ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

CEO 2018_2. Primer capítol

0

Respecte l’última enquesta del CEO, prevèiem un resultat del 48% que volen la independència i ha estat del 46,73%. Ja hem explicat que la resposta a la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent» ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori amb una mitjana de 46 i uns límits entre 41 i 50 %. No crec que hagi variat la situació. Dèiem que les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, 2 anys, 6 baròmetres, i una amplada d’oscil·lació de vall a cresta de 9 punts. Si això és així, en el proper baròmetre s’haurien de donar uns resultats semblants, ja que venim d’una cresta, però que s’ha quedat curta, després hauria de continuar disminuint, per un període de 8 mesos, fins prop del 41%. Això ho podria frenar i invertir l’acció col·lectiva. Aquest 9% que oscil·la ho fa, des de la incertesa racional, per raons irracionals, bàsicament de confiança i prestigi. Una mobilització exitosa els faria decantar.

Continuem observant que quan puja el catalanisme puja també el posicionament d’esquerres i inversament quan baixa el catalanisme puja el posicionament de dretes. Concretament observem una lleugera baixada del catalanisme de 6,38 a 6,23 i una baixada de l’esquerra de 6,27 a 6.13. Ara bé l’espanyolisme és més a la dreta i s’hi desplaça més ràpidament, baixa com a esquerra de 5,64 a 5,43.

El problema de fons que hauríem de ser capaços de disseccionar i trobar-ne l’antídot (als PP.CC.) se’n diu «espanyolisme» . Faig la hipòtesi que és un fenomen cultural, estudiable per l’antropologia cultural, que arrela en el devenir històric de la quarta nació sense nom sota l’Estat espanyol.

Per estudiar-ho més a fons, en els propers apunts farem l’encreuament del posicionament identitari i el posicionament social, estudiarem la intenció de vot respecte aquests aplecs resultants i després buscarem variables que hi incideixen. Molt em temo que sense la República, ampliar la base social més enllà d’on es troba actualment és pura fantasia.

Quins valors han de canviar?

0

Respecte al que dèiem en l’anterior apunt, podríem defensar el posicionament d’ERC dient que està disposada a sacrificar-se, a perdre percentatge de vot a fi que el guanyi l’independentisme. Amb la seva aposta per disputar les caselles d’esquerres i 5 de catalanitat, ERC perdria vot independentista cap a la CUP, però el vot que guanyes el trauria als comuns i significaria un increment net de vot independentista.

Fixeu-vos que estem parlant no d’aconseguir que part dels que es donen un 5 en catalanitat passin a donar-se un 6, sinó d’adequar el programa per aconseguir que els de 5, sense deixar de ser 5, passin a votar Esquerra. Quines dificultats presenta això últim?

Anem a examinar la posició dels 5 en catalanitat i d’esquerres respecte d’una sèrie de variables que podem considerar rellevants. Mirarem variables relacionades amb el règim del 78 i la seva acceptació. Tot ho traiem de l’últim baròmetre del CEO.

Heus aquí el quadre:

Adequar-se als valors dels migCat d’esquerres xoca frontalment amb els valors del votant d’ERC i amb els valors dels que es consideren catalans i d’esquerres (especialment xocant la valoració de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil).

La feina dura i complicada pendent és l’acostament d’aquests aplecs migCatalans a la RUPTURA amb el règim dels 78, no una nova renúncia a la república camí d’una nova REFORMA pactada. Citant als clàssics, això últim ja va passar el 78 en forma de tragèdia, ara si torna a succeir, ho serà en forma de farsa.

Per altra banda, si els partits polítics han ser compatibles amb una república democràtica, han de agafar com a guia la voluntat general, la política emmarcada pels valors ètics. Raonar a partir del mercat del vot, de l’electoralisme, és el principi de la corrupció.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La deriva colauista d’ERC

0

Estem assistint a múltiples moviments dels partits polítics cara a les municipals de l’any que ve. Davant la batalla de les municipals els partits van prenen posicions. La carta de Junqueras dificulta la possibilitat de llistes comunes, especialment pel que fa a Barcelona, i apunta a l’aspiració d’ERC de convertir-se, en solitari, en el partit hegemònic.

Donat el mosaic català respecte dels dos eixos identitari i social, i el posicionament dels diversos partits respecte aquest mosaic, podem definir el projecte dels comuns com un intent des de l’espanyolisme d’arrabassar caselles catalanistes, desplaçant-se lleugerament cap al catalanisme i disputant dins l’esquerra aquells que es donen un 6 de catalanitat. El projecte electoral d’esquerra seria un projecte semblant als comuns, però ara des del catalanisme arrabassar caselles espanyolistes, desplaçant-se lleugerament cap a l’espanyolisme i disputant dins de l’esquerra aquells que es donen un 5 en catalanitat. Més enllà de les aparences, des d’un punt de vista del mercat del vot, representa un xoc directe amb les comuns.

Anem a examinar el mosaic corresponent al 21D:

L’adjudicació de caselles respon a la força que hi és més votada segons els resultats del 21-D. Les xifres a l’interior de cada casella ens indiquen el pes en població de cadascuna de les caselles expressat en tant per 1, si correu la coma dues posicions, us donarà el % que representa la casella respecte al conjunt de la població amb dret a vot. La suma dels valors de les caselles adjudicades concorda exactament amb els resultats electorals del 21D.

Prèviament, cal recordar respecte a les puntuacions dels eixos, que igual que el gruix quantitatiu de la dreta es dóna entre aquells que es defineixen de centre, és a dir, que es donen un 5 entre esquerra-dreta; també el gruix quantitatiu de l’espanyolisme es dóna entre aquells que es defineixen tant catalans com espanyols, és a dir, que es donen un 5 entre espanyolitat-catalanitat.

Per part dels comuns el desplaçament cap al catalanisme té ple sentit, abandona caselles amb poc pes 1,2, 3 ,4 de catalanisme per agafar-ne amb molt més pes, com són les de 6 de catalanisme. Les de 5 de catalanisme i d’esquerres són el nucli del vot dels comuns. Passa el mateix amb ERC? Doncs, No. Suposem que ERC guanya les caselles 5 i abandona les caselles 10 en catalanisme (dit entre parèntesi, llavors els comuns desapareixen, cosa força improbable i que indica ja la irrealitat del projecte d’ERC). Guanyaria 0.0063 + 0.0266 + 0.0522 = 0.0851 un 8,51% i perdria 0.012 + 0.0205 + 0.0411 = 0.0736. Resulta un guany minúscul del 1,15%. ERC podria segrestar el vot dels que es donen un 10 en catalanitat?. Ho té difícil perquè aquests votants tenen una alternativa força fiable que és la CUP, aquest 7.36% podria decidir canviar el vot a la CUP només que aquesta sabés convèncer mínimament aquests sectors del seu projecte d’esquerres.

A banda dels pobres resultats previsibles del projecte, la qüestió més important són els efectes ètico-polítics que tindria. Si el projecte dels comuns ja els fa caure en una dissonància cognitiva, què passaria amb ERC?. ¿Certa defensa del dret a decidir no serà un cas de dissonància cognitiva? i El vot de ECP. La reflexió la farem en un proper apunt

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Desafecció al règim.

0
Publicat el 5 de juny de 2018

Anem a construir un index de confiança en el règim del 78. Agafarem les següents variables:

p21A : confiança en els tribunals de justícia

p21D : confiança en el Govern central

p21J : confiança en la Monarquia

p21K: confiança en l’exercit

p21L : confiança en la policia nacional i GC

p21N : confiança en l’esglèsia

p21P : confiança en la banca

p21R : confiança en el Tribunal constitucional

Creem la variable ‘confiança’ com a suma de les variables anteriors. Ara podríem dividir-la per 8 per obtenir una estimació, però els valors de l’escala que obtindríem no mesurarien la distància entre valors, de manera que una puntuació de 18 no seria el doble de confiança que 9, sinó només una més gran confiança. La distribució no és normal. Hi intervenen vuit variables en una escala de 0 a 10 cadascuna. La puntuació mínima seria 0 i la màxima 80, el punt mig de l’escala seria 40 que no coincideix amb la mitjana.

Si busquem ara alguns estadístics de la nova variable, tenim: mitjana 20,27; mediana 16,00; desviació estàndard 16,53; moda 0.

Podem utilitzar puntuacions Z, que consisteixen en agafar com a punt 0 la mitjana i com a norma de la mesura de la distancia, la desviació típica (16,53). De manera que els nombres positius indiquen que se situen per sobre de la mitjana (20,27) i els negatius per sota, i el valor absolut ens indica l’allunyament de la mitjana com a fracció de la desviació típica. Anomenem aquesta variable Zconfiança.

El codi PSPP sobre la base de dades:

**confiança cap a les intitucions del règim. Tribunals, gobierno, monarquia, exercit, policia, església, banca, constitucional

MISSING VALUES p21a,p21d,p21j,p21k,p21l,p21n,p21p,p21r (98,99).

COMPUTE confiances = p21a+p21d+p21j+p21k+p21l+p21n+p21p+p21r.

VARIABLE LABELS confiances ‘confiança cap a Tribunals, gobierno, monarquia, exercit, policia, església, banca, constitucional’.

**calcular puntuacions Z.

DESCRIPTIVES

/VARIABLES = confiances

/SAVE.

Ara considerarem tres esdeveniments d’auto-posicionament: dreta-esquerra, catalanisme-espanyolisme, vol-noVol independència. E=”p25 <5″ (esquerres), F= “C700 >3″ (catalanista), G=”P31=1”. Considerarem una taula de veritat d’aquests esdeveniments i obtindrem de cada cas la Zconfiança:


El 57,56% se situa per sota de la mitjana, a banda dels independentistes, aquest bloc contrari al règim inclou els VVF, és a dir, els d’esquerres, catalanistes, no-independentistes. Resultaria molt difícil ampliar aquest bloc, ja que els casos amb pes que resten se situen allunyats clarament a favor del règim, de manera que dibuixa un segon bloc. Caldria interpretar-ho en clau de lluita de classes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018.1: Intenció de vot i llengua pròpia

0
Publicat el 31 de maig de 2018

Primer de tot farem l’encreuament de la intenció de vot al Parlament amb la consideració de la llengua pròpia. L’enquesta consta de 1500 observacions. Com sempre, a cada casella hi ha quatre xifres: la primera indica el nombre d’observacions que hi corresponen, la segona el % de fila, la tercera el % de columna i la quarta el % sobre el total d’observacions.

Intenció de vot i llengua pròpia:

Efectivament, els partits independentistes recullen més proporció de castellanoparlants que els unionistes de catalanoparlants. I concretament ERC és el partit més transversal amb 22,11% de castellanoparlants, més fins i tot que CEC amb 20,67% de catalanoparlants.

Anem a comparar-ho ara amb l’encreuament de la intenció de vot amb el posicionament identitari:

Veiem diferències: El vot està molt més focalitzat, els que es consideren espanyols voten unionisme i els que es consideren catalans voten independentista. Així per ERC, els que es consideren espanyols només representen el 10,22 dels seus votants, mentre que els castellanoparlants representen el 22,11 dels seus votants.

Jo he defensat la distinció entre estat, cultura i nació. Cultura com a xarxa de connexions i informació, i nació com a voluntat col·lectiva i sobirania. Catalunya ha de ser nacionalment una, però culturalment diversa. Les taules anteriors indicarien alguna cosa d’això, és a dir, hi ha força castellanoparlants que es consideren nacionalment catalans.

Anem a veure l’abast d’això fent l’encreuament del posicionament identitari amb la llengua pròpia:

Efectivament, el 15,80 de castellanoparlants és considera més català que espanyol i un 3,96% de castellanoparlants és considera només català. Mentre que el 9,74% de catalanoparlants es considera més espanyol que català.

Hi ha una minoria de castellanoparlants que es considera nacionalment catalana, però majoritàriament encara aquest aplec es decanten cap al nacionalisme espanyol.

CEO 2018.1: Vol independència i llengua pròpia

0
Publicat el 22 de maig de 2018


La proporció de catalanoparlants i castellanoparlants entre els que volen un estat independent (p31=1) és de 72,42 / 16,77 = 4,3184.
La proporció de castellanoparlants i catalanoparlants entre els que no volen un estat independent (p31=2) és de 74,25 / 12 = 6,185.
La proporció entre aquestes ratios és de 1,4328. Hi ha un 43,28 % més de castellanoparlants entre els indepes que de catalanoparlants entre els unionistes

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018.1, independència i posicionaments social i identitari

0
Publicat el 18 de maig de 2018

Agrupem els tres baròmetres del 2017 en un de sol que anomenem 2017.T. Farem les comparacions d’aquest 2017 total amb l’últim baròmetre 2018.1.

Anem a fer l’encreuament entre el posicionament social reduït i la pregunta sobre la independència, i igualment l’encreuament entre el posicionament identitari reduït i la pregunta sobre la independència:

La cosa més remarcable, que haurem de seguir en propers baròmetres, és que, tot i que el recolzament a la independència puja d’un 45,34% a un 48,02%, el percentatge de recolzament baixa, i molt, en tots aquells que es consideren espanyols, i puja, per tant, entre els que es consideren catalans. Estaríem assistint a una major polarització que no deriva del posicionament social.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018.1, encreuament posicionament identitari amb social

0
Publicat el 16 de maig de 2018

Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:

CT, català; CM, català moderat; MEC, espanyol moderat; ES, espanyol; NS, no ho sap.

ER,esquerra; EM, esquerra moderada, CN, dreta moderada; DT, dreta; NS, no ho sap.

Considerem els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme (tant espanyols com catalans) com espanyol moderat, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits espanyolistes. Igualment considerem els que es donen un 5 entre esquerra i dreta (ni de dretes ni d’esquerres) com dreta moderada, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits de dretes. Per exemple, el partit més votat de la casella 5,5 és C’s.

Posicionament identitari-social

Aplecs

2016.T

2017.1

2017.2

2017.3

2018.1

frq

Frq ac

frq

Frq ac

frq

Frq ac

Frq

Frq ac

frq

frq ac

CTxDT

1,82

1,82

1,8

1,8

2,07

2,07

2,14

2,14

1,92

1,92

CTxCN

4,18

6

5

6,8

5

7,07

6,6

8,74

6,32

8,24

CTxEM

10,78

16,78

9,4

16,2

10,27

17,34

12,2

20,94

14,21

22,45

CTxER

3,91

20,69

4,93

21,13

3,13

20,47

4,58

25,52

5,26

27,71

CTxNS

0,53

21,22

0,73

21,86

0,67

21,14

0,92

26,44

0,35

28,06

CMxDT

2,22

23,44

2

23,86

2,07

23,21

1,63

28,07

1,98

30,04

CMxCN

6,33

29,77

5,87

29,73

5,93

29,14

5,38

33,45

4,59

34,63

CMxEM

15,4

45,17

14,13

43,86

13,67

42,81

13,96

47,41

13,15

47,78

CMxER

2,09

47,26

1,93

45,79

0,93

43,74

1,99

49,4

2,73

50,51

CMxNS

0,6

47,86

1,2

46,99

1

44,74

0,55

49,95

0,33

50,84

MECxDT

3,07

50,93

3,27

50,26

2,8

47,54

2,61

52,56

2,46

53,3

MECxCN

15,02

65,95

14,93

65,19

14,33

61,87

14,21

66,77

13,17

66,47

MECxEM

12,47

78,42

11,13

76,32

12,93

74,8

10,84

77,61

11,27

77,74

MECxER

2,24

80,66

1,93

78,25

2

76,8

1,68

79,29

2,46

80,2

MECxNS

2,24

82,9

2,33

80,58

3,87

80,67

3,42

82,71

3,57

83,77

ESxDT

3,09

85,99

4,07

84,65

4

84,67

3,85

86,56

2,72

86,49

ESxCN

5,04

91,03

5,47

90,12

4,07

88,74

4,31

90,87

4,42

90,91

ESxEM

3,98

95,01

4

94,12

5,13

93,87

3,99

94,86

1,43

92,34

ESxER

0,87

95,88

1

95,12

0,87

94,74

0,65

95,51

0,59

92,93

ESxNS

1,04

96,92

1,93

97,05

2,47

97,21

1,99

97,5

1,82

94,75

NSxDT

0,18

97,1

0,2

97,25

0,13

97,34

0,07

97,57

0,05

94,8

NSxCN

0,36

97,46

0,4

97,65

0,53

97,87

0,62

98,19

1,08

95,88

NSxEM

0,96

98,42

1,07

98,72

0,93

98,8

0,68

98,87

2,26

98,14

NSxER

0,44

98,86

0,53

99,25

0,33

99,13

0,33

99,2

0,83

98,97

NSxNS

1,13

99,99

0,73

99,98

0,87

100

0,81

100,01

1,04

100,01

Total

99,99

99,98

100

100,01

Veiem un comportament oscil·latori. En l’últim baròmetre hi ha un 50,84% que es consideren més catalans que espanyols, un 43,91 % més espanyols i un 6,25% no ho sap. És de fer notar que en l’últim baròmetre la casella majoritària és la CTxEM, és a dir, només catalans d’esquerra moderada.

Podem ordenar-ho de major a menor, agrupant tot el 2017.

Aplecs

frq2016.T

Aplecs

Frq2017.T

Aplecs

Frq2018.1

CMxEM

15,4

MgxCN

14,36

CTxEM

14,21

MgxCN

15,02

CMxEM

13,99

MgxCN

13,17

MgxEM

12,47

MgxEM

11,48

CMxEM

13,15

CTxEM

10,78

CTxEM

10,79

MgxEM

11,27

CMxCN

6,33

CMxCN

5,86

CTxCN

6,32

ESxCN

5,04

CTxCN

5,69

CTxER

5,26

CTxCN

4,18

ESxCN

4,5

CMxCN

4,59

ESxEM

3,98

ESxEM

4,36

ESxCN

4,42

CTxER

3,91

CTxER

4,26

MgxNS

3,57

ESxDT

3,09

ESxDT

3,87

CMxER

2,73

MgxDT

3,07

MgxNS

3,14

ESxDT

2,72

MgxER

2,24

MgxDT

2,88

MgxDT

2,46

MgxNS

2,24

CTxDT

2,1

MgxER

2,46

CMxDT

2,22

ESxNS

2,07

NSxEM

2,26

CMxER

2,09

CMxDT

1,94

CMxDT

1,98

CTxDT

1,82

MgxER

1,87

CTxDT

1,92

NSxNS

1,13

CMxER

1,57

ESxNS

1,82

ESxNS

1,04

CMxNS

0,92

ESxEM

1,43

NSxEM

0,96

NSxEM

0,88

NSxCN

1,08

ESxER

0,87

ESxER

0,83

NSxNS

1,04

CMxNS

0,6

NSxNS

0,83

NSxER

0,83

CTxNS

0,53

CTxNS

0,78

ESxER

0,59

NSxER

0,44

NSxCN

0,51

CTxNS

0,35

NSxCN

0,36

NSxER

0,39

CMxNS

0,33

NSxDT

0,18

NSxDT

0,14

NSxDT

0,05

Total

99,99

Total

100,01

Total

100,01

Finalment podem fer l’encreuament del Posicionament identitari amb el social, tot obtenint per cada casella el nombre de casos, el % en la fila, el % la columna, el % sobre el total:

Posicionament identitari * Posicionament social [recompte, fila %, columna %, total %].

Posicionament identitari Posicionament social
NS/NC Dreta Centre Esq mod Esq rad Total
NS/NC 15,55 ,76 16,10 33,82 12,46 78,68
19,76% ,96% 20,46% 42,98% 15,84% 100,00%
14,63% ,55% 3,64% 5,34% 7,01% 5,26%
1,04% ,05% 1,08% 2,26% ,83% 5,26%
Espanyol 27,21 40,75 66,20 21,35 8,86 164,36
16,56% 24,79% 40,27% 12,99% 5,39% 100,00%
25,60% 29,80% 14,96% 3,37% 4,99% 10,98%
1,82% 2,72% 4,42% 1,43% ,59% 10,98%
Esp Mod 53,36 36,84 197,10 168,66 36,80 492,76
10,83% 7,48% 40,00% 34,23% 7,47% 100,00%
50,20% 26,95% 44,53% 26,64% 20,72% 32,93%
3,57% 2,46% 13,17% 11,27% 2,46% 32,93%
Cat Mod 4,87 29,66 68,66 196,70 40,86 340,75
1,43% 8,70% 20,15% 57,73% 11,99% 100,00%
4,58% 21,69% 15,51% 31,07% 23,00% 22,77%
,33% 1,98% 4,59% 13,15% 2,73% 22,77%
Català 5,30 28,72 94,55 212,61 78,65 419,82
1,26% 6,84% 22,52% 50,64% 18,73% 100,00%
4,98% 21,01% 21,36% 33,58% 44,28% 28,06%
,35% 1,92% 6,32% 14,21% 5,26% 28,06%
Total 106,28 136,72 442,60 633,14 177,64 1496,38
7,10% 9,14% 29,58% 42,31% 11,87% 100,00%
100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%
7,10% 9,14% 29,58% 42,31% 11,87% 100,00%

CEO 2018.1, posicionament social

0
Publicat el 13 de maig de 2018

Continuem observant que quan puja el posicionament d’esquerres puja també el catalanisme i inversament quan baixa el catalanisme puja el posicionament de dretes.

Drt(0)-Esq(10)

Espñ(0)-Cat(10)

1a. 2014

6,38

6,3

2a. 2014

6,08

6,27

1a. 2015

5,99

6,27

2a. 2015

6,15

6,21

3a. 2015

6,2

6,3

1a. 2016

6,13

6,18

2a.2016

6,17

6,3

3a.2016

6,15

6,12

1a.2017

6,07

6,08

2a. 2017

6,04

6,04

3a. 2017

6,11

6,3

1a. 2018

6,27

6,38

6,136

6,207

En un gràfic:

Ens trobem també en una situació oscil·latòria estabilitzada, no podem afirmar uns fluxos clars.

Anem a comparar ara el posicionament social segons hom es declari catalanista o espanyolista:

Posicionament social. Mitjana esq (0)-drt(10)

data

Espanyolista

Catalanista

2015.1

4,39

3,65

2015.2

4,15

3,54

2015.3

4,38

3,47

2016.1

4,29

3,48

2016.2

4,27

3,36

2016.3

4,15

3,5

2017.1

4,39

3,44

2017.2

4,26

3,65

2017.3

4,39

3,43

2018.1

4,36

3,2

En un gràfic:

El catalanisme se situa clarament a l’esquerra i amb una certa tendència a aprofundir-hi, mentre que l’espanyolisme és més a la dreta i estabilitzat. La dreta comença en el 4,5 i amunt. Considerem espanyolistes aquells que es donen més de 4,5 punts en una escala de 0 a 10 d’espanyolisme.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018.1, recolzament a la independència estable.

0
Publicat el 11 de maig de 2018

Nou baròmetre del CEO. Començarem les anàlisis per una aproximació a la seva fiabilitat. Ja vam descartar l’última enquesta sobre context polític com a no fiable. Examinarem dues qüestions: els grups d’edat i el posicionament identitari.

Dues coses juguen al seu favor: la mostra ha pujat de 1200 a 1500 observacions i s’han realitzat entrevistes domiciliaries i no telefòniques.

La distribució dels grups d’edat és la següent:

Grups d’edat

IDESCAT

2016.T

2017.1

2017.2

2017.3

2018.1

De 18 a 24 anys

8,20%

7,69%

7,80%

7,67

7,5

7,8

De 25 a 34 anys

14,85%

14,11%

13,14%

13,13

13,1

12,56

De 35 a 49 anys

30,89%

29,67%

29,60%

29,47

29,3

29,84

De 50 a 64 anys

23,32%

23,69%

24,33%

24,53

24,5

24,77

Més de 64 anys

22,74%

24,84%

25,13%

25,2

25,6

25,02

100,00%

100,00%

100,00%

100

100

99,99

Resulta acceptable, per bé que encara les cohorts de més edat es troben sobre representades.

El recolzament a la independència per grups d’edat és el següent:

2017.3

2018.1

Grups d’edat

NO

NS/NC

NO

NS/NC

De 18 a 24

52,14%

44,45%

3,41%

53,56%

38,24%

8,20%

De 25 a 34

51,88%

38,62%

9,49%

51,63%

41,98%

6,40%

De 35 a 49

46,74%

42,41%

10,85%

50,73%

38,94%

10,32%

De 50 a 64

54,76%

39,06%

6,18%

48,42%

44,83%

6,75%

Més de 64

42,42%

51,55%

6,04%

40,84%

50,78%

8,38%

Global

48,68%

43,58%

7,74%

48,02%

43,69%

8,29%

El No finalment només guanya en els més grans de 64 anys.

L’evolució del Sí a la independència:

Grups d’edat

Sí_2016.T

Sí_2017.1

Sí_2017.2

Si_2017.3

Si_2018.1

De 18 a 24 anys

52,89%

45,30%

41,74%

52,14%

53,56%

De 25 a 34 anys

53,39%

43,65%

41,62%

51,88%

51,63%

De 35 a 49 anys

49,59%

46,85%

42,31%

46,74%

50,73%

De 50 a 64 anys

44,09%

44,11%

41,03%

54,76%

48,42%

Més de 64 anys

37,03%

41,38%

39,15%

42,42%

40,84%

Global

45,96%

44,27%

41,07%

48,68%

48,02%

En un gràfic:

El Força de recolzament global a l’espanyolisme i a l’independentisme:

baròmetre

espanyolisme

noVol

siVol

1a. 2014

45,55

42,1

49,8

2a. 2014

49,37

42,7

49,57

1a. 2015

51,36

48,01

44,15

2a. 2015

52,59

49,97

42,92

3a. 2015

46,15

42,75

51,4

1a. 2016

49,6

45,53

45,27

2a.2016

52,4

42,4

47,67

3a.2016

54,4

45,1

44,9

1a.2017

53

48,5

44,3

2a. 2017

55,27

49,4

41,07

3a. 2017

50,05

43,58

48,68

1a. 2018

48,82

43,69

48,02

Mitjana

50,969

45,452

46,33

En un gràfic:

Si mirem l’ultim baròmetre hi ha una molt lleugera disminució del Sí de 48,62 a 48,02. Els mitjans parlen de pujada perquè ho comparen, no amb l’últim baròmetre, sinó amb la de context polític que nosaltres vam rebutjar per no fiable.
Ja hem explicat que la resposta a la pregunta ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori amb una mitjana de 46 i uns límits entre 41 i 50 %. No crec que hagi variat la situació. Dèiem que les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, 6 baròmetres, i una amplada d’oscil·lació de vall a muntanya de 9 punts. Si això és així, en el proper baròmetre s’haurien de donar uns resultats semblants ja que arribaríem a una cresta, per començar després a disminuir.

Sense “new deal” social no hi haurà República.

0
Publicat el 12 d'abril de 2018

Cada vegada resulta més clar que sense “new deal” social no hi haurà República. Suposem que volem eliminar la pobresa o suposem la implementació de la Renda bàsica universal. Això suposa un augment de la renda dels assalariats. Però l’economia és una cosa delicada, anem a examinar-ho a través del programa que ja vam presentar i que simula la circulació del capital segons el volum II del Capital de K.Marx. Podreu provar el que diem a continuació, en el programa esmentat: Reproducció Capital.

Aquest augment de salaris s’expressaria, d’entrada, en una disminució de la composició orgànica del capital que d’inici es situava a 4 (la situem ara a 3 en ambdos) , ja que amb els mateixos treballadors la inversió en Cvar seria més gran, i amb una disminució de la txPlusvalua que d’inici es situava a 1 (la situem ara a 0.75 en ambdos). Què passa ara amb la txConsum, la proporció de plus-vàlua consumida pel capitalista?. De moment la deixem a 1, tota la plus-vàlua consumida.

Un increment dels costos laborals obligaria els capitalistes a disminuir la inversió en Cconstant (CC). Ara bé, si primer es produeix la disminució de I-Cconst, això posaria mitjans de producció a disposició de la secció II per augmentar la inversió en II-Cconst i, així, la producció de mitjans de subsistència, si baixa II-Consums, és a dir, una part més gran del II-capital es dedica a inversió.

En el programa, com que primer entra la secció I i mantenim la utilització de tots els mitjans de producció, el II-Consums, quan engeguem [setup1] [setup2] [go], d’entrada es situa a 0, cosa que no pot ser real. Això ens indica que s’ha de produir una disminució dels consum dels capitalistes de la secció I per deixar espai al consum del capital de la secció II, suposat l’augment de consum dels assalariats.

Si situem les txConsum a 0.7 en ambdos, trobem un equilibri. Però inestable.

Per fer real l’augment de salaris i tornar a situar el consum dels capitalistes, cal equilibrar, i això s’aconsegueix si els capitalistes de la secció I estalvien en consum per poder invertir en mitjans de producció. El reequilibri ha de començar per una disminució del consum dels capitalistes de la secció I orientat a un increment de les inversions en la producció de mitjans de producció que comporta més mitjans de producció que aniran finalment a la secció II per augmentar la producció de mitjans de consum, cosa que permetrà més assalariats i/o més consum. D’altra banda l’increment del I-CC comporta ja l’increment del I-CV, és a dir, la contractació de més treballadors, i, per tant més consum; però la disminució del II-CC comporta una disminució del II-CV (atur) segons la composició orgànica dels capitals, i entre els dos s’equilibren augments i disminucions, si hi ha la mateixa composició dels capitals de les dues seccions. Cal buscar la disminució del consum del capital de la secció I que vagi al consum dels assalariats, CV i txPlusvalua. Sense una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió no hi ha creixement, sinó un reequilibri a la baixa entre les dues seccions capitalistes.

Cal començar, doncs, per una disminució de la I-txConsum que vagi a inversió, a I-CC, i equilibrar la disminució del consum de I-capital en increment de la CompCap, augment renda treball, que pot afectar la txPlusvalua. Cal trobar els valors exactes que ho fan possible, cosa que indica que deixar-ho simplement en mans del mercat produiria, d’entrada, greus desequilibris i, fins i tot, efectes contraris.

Publicat dins de Economia | Deixa un comentari

Com és l’home del Leviatan?

0
Publicat el 11 d'abril de 2018

Com és l’home del Leviatan?. No té Appetitus sicietatis, no constitueix societat civil, l’individu és a-social. Tot home té dret a tot, sense limitació de cap mena, i el dret natural coincideix amb el poder. Cosa que porta al «Omnium in omnes bellum», guerra de tots contra tots.

Aquest individu no busca cap perfeccionament, no es mou des del seu interior sinó que es mogut pels objectes exteriors del desig i les passions, com un metall (individu) per un imant (desig).

L’individu és a-social i per això precisament necessita de l’Estat, n’és depenent. L’Estat és qui proporciona i garanteix a aquests individus els fruits de la indústria, l’imperi de la raó, la pau entre ells, la seguretat, la prosperitat, la societat, la ciència, la benevolència. No hi ha societat humana possible sense aquest Estat absolut.

Sorgeix així el contracte que engendra l’Estat, el Leviatan.

«És una vera unitat de tots els homes en una i idèntica persona, feta per pacte de cada home amb cada home, com si tothom hagués de dir a tothom: Autoritzo i abandono el dret a governar-me a mi mateix en aquest home o en aquesta assemblea d’homes a condició que tu abandonis el teu dret i autoritzis totes les seves accions de manera semblant. Fet això, la multitud així unida en una persona s’anomena «Estat», en llatí civitas, Així és la generació d’aquest gran Leviatan o més aviat (per parlar amb major reverència) d’aquest Déu Mortal a qui devem, sota el Déu Immortal, la nostra pau i defensa» (Leviathan, II, 17)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Leviatan espanyol

0
Publicat el 11 d'abril de 2018

Ja hem explicat altres vegades que la filosofia que explica l’Estat espanyol actual no és Locke (liberalisme) sinó Hobbes (absolutisme polític). La deriva cap a l’absolutisme del Reino de España. L’última escenificació d’aquesta situació va ser l’acte d’entrega dels despatxos judicials que va presidir el rei Felip VI a l’Escola Judicial a Barcelona: unitat dels poders de l’Estat. Un estat caracteritzar per l’absolutisme polític.

Ara ja com a Leviatan: l’Estat i els seus mass-media i les masses espanyolistes que s’adhereixen cegament al monstre: «els que componen aquest Leviatan reben amb entusiasme els signes d’aquest gran cos i s’harmonitzen amb els sues moviments».

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un petit programa que simula la circulació del capital

0
Publicat el 6 d'abril de 2018

Ja hem dit que actualment hi ha una discussió sobre si la crisi actual del capital és conseqüència de problemes de circulació del capital o bé de disminució de la taxa de guany.

Jo mateix m’he inclinat més aviat per considerar la crisi com un producte de la mala gestió de la circulació del capital per part dels posseïdors del capital. Una lliçó de la termodinàmica. Entendre la crisi(4)

Podem admetre, seguint Rosa Luxemburg, que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa. No entendre aquesta circulació va ser una de les causes del fracàs de les revolucions portuguesa i xilena els anys 70. Si instauréssim la república catalana i s’intentessin mesures de redistribució econòmica per reduir les desigualtats, se’ns presentarien problemes de circulació.

Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx. Podeu trobar el programa aquí: cicle capital

Considerarem un cicle complet del Capital d’acord amb les seves metamorfosis.

L’esquema de les metamorfosis, segons el cicle capital-diner és: D – M .. P .. M’ – D’.

Una quantitat de diner (D) s’inverteix en mercaderies (capital constant) i força de treball (capital variable) (M). Amb aquests elements té lloc la producció (P) on s’incorpora la plus-vàlua. En resulten mercaderies (M’) per un valor superior a M. Finalment aquestes mercaderies es venen i obtenim una suma de diners (D’) superior a D.

Dividim el capital social global en dues seccions:

I-Capital produeix mitjans de producció (MP)

II-Capital produeix mitjans de consum (MC)

Cal respectar uns equilibris:

1. CC + CV + CONSUM = despesa en capital i consum per cada tipus de diner-capital

2. La suma dels CC’s és igual al I-Capital (MP)

3. la suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum)+ el consum dels treballadors (CV’s ) és igual al II-Capital (MC).

4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.

Els monitors de la pantalla del programa parteixen dels Mitjans de producció i consum que a través del diner passen a redistribuir-se entre el CC i el CV, cosa que permet la producció i la generació de la plus-vàlua i, a continuació, la sortida al mercat de noves mercaderies, per recomençar el cicle. És el cicle del capital mercaderies, en esquema: M’- D’ – M .. P ..M’

En la reproducció simple, suposem una taxa de plus-vàlua de 1, tota la plus-vàlua va a consum i no hi ha increment ni decrement dels CC i/o CV. Situem la composició del capital a 4, la relació entre CC i CV a 4:1. Llavors no hi ha cap problema de circulació, tot va rodat. En el programa només cal que establiu els mitjans de producció i consum globals disponibles, la part dels MM.PP. invertits en capital-I (I-Cconst-Ini) i doneu-li al [setup1] i després al [go].

Quan trenquem l’equilibri, per una reproducció ampliada via estalvis de consum i/o modificacions en la plus-vàlua, o la composició del capital comencen els problemes.

En el programa, partint d’una situació d’equilibri com a reproducció simple, passem a la reproducció ampliada i considerem que ara una part de la plus-vàlua no es consumeix i es capitalitza. Heu de situar les «txConsum» a valors inferiors a 1.

Abaixem I-Consum, llavors una part de la plus-vàlua no es consumeix, aquesta incrementa la inversió en CC i en CV del I-Capital, mantenint la composició del I-Capital. S’ha capitalitzat per valor del nou CC+∆cc + CV+∆cv. La suma dels increments és igual a la part no consumida de la plus-vàlua.

Això pel II-Capital ha de comportar una disminució del II-CC , ja que no hi ha més MM.PP. que els corresponents al total disponible, el seu valor serà MM.PP – I-CC . I com a conseqüència d’aquesta resta II-CC = I-consum + I-CV, de manera que entre I i II s’intercanvien equivalents. Ara el II-capital no pot convertir tots els MC en diners, queden MC per consumir.

Paral·lelament tenen lloc les diverses metamorfosis simultànies:

M…P…

Té lloc la producció, on s’incorpora la plus-vàlua, sobre la base anterior a l’increment de la inversió. Només en el moment posterior tindrem l’increment de la producció.

P…M’

Tenim el pas al magatzem i al mercat dels MP i MC, que surten de la producció.

I recomença el cicle:

## HOW TO USE IT

Podeu moure lliurement els botons lliscants. Heu de tenir present, però, que ens trobem en un sistema i que això implica uns equilibris que s’han de complir, si el sistema ha de funcionar.
Els equilibris són:
1. CC + CV + CONSUM = despesa en capital i consum per cada tipus de diner-capital
2. La suma dels CC’s és igual al I-Capital (MP)
3. La suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum) + el consum dels treballadors (CV’s) és igual al II-Capital (MC).
4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.

El bloc dels quatre primers botons lliscants representen un punt de partida de reproducció simple:
I-MP-Inicial i II-MC-Inicial representen l’stock de mitjans de producció i mitjans de consum disponibles. El seu valor és el mateix que el valor de les altres metamorfosis:
En la metamorfosi com a mercaderies per a la producció i consum, tenim la suma del CC+CV+consum, on CC ve donat pel boto CConst-Ini i la resta es reparteix a parts iguals entre CV i consum. Igualment és el mateix valor del capital-diner i finalment del capital productiu.

Establiu els mitjans de producció i consum globals disponibles, la part dels MM.PP. invertits en capital-I (I-Cconst-Ini) i doneu-li al [setup1] i després al [go].

L’altre bloc dels sis botons següents, introdueixen factors de canvi. Si modifiquem algun dels botons es trenca l’equilibri i si modifiquem la taxa de consum per rebaixar-la, entren en la reproducció ampliada.

Cal donar al [setup1] després al [setup2] i finalment repetidament al [go], que representa el pas del temps. Els monitors van donant els valors successius de les diverses metamorfosis.

En propers apunts utilitzarem el program per estudiar diversos escenaris.

ERC i religió

0
Publicat el 3 d'abril de 2018

¿Pot ser que la fe religiosa del seu lider tingui a veure amb la deriva «realista» d’ERC?

Subratllaria almenys dos aspectes del pensament religiós que hi podrien tenir a veure.

El primer és la posició respecte al mal (en el nostre cas l’estat espanyol com encarnació del mal): La posició de Sant Pau i de Sant Agustí és que el mal no pot ser completament vençut en aquest món a causa de la maldat intrínseca de l’home caigut. El cristià ha de compartir el patiment amb els que pateixen amb una clara consciència del mal realment existent. La repressió és vençuda, sobretot, amb el patiment compartit. Fins i tot aquesta repressió (mal) pot ser entesa com una prova (bé) que ens acostarà al camí que Déu ens vol marcar. Aquest camí és el camí de l’amor . «Dos amors van fundar dues ciutats» i la realment important no és la terrenal sinó la celestial, la dels homes conciutadans per l’amor a Déu.

El segon aspecte és la primacia de l’amor sobre el coneixement (una de les doctrines més característiques de l’agustinisme). «Estima i fes el que vulguis». Limitar-se a seguir els dictats de Déu, de l’amor, comportarà debilitar la raó per manca d’exercici i això et convertirà progressivament en un desconeixedor tant de la teva realitat interior com de la realitat exterior. I de resultes, en profund depenent de la figura de Déu, sense la qual aquest individu es trobarà en una total desorientació vital.

«La misèria religiosa és, d’una banda, l’expressió de la misèria real, i de l’altra, la protesta contra la misèria real. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, l’estat d’ànim d’un món sense cor, perquè és l’esperit dels estats de coses faltats d’esperit. La religió és l’opi del poble. La superació de la religió com la ventura il·lusòria del poble és l’exigència de la seva ventura real. Exigir sobreposar-se a les il·lusions sobre un estat de coses val tant com exigir que s’abandoni un estat de coses que necessita il·lusions.» K.Marx. Critica de la filosofia del dret de Hegel

Publicat dins de General | Deixa un comentari