Les prediccions s’han acomplert. La nominada a rebre el major nombre d’estatuetes, El discurs del Rei, se n’ha endut quatre de les grans: a la millor pel·lícula, al millor director en Tom Hooper, al millor actor protagonista en Colin Firth i al millor guió original. Quin privilegi. Ahir tarda la vaig anar a veure al cinema. I
Tahar Ben Jelloun, al seu llibre “Elogi de l’amistat” ens diu que l’amistat és una religió sense Déu ni judici final. No puc estar més d’acord amb ell. Els amics ho són precisament perquè els escollim, no ens venen donats. I som només nosaltres qui establim les regles de l’amistat. Un amic vertader no et
En primer lloc, em sabríeu dir en quin moment de la nostra vida traspassem la línia cap a la senectut? Fa no gaires anys, se situava al voltant dels seixanta-cinc, quan coincidia amb l’edat de la jubilació; d’un temps ençà, quan el cos i l’anima no responen, a parts iguals. Hom en diria, arribar a vell
La fòrmula de la Coca-Cola pot haver deixat de ser un secret, segons els productors del programa de ràdio This American Life. Arran d’una fotografia que il·lustrava un article sobre la història de l’esmentada beguda de cola, s’ha descobert la llista dels ingredients escrits a mà l’any 1886 per un amic del creador del refresc més popular
No vull ser natura morta pintada a l’oli, ni paraula escrita a la sorra que es pugui esborrar amb el peu; no vull caminar fent veure que trepitjo fort i, a l’hora de la veritat, depenc per viure d’una carícia. Cal tornar a explicar la història del príncep blau que enamora princeses amb pòmuls rosats
En tindria prou amb un calfred que em recorregués l’espinada, un parell de papallones a l’estómac i mitja dotzena de carícies a l’anima. T’he mirat amb arrogància, sense apartar els meus ulls dels teus.M’he sorprès, tímidament, amb una carícia maldestra.T’he besat sabent que no hi ha bes sense llavi,ni passió sense desig. M’has vingut a
O el que seria l’equivalent: no hi ha euros a vuitanta cèntims. Tret d’alguna excepció, allò barat ens acaba sortint car. En qualsevol cas, el plaer de consumir, ens empeny a gastar en productes que no necessitem. Tanmateix, pel seu baix preu, no ens en podem estar de comprar-los. Abans eren els Tot a Cent.
Que Sortu sigui el fill bastard de la il·legalitzada Batasuna, no ens ve de nou en aquestes alçades. Estem acostumats, malauradament, a que la branca política d’ETA ens prengui el pèl un cop i un altre. Tanmateix, qualsevol de les argúcies utilitzades per l’esquerra abertzale radical per tal de recuperar escons en vista a les
Dos de gener. Quan la majoria de la gent comencem a dur a la pràctica la llista de propòsits o despropòsits per a l’any nou com el de deixar de fumar, una nova llei ens ho posa tot més fàcil. La Llei anti-tabac, amb els seus defensors i amb els seus detractors, no deixa a ningú
Arran del darrer anunci d’Estrella Damm, Joan Teixidó, un veí de Juneda, penja a la seva pàgina web www.joanteixido.com una crítica, amb una gran repercussió mediàtica, de l’espot que arriba a orelles del mateix director de màrqueting de la firma cervesera amb una fàbrica de malta amb seu a Bell·lloc d’Urgell, casualment. Mitjançant la confecció d’un gràfic
D’ençà la vertiginosa irrupció d’en Quim Monzó a Twitter, acompanyada del certificat d’autenticitat validat per ell a La Vanguardia, ha sortit a la llum un nou cas de suplantació de personalitat a la xarxa. L’usuari de twitter @lluisllach ha resultat ser fals. I amb ell, tots els seus tuits, una pantomima d’un dels molts desaprensius que circulen impunement
Llegeixo, amb certa dosi de perplexitat, com dia sí i dia també continua debatent-se a l’estat espanyol la prohibició o no del burca i/o nicab sense arribar a bon port. No puc entendre com, en una societat avançada com la nostra, encara hi hagi algú que no faci cap paper davant la imatge inquietant d’un
Certament, jo també penso que els fills tenim molt dels nostres pares. Tanmateix, no només compartim el seu codi genètic, si no que també ens han transmès un altre tipus d’informació que no té res a veure amb la heretada. Parlo de l’educació, aquells trets nascuts de la convivència, aquest dia a dia que pot
Recordo, amb certa nostàlgia, aquells moments agredolços on els meus pares em feien callar la boca amb un “no ens contestis” quan jo volia tenir l’última paraula. I jo, llençant un esbufec, però, atenia les seves ordres amb cara de murri. Aquells temps han canviat. Els nens i nenes nascuts en les darreries del franquisme, aquells
El primer tast No sóc pas articulista, jo. Ni pretenc passar la mà per la cara a cap escriptor que dugui molta lletra impresa a la seva esquena. Déu me’n lliuri. Només intento aconseguir un bocí d’espai virtual per tal de poder expressar els meus neguits, les meves inquietuds, la meva manera de pensar, la