSUC i al seu màxim responsable Josep Serradell “Román”. En López Raimundo esdevé, de fet, el líder del PSUC a Catalunya. Circumstància que serà confirmada més endavant, en congrés.
Estretament lligat a en Santiago Carrillo, en López Raimundo és un valuós quadre del partit, un partit que creixerà, i força, bo i vertebrant el gruix de l’oposició democràtica, nacional i d’esquerres. Si és vol un balanç de mínims, en Gregori va tenir el mèrit de deixar créixer i madurar el gran PSUC que vam conèixer durant els anys 70. Lluny ja, del període estalinià, amb grosses taques en forma de morts, sancions i obediència cega.
Fa pocs dies, la Generalitat de Catalunya li ha organitzat un merescut acte de reconeixement.
Ahir, en Joan Oliver, magnífic columnista, d’ideologia neoliberal, de l’AVUI, deia que no s’hi veia representat com a antifranquista en la persona de l’històric secretari comunista. Fa santament, l’Oliver. Servidor si que s’hi veu, de representat. I molt.
Felicitats i gràcies, Gregorio.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!