ESTRIPSIPEDAÇOS

De tots els pensadors que teoritzen sobre el nostre món Slavoj Zizek és el més curiós i el més cridaner… sovint no em puc estar d’anomenar-lo "el sonat d’en Zizek"
M’han entrat ganes de parlar d’en Zizek arran d’un article publicat a la revista Minerva( IV època n5 pgs. 31-36). En ell en Zizek etziba un parell d’anàlisis brillants sobre que esta passant ara mateix. Critica els moviments d’esquerres que no passen de ser pura estètica sense rerafons ni projecte. Parla també de com la força de Chavez rau en els suburbis que ha aconseguit mobilitzar. I argumenta també que són precisament aquests suburbis mundials els que han de gestar noves formes socials ja que "l’estat" n’ha fugit". Alhora trobem un Zizek que reivindica la dictadura del proletariat o la necessitat de la violència revolucionària per imposar de bo de bo canvis socials profunds.
En fi que estem davant de tot un personatge. Abans de llegir aquest article ja el coneixia i he de dir que m’encanta llegir-lo malgrat no hi estigui d’acord en molts punts.
En Zizek m’agrada per que trenca d’una bufada el famós pensament únic. I ho fa sense fer cap invent estrany simplement esgrimint el materialisme històric de Marx, de Lenin, i de tot un corrent de pensament que els últims vint anys ha estat enviat amb tota discreció cap l’ostracisme més absolut (en algun diari o programa tel.levisiu s’ha mencionat que l’Erik Hobsbawm és marxista, heterodox però marxista?). El que a parer meu és important és recuperar una tradició de pensament i metodològica que no ens podem permetre el luxe de bandejar. Val que el "comunisme científic" va fracassar , però el capitalisme també va fracassar l’any 1929 i no per això hem oblidat els seus plantejaments.
Així doncs deixem de ser llepafils, si volem saber on som i volem tornar a tenir una idea de cap on volem anar necessitem tornar a treballar també amb el "materialisme històric", amb el marxisme i amb qualsevol mètode que ens pugui aportar respostes. No estic dient de cap de les maneres que calgui recuperar el marxisme-leninisme com a dogma de fe sinó afegir a la nostre caixa d’eines intel.lectuals aquestes idees, mètodes i pensadors.

És per tot això que m’agrada en Zizek, aconsegueix fer-se sentir en mig de la fresa mediàtica. I a través dels seus plantejaments reivindica tota aquesta tradició. En Zizek, fa pensar tant pel que diu com des d’on i per que ho diu. Es per això que repeteixo, "Visca en Zizek mal que burxi"