Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

8 de gener de 2012
Sense categoria
1 comentari

Temps de descomptes

L’endemà de Reis han començat les rebaixes d’hivern. Després d’un Nadal fluix, els comerciants rebaixen els preus per tal de vendre tot allò que se’ls ha mort a les lleixes. Entre el 40 i el 70% de descompte. La gernació corre a veure qui arriba abans per endur-se aquella peça tan cobejada. Ben d’hora, ben d’hora. Cas de no trobar-la, la frustració és immensa. Cas de trobar-la, el plaer és orgàsmic. 

Més de 30.000 botigues de tot Catalunya confien en vendre bona part del gènere en aquests dos mesos. La conjuntura actual ha fet caure el consum. Era d’esperar. En qualsevol cas, malgrat els descomptes, hi ha qui haurà de fer filigranes per acabar de passar aquest mes. Les compres compulsives són el pitjor enemic. I, això de les rebaixes, no deixa de ser un ham per tal de gastar més i pitjor, si no gestionem bé les necessitats. 

 

Ahir van començar les rebaixes. El tret de sortida a preus espectaculars. Es preveu que cada català farà una despesa de 100 €. Poc? Molt? Depèn. 

L’OCU recomana una consum responsable. Esclar. No deixar-nos endur per la compra compulsiva. Només adquirir allò que necessitem, realment. Complicat. Confeccionar un pressupost de despesa. I desar la targeta de crèdit, qui la tingui, al calaix. Assenyat. Fer-nos amb aquella peça que ja teníem clissada en temporada i, ara, és a meitat de preu. La resta són productes que ens entren pels ulls. Autocontrol. No deixar-nos enlluernar. Depèn de l’estat d’ànim, està comprovat que comprem més del compte. I després, no ens ho fiquem. 

Saber comprar sense caure en la compulsió seria el secret per tal de sortir indemnes. I no finançar les noves adquisicions. Com el peix que es mossega la cua, entrarem en un cercle on, a banda de menjar-se’ns els interessos, tindrem la llibreta buida a començament de mes.

Anar de rebaixes, sí. Però amb moderació. No ens vulguem menjar tot el que és gras en època de vaques magres. La crisi ens hauria de servir d’escarment per tal de no tornar a ensopegar en la mateixa pedra. Al capdavall, l’home és l’únic ésser que hi ensopega dos cops.

  1. Sap greu que la maleïda crisi ens faci anar de cul, però com , no hi ha mal que per be no vingui, serà la mànega de fer aflorar o encarrilar tot allò que està malament, ens ficarà a cada persona al lloc on li pertoca. S’han acabat els temps de aparentar amb fals. Son temps de reeducar a la generació que pertoqui . Salut

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!