DONES INVISIBLES – Maria Lluïsa Latorre
Aquest abril de 2021 havia pensat en llegir un llibre amb una dona científica, seguint el patró del meu pla lector per a enguany. I del llibre de Maria Lluïsa me n’he trobat 19: Jacoba Félicié (metgessa), Hipàtia d’Alexandria (astrònoma), Rita Levi-Montalcini (neurobióloga), Trota de Salem (guaridora), Hedy Lamarr (enginyera), Rosalind Franklin (química), Alice Stewart (epidemiòloga), Biruté Galdikas (antropòloga), Ada Lovelace (informàtica), Shere Hite (sexòloga), Lou Andreas-Salomé (psicoanalista), Agnòdice d’Atenes (sanadora), Henrietta Levitt (Física), les caçadores prehitòriques, Ellen Boudreaux (savant), Lady Grace Mildmay (guaridora), Anna Keichline (inventora), Lise Meitner (física) i María Sibyl·la Merian (naturalista)
Maria Lluïsa ens porta una col·lecció de 50 dones injustament ignorades al llarg de la història. Dones que mereixen estar en una posició significativa cada vegada que es parla dels avanços aconseguits en diversos camps del coneixement i l’entreteniment. El llibre està repartit en 50 breus capítols de entre dos i tres pàgines dedicat cadascun a una dona important. Són d’una lectura fàcil i amena a més de molt instructiva.
A destacar, des del meu particular punt de vista:
Rita Levi-Montalcini (neurobióloga) que posa en entredit el dogma generalment acceptat que diu que la intervenció genètica serà la salvació de tots els nostres mals. Rita ”assegura que el futur no està escrit a les estrelles, ni en el cor de casa cèl·lula; la vida de tot ésser humà és el resultat del programa genètic escrit als seus gens, però també de les condicions ambientals en les quals aquest programa es pot desenvolupar, i afirma que les condicions hi influeixen més que els gens. Per això ens ha regalat la frase : “Cal que donem ales al geni que cada homo sapiens porta a dins”.
Shere Hite (sexòloga) investigadora i sexòloga mundialment coneguda pel seu assaig “L’informe Hite sobre sexualitat femenina” on escriu obvietats, per a mi, com “Sembla mentida que encara hàgim d’explicar que les dones necessiten l’estimulació manual del clítoris i sentir-se relaxades, escoltades i segures amb la seua parella” o “La bellesa de la sexualitat masculina no consisteix tant en l’erecció comen tots els gestos, els subtils moviments del cos, moviments que representen la bellesa i la personalitat de l’home, i que resulten molt eròtics”. Que les ensenyances d’aquesta dona, com les de Rita Levi, estiguin qüestionades per la societat actual i per la ideologia dominant em resulta increïble.
Agnòdice d’Atenes (sanadora) ve a ser un mite que ajuda a explicar el motiu pel qual les dones van poder accedir a estudiar i exercir la medicina en l’antiga Grècia. Conta el capítol dedicat a Agnòdice que es va fer passar per home per estudiar i després, quan acudia als domicilis de les dones malaltes, revelava la seua feminitat per guanyar-se la seua confiança. Els “col·legues” homes, gelosos d’un metge que era sistemàticament triat per les dones malaltes “el” van acusar de seduir a les pacients i abusar d’elles. Per defendre’s Agnòdice va haver de fer públic que era una dona i va sentenciada a mort. La reacció de les dones, en contra d’aquesta injusta sentència va fer recular els homes d’Atenes que van indultar la metgessa i, a més, van permetre que les dones estudiaren i practicaren la medecina.
O les caçadores prehistòriques que és un capítol realment curiós perquè usa com a un dels referents pintures trobades a la cova de l’Aranya a Bircop, ací a casa nostra, on hi ha clarament una figura femenina representada amb ferramentes de caça. I malgrat la feminitat de les formes els historiadors s’han entestat durant anys a denominar-la “recol·lector de mel” i fer-nos creure que no podia ser una dona perquè estaven representant una escena d’una feina atribuïda habitualment a homes.
I aquesta és la línia general del llibre: llevar una rajola més del mur de la criptogínia que manté ocult el talent de tantes dones. Unes vegades ignorant-les i altres, quan és impossible tapar el seu talent, justificant els seus avanços amb la seua bellesa i la seua actitud sentimental i sexual.