Afedemón!

Amb el Dijous Gras es va donar el tret de sortida del Carnaval. Truita, botifarra d’ou i coca de llardons. Menges tradicionals que, malauradament, es van perdent. Aliments calòrics per entomar el fred i acumular reserves per quan arribi la Quaresma, temps d’abstinències de tota mena. 

Si bé la Quaresma és temps de sacrificis, el Carnaval és la festa de la carn i dels excessos. 

 

Avui, dissabte de Carnaval, se celebren arreu del país un bon grapat de Rues pels carrers de pobles i ciutats. Gent disfressada, amb ganes de divertir-se i desinhibir-se.

És la festa dels excessos, prèvia a l’austera Quaresma. Una setmana que comença amb un Dijous Gras i acaba amb l’enterrament de la sardina de Dimecres de Cendra.

Recordo com m’agradava disfressar-me. Ara fa temps que no en sóc practicant. Però m’he divertit molt preparant la disfressa i exhibint-me pels carrers de la meva ciutat i per les sales de ball del poble on estiuejava o hi hivernava.

Una senzilla carota, que no et conegui ningú, és una sensació delirant. Deixar-te anar, sense cap vergonya, deixant de banda qualsevol formalisme i convenció.

Excedir-nos. Ja prou continguts anem tot l’any. Ara toca disbauxa. I desar el seny a les butxaques. 

Deuria tenir uns vuit anys, somiava que anava pel carrer Cavallers i veia als meus pares d’esquena. I anava corrents a buscar-los. I, de sobte, quan es giraven, duien unes carotes però no eren ells. Em miraven sota la màscara estranyats i, quan jo aturava el pas, ells continuaven fent camí.

Res, que m’ha vingut al cap aquesta anècdota sense tenir gaire a veure amb el tema que he encetat. O potser sí.

Hom diu que és temps de luxúria, d’excedir-nos amb la carn, no només literalment. La disfressa és idònia per amagar allò que som i transformar-nos en allò que voldríem ser, també. 

De tota manera, una disfressa es pot ficar i traure. En canvi, cadascú som com som. Amb els nostres defectes i les nostres virtuts. Amb els nostres excessos i les nostres carències. 

De vegades, m’agradaria amagar el cap sota una disfressa. I desaparèixer. Metamorfosejar-me per uns instants o per uns dies o per uns anys. Desprendre’m del cos que duc a tothora i ficar-me el d’una altra persona.

Deliro. Deu ser que encara em queden vestigis de la grip.

Bona festa de la carn!