La gestió d’equips i la maduresa.
Continuant amb la lectura de “La dinàmica espiral” de Fabien i Patricia Chabreuil m’he trobat amb una descripció, cap al final del model de motivacions que estructuren, que quadra assombrosament amb la majoria de gent amb la que interactue a nivell social, personal i d’organitzacions, li direm “Maduresa” (els autors usen un nom estranyíssim: v1 meme FS-Verd)
“En la Maduresa queda cert narcisisme i una intolerància per a la frustració heretades d’altres comportaments anteriors.
[…]En aquest estat es descarta tot allò que es puga percebre com un dogma, el pensament en la Maduresa és fonamentalment relativista.
[…]En aquest estat no es té pressa, la qualitat és més important que la quantitat.
[…]Es vol crear un sentit fort de comunitat des d’un vincle personal entre tots els seus membres. El contacte regular i amistós és el fonament del grup.
[…] Aquest estat duu la imprompta d’una política, una pràctica i una actitud. Políticament s’associen a Estats del Benestar, multiculturals i laics, que protegeixen el medi ambient i els drets humans, que estimulen una economia social de mercat, que privilegien el comerç just i que volen fer gaudir a totes les persones d’un servei públic eficaç mitjançant uns impostos forts i progressius. Practiquen sistemàticament la concertació i la recerca de convenis. Manifesten una gran tolerància en la majoria de qüestions socials: avortament, drets de les persones homosexuals, utilització de les drogues toves, etc.
[…] La multiplicació del discurs mediàtic envers els problemes del medi ambient i l’augment de les desigualtats fan que aquest canvi es produïsca cada vegada més prompte, cap als 40 anys.
[…] Una persona posicionada en la Maduresa requereix al mateix temps una visió individual i col·lectiva. Individualment es tracta d’escoltar-la i, sobre tot, d’interessar-se per les seues emocions en relació a la situació. I també és necessari directament o per mig d’ella convèncer a tota la seua comunitat. És imprescindible adoptar un discurs respectuós amb totes les sensibilitats. Tot intent de prendre el poder, d’accelerar el moviment, de jugar en el plànol personal o de voler enfrontar uns contra altres, acaba en un trencament immediat de la relació.
[…] Les persones centrades en la Maduresa volen ser dirigides, igual que volen aprendre i volen viure en un procés de grup fundat en l’acceptació i el reconeixement mutu, l’intercanvi i la cooperació.”
Trobe el llibre especialment interessant per intentar comprendre el comportament de les persones a nivell individual i de certes organitzacions també.