ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

L’independentisme pragmàtic

«El relativista modern dedueix que tothom posseeix la llibertat per a crear la seva pròpia ideologia i per a intentar posar-la en pràctica amb tota l’energia possible, i ho dedueix del fet que totes les ideologies tenen el mateix valor, que totes les ideologies són simples ficcions». Benito Mussolini. «Relativismo e Fascismo»

El pragmatisme afirma que no podem perseguir la justícia o la veritat, sinó l’èxit. El que importa són els resultats, els bons resultats, els reeiximents.

En una situació de conflicte polític que hom interpreti com a joc de suma zero, és a dir, que els guanys o pèrdues propis deriven de les pèrdues o guanys del competidor, si apliquem el criteri pragmatista, allò que sigui un èxit propi serà un fracàs pel competidor i, per tant, jo ho qualificaré com a bo i ell com a dolent. És a dir, el resultat en-ell-mateix no és bo ni dolent. És bo o dolent en relació al subjecte. D’això se’n diu relativisme. Així, doncs, El pragmatisme és un relativisme.

A quin tipus d’actuació ens porta el pragmatisme?

Com que no té sentit la cerca prèvia de la justícia, ja que qualsevol actuació només esdevé convenient en relació a l’èxit o el fracàs, actuarà instintivament o intuïtivament i sempre per prova i error.

Per exemple, provarem la taula de diàleg, i l’enfocarem a partir de les correlacions de forces que poden portar a uns bons resultats, a l’èxit. Si no funciona, provarem una altra cosa que intueixi més convenient per a l’èxit propi.

Aquest comportament d’anar provant sota el criteri de l’èxit, l’independentisme pragmàtic, ha de derivar en:

1. Un tacticisme, sense perspectiva estratègica, en un dia a dia sense pla pautat de futur, ja que el pragmatisme actua sobre la base immediata de la prova i error.

2. Un empobriment intel·lectual. Ja que l’intel·lecte s’enforteix amb el pensament teòric i hipotètic: Si és capaç de construir teories que aprofundeixen en la realitat més enllà de la superfície i que expliquen el fenomen, allò que veiem, a patir d’estructures profundes no visibles; i si és capaç d’entendre aquestes teories com a hipòtesis que cal sotmetre a proves rigoroses. I ja que, el pragmatisme, la recerca de l’èxit sobre la base immediata de la prova i error no requereix ni de teoria ni d’hipòtesis

3. La destrucció de l’herència de 1-O, ja que aquest va ser un punt d’explosió d’un moviment basat en la idea de justícia i de drets que s’afirmen d’una manera categòrica. És a dir, d’un moviment que busca l’èxit perquè és just i no a l’inrevés.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent