I entre tots l?enterraren
El dia 9 entra en joc. Del vigor d?aquest nou estatut no en vull ni parlar. Ara que s?acosten les eleccions al Parlament sentirem opinions per a tots els gustos sobre les bonances d?aquest nou text que ens han engaltat.
Pot semblar sobrer escriure altre cop d?un tema que ja pràcticament tots els partits donen per bo. Però crec que val la pena fer-ho. Jo penso que després dels resultats del referèndum se?n parla poc de la cosa que diuen ens ha de governar els propers 25 anys.
Avui llegint un article de la consellera Geli m?he quedat bocabadat per la interpretació que en fa ella del missatge de Montilla ?oeara és l?hora dels catalans?. Ve a dir, la consellera, que tot plegat s?adreça a la gent i ella li dóna un nom, com a mínim insultant. El nacionalisme de la gent.
Què hem d?entendre per gent? Què vol dir nacionalisme de la gent? Suposo que per ella la gent són les persones que formen part de la Nació catalana del preàmbul de l?Estatut. I que per nacionalisme de la gent entén una espècie de política social, cultural i fins i tot econòmica que ens ha d?igualar per baix amb la resta de pobles de l?estat. Si és així, que ho és, la consellera faria bé de parlar clar i no voler confondre o enganyar a les persones que viuen i treballen a Catalunya, o sigui als catalans.
Ni la política de Montilla anirà a favor dels catalans, ni encara que vulguin deixarem de parlar de la nostra Nació, per més que ens l?hagin camuflat en el preàmbul de l?Estatut del PSOE.
L’eslòguen és molt ben encertat i suposa que fins al moment els polítics només s’han preocupat d’aixecar polsseguera en quant a competències, independència, estatut i ectc., però encara queda pendent l’apujament de les pensions per les persones més desfavorides i sobretot el treball per a tothom. Esperèm que Montilla l’encerti i no torni a repetir la cantarella de fins ara, la cantarella de la Burrocràcia Catalana de Xupatintes Endollats.
Els eslògans, com sovint les declaracions dels polítics, els entens millor si els capgires o distorsiones, perquè sovint el missatge es troba en la seva ambivalència: per exemple el clàssic
Si guanya Catalunya no perd el PP (qui perd es Espanya i molt votant hispà hi estaria en contra)
Ara és l’hora dels castellans (cercar el vot hispà bé val la fractura social a Catalunya)
Debat i propers comicis
Dintre d’aquest desori electoral, que els mal perdedors dels diferents comicis han provocat desprès que l’estatut de Catalunya fos aprovat per el 89’9% del Parlament, i amb el compromís de ser acceptat per el President del govern espanyol ,S Rodriguez Zapatero , que no a complert, crec que els ciutadans de Catalunya ,tenim una oportunitat que no podem malbaratar,i que encara tenim vint-i-set dies per reflexionar, i en molts casos saber prendre la decisió , de que no sempre es convenient donar suport reiterat a una formació.
Si hom fa recompte de tots els esdeveniments des del primer dia de govern “tripartit” a Catalunya , ens adonarem que es fàcil concloure quin no volem que sigui el resultat final dels propers comicis del dia I,N, si no volem tornar enrere i caure allà, de on tindria de transcórrer algunes generacions per poder-ne sortir; perquè a diferencia d’èpoques passades, el PSC s’ha degradat i a sigut engolit per el PSOE amb la complicitat associativa de CIU ; això vol dir , que cal apostar fort per les esquerres insubmises i progressistes, a fi d’evitar majories absolutes , i perquè aquesta ideologia tingui mes pes , força i poder de decisió dintre del govern de la Generalitat de Catalunya , i mes força al Congres dels Diputats a Madrid .
M’escama, quan el S. Montilla vol que el debat amb el S. Mas, es faci en castellà , i en una cadena per a tota Espanya , quan el problema i l’interés , es de Catalunya i dels catalans , i que cadascú dels debatents , a de intentar convèncer als qui han de decidir a quin costat a de caure la balança ; però com que la meva posició no ha sigut mai radicalista ,tampoc vull ser-ho en aquest cas , i donaré la meva conformitat , sempre que tot el debat i la moderació es faci en català , la cadena tant m’he fa una que l’altre, sempre que jo i tots els catalans i puguem tenir accés, tot i que crec que aquest debat es tindria de produir fe forma que tots els presidenciables poguessin debatre , amb les mateixes condicions i garanties d’imparcialitat moderadora .
No es pot debatre el futur de Catalunya amb un idioma que no sigui el català ,si no volem tirar pedres sobre el nostre teulat, ja n’hi a prou que siguin els altres que els hi tirin , i massa temps que dura, i que ja n’hi a prou d’aquest color, que ja comença a ser hora que les esquerres catalanes facin pinya i posin els punts sobre de les
Is.
PSOE = a partit en el qual no i te cabuda tothom , perquè discrimina al sector empresarial, o sia que certifica una diferencia de classes socials .
PSC = a partit en el qual i te cabuda tothom que cregui que pot aportar quelcom idea i col·laboració, sense discriminació de posició social; i aquesta circumstancia crec que els ciutadans tindríem d’aprofitar aquests comicis per posar a cadascú al seu lloc , reforçant les ideologies de la nova esquerra, ; però per que això sigui possible , el PSC a de lluitar per tenir veu pròpia al Congres dels diputats, lo qual no se si el S Montilla n’és partidari.
La Bisbal d’Empordà 4-X-2006 Màrius Viella 40475590 Y T/.972640762