ARCHILETTERS

Seguint l’entrada anterior els resultats d’un breu estudi sobre la distribució de les partícules moleculars en suspensió (PM10, partícules inferiors a 10 micres que tenen la capacitat de filtrar-se a través del teixit pulmonar i produir malalties diverses)  a la ciutat de València, al qual s’adjuntaven dues imatges que intentaven reflectir la citada distribució. Les imatges que, en forma de resultat, acompanyen a aquests estudis sempre solen facilitar la lectura del text; però arribar a elaborar-les requereix de diferents passos que al llarg d’aquest text explicarem.

La primera acció necessària per obtenir qualsevol resultat en forma de mapa (de distribució de la contaminació, de risc, de població…) és la presa de dades. Evidentment, des de l’estudi no disposem de cap sistema de captació de dades de contaminació atmosfèrica propi, d’això (i de fer-les públiques) ja se n’encarrega l’administració pública.

La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Mediambient disposa d’un òrgan específic destinat a avaluar la qualitat de l’aire: la xarxa valenciana de vigilància i control de la contaminació atmosfèrica. Aquesta xarxa disposa d’un total de 8 estacions de control distribuïdes en la ciutat de València, amb captació de valors per a diferents contaminats i aspectes climàtics, i descarrega lliure de les dades mitjançant un fitxer de text d’extensió txt.

D’aquestes 8 estacions, per al cas d’estudi tan sols ens serveixen 5, degut a motius de disponibilitat de dades: les estacions de Conselleria Meteo (46250049), Natzaret (46250052) i Bulevard sud (46250050) no disposen de mecanismes per mesurar la concentració de PM10; les dues primeres degut a que sols mesuren aspectes climàtics (precipitació, humitat, temperatura, vent, etc…) i la de Bulevard ja que sols disposa d’aparells per mesurar gasos, no partícules. A més d’aquesta situació ens trobem amb un altre problema, i és que totes les estacions presenten dies, i fins i tot mesos, on no hi ha dades disponibles. Per tant, no es poden fer seguiment complet de les corbes gràfiques de concentració.

Una vegada obtingudes les dades recollides per cada estació, les mateixes es poden tractar mitjançant software estadístic per obtenir diferents paràmetres. En el cas que ens ocupa hem optat per obtenir, a partir de les dades originals, les mitjanes mensuals i anuals de les concentracions de PM10 (µ/m³) per a l’any 2012 en la ciutat de València. En la taula que presentem a continuació presentem els resultats obtinguts.

Segueix en el Vull llegir…més

Per tal d’observar el resultats anteriors d’una forma molt més gràfica hem procedit a elaborar el següent gràfic, on es representen els resultats de la taula anterior.

FOTO 02_1

En ell es pot observar con existeixen tres punts de concentració màxima, que a més es registren en totes les estacions en els mesos de març, juny i agost. Tot i que no tenim una relació directa causa – conseqüència , si que és cert que en aquests 3 mesos es produeixen fets a la ciutat que poden explicar aquests màxims de concentració. En el més de març, on es presenta el primer màxim anual, la ciutat viu la festa de les falles, desperatades, mascletades, castells i crema inclosa. Una festa on es genera gran volum de trànsit de gent en la ciutat i diferents actes amb elevades emissions de partícules a la atmosfera (mascletades i cremades, bunyoleries al carrer i augment considerable de l’activitat hotelera i restauradora principalment) acollint un milió de visitant de manera concentrada. Aquest fet és molt probable que ens explique aquest primer pic anual de concentració, en comparació als primers mesos de l’any. De fet, les concentracions de PM10 mitjanes durant les “setmanes de falles” del 2012 (de l’1 al  19 de març) de totes les estacions superen les concentracions mitjanes per a la totalitat del mes de març, tal i com es pot comprovar en la següent taula.

El segon màxim es presenta en el mes juny; mes en el que va tenir lloc el campionat de Fórmula 1 durant l’any 2012. Aquest és un fet que salvant les distàncies és bastant similar a la “setmana de falles”. Per últim, el pic del mes d’agost es podria explicar degut a un període prolongat d’absència de pluges i, per tant, d’acumulació de partícules contaminants en l’atmosfera. Amb les pluges de la tardor l’atmosfera es neteja i la concentració de partícules en suspensió baixa, tal i com es pot observar en el gràfic anterior.

Una vegada obtingudes i analitzades les dades estadístiques relatives a la concentració mitjana mensual i anual s’ha desat el fitxer, que posteriorment hem enllaçat, mitjançant software SIG i fent servir com a nexe d’enllaç el camp que fa referència al codi numèric de l’estació de captació de dades, a cada estació d’avaluació de la qualitat de l’aire. Obtingudes totes les dades estadístiques necessàries hem passat a generar la informació geogràfica.

El primer que ha calgut realitzar ha estat crear una capa de punts que representa cadascuna de les 8 estacions de control, tot i que com hem comentat tan sols n’hem fet servir 5.

A aquesta capa d’informació li hem associat camps d’informació alfanumèrica: codi de l’estació de control i nom de la mateixa. El primer d’ells és el que hem utilitzar per enllaçar posteriorment la informació estadística generada; obtenint, així, una capa de punts que representa cada estació amb els seus valors de qualitat de l’aire associada. A continuació es pot veure una xicoteta mostra de la mateixa.

 FOTO 02_2

 Una vegada enllaçada la corresponent informació estadística de concentració del contaminant a cada punt (representació gràfica de l’estació de control) s’ha procedit a interpolar la concentració mitjana anual de cada punt a l’àmbit d’estudi mitjançant el model d’interpolació per l’invers de la distància (IDW). La justificació d’aquest model d’interpolació es basa en diferents estudis existents en aquesta temàtica, que conclouen que tot i que el model IDW genera “ulls de bou” pronostica valors més propers als observats al realitzar la comprovació dels resultats.

Obtingut ja el mapa de distribució de la concentració de PM10 per a la ciutat de València a partir de la interpolació, per tal de representar els valors mitjans de concentració de PM10 per a cada zona de la ciutat hem procedit a combinar les dades de concentració obtingudes amb informació geogràfica relativa a la  delimitació de districtes municipals. Amb la combinació d’ambdues informacions (concentració de contaminants i delimitació geogràfica), mitjançant una eina d’estadística zonal varem elaborar el mapa 2, on es representen els valors mitjans de concentració de PM10 per a cada districte de la ciutat.  En la següent taula es poden veure aquestos valors de concentració mitjana anual per districte. Cal recordar la OMS fixa en les seues directrius sobre Qualitat de l’aire i salut el valor mitjà anual en 20 micres/m³.

Com podem veure, les concentracions que presentem superen les que marca la Organització Mundial de la Salut; no obstant val a dir que es compleix la legislació espanyola, vigent de moment, segurament degut a la localització de les pròpies estacions de medició. La legislació estatal estableix per a les PM10 en el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire en 35 ocasions el valor màxim anual que pot ser superada la concentració de 50 micres/m³. És a dir, en un any no ha de n’hi haure més de 35 dies en concentracions superiors a 50 micres/m³. Cap de les estacions de control de València superà aquesta xifra de 35 dies en el 2012 tot i que la estació localitzada en l’Avinguda Ausias March s’aproximà a la mateixa, ja que va veure rebassada la xifra de 50 micres/m³ en 32 ocasions. La resta d’estacions no varen sobrepassar els 6 dies.De fet ée l’uica col·locada en un lloc representatiu de gran trànsit continu cap a les comarques al sud de la ciutat.

Aquest fet ens indica que una cosa és la legalitat (límit de 50 micres/m³ en 35 ocasions durant un any) i l’altra la salut (20 micres/m³ de mitjana). València tindrà mecanismes (seleccions de localitzacions estratègiques per a les estacions de control, per exemple) per ser “legal”, però de moment no aconsegueix ser saludable..i ens trobem, com sempre en aquesta societat, en eixe llindar indefinit del voler i no saber.

Ignasi Cervera i Arbona

(mediambientalista d’Estudi d’Arquitectura Josep Blesa, SLPU).