Ara fa 30 anys, Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia
Ara fa 30 anys que vàrem sortir al carrer per reclamar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Sembla que les coses havien canviat molt, però la veritat és que només han variat estèticament. Ens han canviat el folre, però les qüestions de fons segueixen igual. Llibertat per decidir, per discrepar, per reclamar els nostres drets, per fer entendre que volem les nostres coses, les coses que mereixem recuperar d’una espoliació constant i sistemàtica. Amnistia per treure’ns de sobre la condemna constant a les nostres idees, per poder caminar com a poble sense el control permanent i acusador del centralisme nacionalista espanyol, dels espanyolistes catalans. Estatut d’Autonomia per assolir alguna cosa més que quatre transferències cedides i un finançament producte del regateig.
Han passat 30 anys i el que era una lluita antifranquista es manté com la lluita per la nostra capacitat de decidir, el fons no ha canviat gens, els que han canviat i manipulat el missatge són els dirigents polítics, els quals el van adaptant a les circumstàncies segons la seva conveniència, al marge de l’opinió del poble català.