ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

CEO 2019.3: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»?

0

Respecte els baròmetres del CEO ens enfrontem amb un problema que ha quedat palès en les últimes entregues. Surten valors esbiaixats. Citant el CEO «Pel càlcul de les quotes s’ha utilitzat com a base el Padró continu de població de l’any 2018. Les quotes d’edat corresponen als següents intervals: de 18 a 24 anys; de 25 a 34 anys; de 35 a 49 anys; de 50 a 64 anys i 65 i més anys. Per les quotes de lloc de naixement s’han tingut en compte les següents categories: nascuts a Catalunya; nascuts a la resta d’Espanya i nascuts a l’estranger.»
Ara bé, la variable sociodemogràfica que més influeix en el posicionament respecte a la independència és la llengua pròpia. Si els percentatges respecte la llengua pròpia surten esbiaixats, la resposta a la pregunta resulta esbiaixada.
Podem veure-ho fent l’encreuament entre els valors de llengua pròpia i els valors sobre la independència corresponents a la suma dels baròmetres del 2018, és a dir, sobre l’aplec de tres baròmetres, 4.500 casos:


Per corregir aquest problema, a partir d’aquesta entrega, afegiré una nova variable de ponderació a la base de dades per tal d’acostar els percentatges sobre llengua pròpia als resultats de l’any anterior, en aquest cas el 2018.
Fet això pel baròmetre 2019.3, els resultats són: Sí 44.20, No 47.33, Abs 8.47.
La gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.3, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:


Segons el model que hem construït, ja comentat en anteriors apunts, les previsions per aquest baròmetre eren SÍ 45,70%, NO 47,80%, abstenció 6,50%. Ens hi hem acostat, podem continuar considerant el model com a vàlid. Segons el model, eliminant les oscil·lacions, els valors de fons serien Sí 47,11%, No 44,67%, Abs 8,66%
Ens trobem en una oscil·lació d’ascens, per tant per al proper baròmetre pronostiquem: Sí 49,11%, No 42,64%, Abs 8,25%.
Els percentatges de variació de fons anual són: increment del Sí de 0,39% anual, decrement del No 0,24% anual, increment de l’abstenció 1,26% anual
Com ja venim repetim, les dades acumulades ens mostren una situació que es troba molt estabilitzada amb un molt lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Situació política, octubre 2019. Càlculs del joc

0

Vam prometre un programa per introduir i provar diversos valors de les variables del joc. Heu-lo aquí:

Aquest apunt pressuposa la lectura de l’apunt anterior: Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1).

Pretén presentar el full de càlcul corresponent a l’arbre del jocOct19 que intenta modelar la situació política entre Catalunya i l’Estat espanyol a data d’octubre del 2019.

El teniu aquí: calculsJocO19

valors per defecte:

A partir de les probabilitats de les «Tries de la Història» amb els següents valors inicials per defecte i que podeu modificar:

Resultat de la desobediència civil: una probabilitat del 25% de victòria i 75% de derrota per l’independentisme en un enfrontament directe amb l’Estat.

Resultat de les eleccions del 10N: 10% de probabilitat govern PSOE-UP, 20% probabilitat govern PSOE en solitari, 70% probabilitat govern PSOE amb C’s o PP.

I a partir dels ordres de preferències sobre les «SITUACIONS FINALS»:

Situacions finals:

S15: Repetició del «desprès 10-O». Llei a llei, comporta la rendició de la Generalitat

S16: 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat

S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.

S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.

S19: PSOE-UP, però no ofereix referèndum

S20: PSOE-UP i ofereix referèndum pactat.

S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització

s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.

S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant

s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.

S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:

s18≻s20≻s17≻s23≻s19≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència

11  10  9  8  7  6  5  4  3  2  1

La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:

s25≻s24≻s21≻s19≻s20≻s15≻s22≻s16≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència

11  10  9  8  7  6  5  4  3  2  1

Aconseguim els pagaments de la matriu del joc.

Això ens permet analitzar la tria sobre les diverses estratègies.

Movem els controls lliscants als valors que considerem convenients i obtenim els nous pagaments. Després analitzem la matriu per trobar l’estratègia que proporciona a cada jugador una més gran utilitat en la confrontació.

Podem moure els controls i observarem uns valors que imposen una o altra estratègia. Això ens pot permetre entendre millor la partida en concret i l’habilitat de cada jugador per jugar les seves oportunitats.

Per l’independentisme, amb els valors tal com estan per defecte, dóna com a dominant l’estratègia 2, la desobediència.

Si augmentem la probabilitat d’un govern en solitari del PSOE respecte a un govern PSOE-C’s o PP, l’estratègia dominant és la 3, obeir debilitant; però si alhora augmentem la probabilitat de victòria torna a ser dominant l’estratègia 2.

Per obtenir com a dominant l’estratègia 4, obeir i eleccions autonòmiques, hem de portar la probabilitat de derrota davant d’un govern PSOE-C’s-PP al 95%.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1)

0

L’octubre del 2018 analitzàvem amb teoria de jocs la situació política d’aquell moment Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1). Podem dir que l’anàlisi s’ha mostrat absolutament correcta i les seves prediccions encertades. Hi havia 4 estratègies possibles del moviment independentista. Pronosticàvem l’estratègia 3: Els partits polítics independentistes han obeït; però portant l’Estat espanyol a unes noves eleccions.

És interessant tornar a presentar el joc aquí perquè considero que encara que només ha canviat una coseta de l’estructura del joc, aquesta coseta porta a un canvi d’estratègia de l’independentisme.

D’entrada reproduirem l’anàlisi perquè és perfectament vigent ara mateix.

L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

L’arbre del joc:

Partim del moment actual (s0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a l’independentisme: la desobediència (G1), obeir-però-debilitarÑ (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). Llavors l’independentisme por optar per rendir-se (G4) o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (derrota).

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Aquí torna a aparèixer la «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament: resultats govern PSOE-UP (R3), govern PSOE (R4), govern PSOE-C’s o PP-C’s (R5). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern o possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E8), aplicació 155 (E9). L’independentisme continua dificultant la governabilitat de l’Estat, si no s’ofereix un referèndum, i opta per la desobediència en cas de recentralització-desaparició155 (amb probabilitat de victòria/derrota) (G7,G8,G9,G10).

Tercera branca. S’obeeix (G3) i es renuncia a l’unilateralitat. Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya, es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

A continuació toca determinar les estratègies.

Una estratègia és un pla complet que contempla totes les situacions en què el jugador es pot trobar i les decisions del jugador en cada una d’aquestes situacions. Es construeixen a partir de l’arbre del joc.

L’independentisme és qui juga primer. Elecció inicial entre G1, G2 o G3. Resposta de l’Estat. Elecció subsegüent de l’independentisme davant la resposta de l’Estat que porta a un resultat final

Independentisme

Per l’Estat espanyol.
Ha de triar una possible resposta per cada una de les tres possibles primeres accions de l’independentisme, G1, G2 o G3. Per G1 (desobediència), negociar o aplicar el 155. Per G2, eleccions espanyoles i segons el resultat a diverses respostes de l’Estat. Per G3 (obediència), continuar la recentralització o oferir un nou Estatut amb algunes millores.

L’ordenació de preferències sobre les situacions finals a què deriva el joc.

Situacions finals:
S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. Llei a llei que comporta la rendició de la Generalitat
S16: 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotada
S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.
S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.
S19: PSOE-UP, però no ofereix referèndum
S20: PSOE-UP i ofereix referèndum pactat.
S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització
s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.
S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant
s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.
S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic (orientat a objectius) dels éssers humans.

Suposem que la tria de l’independentisme busca fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant que hi hagi víctimes i desordres greus. La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:
s18≻s20≻s17≻s23≻s19≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència
11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
resulta un canvi en l’ordenació respecte al 2018: ara s25 passa davant de s21

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:
s25≻s24≻s21≻s19≻s20≻s15≻s22≻s16≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència
11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Acceptat l’arbre del joc, podem considerar altres propostes d’ordenació. Més endavant presentaré un petit programa que permet introduir variacions en les puntuacions (i, doncs, l’ordre) de les preferències i en altres variables i estudiar-ne els efectes.

Finalment la matriu de pagaments del joc Oct19.
Per construir-la, hem d’obtenir la situació final a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una tria de la Història entre elles (resultat d’un enfrontament). Els resultats d’aquests càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol.


A continuació cal calcular el pagament que correspon a cada situació final. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionaran aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per s16-s17 tenim que, per l’independentisme, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 9 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.

I aquí vénen els canvis respecte a la situació del 2018. Els resultats d’aquests càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol i, decisiu en aquest cas, la probabilitat de les possibles respostes del govern espanyol de després de les eleccions.
Què ha canviat?. La probabilitat d’un govern PSOE-UP és petitíssima. La probabilitat d’un govern PSOE en solitari que opti per oferir un nou Estatut millorat és també escassa. La probabilitat d’un govern que directament o indirecta apliqui un 155 és altíssima.

En la situació anterior de 2018 amb una probabilitat del 30% de victòria i 70% de derrota en un enfrontament directe amb l’Estat, la taula era la següent (dins de cada parèntesi, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :


Anem ara a analitzar la taula resultant d’aquests supòsits. Per l’independentisme podem eliminar les estratègies 1 i 4, ja que la 2 guanya o empata sempre amb la 1, i la 3 guanya sempre la 4. La tria entre les estratègies 2 i 3 depèn de la tria de l’Estat espanyol. Reduïdes les estratègies de l’independentisme a dues, la 2 i la 3, l’Estat té com a estratègies dominants la 2 i la 4 que guanyen a totes les altres i empaten entre elles. Posats en aquesta situació, a l’independentisme li resultava l’estratègia 3 (obeir-debilitant) que guanya la 2 davant les estratègies 2 i 4 de l’Estat (155 / oferta segons resultats electorals/ x).

En la situació actual d’octubre de 2019 amb només una probabilitat del 25% de victòria i 75% de derrota en un enfrontament directe amb l’Estat, l’estratègia guanyadora és la G2: la desobediència. La taula és la següent (dins de cada parèntesi, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :

La deriva del PSOE cap a l’espanyolisme i el 155 situa la desobediència com a estratègia guanyadora (preferida) per l’independentisme, només que ens donem almenys un 25% de possibilitat de victòria en l’enfrontament amb l’Estat. Això també indica que aquells independentistes que renuncien a la unilateralitat és perquè consideren que la nostra possibilitat de victòria en un enfrontament amb l’Estat és inferior a aquest 25%.
Potser no esteu d’acord amb l’ordre de preferències o amb les probabilitats assignades. O, tal vegada, voleu examinar què passaria si, … . He construït un petit programa: calculsOct19. Permet veure què passa quan introduïm canvis en els valors esmentats. Comentaré el programa en el proper apunt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2019.2: Grups d’edat i independència

0

En les respostes a la pregunta del CEO «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent», farem ara servir el bisturí i examinarem la resposta segons els grups d’edat:


Un fet destaca: Una altra vegada el «NO» es dispara en la franja dels «Mes de 64 anys». Havia anat baixant i recordem que en l’anterior baròmetre el SI i el NO van arribar a empatar en aquesta franja. Sembla com si tornéssim a abans del 2017.3. Les dades d’aquest baròmetre apunten que l’efecte 1O, a efectes estadístics, es dilueix.
Anem a veure-ho en la seva evolució en el temps. Separarem el Sí del NO. Primer el Sí.
Evolució dels percentatges de SÍ segons els grups d’edat:


El gràfic del SÍ corresponent:


Només el grup de 18 a 24 anys aguanta la tendència anterior a confluir i a créixer
Ara l’evolució del NO.
Percentatges de NO segons els grups d’edat:


Ara el gràfic del NO corresponent:


Amb el NO, també aquest baròmetre trenca la tendència que veníem observant a partir del 2017.3 (1-O), i amb l’aplec dels «Més de 64» es veu d’una manera molt clara. Si tot plegat era fruit de l’atzar i es consoliden noves-antigues tendències, s’haurà de seguir.
Ens podem preguntar també per què l’aplec dels «Més de 64» és el més sensible als canvis en aquesta qüestió.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2019.2: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»?

0

Gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.2, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:


Comentant el baròmetre 2019.1 dèiem que «a partir del baròmetre 2017.3, les línies ja no es creuen i el caràcter oscil·latori disminueix. El caràcter oscil·latori és degut a la incertesa que presenta el fenomen per un bon nombre de subjectes, els quals es decideixen, llavors, per qüestions de prestigi respecte dels veïns. Aplicat al nostre cas això voldria dir que o bé hi ha menys gent amb incertesa respecte a les conseqüències de la independència o bé que el prestigi de l’independentisme augmenta.»
«Ho podrem anar escatint amb els propers baròmetres. Si tot plegat només és fruit de l’atzar i es mantenen les tendències d’abans del 2017.3, la previsió pel proper baròmetre 2019.2 seria 41,88% pel Sí, 47,99% pel No i 10,12% per l’abstenció: ens trobem en un moment vall, el més baix, pel Sí i el més alt pel NO, a punt d’iniciar una oscil·lació d’ascens.»
Sembla, doncs, que tot plegat era en gran part fruit de l’atzar i que el model ha endevinat els resultats que es produirien per aquest baròmetre, en general que el NO sobrepassaria àmpliament el SÍ. Hi ha, tota manera, una desviació entre el 41,88% previst pel Sí i el 44% real, però pel NO havíem previst 47,99% i ha estat 48,33%.
Segons el model, ara el SÍ inicia un ascens i les previsions per al pròxim baròmetre són: SÍ 45,70%, NO 47,80%, abstenció 6,50%.
Quin és el creixement de fons real del SÍ? n’hi ha?. Amb les dades del 2014.1 (cresta) fins a 2019.2 (vall), considerant una regressió exponencial sobre les dades del gràfic, les taxes de variació quadrimestrals quedarien: Increment del Sí: 0,04% quadrimestral (creixement del 0,12% anual), decrement del No: 0,02% quadrimestral, increment de l’abstenció: 0,48% cada quatre mesos.
La situació, doncs, es troba molt estabilitzada amb un molt lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.
I segons el model, anul·lant les oscil·lacions, quins són els percentatges?. Doncs, SÍ 46,23%, NO 45,30%, Abs 8,71%.
En el proper apunt mirarem el comportament dels grups d’edat. Potser ens poden explicar alguna cosa més.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Algunes reflexions sobre «Pactes contra natura…» de Joan Ramon Resina

0

Joan Ramon Resina afirma que ERC i JxC es troben en una relació del dilema del presoner i afirma que la solució és ensenyar l’altre a cooperar, «castigant sistemàticament les deslleialtats de l’altre» i reprenent el joc de «bon tarannà». És a dir, començo sempre a cada nova situació amb l’estratègia de col·laboració; però em passo a la no-col·laboració si l’altre primer s’hi passa. Però Joan Ramon Resina fa trampa, perquè ell sap que la lògica endimoniada del dilema del presoner fa que caiguem altre vegada en l’estratègia no-cooperativa. No hi ha solució cooperativa al dilema del presoner. Per això Hobbes proposa com a sortida el Leviathan, un poder exterior sobirà que obliga a cooperar. Per això el liberalisme afirma la necessitat del mercat i dels drets de propietat individual.

Ara bé, la Teoria de Jocs a l’ús, i concretament la manera de presentar el dilema del presoner, pot ser considerada un irracionalisme de l’estil de l’afirmació de D.Hume «la raó és i no ha de ser altra cosa que l’esclava de les passions». És a dir, no es planteja si l’ordre de preferències (NCCCNN≻CN) que dona lloc al dilema del presoner és racional o no, i per què es dona, l’agafa simplement com a dada. No es planteja la racionalitat dels fins, que resulten llavors determinats per les passions. I com que l’ésser humà és un ésser teleològic, que es representa objectius, llavors, l’ésser humà resulta bàsicament irracional. Aquest irracionalisme comporta una concepció de l’ésser humà sense profunditat psíquica, que no pot reflexionar i actuar sobre les preferències dels ordres de preferències, no pot situar-se, diríem, en el metallenguatge, no pot fer gramàtica com va fer P. Fabra, s’ha de limitar a parlar i a constatar com es parla. Aquest irracionalisme veu la fisiologia de l’ésser humà com un determinisme. Però el fet que l’acció del subjecte es desenvolupi en el context de coercions (fisiològiques i sociològiques), d’elements que ha d’acceptar com a dades que se li imposen, no vol dir que es pugui fer del seu comportament una conseqüència exclusiva d’aquestes coercions.

Concretament l’assoliment de la república demana un procés col·lectiu d’aprenentatge moral. L’assoliment d’un sobre-jo capaç de capgirar l’ordre egoista que porta al dilema del presoner. Demana una participació política que sigui autotèlica, que porti la recompensa en ella mateixa, valuosa i satisfactòria en ella mateixa. El procés mateix és allò que compte. El que compte és assolir aquesta superioritat moral socialment assumida, de manera que llavors la mateixa col·lectivitat rebutja i desaprova les preferències que donen lloc al dilema del presoner.

Autoestima. El procés de sobirania nacional mostra una dialèctica pròpia. Hem passat dues etapes necessàries: L’intent de Pasqual Maragall d’un Estatut que reconegués els drets nacionals: fracassat. L’intent d’avançar llei a llei fins a assolir la sobirania: fracassat. I ara ja ho sabem, amb proves empíriques, que aquests camins porten al fracàs. Però ho hem intentat i ho havíem d’intentar. El dret a l’autodeterminació en el marc d’estats suposadament democràtics no es pot exercir unilateralment, s’ha de negociar l’exercici d’aquest dret. Però quan hem demostrat que l’altra banda no vol negociar, que en això no és un estat democràtic, tenim el dret a exercir el dret a l’autodeterminació d’una manera unilateral.

I llavors es planteja en tota la seva cruesa el problema del poder que és causa i no efecte. Eixamplar la base demana poder, la sobirania demana poder. I aquí tenim el problema ara i aquí: com assolim el poder?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Eleccions europees. Contrastació dels resultats.

0
Publicat el 30 de maig de 2019

Anem a comparar els resultats de les eleccions europees a Catalunya amb les previsions, amb algunes consideracions.

Primer de tot, donarem una proposta d’adjudicació dels aplecs en el mosaic català segons els eixos identitari i social d’acord amb els resultats del 26M i que compararem amb la que vam fer abans de les eleccions.

Previsió pel 26M:


Repartiment congruent amb el resultat del 26M:


I la taula:


Respecte a aquesta comparació, els resultats globals entre independentisme i unionisme els encertem. Però JxC ocupa la casella (0,2) que havíem adjudicat a ERC i ocupa també la (4,5) donada al PSC. ERC fa retrocedir lleugerament els comuns de manera que l’independentisme ocupa totes les caselles entre 0 i 4 d’espanyolisme i de centre-dreta i esquerra. Arriba així pràcticament al 50% (l’abstenció entre l’esquerra radical no ha estat comparativament molt important).
El PSC cedeix caselles als comuns i a JxC, però n’agafa a C’s per una suma equivalent. C’s retrocedeix tant respecte al PSC com respecte al PP. El PP avança sobre C’s i sobre Vox. El PSC resulta clarament el partit hegemònic dins l’unionisme i te el seu pes fonamental a les columnes 4 i 5 és a dir centre-dreta i centre-esquerra (però amb més pes del centre-dreta) dins aquells que es donen 5 o més d’espanyolisme. C’s abandona les caselles centrals, perd la columna 5, i es desplaça cap a la dreta.
La situació és diferent entre els partits independentistes. La dreta desapareix. A l’esquerra hi ha una punta en la casella (0,0 ) (3,40%): l’esquerra anticapitalista (CUP); però després trobem una especie de distribució normal que va del 1 al 5 amb mitjana i centre en el 3. És a dir, les dades apunten a l’emergència d’un sol partit catalanista de centre-esquerra producte de la fusió dels dos actuals o de la desaparició d’un d’ells.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Previsió de resultats per les europees.

0
Publicat el 16 de maig de 2019

Anem a fer una anàlisi sobre els possibles resultats que es poden donar a les properes eleccions europees. Partim del mosaic de la població que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social. Adjudiquem les caselles d’acord amb els resultats del 28A tal com ja vam explicar:


Ens preguntem quins canvis es donaran cap a les europees. Què passarà a les diverses fronteres?. Per tenir-ne una idea més clara agafarem l’última enquesta del CEO. Cal dir que aquesta última enquesta és menys fiable de l’habitual ja que és feta sobre mil entrevistes i telefònicament. Farem l’encreuament entre record de vot el 28A i intenció de vot al Parlament europeu:


Les files indiquen a on (partits) van els vots de cada record de vot, i les columnes d’on, de quins partits segons record, s’obtenen els vots.
Els votants de la CUP (Front Republicà) proposem que tendiran a l’abstenció, però una part votaran Puigdemont i alguns altres ERC. Mirem-ho al quadre, la CUP es troba dins l’epígraf NS/NC/A, veiem que efectivament els seus vots van majoritàriament a l’abstenció, JxC (6,52%) i ERC (4,52%).
ERC només manté el 52,45% de fidelitat de vot, l’efecte Puigdemont comporta un 10,64% de traspàs cap a JxC. ERC obté vots en primer lloc de ECP (4,78%).
JxC manté una alta fidelitat de vot 82,49%, és a dir, no trapassa vot i en rep d’ERC (10,64%) i CUP (6,52%). He suposat que rep vots d’esquerra radical allunyats perquè considero que aquest sector prioritza la legitimitat democràtica per sobre del posicionament esquerra-dreta.
ECP: fidelitat, 51,26%, traspàs a ERC (4,78%) i PSC (3,48%), rep de CUP.
PP: fidelitat 73,73%, traspàs cap a C’s (6,43%).
PSC: fidelitat 63,03%, rep de ECP, cedeix cap a C’s, Podem i ERC
C’s: fidelitat, 55,74%, traspàs a PSC i Vox, rep de Vox, PPC, PSC
A partir d’aquí proposo el següent repartiment de les caselles:


Cosa que donaria (suposant l’abstenció igualment repartida):


És a dir, 50,82% pels partits independentistes. Recordem, però, que a les eleccions passades del 28A vam errar el FR, no per adjudicar malament les caselles, sinó per l’abstenció d’aquestes caselles. Si aquestes caselles opten, en un grau molt superior a la mitjana, per no anar a votar els resultats de JxC i ERC poden baixar uns 2 punts i, aleshores, no es superaria el 50%.
Intentem escatir-ho. Anem a comparar, segons l’enquesta, la declaració d’abstenció en aquestes caselles amb el conjunt general. Efectivament, globalment només el 3,37% declaren explicitament que no aniran a votar (deixem de banda els NS/NC); però a les caselles dels que es declaren «només catalans d’extrema esquerra», el 11,11% declaren que no aniran a votar. Per tant, hem de restar, i aleshores el vot independentista es quedaria al voltant del 48%. Convèncer els «només catalans d’extrema esquerra» que vagin a votar és la clau per superar el 50% en aquestes europees.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

28A. Contrastar les prediccions fetes.

1
Publicat el 29 d'abril de 2019

Partim del quadre resultat de l’encreuament dels eixos social i identitari i de les adjudicacions de caselles que fèiem:


Els resultats previstos i reals de les eleccions generals del 28A:


Si continuem amb el mètode d’adjudicar caselles, l’error més gran el vam tenir amb el FR, 4,09 punts. Li vam adjudicar la casella (0,1) que semblaria que no li correspon, però llavors caldria adjudicar-la a ERC, tanmateix la suma de caselles d’ERC ja coincideix (ja li vam donar 0,67 punts més); per tant, l’adjudicació de caselles ja està bé: el que hi ha hagut en aquest cas és una abstenció afegida, la gent d’Endavant no han anat a votar.
Amb petits matisos, ERC, JxC (menys 1,31% a C’s), PSC, ECP vam encertar.
En la banda del «trifachito» globalment també vam encertar, però una part de les caselles adjudicades al PP (4,42%) van anar a C’s i l’altra a Vox. Alguna de les caselles més dretanes de JxC (1,31%) també cal adjudicar-les a C’s.
En un proper apunt, a partir, d’aquest quadre, discutirem les estratègies dels diferents partits. Hem de tenir present, però, que llavors en endinsem en el mercat polític i abandonem la voluntat general.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

28A. Aproximació a un pronòstic de resultats.

0
Publicat el 26 d'abril de 2019

Com que ja he errat múltiples vegades en la predicció dels resultats electorals, aquesta vegada farem una reflexió sobre diversos resultats possibles. Partirem de la construcció del mosaic català resultat de l’encreuament dels eixos identitari i social. Concretament agafem el baròmetre del CEO 2019.1 i utilitzem, en una escala de 0 a 10, les dues preguntes següents:

«Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè?»

«On s’ubicaria vostè en una escala on un extrem significa mínim espanyolisme i l’altre extrem màxim espanyolisme?»

Agafo la pregunta sobre espanyolisme i no sobre catalanisme perquè considero que l’espanyolisme es especialment problemàtic i marca divisions molt clares. «Espanya» no existeix, no existeix com a nació, aleshores aquells que es defineixen com a espanyolistes, davant el buit, han de identificar-se amb alguna cosa de real, i aquesta cosa és l’Estat espanyol. S’identifiquen amb l’Estat, la seves estructures i la seva història: exercit, judicatura, funcionaris, policia, Madrid, la Reconquista, la inquisició, la colonització, Uno-Grande. L’Estat espanyol és un estat opressor de pobles.

Heus aquí el mosaic:


A continuació farem una proposta d’adjudicació de caselles als diversos grups basada en l’experiència d’anteriors eleccions i considerant, també, aquelles caselles en què un partit és majoritari (i un mateix nivell d’abstenció a totes les caselles):


Aquest repartiment donaria com a resultat:

Segons aquest repartiment, per la banda dels partits catalanistes tenim que ERC guanya les eleccions, però no perquè eixampli la seva base, en el sentit d’arribar a noves caselles, sinó perquè el catalanisme creix i deriva cap a l’esquerra i les seves caselles s’omplen; JxC ha de decantar-se més cap a l’esquerra (no hi ha gent a la dreta, l’operació M. Pascal està condemnada al fracàs), sense abandonar el centre-dreta, per això li hem adjudicat la casella (0,4) ja que també hem considerat que ERC està jugant amb l’espanyolisme, si JxC aconseguís ocupar la casella (0,3), tendiria a empatar amb ERC. El FR també li pot disputar la casella (0,2) a ERC. Per tant, també podria passar que ERC patís una derrota històrica i llavors guanya les eleccions el PSC, o que ERC assolís una victòria espectacular, si conserva totes les seves caselles, algunes de les quals hem adjudicat al FR i a JxC.

Per la banda de l’espanyolisme, guanya el PSC, però tot depèn molt de la casella (5,5), per assegurar-la el PSC accentua l’espanyolisme i és prou ambigú per abastar, dins l’espanyolisme extrem, des de l’extrema esquerra al centre-dreta. C’s se la juga també en aquesta casella (5,5), si la perd definitivament, com sembla que passara perquè C’s tira a més espanyolisme i més a la dreta, tindrà un daltabaix. El PP, en realitat, aquí a Catalunya, no és perillós per C’s, les caselles que es disputen no es troben gaire poblades.

Un altre mètode per fer el pronòstic seria agafar els resultats directes de l’enquesta i cuinar-los. Concretament l’experiència d’anteriors eleccions m’indica que la millor aproximació s’obté considerant com a vot ocult el 75% de la diferència entre vot real a les anteriors eleccions i record de vot a aquestes mateixes eleccions. Agafem aquesta proporció i l’apliquem a la intenció de vot directa expressada a l’enquesta. El resultat seria:


Sembla, pel que es respira, que el vot a ECP resulta inflat i que una part d’aquest vot aniria al PSC. Si Podemos, per frenar el «trifachito», pactarà sense condicions amb el PSOE, sempre és millor votar l’original que la còpia. L’únic argument per votar Podemos en lloc del PSOE és evitar el pacte PSOE-C’s.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2019.1: esquerres i catalanisme

0
Publicat el 17 d'abril de 2019

¿El lleuger desplaçament cap a l’independentisme, del 0,18% quadrimestral (0,54% anual), segons vèiem en un apunt anterior, va paral·lel amb un desplaçament cap al catalanisme, i/o cap a l’esquerra de la societat catalana?

Anem a veure-ho:


Gràficament:


Que dona un creixement quadrimestral del 0,31% de l’esquerra i un 0,089% del catalanisme. El lleuger desplaçament cap a l’independentisme va acompanyat, doncs, també d’un lleuger desplaçament cap a l’esquerra (més important) i cap al catalanisme de la població catalana.

Considerarem catalanistes tots aquells que és consideren «més catalans que espanyols» o «només catalans» i considerarem espanyolistes la resta. El quadre pel baròmetre 2019.1 és el següent:


Considerarem dreta aquells que es donen una puntuació entre 5 i 10 i esquerra aquells que es donen entre 0 i 4. Ara bé, tenim sospites que el desplaçament cap a l’esquerra no es reparteix igualment entre espanyolisme i catalanisme. Anem a comprovar-ho:


Gràficament:


De mitjana, el catalanisme deriva cap a l’esquerra un 3% quadrimestral (0,03 sobre 10) i l’espanyolisme cap a la dreta un 1% quadrimestral (0,01 sobre 10), de manera que a l’últim baròmetre del CEO 2019.1 hi veiem una bretxa de 1,18 punts sobre 10 més a l’esquerra el catalanisme.

ja sé que “creure” o “opinar” és una fugida d’estudi que no et compromet a res. Que jo estigui creient  una cosa tal pot ser cert, però l’afirmació continguda en al creença pot ser totalment falsa. les creences només serveixen com a hipòtesis a comprovar. La qüestió difícil és la de la “veritat” i no la de la creença. Hem permeto, però, ara entrar en l’àmbit de les creences .
A la banda catalanista, JxC anirà cap a l’esquerra seguint el seu electorat i envaïrà l’espai que era propi d’ERC, la qual ha optat per no desplaçar-se més cap a l’esquerra seguint el seu electorat (deixa així espai al Front Republicà), sinó resistir en el seu espai i intentar una operació «colauista» inversa envaint espai espanyolista.
Per la banda dels comuns («colauisme»), Coscubiela els va destrossar el projecte d’un partit que beuria tant de sectors catalanistes com espanyolistes. Van arribar a tenir un 40% de vot catalanista. Crec que Assens no aconseguirà refer el projecte i es quedarà amb el sector d’esquerres (derivant a menys d’esquerres) espanyolista. Crec que actualment, l’intent seriós d’aquest projecte és el de l’ERC del «junquerisme».
A la banda espanyolista, donat l’èxit de C’s i el fracàs del PPC en les passades eleccions al Parlament, el PPC intenta una Arrimades2 amb la Cayetana definint un espanyolisme que considera ser espanyol com a primer i previ a ser català o andalús o altres. I tots dos derivant cap a la dreta seguint el seu electorat.
El PSC deriva cap a la dreta competint amb C’s, però intentant arrossegar electorat d’esquerres amb l’espantall de la deriva encara més dretana de PP i C’s. És un partit que frustrarà necessàriament bona part d’aquest electorat d’esquerres que arrossegui.
Pot triomfar a Catalunya un projecte «colauista» com el que està intentant ara ERC?. Ho discutirem properament.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2019.1. Grups d’edat i independència

0
Publicat el 16 d'abril de 2019

Quins factors sociodemogràfics expliquen el canvi de seqüència, menys oscil·lacions i estabilitat del «Sí», en les respostes a la pregunta del CEO «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent». D’entrada, farem servir el bisturí i examinarem la resposta segons els grups d’edat:


Un fet destaca: per primera vegada en tot el temps del procés el «NO» no guanya en la franja dels «Mes de 64 anys»: hi ha un empat i això fa que el NO no guanyi a cap franja d’edat.
Per examinar-ne l’evolució al llarg del temps separarem el Sí del NO. Primer el Sí.
Percentatges de SÍ segons els grups d’edat:


El gràfic del SÍ corresponent:


A partir del 2017.3 (1_O) a tots els aplecs disminueixen les oscil·lacions i s’estabilitzen a l’alça. l’aplec «Mes de 64 anys» tendeix a confluir amb els altres aplecs, encara és el que dóna el valor de SÍ més baix, però a només 1,74 punts del que el precedeix.

Ara el NO.
Percentatges de NO segons els grups d’edat:


Ara el gràfic del NO corresponent:


Amb el NO, també a partir del 2017.3 (1_O), a tots els aplecs disminueixen les oscil·lacions i s’estabilitzen a la baixa. L’aplec «Mes de 64 anys» tendeix a confluir amb els altres aplecs, encara és el que dóna el valor de NO més alt, però només 0,72 punts per sobre del que el segueix i es situa ja per sota del 50%. Veurem si tot això es consolida en propers baròmetres. Si l’1O va ser decisiu per aquests canvis, segurament tot dependrà de saber mantenir i aprofundir el llegat de l’1O.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2019.1: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»?

0
Publicat el 15 d'abril de 2019

Gràfica dels percentatges, en els baròmetres del CEO, entre 2014.1 i 2019.1, corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:


Cal dir que NO hem encertat la previsió per aquest baròmetre. La previsió era de 45,81% de Sí, 47,16 de No i 7,03 d’abstenció. La baixada que predèiem és a conseqüència del caràcter oscil·latori que presenta la resposta. En aquest moment ens trobaríem de baixada. Recordem que considerem una longitud d’ona de 6 baròmetres (2 anys de cresta a cresta o de vall a vall) i una amplitud de 9 punts percentuals (de 41 a 50 pel Sí).
Mireu la gràfica, a partir del baròmetre 2017.3, les línies ja no es creuen i el caràcter oscil·latori disminueix. El caràcter oscil·latori és degut a la incertesa que presenta el fenomen per un bon nombre de subjectes, els quals es decideixen, llavors, per qüestions de prestigi respecte dels veïns. Aplicat al nostre cas això voldria dir que o bé hi ha menys gent amb incertesa respecte a les conseqüències de la independència o bé que el prestigi de l’independentisme augmenta.
Ho podrem anar escatint amb els propers baròmetres. Si tot plegat només és fruit de l’atzar i es mantenen les tendències d’abans del 2017.3, la previsió pel proper baròmetre 2019.2 seria 41,88% pel Sí, 47,99% pel No i 10,12% per l’abstenció: ens trobaríem en un moment vall, el més baix, pel Sí i el més alt pel NO, a punt d’iniciar una oscil·lació d’ascens.
Amb les dades del 2014.1 fins a 2019.1, eliminant l’efecte oscil·latori, considerant una regressió exponencial sobre les dades del gràfic, la taxes de variació quadrimestrals quedarien: Increment del Sí: 0,18% quadrimestral, decrement del No: 0,21% quadrimestral, increment de l’abstenció: 0,33% quadrimestral. El que podem esperar, a la llarga, en les circumstàncies actuals, és un lent augment del Sí i de l’abstenció a càrrec del No.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Algunes dades sobre les classes treballadores a Catalunya (2).

0
Publicat el 2 de març de 2019

Continuant l’anterior apunt, anem a examinar subjectes del grup 000 , o sia: No nascuts a Catalunya ni ells ni els seus pares, No formació superior al batxillerat, No valoració positiva de la situació de l’economia catalana; coses que donen una forta propensió a no voler la independència, i ens preguntarem a on pot raure la diferencia amb el 20,08% que, no obstant, volen al independència.

Observarem en quina mesura dins aquest aplec (000) el fet de voler o no voler la independència es relaciona (estadísticament) amb les variables: «Grup d’edat», «Canal de TV pel qual s’informa», «Definició ideològica esquerra-dreta 0_10», «Insatisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia 1_4», «Grau de desinterès per la política 1_4», «Disposició a córrer riscos 1_10».

Heus aquí el resultat:


La diferència més gran es troba a informar-se per TV3 o no, 53 punts de diferència sobre 100, la següent es troba en el posicionament esquerra-dreta amb una diferència de 1,3 punts sobre 10 més a l’esquerra dels independentistes i després l’interès per la política. L’edat no té gaire influència. Per tant, el posicionament polític i els canals d’informació esdevenen fonamentals.
Anem a comprovar-ho. Seleccionem aquells que prefereixen TV3 per informar-se i es consideren d’esquerres; en aquest aplec els favorables a la independència han de ser molt àmpliament majoritaris. Mirem-ho.


Hem passat la prova, el 85,70% són favorables a la independència.
Fem una altra prova. Entre els 111, també s’ha donar el fet: els que voten “no” han de presentar 50 punts menys en la visualització de TV3 i s’han de situar clarament més a la dreta. Heus aquí el resultat:


Efectivament, també es compleix.
En un proper apunt reflexionarem sobre aquestes dues variables: informació i posicionament polític.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Algunes dades sobre les classes treballadores a Catalunya.

0
Publicat el 1 de març de 2019

Utilitzarem les enquestes del CEO i ens referirem a les variables sobre la situació laboral de l’enquestat. Agruparem sota l’etiqueta de classes treballadores assalariades els següents valors: assalariats amb contracte fix, assalariats amb contracte temporal, aturat, busca 1a. feina. Agruparem els tres baròmetres del 2018 per obtenir una base de 4500 enquestats.

La distribució de la població catalana és la següent:


Les classes treballadores assalariades representen el 47,27% de la població més gran de 18 anys.
Considerarem la variació de tres factors: «Nascuts a Catalunya ells i almenys un dels seus pares», «Formació superior al batxillerat i al grau mitjà», «Valoració positiva de la situació de l’economia catalana».
Els valors alternatius Sí/No de cadascun d’aquest factors divideixen els assalariats aproximadament en dues mitats al 50%. Ja vam remarcar en un anterior apunt l’elevat grau de formació dels assalariats catalans, de manera que el subgrup més nombrós és el dels Llicenciats universitaris. Amb el tercer factor, «Valoració positiva de la situació de l’economia catalana», pretenc mesurar si el subjecte considera que el procés afecta positivament o negativament els seus interessos econòmics.
Observarem en quina mesura les variacions d’aquest tres factors anteriors afecten (estadísticament) les següents variables: «Vol la independència?», «Definició ideològica esquerra-dreta 0_10», «Insatisfacció amb el funcionament de la nostra democràcia 1_4», «Grau de desinterès per la política 1_4», «Disposició a córrer riscos 1_10»
Representarem el valor Sí per 1 i el valor No per 0, tenim la següent taula:


En general quant més uns (1), quant més positius són els valors dels factors, més favorables a la independència, més d’esquerres, més insatisfets amb el règim, més interessats en la política i més disposats a córrer riscos per canviar les coses.
La primera pregunta que se m’acut és: aquest 20% dels 000 que volen la independència com es diferencien del 80% que no la vol? I aquest 28,5% dels 111 que no volen la independència com es diferencien del 71,54% que sí la vol?. Ho investigarem en un proper apunt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari