ARCHILETTERS

En el post anterior parlàvem de com incideix la radiació solar en un zona de la ciutat històrica, conformada per un entramat de carrers estrets amb orientacions Nord-Sud i Est-Oest, principalment. En aquest, tractarem com incideix la radiació solar en altra tipologia urbana –tal i com comentàvem en l’entrada anterior–, la que correspon a l’Eixample del Barri de Russafa. És el que a València denominem segon Eixample. Tant el primer Eixample o de Móra Berenguer com el segon tenen de matriu la quadrícula axamfranada d’Ildefons Cerdà.

És aquesta una zona de carrers més amples que el Barri del Carme, amb xamfrà tallat a escaire en l’encreuament dels carrers i amb orientacions Sudoest – Nordest i Nordoest – Sudest, principalment. És a dir, és una zona urbanísticament que res té a veure amb el barri del Carme. 

En la següent imatge es representa l’estructura urbana de la zona d’estudi per a la qual presentarem els resultats en les properes línies.

FOTOS ÀMBIT.

Com varem introduir en el post anterior, la tipologia urbana de l’àmbit d’estudi influenciarà clarament la radiació que incideix sobre l’espai urbà. Recordem que en carrers amb orientacions Sud-Nord i Est-Oest la radiació que incidia sobre l’espai urbà variava en gran mesura durant els mesos d’hivern, degut a la trajectòria del Sol. Cal recordar que com a norma general, durant les hores centrals del dia dels mesos  d’hivern, els carrers amb orientacions N-S reben més radiació que els d’orientació E-O. Anem a veure ara que succeeix en els carrers amb orientacions SO-NE i NO-SE.

Com es pot observar en la següent imatge, on es representa la radiació que incideix sobre l’àrea d’estudi durant les hores centrals del dia d’un 21 de desembre amb el cel ras, pràcticament tots els carrers reben la mateixa radiació; és a dir, no hi ha diferències significatives pel que fa a l’orientació dels mateixos, al contrari del que passava amb les orientacions N-S i E-O. 

En la imatge anterior s’observen, a més, dos casos cridaners, que són resultat directe de l’orientació dels carrers i, principalment, de l’existència de xamfrans. Cal destacar, així que: 

1.- Tots aquells xamfrans orientats cap al sud i les voreres orientades cap al SO reben una quantitat de radiació bastant superior a la resta. 

2.- La quantitat de radiació que incideix sobre la totalitat de l’àrea del xamfrà que conformen els carrers Borriana i del mestre Gonzalbo, a la part inferior esquerra de la imatge, és significativament superior a la resta de xamfrans. Aquest fet es deu a que el mateix xamfrà no disposa d’edificis en la posició sud, i per tant, no hi ha elements que projecten l’ombra en direcció al nord, és a dir, cap a l’espai que conforma del xamfrà.

Hem vist, fins ací, el comportament de la radiació solar durant els mesos d’hivern en un entramat de carrers amb orientacions SO-NE i NO-SE. En les properes línies ens disposem a comentar el que succeeix durant el mesos d’estiu, a partir de l’anàlisi d’allò que succeeix un 21 de juny, dia amb més hores de sol. 

Com es pot observar en la següent imatge, corresponent a la radiació solar que incideix sobre l’àrea d’estudi durant les hores centrals del dia d’un 21 de juny amb el cel ras, no existeixen diferències significatives entre les diferents orientacions dels carrers. El que si que s’hi observa és que sobre l’espai que conformen els xamfrans incideix una quantitat de radiació bastant superior a la resta; aquest fet es deu a l’amplària d’aquest espai en relació a l’altura dels edificis confrontants. Cal recordar que a major quocient entre la relació amplada / altura major radiació incideix sobre l’espai públic.

1.- La totalitat dels carrers presenten nivells de radiació solar pràcticament equivalents per a la mateixa data, independentment si es tracta de mesos d’estiu o d’hivern. És a dir, no existeixen diferències significatives entre els carrers amb orientacions SO-NE i els carrers amb orientacions NO-SE, com sí que succeïa durant els mesos d’hivern en una xarxa de carrers amb orientacions N-S i E-O.
 

2.- En una tipologia urbana de xamfrans, aquests espais rebran majors nivells de radiació solar que els carrers.  
 

3.- Durant els mesos d’hivern, els xamfrans amb orientació sud rebran majors nivells de radiació que la resta de xamfrans.