ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Comparativa amb els que NS/NC

0

Vèiem que globalment, pel que fa a la totalitat de l’aplec dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, la intenció de vot principal és a NS/NC, ès l’opció majoritària i representa el 47,22% de l’aplec, 848.472 persones.

Potser estan dubtant de si votar un partit independentista, o dubten entre els partits unionistes, o pensen abstenir-se? I en quins percentatges?

Més concretament, anem a comparar diverses variables pel que fa a aquells que amb un 5 cat-esp es consideren d’esquerres i diuen que NS o Nc qui votaran.

CEO 2017.3. Comparacions

Variables d’opinió

Cat (6-10)

Españ (0-5)

Esq-NS

Situació econòmica actual de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

2,85

3,34

3,26

Situació econòmica actual d’Espanya (1.Bona – 5.Dolenta)

3,66

3,26

3,65

Situació política de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)

3,41

4,23

4,25

Situació política actual d’Espanya (1.Bona – 5.Dolenta)

4,4

3,91

4,1

Interès per la política (1 molt – 4 gens)

2,08

2,66

2,4

Insatisfacció amb la nostra democràcia

3,19

2,9

3,03

0 és “gens disposat/ada a assumir riscos” i 10 “totalment disposat/ada a assumir riscos”?

6,45

5,41

5,5

Mira informatius a TV3 (% dins l’aplec)

72,52

18,24

18,76

Confiança en els polítics catalans (0-10)

6,29

2,67

2,72

Confiança en els polítics espanyols (0-10)

1,34

2,5

1,6

Trets sociodemogràfics

Nascut a Catalunya (% dins l’aplec)

84,68

51

48,74

Assalariat (% dins l’aplec)

40,05

36,96

37,13

Jubilat (% dins aplec)

26,15

27,2

25,76

Llengua pròpia català (% dins l’aplec)

68,22

15,48

12,8

Nivell màxim de formació assolida

6,3

5,57

5,57

A la primera columna tenim les variables a comparar dividides en dos grups: les variables d’opinió i les variables sociodemogràfiques. La columna Cat(6-10) acull tots aquells que es donen de 6 a 10 en l’escala espanyolisme-catalanisme, la columna Españ(0-5) acull tots aquells que es donen de 0 a 5 en l’escala espanyolisme-catalanisme, la columna Esq-NS acull aquells que amb un 5 cat-esp es consideren d’esquerres i diuen que NS o Nc qui votaran.

Aquests últims es troben en una situació entre el catalanisme i l’espanyolisme. En allò que es troben més a prop del catalanisme és en la valoració negativa de la situació econòmica actual d’Espanya i en la desconfiança cap als polítics espanyols.

En un proper apunt analitzarem amb més detall la situació laboral comparativa d’aquests aplecs i intentarem entendre la relació complexa entre individu i col·lectiu en la societat catalana actual.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La frontera del vot independentista. CEO 2017.3

0

Anem a examinar la franja dels que es donen un 5 en l’escala de 1 al 10 entre catalanisme i espanyolisme, la frontera dels partits independentistes.

Segons l’última enquesta del CEO representen el 32,76% de la població major de 18 anys, és a dir, sobre un cens de 5.5 milions, representen 1.796.850 de persones.

Anem a veure la seva intenció de vot global:

Intenció de vot a

2017.3 %

NS/NC

47,22%

CSQP

15,58%

PSC

15,33%

C’S

12,00%

JxSI

7,33%

CUP

1,35%

PPC

1,19%

Els partits partidaris de la república catalana només assoleixen el 8,68% del vot.

Anem a veure el repartiment segons l’eix social esquerra(0)-dreta(10)i ordenats de major a menor en intenció de vot:

Dins de l’esquerra:

 

 

Els que responen NS/NC a si són de dretes o d’esquerres votaran:

No ho sap

No contesta

NS/NC

81,57%

NS/NC

69,16%

CSQP

6,57%

C’S

30,84%

PSC

6,20%

PPC

0,00%

JxCAT

5,67%

PSC

0,00%

PPC

0,00%

CUP

0,00%

C’S

0,00%

JxCAT

0,00%

CUP

0,00%

CSQP

0,00%

Veiem, tanmateix, que globalment, pel que fa a la totalitat de l’aplec dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, la intenció de vot principal és a NS/NC, són l’opció majoritària i representen el 47,22%, 848.472 persones. Es reparteixen tant a la dreta com a l’esquerra com a NS/NC, una mica més nombrosos a la dreta. Anem a comparar la intenció de vot actual, 2017.3, amb la del 2016 acumulat per tenir una idea dels fluxos:

Vot a

2016.T

2017.3

NS/NC

37,79%

47,22%

CSQP

23,91%

15,58%

PSC

14,77%

15,33%

C’S

9,45%

12,00%

JxSI

8,43%

7,33%

CUP

1,52%

1,35%

PPC

4,12%

1,19%

Clarament hi ha un pas de vot que era de CSQP a NS/NC, són 8,33 punts.

Potser estan dubtant de si votar un partit independentista, o dubten entre els partits unionistes, o pensen abstenir-se? I en quins percentatges?

Llindars de % de vot davant el 21D.

0

Mosaic resultat de l’encreuament dels eixos identitari i social. El vot als partits independentistes es concentra en les files 6-10, el vot dels partits unionistes es concentra en les files 0-5.

Què passa si suposem un avenç de l’unionisme sobre el catalanisme?

Farem el següent: suposarem que l’unionisme ocupa totes les caselles d’esquerra a dreta de tots aquells que es donen un 6 en l’escala espanyolisme-catalanisme. Ho repartirem així: CEC ocupa (6,0), (6,1), (6,2) i (6,3); PSC ocupa columnes (6,4), (6,5) i (7,6); C’s ocupa (6,7) i (7,7); PPC tota la resta de columnes de les files 6 i 7.

Heus aquí els resultats:

avenç unionisme sobre catalanisme

JxCat

15,98%

ERC

21,56%

CUP

8,35%

45,89%

CEC

14,62%

14,62%

C’S

15,30%

PSC

14,63%

PPC

9,56%

39,48%

99,99%

Crec que aquest seria el llindar per la banda baixa dels partits independentistes: 45,89%

I quin seria el resultat suposant un avenç de l’independentisme sobre l’espanyolisme?

Suposarem que l’independentisme conserva les caselles del 27S i la CUP ocupa les caselles (5,0) i (5,1) que podrien correspondre a Podem Catalunya. (suposarem que no hi ha transvasament de vots entre el partits independentistes).

El resultat seria el següent:

avenç sobre espanyolisme

JxCat

16,93%

ERC

24,10%

CUP

10,44%

51,47%

CEC

11,11%

11,11%

C’S

15,30%

PSC

12,56%

PPC

9,56%

37,41%

99,99%

Aquest seria el llindar actual per la banda alta de l’independentisme: 51,47%.

Per tant, l’independentisme es mou entre el 45,89% i el 51,47%. Segons 27S: 49,79%

¿Per què un avenç tant important de l’espanyolisme que rebenta tota la línia del front només suposa una pèrdua de 3,89 punts? Perquè el gruix màxim de vot als partits independentistes es troba lluny de la línia del front, a la fila 10 (màxim catalanisme), les caselles (fila,col) que més vots, en xifres absolutes, aporten són (10,0) per la CUP, (10,3) per ERC, (10,5) pel PDECAT.

I per què un simple avenç de la CUP, que afecta només dues caselles, representa un increment de 1,68 punts per l’independentisme? Perquè el gruix màxim de vot als partits unionistes es troba a la fila 5 (aquells que entre catalanisme i espanyolisme es donen un 5) ; les caselles que més vots, en xifres absolutes, aporten són (5,3) per CEC, (5,5) és la casella que més vots aporta tant a C’s com al PSC (comparteixen casella màxima), només el PP se situa lluny del front, (0,5) és la casella que li aporta el contingent de vots més important.

Agafant l’última enquesta del CEO, estudiarem, en propers apunts, de més a prop aquesta fila 5, font màxima del vot unionista, i al mateix temps frontera amb l’independentisme.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Primera hipòtesi resultats 21D.

0

Agafant el mosaic que resulta de l’encreuament dels eixos social i identitari i adjudicant les caselles als partits polítics segons els resultats del 27S tindríem:

Resultats pronostic 21D

PDECAT

16,93%

ERC

24,10%

CUP

8,76%

49,79%

CEC

12,79%

12,79%

C’S

15,30%

PSC

12,56%

PPC

9,56%

37,41%

99,99%

Les caselles estan adjudicades, en primera instància, segons qui hi té el major percentatge de vot, excepte la [5,5] on hi ha un empat entre PSC i C’s i es reparteix a meitats entre els dos. Aquest repartiment, posteriorment, s’afinava per tal que la suma de les diverses caselles donés els resultats del 27S segons l’última enquesta del CEO de llavors. Heus aquí el mosaic amb el repartiment de caselles:


En propers apunts farem dues hipòtesis més: una, suposant una invasió de l’espai catalanista per part de CEC agafant caselles properes d’ERC i la CUP, i una altra, suposant una invasió de l’espai espanyolista per part de la CUP agafant caselles properes de CEC (l’antiga Podem Catalunya).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO, 21D segons 27S

0

Agafem l’última enquesta del CEO i fem l’encreuament del posicionament identitari amb el posicionament social. Això determina un mosaic de 11×11 caselles.

Farem una distribució de caselles als grups polítics d’acord amb aquella que presentàvem pel 27S i que donava els resultats que es van produir. Veurem els resultats que es produirien sota aquesta hipòtesi.

Mosaic: Posició social x Posició identitària:

Mosaic 27S tant per mil:


Aplicant al mosaic primer, corresponent a l’última enquesta del CEO, la distribució del mosaic 27S resultaria:
Grups independentistes (27S: jxsi, cup): 49,79%
Equidistants (27S: Unió, CSQP): 8,26%
Unionistes (27S: PP, C’s, PSC): 41,94%

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Compte, Podem Catalunya, que en saben molt!!.

0

Podemos, un estil conegut de resoldre les lluites internes des del poder?.

En aquells temps jo treballava dins el moviment ecologista i militava a IC. S’apropava un congrés que s’albirava molt important. Diverses persones en una situació semblant a la meva vam decidir constituir-nos com a corrent eco-socialista dins d’IC.

Vam analitzar que la qüestió primera era democratitzat IC. Com ja sabreu els que seguiu aquest bloc, jo penso que qualsevol procés de democratització profund s’ha d’inspirar en la democràcia grega clàssica i ha d’introduir l’atzar-matemàtic com un element bàsic per establir la igualtat i combatre les estructures de poder oligàrquiques que destrueixen els partits i els grups.

NO vam ser tant agosarats per proposar una cosa com aquesta tant lluny de la mentalitat «moderna» d’inspiració determinista: Déu juga als daus.

La nostra proposta era fer l’elecció per un sistema de llistes obertes proporcional. Vam trobar models matemàtics que ho desenvolupaven i vam construir un programa informàtic que permetia implementar-ho sense dificultats cara al congrés. Vam imprimir fullets a repartir a l’entrada del congrés on explicàvem la proposta i demanàvem una votació prèvia sobre el sistema de votació.

Arriba el dia d’inici del congrés. Els fullets no es reparteixen, la proposta ha desaparegut, el corrent eco-socialista es trenca i queda neutralitzat. Què havia passat?

Ja uns dies abans la meva parella em diu que el senyor Saura m’havia trucat a casa, que volia parlar. No el vaig trucar, jo com a individu no sóc ningú, qualsevol cosa, pensava, ha de passar pel grup eco-socialista. Però d’altres no havien raonat igual. Diversos membres del corrent eco-socialista eren proposats per entrar a la CPN, cosa que ens donava una representació molt més enllà del nombre de persones que formàvem el corrent i el recolzament que podíem suposar tenir al congrés, a més, tota IC passava a definir-se com a eco-socialista. Ens havien neutralitzat a través de la manipulació individual. Aquí es va acabar l’intent.

Hi ha gent que saben anar per darrera per temptar i aprofitar-se de les nostres febleses i presumpcions.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2017.3 i grups d’edat

0

Donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat:

Grups d’edat

2016.T

2017.1

2017.2

2017.3

De 18 a 24 anys

7,69%

7,80%

7,67

7,5

De 25 a 34 anys

14,11%

13,14%

13,13

13,1

De 35 a 49 anys

29,67%

29,60%

29,47

29,3

De 50 a 64 anys

23,69%

24,33%

24,53

24,5

Més de 64 anys

24,84%

25,13%

25,2

25,6

Aquest últim baròmetre, doncs, presenta uns grups d’edat encara més decantats cap els grups de més edat i, per tant, més advers per les posicions independentistes. Anem, doncs, a analitzar les dades d’aquest últim baròmetre.

Primer, anem a veure l’encreuament entre els grups d’edat i el Sí a la independència, en percentatges:

Grups d’edat

Sí_2016.T

Sí_2017.1

Sí_2017.2

Sí_2017.3

De 18 a 24 anys

52,89

45,30

41,74

52,14

De 25 a 34 anys

53,39

43,65

41,62

51,88

De 35 a 49 anys

49,59

46,85

42,31

46,74

De 50 a 64 anys

44,09

44,11

41,03

54,76

Més de 64 anys

37,03

41,38

39,15

42,42

45,96

44,27

41,07

48,68

El gràfic:


Hi ha creixement del vot independentista a tots els grups d’edat i és especialment significatiu en la franja de 50 a 64 anys. És també a remarcar que en el grup més advers, el grup de més de 64 anys, el recolzament és en tots els baròmetres del 2017 superior al 2016. S’hauran de fer ulteriors anàlisis.

Ja vam explicar el caràcter oscil·latori del posicionament respecte a una qüestió de conseqüències incertes com és la independència: Independència i moda. I vam situar la mitjana al voltant del 46%. Segur que en l’increment actual hi intervé aquest caràcter oscil·latori. Si, a més, hi ha un increment real d’aquest recolzament a la independència, en el proper baròmetre hauríem de continuar observant un increment important.

La ruptura entre Catalunya i Espanya serà més violenta. L’error de Puigdemont.

0

Puigdemont està convençut que Rajoy es considera en relació a Catalunya en la situació del dilema del presoner. I, per tant, l’ordre de preferències espanyoles seria:

AC > CC > AA > CA

A = «Estratègia agressiva». C = «Estratègia col·laborativa».

Des del moment que Puigdemont es representa d’aquesta manera les preferències de Rajoy, no pot proposar una actitud ferma com seria la DI.

Per veure-ho fem el quadre que correspon a aquest ordre de preferències, segons el valor d’ordenació:

Espanya (Rajoy)

A

C

Catalunya (Puigdemont)

A

2

1

C

4

3

Qualsevol gest de la diplomàcia catalana que apunti a donar a Rajoy la impressió que la Generalitat es prepara per jugar A, porta Rajoy a afirmar-se a jugar també A. En la fila A, 2 > 1, i per tant A > C. A més, qualsevol gest agressiu per part de Catalunya porta Rajoy a presentar-se la seva estratègia agressiva com a simplement defensiva.

Així doncs, més aviat Puigdemont ha d’intentar que Rajoy entengui que la Generalitat està disposada a traslladar-se al cas CC (i guanyaria 3 i no 2). En altres paraules, es tracta de convèncer Rajoy que té la responsabilitat d’una elecció limitada a CC i AA i que la Generalitat està disposada a facilitar la solució CC, cas que Espanya la vulgui. Per transmetre-ho, Puigdemont ha d’indicar a Rajoy que està disposat a jugar C (en el cas naturalment que Rajoy jugui també C). D’aquí els esforços per a convèncer Rajoy de l’«esperit de conciliació» de la Generalitat.

En realitat, Rajoy està interpretant el moviment de Puigdemont no com una manifestació d’un esperit de conciliació, sinó com una prova de feblesa. ¿Per què aquesta diferència entre les intencions de Puigdemont i la seva percepció pel gobierno de España?.

El contrasentit no prové del supremacisme de l’Estat espanyol, sinó del fet que l’estructura de les preferències de Rajoy no són les que suposa Puigdemont.

El gobierno de España considera les seves relacions amb Catalunya no segons l’estructura del dilema del presoner, sinó segons el dilema del gallina. I la noció de conciliació té sentit en l’estructura del dilema del presoner, però no la té en una estructura del dilema del gallina. En l’estructura del gallina, els esforços de conciliació porten l’altre a triar l’estratègia agressiva.

Anem a veure-ho.

L’ordre de preferències que porta a l’estructura del gallina és el següent:

AC > CC > CA > AA

Simplement s’inverteix l’ordre de les dues últimes situacions, passant de AA > CA a CA > AA

El quadre serà:

Espanya (Rajoy)

A

C

Catalunya (Puigdemont)

A

1, 1

4,2

C

2,4

3,3

Dins de cada casella, el primer valor correspon a Puigdemont, el segon a Rajoy.

Comprovem que, a diferència del que passa en el dilema del presoner, la situació AA és considerada per cada un dels jugadors com la pitjor de les situacions.

L’estructura del DP (dilema presoner) proporciona a cadascú bones raons, defensives i ofensives, per escollir l’estratègia agressiva que porta a un resultat que ambdós no volen i que podrien evitar si tots dos triessin CC. En el cas de l’estructura del gallina, l’agressivitat no és atractiva per ningú, excepte que l’un cregui que l’altre NO escollirà l’estratègia agressiva. Si Puigdemont dona el missatge que escollirà C, Rajoy té tots els incentius per escollir A i obté 4 (el resultat òptim).

Puigdemont veu la relació amb el gobierno de España dins el dilema del presoner. Però Rajoy considera que Puigdemont prefereix la submissió al xoc de trens, és a dir, veu la relació amb Puigdemont dins el dilema del gallina. I en el dilema del gallina qualsevol insinuació d’escollir l’estratègia C porta l’altre a escollir l’estratègia A. Cosa que portarà Puigdemont en el dilema del presoner on ell realment es troba a triar A quan ja l’agressió esdevingui intolerable. I el resultat serà AA; però a un nivell molt més alt.

L’error de percepció de Puigdemont té l’afecte d’incitar Rajoy a escollir l’estratègia A (agressiva), quan el que ell vol es conduir-lo a C (cooperativa). L’efecte no desitjat ens porta al xoc de trens, i a un xoc molt més violent. És a dir, sense voler-ho, Puigdemont està incitant l’aparell de l’Estat espanyol a una repressió i violència cada vegada més gran.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anàlisi post 1-O

2

On estem?.

A quin punt estem d’acord amb les anàlisis que fèiem en els apunts d’aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs?. Estem a S7 que porta a H4: afrontar el resultat de la declaració d’independència després d’una «participació igual 20N, victòria del Sí»

S’han complert les previsions que fèiem a Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (4) : L’Estat ha triat l’estratègia E2, ha prohibit, però no ha inhabilitat (a. 155). «Així, doncs, el referèndum es farà, segons aquests càlculs, si no hi ha cap dubte que la Generalitat el realitzara, faci el que faci l’Estat, i si es mostra una forta capacitat de mobilització i resistència popular.».

L’Estat ha triat l’estratègia E2, ha prohibit, però no ha inhabilitat (a. 155), en aquest context, el seu objectiu era aconseguir que es produís T3, « participació menor 20N, victòria del Sí»» i arribar a S6 on la Generalitat convocava eleccions autonòmiques (G4).

Però el que s’ha produït és T4 «participació igual 20N, victòria del Sí» i arribem a S7. Què explica T4 en lloc de T3?

Considerant l’estil Rajoy, «Així pot dir ell que no ha estat i que no en sabia res; però es fa allò que ell volia i no ha ordenat i no sabia que es feia», explicat aquí: L’Estil Rajoy, podem suposar que Rajoy, en el context d’E2, intenta que el referèndum sigui un fracàs a través de la utilització de la repressió per impedir físicament el referèndum: emportar-se les urnes d’una majoria de col·legis i fer entrar en pànic la població perquè es quedés a casa i no sortís al carrer a votar. Encarrega la feina al TSJC. Sap que la repressió haurà de ser forta i per donar-li més cobertura legal passa la decisió del fiscal al TSJC. Què li falla? No l’actitud servil del TSJC, sinó la resistència heroica de tants i tants ciutadans que saben que mentre resisteixen en un col·legi estan protegint els altres col·legis. Finalment, donats els temps i els efectius que han d’utilitzar per tancar cada col·legi, només els dona per tancar 100 col·legis. La població resisteix, es dignifica, i s’enforteix: «hem votat», «els carrers seran sempre nostres».

Aquesta repressió i la resposta de la ciutadania produeix un segon efecte que pot ser decisiu per a la victòria de la DI. La incorporació de Podem-Catalunya a la lluita per la República catalana. Un compromís històric (2). De rebot això pot representar, el final del projecte «Catalunya en comú» com a projecte invasiu de l’espai independentista. En el règim del 78 tenim que governen els franquistes reformats, legitima el PSOE i desmovilitzen els hereus del PCE (funció actual dels comuns).

En la transició cap a la República que s’enceta l’economia serà un factor fonamental. ¿Què passa si es vol realitzar una seriosa redistribució de les rendes en una economia de mercat, elevar de manera notable i força ràpida les rendes de les classes més pobres conservant, essencialment, els mecanisme de mercat?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pronòstic 1-O pels nous esdeveniments.

0

Cal dir que s’està produint allò que, utilitzant la teoria de jocs, preveiem en diversos apunts: Aproximació a l’1-O amb la teoria de jocs (3)

Anem a fer una nova previsió de resultats en vot pel 1-O d’acord amb els nous esdeveniments i suposant que es podrà votar.

Augmentem la probabilitat-catàstrofe fins a 8 per les noves amenaces del règim. Suposarem que els aplecs de la població catalana que donen suport a Podem-Catalunya s’incorporen al referèndum de l’1-O. Això ens porta a augmentar el greuge-percebut en 0,5 punts, i a situar la correlació-esquerra-sobiranisme en 7.0.

Amb aquests valors el programa dona una participació del 55,5% (3.052.500 vots) i una abstenció del 44,5%. Els vots Sí representarien el 90,4% (2.761.000 vots )i els No el 9,6% (291.500 vots). La qüestió fonamental és aquí que els Sí representen el 50,2% del cens electoral.

He suposat que la gent de Podem-Catalunya opta bàsicament pel Sí, per la voluntat d’acabar amb el règim del 78, cosa que no s’aconseguiria amb el NO.

Si aconseguim celebrar el referèndum, en aquests moments estem fregant la majoria absoluta del cens. Seria un resultat extraordinari que ens donaria la legitimitat indiscutible per proclamar la República catalana

Enllaç al programa: www.ambfilosofia.net/filosofia/netLogo/pronostic1O_2.html

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Estil Rajoy

0

Hi ha qui diu que l’estil de fer política de Rajoy consisteix en no moure’s de la seva posició i deixar que els opositors es vagin desgastant.
Bárcenas, Fernández Díaz, Maza, jutjat n. 13, entre altres. Penso, contràriament, que l’observació ens porta a considerar si no serà que l’estil Rajoy consisteix en el joc brut: situant en els llocs claus la gent que farà la feina bruta per ell, sense la necessitat d’ell embrutar-se les mans i/o fins i tot sense necessitar d’haver de donar ell cap ordre. Així pot dir ell que no ha estat i que no en sabia res; però es fa allò que ell volia i no ha ordenat i no sabia que es feia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Donar suport a la vulneració de la legalitat espanyola.

1

Avui a Catalunya cadascú ha de decidir si obeeix la legalitat espanyola o la legalitat catalana. Hi ha qui opta per obeir la legalitat espanyola desobeint la legalitat catalana i negant de facto l’existència de Catalunya com a nació i el dret a l’autodeterminació.
Ara bé, després del 20 de setembre entre els que han decidit obeir la legalitat espanyola hi ha encara una altra bifurcació. Ara han de decidir si respecten realment aquesta legalitat o donen suport a la vulneració de la legalitat espanyola per part dels aparells de l’estat instrumentalitzats pel PP en el seu intent de mantenir-se en el poder.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un compromís històric (3)

0

Parlàvem d’apropar Podem-Catalunya al projecte de la República catalana. De quanta gent estem parlant?. A l’enquesta de l’abril del CEO la intenció de vot directa a Podemos era del 8,4%.

Dit de passada, a la mateixa enquesta la intenció de vot a ICV era del 1,8%, ¿com pot ser que a CSQEP ni els deixessin parlar al debat del Parlament?.

Sobre un cens de 5.500.000 electors Podemos representen la intenció de vot de 462.000 persones. Queda clar que un apropament seria decisiu pel recolzament a la república.

Anem a examinar alguns trets d’aquest aplec de persones.

En primer lloc com es reparteixen en el mosaic català social-identitari:

Aplec

Percentatge

Acumulat

Qt població

NSxEM

2,38

2,38

10996

NSxER

0,79

3,17

3650

ESxNS

0,79

3,97

3650

ESxDT

3,17

7,14

14645

ESxCN

4,76

11,9

21991

ESxEM

6,35

18,25

29337

ESxER

0,79

19,05

3650

MECxNS

1,59

20,63

7346

MECxDT

0,79

21,43

3650

MECxCN

15,08

36,51

69670

MECxEM

20,63

57,14

95311

MECxER

7,94

65,08

36683

CMxNS

0,79

65,87

3650

CMxDT

2,38

68,25

10996

CMxCN

6,35

74,6

29337

CMxEM

17,46

92,06

80665

CMxER

2,38

94,44

10996

CTxNS

0,79

95,24

3650

CTxEM

0,79

96,03

3650

CTxER

3,97

100

18341

Total

100

462.000

Ordenat pel percentatge:

Aplec

Percentatge

Acumulat

MECxEM

20,63

57,14

95311

CMxEM

17,46

92,06

80665

MECxCN

15,08

36,51

69670

MECxER

7,94

65,08

36683

ESxEM

6,35

18,25

29337

CMxCN

6,35

74,6

29337

ESxCN

4,76

11,9

21991

CTxER

3,97

100

18341

ESxDT

3,17

7,14

14645

NSxEM

2,38

2,38

10996

CMxDT

2,38

68,25

10996

CMxER

2,38

94,44

10996

MECxNS

1,59

20,63

7346

NSxER

0,79

3,17

3650

ESxNS

0,79

3,97

3650

ESxER

0,79

19,05

3650

MECxDT

0,79

21,43

3650

CMxNS

0,79

65,87

3650

CTxNS

0,79

95,24

3650

CTxEM

0,79

96,03

3650

Total

100

462000

Veiem que són gent que es donen de 0 a 5 d’espanyolisme-catalanisme (ES, MEC), 61,90% (però 46,03% en el 5 entre catalanisme i espanyolisme (MEC)), i d’esquerres (EM, ER), 63,49%. Per tant, majoritàriament no competeixen sinó que sumen amb les caselles catalanistes.

Anem a comparar entre catalanistes (6-10) i podemites diverses variables que s’han mostrat significatives.

Pes variables referides a la identitat

Catalanistes

Podemites

P9. Situació política de Catalunya(1.Bona – 5.Dolenta)(i)

3,18

3,86

P20a. Confiança en els polítics catalans (0-10)

5,09

3,34

c704. Llengua pròpia català (% dins l’aplec)

74,34

15,08

P16A. Mira informatius a TV3 (% dins l’aplec)

69,10

17,82

P20b. Confiança en els polítics espanyols (0-10)(i)

1,87

2,58

P53. 0 “cap risc” i 10 “totalment disposat/ada a riscos”?

6,08

6,21

P14. Interès per la política (1 molt – 4 gens)(i)

2,28

2,46

P4. Situació econòmica de Catalunya (1.Bona – 5.Dolenta)(i)

3,48

3,45

P12. Situació política actual d’Espanya (1.Bona – 5.Dolenta

4,47

4,22

P7. Situació econòmica actual d’Espanya

4,17

3,94

P18. Insatisfacció amb actual democràcia 1-4 (i)

3,15

3,15

Trets sociodemogràfics

C500. Nivell màxim de formació (1 mínim – 11 màxim)

6,30

5,83

c100.Nascut a Catalunya (% dins l’aplec)

86,19

63,49

Assalariat (% dins l’aplec)

37,67

53,17

Jubilat (% dins aplec)(i)

27,03

18,25

Q2. Grups d’edat (1-5)(i)

3,40

3,04

Quant als trets sociodemogràfics: El bloc catalanista és més transversal i el podemita és més jove i amb més assalariats.

Quant a les variables referides a la identitat és manifesta la diversitat cultural però una certa afinitat política.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un compromís històric (2)

1

Penso que un projecte d’hegemonia sobiranista-catalanista calcat als dels comuns, identitàriament transversal, amb una sola força política que articula la diversitat i un moviment confós amb la força política, no és convenient ni desitjable. Intentarem explicar perquè.

Ja vam explicar en un altre apunt la diferència entre estat, cultura i nació. Pertanyen a dimensions socials diferents: la capacitat humana de formar grups d’acció (estats, empreses, equips, parelles,…), la capacitat humana de construir xarxes per les quals circula la comunicació i la informació (cultures, classes socials, públics, mercats,…), la capacitat humana d’unir, en el marc d’un territori, grups i xarxes en un projecte comú i cohesionat (nacions, tribus, polis,…). Catalunya és clarament multicultural: hi ha gent que és culturalment espanyola, catalana, xinesa, marroquí,…..També és una societat dividida en classes socials. Es tracta que des de aquesta diversitat cultural i social es vulgui confluir en un projecte comú i cohesionat al qual es dona la sobirania (nació), i a partir d’aquí la construcció de la capacitat d’actuació col·lectiva organitzada (estat). Hi poden haver sobre un territori moltes cultures i classes socials, però no hi poden haver dues nacions, la gent que comparteix un territori no pot donar la sobirania sobre el territori a dos col·lectius diferents. Parlar de nació cultural és barrejar dimensions socials diferents i negar la diversitat cultural. El fet de tenir jo una determinada identitat cultural no m’impedeix decidir compartir amb altres identitats culturals la construcció d’un projecte comú sobre un territori, que respectarà la diversitat cultural, al qual concedeixo la sobirania.

Aquesta sobirania és poder, poder sobirà real sobre un territori, cosa que no treu que des de la sobirania es decideixi sotmetre lliurament totes les lleis derivades d’aquesta sobirania als drets humans, declarant il·legal qualsevol llei que els vulneri: és l’estat de dret. Quan des del bàndol unionista es diu que en un estat de dret el Parlament no pot aprovar lleis racistes, hi estem totalment d’acord, i afegim que el Parlament espanyol tampoc pot aprovar lleis contra els drets fonamentals, contra el dret d’autodeterminació de Catalunya.

La qüestió seria, doncs, en el marc d’una nació catalana multicultural, apropar gent culturalment espanyola (i d’altres), els que es donen en l’enquesta un 5 o més d’espanyolisme, a un projecte de nació catalana que es vol dotar d’estat. El model pot ser una ampliació del model del moviment independentista: Diversitat de partits polítics que articula les diverses sensibilitats socials i identitàries, moviment social comú, però no confós amb els partits polítics, i pacte polític entre partits. El pas avui en aquests sentit seria incorporar al moviment Podem-Catalunya i EUIA i buscar un pacte polític.

Si això es comença a produir, aleshores, en els aplecs de població que corresponen a aquestes opcions augmentarà el valors de les variables legitimitat-referèndum i greuge-percebut.

Discutirem una nova assignació de valors al Pronostic1-O considerant aquestes possibilitats i altres esdeveniments que s’estan produint.

Un compromís històric (1)

0

Aquesta reflexió neix d’una anàlisi per determinar les variables «legitimitat-referèndum» i «greuge-percebut», corresponents al programa per fer el pronòstic de vot del 1-O, a partir del mosaic de la població catalana que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social.

Aquesta és la distribució del vot dins el mosaic que es corresponia al 27S. Està construïda adjudicant les caselles segons la intenció de vot majoritària i respectant els resultats que es van donar:


Com veieu hi ha una clara divisió: aquells que es donen més d’un 5 en catalanitat van votar, d’esquerra a dreta: Cup, JxS o Unió; aquells que es donen un 5 o menys de catalanitat van votar CSQP, PSC, C’s o PPC.
Si ara fem la mateixa operació pels resultats de les generals del 20D la distribució és la següent:


On posa Podem volem dir ECP. El fet notable és el desplaçament cap al costat catalanista de ECP: és una força transversal (l’única) que fa recular fins i tot a ERC. Fixeu-vos que la diversitat és només respecte de l’eix identitari no sobre el social.

Aquesta anàlisi em portava a afirmar en l’apunt És possible un acord amb el món dels comuns?, que l’acord era possible amb CSQP, però no amb ECP, ja que el projecte d’aquests últims era d’invasió de l’espai independentista. L’anàlisi és correcta si considerem la base social, però és erroni si mirem el projecte, ja que CSQP pretenia també ocupar l’espai catalanista (sense aconseguir-ho). Si en aquell apunt substituïm el nom CSQP per Podem-Catalunya, avui, l’anàlisi amb el posicionament de Podem-Catalunya s’està demostrant certa.

Vam analitzar amb detall la composició del bloc proposat per ECP aquí: Comuns contra ERC. La lluita per l’hegemonia. Déiem que aquest bloc de ECP girava al voltant de l’aplec l’Espanyolisme moderat / Esquerra moderada que no era la minoria majoritària dins el bloc. Això comportava dos problemes per ECP: que una solució catalana quedava subordinada a una solució espanyola i que els aplecs satèl·lits tindrien prou força per enfrontar-se a l’aplec central. Avui estem assistint a la descomposició del projecte: diria que han perdut bona part de l’ala catalanista, i que els aplecs que es donen un 5 o menys de catalanitat també s’estant descomponent orientant-se cap a posicions lerruxistes o cap a les posicions de Podem-Catalunya.

Ara bé, ERC no aconsegueix construir un bloc identitàriament transversal sota hegemonia sobiranista-catalanista. És possible un bloc així que obriria el camí al triomf definitiu del sobiranisme i a un projecte de radicalitat democràtica i social?

Ho discutirem en un proper apunt.