Afedemón!

Un viatge de plaer no va ser precisament el que van viure els 4229 passatgers. M’imagino els moments d’angoixa. El caos. La incertesa. 

El sector turístic, que no passa pels seus millors moments, patirà una altra sotragada. Una negligència humana que es podia haver evitat. Hi haurà conseqüències? 

 

Onze morts i vint-i-quatre desapareguts. Vorejar l’illa Giglio va sortir car al capità de la ciutat flotant. El seu caprici va ser tota una negligència. Com també ho van ser la manca d’informació arran de l’accident i la lentitud i confusió en les tasques de salvament.

De tot s’aprèn. Així ho espero. Continuen existint fluixes mesures de seguretat en els viatges, que només suren a la superfície quan esdevé una tragèdia d’aquestes dimensions. I, aleshores, tothom diu que es podia haver evitat.

Que una sola persona pugui decidir la sort de 4229 passatgers és surrealista. Un capità irresponsable a qui només interessava fardar davant la seva gent de conduir un transatlàntic d’aquestes dimensions.

Naus cada cop més mastodòntiques que donen prioritat al luxe davant la seguretat. Els excessos a tenir un bon pla d’emergència.

Els equips de rescat treballen a contrarellotge no només per trobar supervivents, si no també per evitar el desastre ecològic que suposaria el vessament de 2400 tones de combustible. 

No puc deixar de pensar en la irresponsabilitat del capità, en Francesco Shettino, actualment detingut. En primer lloc, per modificar la ruta sense encomanar-se a ningú. I, en segon lloc, per abandonar el macrocreuer abans que s’evacuessin tots els passatgers, malgrat les ordres de la resta de la tripulació. 

És trist que s’hagi d’esperar una tragèdia d’aquestes dimensions per prendre mesures de seguretat. Tanmateix, dels errors s’aprèn. I tinc l’esperança que, arran del naufragi del Costa Concordia, es modificaran els protocols. El que no pot ser és que estigui en unes soles mans dur les regnes del destí de gairebé 4300 persones.

És imperdonable la seva actitud, abans i després. Com seria imperdonable, també, que aquest accident no tingués les seves conseqüències penals. La justícia ha d’actuar i ràpid.

“Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim. Sense memòria deixem d’existir; i, sense responsabilitat, potser no mereixem existir” José Saramago