LLegir no és fugir

En la literatura empresarial que em vesc obligat a llegir
hi ha un tema que m’obsesiona especialment: la direcció d’equips. I en tots els
manuals i opuscles que hi trobe hi ha un tema recurrent: la delegació. És
fonamental per tindre un bon equip, que et done bons resultats, saber delegar.
I, curiosament, la major part de la responsabilitat no cau sobre l’equip, per
què qui no sap s’ensenya, cau sobre qui dirigeix, que també ha d’aprendre a
delegar. L’habilitat té el seu procés i es tarda més o menys poc en aprendre.

Ara també hi ha qui no vol aprendre, és qui es pensa
imprescindible, qui ha de controlar tot i qui no deixa espai al seu equip per
treballar sense supervisió i sense confiança. Aquesta mena de persona pot ser,
fins i tot, dirigeix el nostre poble.

El model més recent de persona autoritària, que no confia
en el seu equip i que es pensa que és una salvapàtries? Que si no es per ella
el món s’afona? Que és qui ens fa que tot arribe a bon port? La meua
alcaldessa. Més ben dit, l’alcaldessa del meu poble.

En la darrera polèmica ha tirat de populisme: es parlava al
plenari sobre la vigilància de la policia local 
als centres escolars de Carcaixent en els moments d’entrada i eixida. No
hi ha suficient plantilla i la que hi ha no està ben gestionada per poder
fer-ho bé i hi ha centres escolars sovint desatessos. (no faré demagògia
diguent que els centres privats concertats sempre tenen policia i els públics
no…) i a requeriment dels regidors del Bloc, la seua resposta (de l’alcaldesa)
va ser dir que ella aniria personalment a dirigir el trànsit si no hi havia
prou policia. No era una amença banal: diuen que l’ajuntament ha comprat en els
darrers dies UN peto reflectant reglamentari i UNA senyal d’STOP portàtil. Les
alarmes s’han encés i el Bloc ha respost a la provocació. Davant una actitut
tan irresponsable i poc eficient (l’alcaldessa no es pot personar
simultàniament ens el més de dos col·legis sense vigilància) el cap de llista
del Bloc a les passades eleccions municipals ha enviat un correu electrònic convidant
a la gent a fer activisme cívic contra la locura, transitòria esperem, de la
proposta de la nostra (del nostre poble) alcaldessa.

No em desagrada la idea, de fet jo ja he fet el que Paco
demana i he enviat el meu correu, però em sorpren que des de la institució, el
plenari, amb negociacions i el sentit comú, no es puga arreglar la cosa i haja
de ser el moviment cívic qui actue. Se me fa extrany aquest radicalisme
cibernètic del Bloc encara que torne a dir que em trobe més còmode formant part
d’una campanya de protesta ciutadana organitzada contra l’alcaldessa del PP que
quedar-me mirant des de la barrera com els regidors nacionalistes intenten, en
va probablement, fer entrar en raó a una persona amb el cicle polític acabat.
Per això us demane, com diu Paco, que feu el correu i que convideu les vostres
amistats a fer-ho també.