En Guerra
Feia massa dies que no parlava de l’Estatut i quan ho ha fet s’ha posat en la pell del fuster que repela la fusta per deixar-la completament polida de rebaves. La fusta esdevé suau al tacte i a la vista, llesta per ser treballada i convertida en algun estri quotidià.
La diferència de poliment entre l’Estatut del 30 de setembre i la fusta és per nosaltres evident. L’Estatut era l’eina viva que podia servir al nostre poble per tirar endavant la seva voluntat d’auto governar-se en el camí cap a una societat sense els lligams forçats amb l’Estat espanyol. La fusta polida no deixa de ser un material quasi mort que solament servirà per l’ús que li vulgui donar el seu amo, sense capacitat de pensar, de canviar de forma, de posició i difícilment d’amo.
Guerra, sempre has fet el paper de dolent, no per casualitat, sinó per que realment ets dolent pels interessos polítics, socials i econòmics del nostre poble. Dius que un socialista no pot ser nacionalista, quina barra, sembla que no tinguis mirall a casa teva. Mira’t i veuràs la cara fosca del nacionalisme espanyol, aquella que parla de sentir-se espanyol fins el moll de l’ós, aquella que només reconeix una bandera, aquella que (segle rere segle) viu i viurà per impedir que els catalans veiem reconeguts els nostres drets. I mentre tu t’ocupes tant de nosaltres, el poble andalús segueix patint gairebé les mateixes mancances estructurals que tenia quan tu vares arribar al poder, això si, ells tenen AVE i nosaltres no sé si tindrem TGV.
I no exigir al mateix temps a l’Estat; la solidaritat amb el reconeiximent a la diversitat i respecte de les altres nacionalitats de l’Estat, amb la seua llengua, cultura i economia.
Això és un desproposit del Guerrisme-Stalinista i dels nacional espanyolistes amb la concentració de pingüis beneficis a costa dels altres i per demunt de tots i tot.
Tot i saben Alfons Guerra que a la seua nacionalitat central i de veta castellana no s’els exigeix res per par de nosaltres, ni cap reconeixment.
I en canvi volent tindre tots el drets "constitucionals" d’interpretació, a més a més d’exigir-nos totes les infraestructures i fons de solidaritat interterritorial i cohessió amb el recolçament de la cultura castellana sense cap exigència a canvi.
Ho diuen, s’ho creuen i resten més tranquils que el Guerra. Ells s’ho cuïnen i ells s’ho mengen.
M’he petat de riure amb les bestieses d’en Guerra, i ja per les bestieses mereix un aplaudiment ja que almenys ens fa riure una mica per esvair-nos la tristesa de la corrupta i inútil política tan del centre com de les periferies separatistes. Jo no perdono ni a l’apuntador de tanta comedia espanyola i pensant en Catalunya només donaria una medalla a l’antic president Pujol. Ara volen celebrar l’aniversari de la Republica però no volen veure que tots els partits del seu temps ja se la van passar per l’entrecuix abans que ho fes Franco, o sigui: Franco ja va trobar la Republica "desvirgada" i després el segueixen acusant a ell de "violador". Apa nois, si voleu repassar la historia del 36 llegiu a Pio Moa. Estic segur que actualment no anem ennlloc amb aquest Estatut, es fastigós, dóna maniga ampla als homosexuals i amb aquesta mena de sexualitat no farèm catalanets, els moros ens envairàn amb les seves families nombroses i d’aqui a quatre dies haurèm d’afegir la mitja lluna a la senyera. SENY??? no el veig.