Sibérie m’était contée (8/20) L’automne est làs

La cançò parla dels colors d’una persona, el més important per a mi: el roig del cor, el mateix que tenim tots, al marge de l’orige racial i de la nostra categoria professional.
Aquesta cançò de hui s’enten més visualment: Una persona de color (de
color negre) enfundada en un uniforme verd, de tela aspra i dura, de
camals i mànegues llargues, amb guants a les mans replegant les fulles
mortes del terra d’un gran passeig.

Les feuilles sont jaunes / Les fulles són grogues
les hommes sont verts / els homes són verds
la tete est noire / el cap és negre
le cœur est rouge / el cor és roig
[…]

sous la pluie fine l’automne est làs / sota la fina pluja la tardor ha arribat
[…]

Les feuilles blanches les feuilles mortes / les fulles blanques les fulles mortes
se ramassent a la pelle… / s’arepleguen depressa
sous la pluie fine l’automne est làs x2 / sota la fina pluja la tardor ha arribat
[…]

Je suis un polichinelle / soc una titella
tirez sur ma ficelle / tireu-me a la cara
[…]
je fais mon ptit numero / jo faig el meu número
des que j’entends les bravos / des de que senc els aplaudiments
et quand je suis fatigué / i quan em canse
je m’arrete me reposer… / pare a descansar

(es que en totes les feines es fuma 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.