Las al jaç

El blog de Marcel Campà

Dels setze als seixanta

19 d'octubre de 2023

Quan tenia setze anys em vaig enamorar d’una noia i, sense saber ben bé com, cada dia acabava passant en un moment o altre per davant del portal de casa seva. Ara fa un més que ma filla ha marxat de casa. No sé com, cada dia acabo passant un moment o altre pel portal

Llegir més

Pagar l’entrada

28 de febrer de 2023

“Un saló de vuit o deu persones amables, on la conversa sigui alegre i anecdòtica, i on es prengui un ponx suau a quarts d’una de la matinada, és l’indret del món on em trobo més bé. Allà, m’agrada infinitament més sentir parlar un altre que parlar jo. De bon grat caic en el silenci

Llegir més

L’esquela de Carles Riba

23 de juliol de 2021

“Nunca fue, la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suya, por voluntad libérrima, la lengua de Cervantes” (Juan Carlos I) Del passat quan era present, l’oceànic dietari de Maurici Serrahima, és un bon testimoni de la Barcelona

Llegir més

La Grossa

6 de maig de 2021

La Grossa és una casa de pagès que hi ha a mig camí entre Calders i Moià, tal com diu una vella quarteta que encara es pot sentir per la comarca: De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és. Segons Viquipèdia, la notícia més antiga

Llegir més

Línia i color: Ingres i Delacroix

14 de novembre de 2020

L’any 1699 Roger de Piles publica un llibret titulat Diàleg sobre el color. És un assaig en forma de diàleg entre un partidari de l’escola clàssica, que considera que el dibuix és l’element essencial de la pintura, i un partidari de la incipient escola moderna que considera que l’element essencial de la pintura és el

Llegir més

Vidus

15 de setembre de 2020

Joan Coromines explica que, en totes les llengües llatines, la paraula vídua és antiquíssima i, en canvi, la paraula vidu és tardana. Segons Coromines, això denota que la vídua ha tingut més importància social que el vidu, cosa que ell explica en part perquè la vídua abunda més, però també perquè el vidu inspira menys

Llegir més

Dormir amb perles. El mètode Sunyer

17 de juny de 2020

El joier Oriol Sunyer solia explicar que sovint es trobava que algun client li duia joies velles -potser heretades d’algun parent- perquè les arreglés. Si el que li portaven era un collaret de perles mig desfet, Sunyer el tornava a passar, li canviava o arreglava la tanca, etc. Però, un cop fetes aquestes operacions, la

Llegir més

Jordi Pujol té poder

15 de maig de 2020

Actualment, fer un sopar a base de fondue de formatge és cosa principalment dels esquiadors de la Cerdanya, que han heretat la tradició dels seus homòlegs dels Alps. Però va haver-hi un temps en què a Barcelona la fondue era un plat poc conegut, amb un punt exclusiu i chic, que de seguida -cap a finals

Llegir més

En Cinto

29 de juny de 2019

A Vic, del carrer Jacint Verdaguer la gent gran encara en diu “el carrer d’en Verdaguer”. I és que fins no fa gaire mossèn Cinto no era vist com un personatge històric sinó com algú proper i fins i tot familiar. Moltes famílies vigatanes tenen anècdotes sobre mossèn Cinto. A casa també en conservem alguna,

Llegir més

Un conte de Champfleury sobre l’arribada de l’estiu

21 de juny de 2019

Champfleury: L’estiu (1846) Quan arriba l’estiu, el sol és el rei del món. Convoca els seus raigs i els dóna ordres diverses: -Brillants servidors meus, aneu per tota la terra. “Tu estovaràs l’asfalt. “Tu et penjaràs a l’esquena del negre, perquè els colons tenen set i els agrada beure la suor dels negres. “A tu t’encarrego

Llegir més

Baudelaire i les joguines

4 de gener de 2019

No fa gaire que vaig descobrir Baudelaire més enllà de Les flors del mal, especialment els seus escrits sobre art, molt suggestius. En atenció als Reis d’Orient, reprodueixo aquest text seu sobre les joguines: Moral de la joguina (1853). Charles Baudelaire “Fa molts anys (quants?, no ho sé: això es remunta als temps nebulosos de la

Llegir més

Les campanes tocaven a peix

30 d'octubre de 2018

“Ara que parlo de les campanes, voldria recordar que en el meu poble es tocava a peix, cosa que era perfectament compatible amb els serveis eclesiàstics que les campanes feien. Quan a qualsevol hora de la tarda o del capvespre arribava peix de les cales del terme –Calella, Llafranc, Tamariu o Fornells- per ser venut,

Llegir més