LA NIT

 

Caigué la nit abrupta i conjurada alhora que
el capvespre abreujà l’empremta de la llum.

 

Molt dolçament l’espera allargassà la fonda
plenitud de les mans que estimen el març on es detura el temps.

 

Caigué la nit i amb ella els records.

 

Un horitzó vermell , tan vermell com subtil,
es dibuixà per sobre les veus, el gest , les melodies…

 

Amb rams que seran cendra la foscor ens
estimà i teixí quelcom insòlit.

 

La nit abrupta trobà la il·lusió vivíssima
dels ulls espectadors.

 

La nit em digué tantes coses..

 

Per llegir més sobre LA NIT, trobeu i cliqueu la línea “vull llegir la resta…”

 

Mans de cartró foren pròximes a ella.

 

Caigué la nit profunda d’un març retornat con
el record més loquaç.

 

Ens disfressàrem de llum, fórem foc vermell
per tal que mai no arribés el matí que a trenc de cristall tanca la festa.

 

El foc ens emparà, ocell predisposat  a la no resignació, a recomençar llunes de
pólvora i coets.

 

D’un sol gest.

 

D’un sol moviment.

 

D’una sola música embravida.

 

Fórem foc al llindar de la nit, perdurant la
festa perquè algun dia els instants fossen fruita dolça que es crema davant els
ulls del temps.

 

Caigué la nit, nit íntima i temptadora…

 

Fórem foc de març.

 

Març vermell i càlid.

 

Març inici d’un temps que ens palpita amb
força.