L’erotisme a la pell
He
rebut la invitació als actes commemoratius del XV premi de literatura eròtica
que organitza la
Mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida. Hi ha
(dimecres 25 de juny) un Recital musicofotogràfic de poemes de dones “Eròtiques
i despentinades”, hi ha (dijous 26 de juny) la presentació del llibre “Pell de
pruna” de Joan Olivares, guanyador de l’edició de l’any passat i exposició
d’il·lustracions (les del llibre) de Jordi Albinyana i, finalment, hi ha l’acte
de concessió del premi d’enguany (divendres 27 de juny, a les 20.00h a
l’Auditori “Luis Peiró” de Montaverner).
És
sorprenent la distància que hi ha entre la producció de literatura eròtica al
nostre país, en la nostra llengua (català vull dir) i l’escasesa de premis de
literatura eròtica que se’n convoquen: UN. Aquest. Un poc desproporcionat, no?
Que no hi ha lectors i/o lectores? Sí. Que no hi ha gent que n’escriga? Sí,
centenars. Que tinc els ulls cremats de vore a la pantalla de l’ordinador com
la gent expressa a internet les seues ganes de divertir-se amb les més diverses
històries. A mode d’exemple us posse dos blocs (www.lucreciadeborja.blogspot.com i www.la-cuca-al-cau.blogspot.com)
i d’ahí ja podeu tirar d’enllaços i no us ho acabareu, no.
Un concurs literari com aquest és necessari, s’ha de mantindre, no sols pel
número d’obres presentades (enguany una vintena) que el número pot ser variable
però la qualitat sempre es bona. De fet Bromera publica sempre l’obra guanyadora (és part
del premi) i el llibre es ven, o siga que es llig. Clar.
La
cultura de dretes, amb l’excusa de la decència, fa temps que persegueix aquesta
convocatòria, per suprimir-la. I com amb un atac frontal tindria més
resistència de la que voldria doncs va buidant-se de contingut any rere any. Es
retalla el pressupost i els tècnics de la Mancomunitat fan
malabarismes econòmics: un any es suprimeix l’espectacle, un altre es canvia el
sopar per un refrigeri,… buidar de glamour un premi de literatura eròtica és una
manera molt sibilina d’acabar amb ell. D’ahí a qualificar-lo de pornogràfic i a
la gent que li fem costat de pervertits hi ha un pas! Estem atents i esperem
amb ànsia la convocatòria de l’any que ve. (I enhorabona a la persona
guanyadora d’enguany i ànim als participants que no han guanyat, que continuen
practicant!)
Com digué no se qui (no ho recorde), el català assolirà la normalitat en el seu ús quan tots els àmbits siga comú, inclús el món del porno o de l’erotisme, que són coses ben diferents. I no deixa de ser curiós que un País com el nostre tan procaç i amb tanta tendència a dir animalades i acudits de contingut sexual, no tinga una indústria eròtica important i consolidada.
I més extrany resulta encara si atenem al consum de continguts sexuals a la xarxa, l’èxit de les planes que es dediquen a això o de fenonems com el del Festival Eròtic de Barcelona. És evident que hi ha un públic, és més uns consumidors, i tanmateix el premi de la Vall no deixa de ser un rara avis.
Personalment pense que part del problema està en els venedors del producte, el sexe trobe que té dos grans públics (sense perjuí de que normalment aquells que formen un, consumeixen més o menys també de l’altre sector).
Els que volen sexe sense embolcallar o els que els agrada més la insinuació, el joc i que el “regal” tinga bonica presència. No hi ha més que veure l’èxit a tot arreu de la pel·lícula SNY, i de la sèrie d’on naix, on hi ha més escenes de sexe explicit que en cap altra sèrie nordamericana, o cap canal de televisió local arribada la matinada; amb la diferència que allà a més de sexe hi ha glamour i no passa res si dius publicament o et veuen consumir eixe producte, ans al contrari queda molt modern i lliberal.
Per tant, és correspon als venedors del producte saber quin públic volen, per a que es normalitze el consum.
Per una altra part, trobe que també els correspon a ells dimensionar els seus canals de distribució. Avui en dia els mitjans electrònics (des de l’anonimat és més senzill pecar) donen unes possibilitats impensables fa uns anys, el que no és normal és mantindre’s en els mateixos parametres que quan s’inicià el camí. Tal volta, una web on es pengen alguns capitols de les obres presentades i/o premiades, permeten el feed-back amb el públic i que aquest siga un jurat més, tal volta una plataforma visual de les obres animaren el cotarro.
L’alternativa és que la cosa quede entre lletraferits.
Potser em presente a la propera edició…