ARCHILETTERS

La traducció del sentit correcte de The sky’s the limit, fòra ‘Sense límit’. Aquest vídeo que aportem il·lustra el treball de l’autora del gratacel AQUA TOWER. Obra de Gang Studio liderat per Jeanne Gang de Chicago.

La introducció situa Gang a la seua ciutat, Chicago, i la relació dels seus precedents que han fet d’ella la Mecca -com hi diuen- de qualsevol arquitecte.

Prossegueixen amb unes referències a la seua educació, la influència de son pare enginyer civil (que ací diem de camins, canals i ports) en relació amb les seues estructures construïdes. També passa lleument sobre la seua educació a Nova York, la relació amb Rem Koolhaas i l’impuls a treballar -en pràctiques- al seu estudi que ve a dir ‘que ella mateixa l’espentà a que la deixàs treballar-hi” per a adquirir certes idees sobre les megàpolis actuals de l’ideòleg de “Delirious of New York”; avui el més influent en el panorama urbanístic.

A diferència d’En Koolhaas, Na Gang mostra una preocupació per la gent que hi viu en les ciutats, no com a massa anònima. Mostra una afinitat envers els que ‘han descobert alguna cosa‘. La fotografia repenjada contra el mur de contenció inferior de la porxada del Park Güell que sosté l’esplanada i banc ondulant gaudinià no és gens casual.

És molt tendra la presentació de la seua parella com a “my life manager” i alhora com a “manager of studio“. Beslluma que “ell es dedica als negocis i a mi em deixa dissenyar“. Un fet que es repeteix en els estudis de moltes figures de l’arquitectura actual que fan que una persona gestione l’estudi mentre ells es dediquen a projectar i a representar.

Hi ha una valoració per la recerca guiada per la descoberta i experimentació amb l’ús de materials a través de la forma. Un ús molt exhaustiu d’elaboració de maquetes per a assimilar espacialment els volums i els buits.
  
El reportatge mostra, a més, com es treballa de manera col·legiada dins de l’estudi. No rebutja cap possibilitat d’actuació en funció de l’escala d’operació.

Des de la petita de cases unifamiliars fins a la gran escala. Visualitzem un parell d’insercions d’edificis de nova planta i un parell de dissenys industrials com és una estructura cel·lular feta amb fusta laminada i l’altre, una altra una manera de compondre un mur cortina a base de plaques de marbre autoportants encastades entre elles per a compondre una dutxa. Fàcilment podem imaginar-la en d’altres aplicacions.

Especial esment cal fer sobre la ideació que porta dels entorns de Chicago en pro de
la inserció de passeigs, zones boscoses, canals, riberes, zones humides, fronts lacustres, etc. tenint la cura de l’abraçada conjunta a través de la sostenibilitat. No rebutja el passat heretat des d’una visió contemporània. L’incendi que arrassà Chicago en 1871 mostra com podem aixecar-se poderosament després de la destrucció total.