Afedemón!

Bloc de les terres de Lleida

5 de febrer de 2012
Sense categoria
1 comentari

Un gra massa

Estem sota una onada de fred siberià. Això van dient els homes del temps, amb els ulls espurnejant. Acostumats a isòbares avorrides sobre els mapes de superfície, una pertorbació d’aquestes característiques els posa calents. Miro de documentar-me. Sibèria, regió septentrional d’Euràsia amb tretze milions de quilòmetres quadrats de superfície i amb baixa densitat de població. Trenta-nou milions d’habitants. On l’hivern pot imposar-se durant gairebé tot l’any. I on, com més a prop del cercle polar àrtic, les temperatures són més extremes. Aquí és on volia arribar. I què considerem els catalans com a temperatura extrema? 

 

Fred siberià. Esclar, és el que prové de Sibèria, una de les regions més fredes del planeta. El transporta el vent del nord, procedent de l’interior de Rússia. Eixut. Aquesta massa d’aire fred siberià es tradueix en una atmosfera seca i gèlida. En qualsevol cas, si comparem graus, dimarts passat Rússia va fregar els setze sota zero. I, la regió de Pecora, els trenta-tres.

Onada d’aire fred. Fred que arriba de sobte, amb temperatures que cauen uns deu graus. I amb cops de vent. Extraordinari? Potser sí. Depèn de la geografia.

Penso que ens hem passat de rosca. L’indret on jo visc, la plana de Lleida, es caracteritza per patir un hivern fred i humit. La boira ens fa la guitza, cada cop menys, però. La seva presència fa caure les temperatures en picat. Mentre a la resta del territori, brama l’anticicló, oferint una atmosfera neta i solejada, a la plana patim els efectes adversos dels persistents bancs de boira. 

El fred n’és un. I del que et cala als ossos. Pels lleidatans no són cap novetat les gelades. Els “sota zero” ens acompanyen no un dia ni dos, ni tres. L’hivern a ponent és cru. No siberià, però fred. És per aquest motiu que, l’onada de fred que abriga Catalunya aquests darrers dies, no deixa de ser anecdòtica per a nosaltres. És més, la llum del sol i la seva escalfor, ens alegra el semblant.

Ja pot fer fred! Però fa un sol que enamora! És el que acostumem a dir a les nostres contrades. Qui no ha estat dues setmanes sense veure la llum del sol ni ha pogut escalfar-se amb la seva radiació, no pot entendre com n’és d’extraordinari i necessari el sol.

Certament, fa fred al carrer. Siberià o no, fa fred. És el que toca. Som a l’hivern, coi. I a l’hivern ha de fer fred. Però no ens passem, sisplau. Sentit comú. Estem àvids de notícies alarmants. I, per què no dir-ho, ens agraden. 

Llegeixo, amb calfreds al cos, un article al diari ARA on Bricio Segovia ens relata un dia d’hivern a la Sibèria de veritat. Ens descriu amb una absoluta cruesa com se sobreviu a l’autèntic fred siberià. Aquell que a Moscou fa baixar els termòmetres als trenta graus sota zero i a la ciutat de Tomsk als quaranta. Un fred que congela els llagrimalls i et crema la pell. I on a Oimiakon, els cinquanta sota zero de mitjana que fa durant els nou mesos d’hivern, no els permet rebre aigua corrent de manera convencional perquè les canonades es rebenten. On fins i tot l’alè se’t congela i es cristal·litza a l’instant.  

Tot és relatiu en aquesta vida. I el fred no n’és pas cap excepció. 

 
  1. Un dels hastags mes twitijats d’ahir , segons Miquel Pueyo al Segre del diumenge va ser ” FOTUNBOQUEANIMORE. Ha,ha,ha. 
    Som una colla d’exagerats i els mitjans de comunicacó en tenim part de culpa. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!