D’entrada recordar que hem introduït a la base de dades una variable de ponderació per igualar el valor llengua pròpia amb els valors del 2018.T.
Partim de la pregunta del CEO: “Amb quina de les següents frases,em sento només espanyol, més espanyol que català, tan espanyol com català, més català que espanyol o només català, se sent més identificat?”.
Els resultats són:
Si ara agafem dos grups els “més català que espanyol o només català” i els “només espanyol, més espanyol que català, tan espanyol com català” i els preguntem “Quan es parla de política, normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta, indiqui on s’ubicaria vostè?”
(0-extrema esquerra, 10-extrema dreta), obtenim que
El primer grup (identitàriament catalans) se situa més a l’esquerra amb una mitjana de 2,9.
El segon grup (espanyols) se situen més a la dreta amb una mitjana de 4,29.
Considerem que la dreta comença amb el valor 5 i l’esquerra amb el valor 4, per tant, aquest últim grup se situa en una posició ambigua entre la dreta i l’esquerra, mentre que el primer grup se situen clarament a l’esquerra.
Si ara mirem l’evolució en el temps d’aquests valors, observem una bretxa creixent entre catalanistes i espanyolistes.
Diria que resulta força difícil construir un programa que abasti aquests dos grups, tant per raons identitàries com socials, i que la feina consisteix a fer recular l’espanyolisme.