D’un temps ençà, ens hem tornat egocèntrics. Ens pensem que el món gira al nostre voltant. Ens creiem el melic del món. I que, la resta d’individus, ens acompanyen en la travessa. Que ho fan sense tenir cap dret sobre nosaltres. Sense jutjar-nos. Sense acomplexar-nos. Sense destorbar-nos. I no és així. Ni som els únics
Llegeixo com Movistar anuncia que deixarà de regalar els smartphones als nous clients a canvi del compromís de permanència amb què ens tenien divuit mesos lligats a les seves faldilles. Addueixen saturació del mercat. A partir d’ara proposen que financem els nous aparells. L’anunci de Telefónica pretén ser viral i estendre’l a la resta d’operadores.
Amb el Dijous Gras es va donar el tret de sortida del Carnaval. Truita, botifarra d’ou i coca de llardons. Menges tradicionals que, malauradament, es van perdent. Aliments calòrics per entomar el fred i acumular reserves per quan arribi la Quaresma, temps d’abstinències de tota mena. Si bé la Quaresma és temps de sacrificis, el
Arantxa ¡Vamos! Memorias de una lucha, una vida y una mujer, ha sortit a la venda amb polèmica inclosa. L’extennista, sense cap mirament, s’hi esplaia denunciant a la seva família d’espoli i manipulació. Quaranta-cinc milions d’euros que, Arantxa dixit, s’han esfumat en mans de qui gestionava la seva carrera i alguna cosa més: els seus
Arran de les declaracions del president espanyol Mariano Rajoy, em nego a acceptar el color negre com el color d’enguany. Certament, la conjuntura actual no és el millor escenari per tal de fer un himne a l’alegria. Tanmateix, trobo del tot inoportunes unes paraules que, en boca del president d’un estat en plena recessió, encara
Estem sota una onada de fred siberià. Això van dient els homes del temps, amb els ulls espurnejant. Acostumats a isòbares avorrides sobre els mapes de superfície, una pertorbació d’aquestes característiques els posa calents. Miro de documentar-me. Sibèria, regió septentrional d’Euràsia amb tretze milions de quilòmetres quadrats de superfície i amb baixa densitat de població.
La llengua. Qui no ha patit mai una relliscada mentre estava parlant enmig d’una colla d’amics o, molt pitjor, enmig d’un oratori a petar? Una distracció o potser no … Dir una paraula en comptes d’una altra vindria a ser, segons Freud, una manifestació de l’inconscient en forma d’un equívoc que apareix en l’expressió conscient.
Arran del naufragi del Costa Concordia davant la Toscana la nit del passat divendres, m’han quedat poques ganes d’anar de creuer. Això mateix és el que deu pensar bona part de la gent que havia de reservar, gairebé a un any vista, el seu viatge de plaer. Un viatge de plaer no va ser precisament el que
El conte que tots coneixem explica la història d’una noia molt bondadosa i bonica que, després de la mort del seu pare, resta sota la custòdia de la seva malvada madrastra qui té, a la vegada, unes cruels filles que li fan la vida impossible. La seva vida donarà un tomb quan s’assabenta que a
L’endemà de Reis han començat les rebaixes d’hivern. Després d’un Nadal fluix, els comerciants rebaixen els preus per tal de vendre tot allò que se’ls ha mort a les lleixes. Entre el 40 i el 70% de descompte. La gernació corre a veure qui arriba abans per endur-se aquella peça tan cobejada. Ben d’hora, ben
Segons Renè Girard, autor del llibre “El boc expiatori”, la nostra tendència de barallar-nos els uns amb els altres necessita d’aquest mecanisme d’escapament per tal de desactivar la nostra capacitat d’autodestrucció. Des de l’Edip expulsat de Tebes per considerar-lo culpable d’una epidèmia, fins als jueus perseguits a l’edat mitjana per haver escampat la pesta, fins
El sociòleg Zygmunt Bauman va ser l’inventor del terme món líquid per descriure els temps actuals on no hi ha res estable, on tot canvia d’un dia per l’altre, tot fuig, s’evapora, s’esmicola en dècimes de segon. Segons ell, la modernitat sòlida somiava un ordre final, definitiu, en què el canvi seria perniciós. Els sòlids,
Segons la Viquipèdia, una organització sense ànim de lucre és aquella organització que té com a objectiu primari donar suport a un aspecte d’interès públic o privat sense propòsits comercials. L’art, la caritat, l’educació, la llengua, la política o la recerca científica són alguns dels camps on, aquestes organitzacions, no actuen per generar beneficis econòmics,
Realistes. Aquest seria l’adjectiu que qualifica de la millor manera les paraules del president Artur Mas en la seva entrevista a TV3. Certament, d’on no n’hi ha no en pot rajar. Se’ns menja el deute i no tenim gairebé ingressos. Tanmateix, ens cal un bri d’esperança, president. Una corda on agafar-nos per no caure al
L’expresident Jordi Pujol va afirmar dissabte a Lleida que només CIU pot plantar cara a Madrid. I que si el PSC i el PP guanyen vots, amb quina cara defensarem el pacte fiscal? Certament, aquestes eleccions hem de deixar el vot útil de banda. I hem de votar en clau nacionalista. Ens hi juguem molt.