Prohibit prohibir
Ahir em vaig trobar malament, després de pintar el lletreret que he possat a la fotografia.
Tinc una bassa, gran i abellidora ara a l’estiu. A Carcaixent, a la Ribera del Xúquer, abunden els horts amb bassa, que són propietat d’algú, òbviament, però que estan majoritàriament desaprofitats. És costum de la gent jove anar a buscar basses pel terme i nedar, sense permís de l’amo, és clar. El ritual acaba bé, tornant a casa, o malament, amb l’amo de l’hort entrant a foc cara a la bassa i el grup de joves fugint cames ajudeu-me a mig vestir (res de nedar amb banyador). De vegades quan l’amo de l’hort i els joves són més educats sol donar-se un diàleg com aquest: “la bassa és seua?” “Sí” “I no podem nadar?” “No” i se’n van, sense estridències. La major part del joves i, els no tan joves, hem viscut aquestes situacions. Quan érem més joves érem els nedadors furtius i ara en som els propietaris… Tot es resol amb un ús intel·ligent dels temps: els furtius han de nedar quan l’amo no estiga. I si hi coincideixen han de fugir-ne, de manera més ordenada o menys. I conflicte solventat. A mi, ara com a propietari, no em destorba que al ple de migdia, que encara estic fent la migdiada, o a la matinada, que ja estic dormint, hi haja gent a la meua bassa, nedant i passant-ho bé. No fan mal a ningú.
Per això em va fer mal escriure el lletreret. No m’agrada prohibir res a ningú, jo no tinc autoritat per prohibir res a ningú, i la propietat privada no hauria de donar la facultat de prohibir.
Abans d’acabar l’advertiment, el vaig deixar a mitges i em vaig submergir a la bassa. Seria, probablement, l’última volta que nedaria en una bassa lliure.
que se’ls anuncie la prohibició (que ells ja entenen existeix sense el cartell) augmenta l’alliberament d’adrenalina. Així que pensa que botar-se una prohibició sempre té morbo 😉
De ben menut nadava a alguna de les bases de l´hort de Canyelles on el meu iaio havia dut les terres tota la vida. A la paret de la casa que un día havia estat la cuina – menjador dels amos posava Prohibido bañarse, però la meua ment d´infant no entenia com es podia prohibir nadar en una bassa lliure envoltada de muntanya i tarongers. Cada vegada que li preguntava al meu iaio el per què em deia que “Si algú nada i s´ofega que no puga dir que no estava avisat” La resposta del iaio Pepe em feia entendre que el bany era lliure, a més, a la bassa del motor no hi havia cap prohibició, clar, com que allí fèiem peu, impossible ofegar-se 🙂
Anys més tard amb els amics cercàvem pel terme basses netes on refrescar-nos a l´estiu fins que un día férem parada a l´hort de Canyelles i vaig descobrir amb horror que gent sense escrúpols havia entrat a les cases de l´hort per fer tot el mal possible i que a la bassa i l´entorn les botelles de vidre trencades i alguns mobles surant a l´aigua feien impossible un bany furtiu però tranquil i respectuós.
Tota aquesta història per dir-te que la prohibició probablement no servirà de molt però que estàs en tot el teu dret. És més, en la teua obligació d´almenys dissuadir a aquells que tenen ben poca estima pel patrimoni rural del poble, que no son ben rebuts.
Qui vulga refrescar-se a l´estiu en bases alienes amb respecte que ho faça, com tota la vida, els altres que s´ofeguen…