ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Estratificació social a Catalunya.

0

Utilitzarem les enquestes del CEO per fer-nos una idea sobre les classes socials avui a Catalunya. Ens servirem de tres preguntes: La situació laboral, el nivell de formació i la intenció de vot. No focalitzarem, doncs, sobre el tipus d’activitat.

L’estratificació laboral és la següent:


El grup més nombrós és el dels jubilats amb el 31,34% de la població, però podem sumar els dos tipus d’assalariats, fixos i temporals, i, aleshores, aquests sumen el 37,11% i resulten majoritaris.

Ara farem l’encreuament entre d’aquests estrats majoritaris i la formació assolida:


Entre els assalariats el grup més nombrós és el dels Llicenciats universitaris, representen, doncs, el nucli de la classe obrera moderna. A l’anterior classe obrera, ara jubilats, el grup més nombrós, el nucli de l’antiga classe obrera, eren els que van anar a escola, però sense completar ESO, EGB o Batxillerat elemental.
Marx a «El 18 brumari de Lluís Bonaparte» feia la distinció entre classe latent i classe manifesta referida a la pagesia francesa de 1848 i afirmava que aquesta era només latent ja que ni tenien consciència de la seva singularitat i interessos ni una organització política que els permetés l’acció.
Intentarem en el proper apunt, almenys, determinar la intenció de vot d’aquests diversos estrats socials.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fluxos de vots entre els grups del Parlament segons CEO 2018.3

0

¿Com evolucionarà el vot a Catalunya en les eleccions al Parlament, si es mantenen els fluxos actuals de vots entre els partits?

He obtingut la taula «Intenció de vot creuada amb record de vot al Parlament de Catalunya» que donen les enquestes del CEO novembre 2018. He considerat els transvasaments de vots, destí dels vots de cada formació, segons aquesta taula:

Cada fila ens indica a on van els vots dels que van votar una opció determinada. La diagonal ens indica la fidelitat en el vot per cada grup.
Ara considerem la intenció de vot segons CEO 2018.3 per ara mateix. Aquestes enquestes cal cuinar-les, ja que l’experiència demostra l’existència del «vot ocult». Basat en experiències anteriors, he considerat que el 75% de la discrepància entre vot real i recordat és vot ocult. Fet això tenim la taula:

L’última columna són els resultats en % previsibles per ara mateix.
Per tant, els fluxos entre partits han de portar, des dels resultats del 21D, en tres passos, a aquests resultats actuals. Per aconseguir-ho he considerat que el vot ocult es troba situat entre els que no recorden què van votar. He modificat, doncs, els percentatges de com es distribueix aquest vot, la seva destinació actual. De la següent manera:

Fet això els fluxos porten en tres passos a les previsions de l’enquesta cuinada.
Podem ara mirar els resultats per d’aquí a un any amb els fluxos actuals, serien:

Si anem afegint temps, calen 16 passos a fi que les forces independentistes arribin al 50,02% dels vots, és a dir, 4 anys i un més, des d’ara.

A la primera taula teníem el destí dels vots, podem ara mirar l’origen dels vots per a cada formació:

Agafant el valor més alt, observem que:
El PP perd i guanya vot de Cs.
ERC perd vot cap a la CUP i guanya vot de JxC.
PSC perd vot cap a CeC i guanya vot de Cs
Cs perd vot cap el PSC i guanya vot de PPC
CUP perd vot cap a CeC i guanya vot de ERC
JxC perd vot cap a ERC i guanya vot de ERC
CeC perd vot cap a PSC i guanya vot de PSC

Si mirem els blocs, ERC i CUP agafen i perden vot del bloc unionista, JxC es queda dins el bloc independentista. PSC i CeC agafen i perden vot del bloc independentista, Cs i PP es queden dins el bloc unionista.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Encreuament dels eixos social i identitari

0

Anem ara a distribuir la població catalana en l’espai bidimensional construït a partir dels eixos identitari i social. Dividim cada eix en 5 valors i tenim 25 aplecs o caselles. A cada casella hi ha el valor en percentatge que aquesta representa sobre el total de la població:


La jugada guanyadora consisteix a ocupar la casella CtM-EsqM i des d’ella agafar les caselles més properes, que es troben a un pas en línia recta i que sumen el 47,04% de la població. Diria que aquesta és la jugada que intenta ara ERC.
Anem a veure, a continuació, el creixement/decreixement que presenten aquests aplecs:


Encara que, com hem vist, l’aplec CMxEM permet construir el bloc d’aplecs quantitativament més gran, és un aplec en disminució, 0,52 punts de disminució que representa un decreixement del -3,84%. El bloc tindrà doncs un centre dèbil. Per contra l’aplec CTxEM (només catalans d’esquerra moderada) és el més gran de tots els aplecs i el que presenta també el creixement absolut més gran, 0,896 punts que representa un creixement del 7,51%.  Però si agafem com a nucli d’un possible bloc aquesta última casella, apleguem només el 36,49%.

Un altre bloc important, aquest ja unionista, té com a nucli MgxCN (espanyolisme moderat de dreta moderada), podria arribar a aplegar el 38,99%, és l’intent de C’s. Queda el bloc a partir de la casella EspMxEsqM, que podria arribar a sumar el 41,09, és l’intent dels Comuns.

El PDCAT ho té pelut, construir un bloc a parit de la casella CtMxDrtM amb un centre de només el 6,57% sembla impossible. Observem també l’increment dels NS i el decrement de diversos aplecs de l’espanyolisme.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018.3: fase estacionària.

0

Gràfica dels percentatges corresponents als valors de resposta a la pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent»:

Cal dir que hem encertat la previsió per aquest baròmetre. La previsió per al proper baròmetre és de 45,81% de Sí, 47,16 de No i 7,03 d’abstenció. La baixada que prediem és a conseqüència del caràcter oscil·latori que presenta la resposta. En aquest moment ens trobem de baixada. Recordem que considerem una longitud d’ona de 6 baròmetres (2 anys) i una amplitud de 9 punts percentuals.
Els percentatges es troben pràcticament estancats a curt termini. Considerant una regressió exponencial sobre les dades del gràfic, la taxes de variació són les següents:
Increment del Sí: 0,07%, decrement del No: 0,17%, increment de l’abstenció: 0,74%. El que podem esperar, a la llarga, en les circumstàncies actuals, és un augment de l’abstenció a càrrec del No.
La distribució per grups d’edat és la següent:

Ara presentarem la gràfica de l’evolució del NO:

És de fer notar que el grup dels «Més de 64 anys», tot i ser el de més alt percentatge de NO, presenta una caiguda constant d’aquest percentatge de NO.
Igualment veiem aquest manteniment dels valors respecte al posicionament identitari (català- espanyol) i social (esquerra-dreta). En una escala de 0 a 10, obtenim les següents mitjanes:

Si ara desagreguem el posicionament identitari, espanyolista-catalanista, en aquests dos components i examinem el seu respectiu posicionament social, obtenim el següent gràfic:


Considerant Màxim esquerra = 0, màxim dreta = 10, la mitjana en el posicionament social pel 2018.3 és 4,37 per l’espanyolisme i 3,25 pel catalanisme. La bretxa entre aquestes posicions es manté en valors alts, 1,12 punts. També es veu com el catalanisme deriva cap a l’esquerra, mentre que l’espanyolisme deriva cap a la dreta, per bé que cada cop més lleugerament.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (i 3)

0

Després d’establir, en els apunts anteriors, l’arbre del joc, les estratègies i els ordres de preferències, anem ara a determinar la matriu de pagaments del joc post27O.

Per construir-la, hem d’obtenir la situació final a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una “tria de la Història” entre elles. Heus aquí la taula:


A continuació cal calcular el pagament que correspon a cada situació final. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionaran aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per [s16-s17] tenim que, per la Generalitat, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 9 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.
Ara bé, els resultats d’aquests càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament per desobediència amb l’Estat espanyol. Considerem, per exemple, 30% de victòria, 70% de derrota, la taula seria la següent (dins de cada parèntesi, el primer valor correspon a la Generalitat i el segon a l’Estat) :


Ens queda ara l’últim pas, analitzar la taula resultant d’aquests supòsits. Per la Generalitat podem eliminar les estratègies 1 i 4, ja que la 2 guanya o empata sempre amb la 1, i la 3 guanya sempre la 4. La tria entre les estratègies 2 i 3 depèn de la tria de l’Estat espanyol. Reduïdes les estratègies de la Generalitat a dues, la 2 i la 3, l’Estat té com a estratègies dominants la 2 i la 4 que guanyen a totes les altres i empaten entre elles. Posats en aquesta situació, la Generalitat tria l’estratègia 3 (obeir-debilitant) que guanya a la 2 davant les estratègies 2 i 4 de l’Estat (155 / oferta segons resultats electorals/ x).
Ara bé, el factor determinant, que fa racionalment canviar la tria, és la possibilitat de victòria en l’enfrontament desobedient amb l’Estat: per sobre del 42% de probabilitat de victòria (58% de derrota), l’estratègia 2 (desobeir) resulta guanyadora. Amb aquestes probabilitats, l’Estat espanyol es veu obligat a triar entre pactar el Dret a l’autodeterminació o la repressió i li resulta més útil triar la negociació, les estratègies 6/8.

Com hem dit, la tria racional depèn de la capacitat de victòria que adjudiquem a la mobilització i la resistència passiva davant el grau de violència de l’Estat. La tria actual del Govern de la Generalitat, suposat que sigui l’estratègia 3 (obeir-debilitant), mostra la por davant la violència de l’Estat i la minsa confiança en la capacitat de resistència real de la població. Aquest és el punt que hauríem d’estar discutint: podem derrotar l’Estat amb la resistència passiva en les condicions actuals? En tot cas, com podem enfortir aquesta capacitat de resistència?.

Per la meva banda, ja des que vaig obrir aquest bloc per tractar el tema del moviment independentista català, amb les anàlisis realitzades he arribat sempre a la conclusió que sense començar a fer efectius, reals, els principis republicans de llibertat i igualtat no podem guanyar. Amb una situació a Catalunya on, segons l’última ECV (Enquesta de Condicions de Vida),  214.000 famílies tenien ingressos per sota dels llindars de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) catalana, o fins  a 402.000 famílies estaven per sota del llindar de risc de pobresa de Catalunya, i on la RGC de moment beneficia només 27.000 famílies, parlar de llibertat i igualtat ha de sonar a mofa per aquestes famílies. La Renda Bàsica Universal esdevé una aposta imprescindible per la República.

Ens podem preguntar també quins són els factors de pertinença a unes determinades classes socials dels nostres polítics que expliquen la seva avaluació de la capacitat de resistència. Igualment ens podem fer la mateixa pregunta pels altres actors del procés cap a la independència.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (2)

0

L’arbre del joc el vam tractar en l’apunt anterior. Ara toca determinar les estratègies (segon pas).

Les estratègies. Una estratègia és un pla complet que contempla totes les situacions en què el jugador es pot trobar i les decisions del jugador en cada una d’aquestes situacions. Es construeixen a partir de l’arbre del joc.

Per la Generalitat.

La Generalitat és qui juga primer. Tant si comencem per G2 (obeir debilitant) com per G3 (obeir) i suposant que l’objectiu de G2 és una bilateralitat que busca un referèndum i que l’objectiu de G3 és millorar l’autogovern autonòmic, la resposta de la Generalitat ve determinada per l’actuació de l’Estat espanyol. Algunes d’aquestes respostes G7 i G9, derivades de G2, ens tornarien a portar a la situació inicial (s0), en una mena de dia de la marmota que reflectiria una situació bloquejada entre Estat i Generalitat. Només si la Generalitat tria G1 (la desobediència unilateral) pot veure’s obligada a triar entre rendir-se o resistir.

Per l’Estat espanyol.
Ha de triar una possible resposta per cada una de les tres possibles primeres accions de la Generalitat. Per G1 (desobediència) i G3 (obediència) hi ha dues possibles respostes, G2 porta a eleccions espanyoles i segons el resultat a diverses respostes de l’Estat.

Estat espanyol

A continuació, tercer pas, l’ordenació de preferències sobre les situacions finals a què deriva el joc.

Situacions finals:
S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre.
S16: 155, La Generalitat ha intentat resistir, però ha estat derrotada
S17: 155, La Generalitat ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.
S18: La Generalitat negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.
S19: Victòria de Podemos, però no ofereix referèndum
S20: Victòria de Podemos i ofereix referèndum pactat.
S21: Victòria PSOE, no oferix referèndum
s22: Victòria PP-C’s, resistència i derrota.
S23: Victòria PP-C’s, resistència i victòria. República endavant
s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.
S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic dels éssers humans.

Suposem que la tria de la Generalitat busca el dret a l’autodeterminació evitant que hi hagi víctimes i desordres greus. La proposta d’ordre de preferències per la Generalitat:
s18≻s20≻s17≻s23≻s19≻s21≻s25≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:
s25≻s24≻s21≻s19≻s20≻s15≻s22≻s16≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1)

0

En un apunt anterior analitzàvem amb teoria de jocs els moments que ens portaven a l’ 1-O i en fèiem un pronòstic. Podem dir que gairebé la van endevinar. Es va produir S12

Anem a analitzar el moment actual i les seves possibilitats futures amb teoria de jocs. La teoria de jocs no és cap fórmula miraculosa, és simplement un instrument que permet eliminar l’ambigüitat i la vaguetat de les hipòtesis. I, per tant, poder-les discutir d’una manera més precisa.

L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

farem un apunt per cada un dels passos esmentats. En aquest primer apunt presentarem l’arbre del joc.

Partim del moment actual (s0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a la Generalitat: la desobediència (G1), obeir-però-debilitarÑ (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). Llavors la Generalitat por optar per rendir-se (G4) o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (derrota).

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Aquí torna a aparèixer la «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament: resultats semblants actuals (R4), victòria de Podemos (R3), victòria de PP-C’s (R5). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern(E8), possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E9). La Generalitat continua dificultant la governabilitat de l’Estat, si no s’ofereix un referèndum, i opta per la desobediència en cas de recentralització-desaparició (amb probabilitat de victòria/derrota) (G7,G8,G9,G10).

Tercera branca. S’obeeix (G3). Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya, es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

Eixamplar la base?

0

Com vam prometre en l’apunt anterior, anem a ajuntar en un sol model els dos models anteriors, referits l’un al posicionament social-identitari de la població catalana i l’altre al vot Sí/No/Abs davant la pregunta per la independència (repetirem les explicacions).

## QUÈ ÉS AIXÒ?

Mancats d’una teoria suficient fiable per explicar l’evolució del vot independentista, intentem inferir l’evolució futura a partir de les dades actuals i passades.

El model relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans amb el vot favorable o contrari a la independència de Catalunya. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos.

El model intenta , a més, establir els fluxos entre els aplecs i en la intenció de vot dins de cada aplec i donar els nous valors en el temps.

Teniu el model aquí: prgAplecsVots

## ASPECTES A REMARCAR
Quina confiança podem tenir en el model?. Això no ho podem determinar per avançada. La confiança en el model vindrà determinada per l’encert en la predicció dels resultats futurs. Serà també aquesta adequació amb els resultats la que ens portarà a modificacions que millorin el model en la seva capacitat predictiva.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre aplecs, en general, observem diverses coses:
Que el costat catalanista deriva cap a més català i més d’esquerres, mentre que el costat espanyolista deriva cap a espanyolisme moderat i dreta moderada.
Que el costat d’esquerres deriva cap a més d’esquerres i el costat de dretes cap a dreta moderada o centre-dreta.
Que el catalanisme es manté (tampoc augmenta significativament) i l’espanyolisme disminueix passant a NS/NC.
Que els quatre aplecs inicials amb més pes són, EMCN-CMEM-CTEM-EMEM, i els quatre aplecs finals amb més pes són, EMCN-CTEM-CTER-CMER.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre vot Si/No/Abs, en general, a mida que fem avançar el temps (els clics), es dona un increment gradual del vot No. Com s’explica?. El programa detecta un desplaçament total cap al NO d’aquells que es donen entre un 4 i un 0 de catalanitat. Entre els que es donen un 5 de catalanitat, si es consideren de centre-dreta també deriven totalment cap al No, però si es consideren d’esquerres es manté o augmenta el percentatge de Sí, sense guanyar al No. Ara bé, entre els que es donen entre un 6 i un 8 de catalanitat, el No manté uns percentatges significatius, superiors que als del Sí entre els que es donen un 5 en catalanitat. Això últim és el factor més decisiu, donat el pes poblacional d’aquests aplecs, per explicar l’increment del NO. No hi ha una quantitat significativa d’individus de centre-dreta amb un 5 de catalanitat que vulguin la independència.
Amb els dos fluxos
La pregunta és, el desplaçament cap a la catalanitat i cap a l’esquerra de la població catalana compensa aquest decantament cap al No del vot dins dels aplecs?. La resposta és Sí.
Ara bé, guanya el Sí sobre el No, el No baixa; però el Sí no supera el 50% i creix l’abstenció a càrrec del No.
Segons les actuals circumstàncies, ja hem arribat a la mateixa conclusió altres vegades, esperar a eixamplar les bases és renunciar a implementar la República ara i en els anys vinents.
Què podríem fer amb la República, i que ara no podem fer, per fer efectiu realment un eixamplament de les bases?

## HOW IT WORKS

1. 1 Aplecs, valors.

Aplecs. Situem la població catalana repartida en 25 aplecs, producte 5 x 5, de l’encreuament dels eixos identitari i social.

En l’eix identitari, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: només catala (9,10), més català que espanyol (8,7,6), espanyolisme moderat (5), només espanyol (4,3,2,1,0), NS/NC.

En l’eix social, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: esquerra radical (0,1), esquerra moderada (2,3,4), dreta moderada (5), dreta radical(6,7,8,9,10), NS/NC.

Heus aquí els aplecs resultants:

[“CtxNS” “CtxDT” “CtxCN” “CtxEM” “CtxER” “CmxNS” “CmxDT” “CmxCN” “CmxEM” “CMxER””EMxNS” “EMxDT” “EMxCN” “EMxEM” “EmxER” “EsxNS” “EsxDT” “EsxCN” “EsxEM” “EsxER” “NsxNS” “NSxDT” “NSxCN” “NSxEM” “NSxER”]

Valors. Per calcular els valors, agafem els valors CEO dels baròmetres del 2016 (agrupats) més 2017 (no agrupats) i 2018 (no agrupats). Amb aquests valors construïm les línies de tendència basades en la regressió exponencial per cada aplec. Heus aquí alguns exemples gràfics:

A continuació obtenim els valors, pels diversos baròmetres i aplecs, del percentatge respecte la població total (columnes). Per cada aplec obtenim també el pendent «a» de l’equació i el valor de partida «b». Finalment els valors de l’equació pel punt 2018.1 i el punt 2018.2.

Ho tenim en el quadre següent:

Els valors inicials dels aplecs que introduïm en el model, vénen fixats pel programa d’acord amb els valors que dóna la funció pel 2018.1. Obtenim els increments que ens porten dels valors dels aplecs pel 2018.1 als valors dels aplecs pel 2018.2, segons aquesta mateixa funció.

1.2 Aplecs, fluxos
Amb els increment que hem obtingut anem a construir els fluxos entre els aplecs. Per a tal cosa, considerem que els increments, tant en positiu com en negatiu, provenen dels 8 veïns que circumden cada aplec, i en un valor proporcional al valor absolut de cada aplec. Obtenim el que podríem anomenar increment estructural dels aplecs, és a dir, l’increment que correspondria a cada aplec d’acord amb els nous valors finals dels aplecs segons l’enquesta CEO. A continuació sumem les columnes, cosa que ens donarà els nous valors (finals) dels aplecs. Finalment calculem els % que representen aquests fluxos sobre el valor inicial dels aplecs, i traslladem aquests valors al programa netlogo com a percentatges de transvasaments. El quadre obtingut figura a sota:

2. Vot.
Considerem els % de vot Sí, de vot No i d’Abstenció corresponents a cada aplec.
A tal efecte, considerem, per a cada aplec el següent sistema:

Considerem que la pregunta sobre la independència exigeix una resposta sota un ampli camp d’incerteses. Aquestes incerteses provoquen que els resultats sobre la pregunta hagin de presentar un moviment oscil·latori en el temps. Analitzant les dades, suposem un període T de 2 anys, és a dir, el temps transcorregut per tornar-se a trobar en el mateix punt relatiu de la corba, per exemple, de cresta a cresta o de vall a vall.
Per comparar valors que es trobin en la mateixa situació relativa agafem els percentatges de vot pels baròmetres 1 i 2 del 2016 i 1 i 2 del 2018.
Ara bé. agafant dades dels baròmetres esmentats tenim els increments de vot i els nivells (de vot Sí, NO, Abs). Queden com a incògnites les taxes dels fluxos respectius tant d’entrada com de sortida. Per calcular-los establim les equacions de flux del sistema superior per a cada aplec
Construïm les següent equacions:

∆Sí=feSí-fsSí ;increment de Sí = flux d’entrada Sí – flux de sortida Sí
∆No=feNO-fsNO ;increment de No = flux d’entrada No – flux de sortida No
∆Ab=feAb-fsAb ;increment de Abs = flux d’entrada Abs – flux de sortida Abs

feSí=nNO*tNS + nAbs*tAS
;flux entrada Sí = nivellNo * taxaFlux_NoASí + nivell Abs * taxaFlux_AbsASí
fsSí=nSI*tSN + nSI*tSA
;flux sortida Sí = nivellSí * taxaFlux de Sí a No + nivellSí * taxaFlux de Sí a Abs
feNo=nSI*tSN + nAbs*tAN
fsNo=nNO*tNS + nNO*tNA
feAb=nSI*tSA + nNO*tNA
fsAb=nAbs*tAS + nAbs*tAN

i agafem la solució que fa mínima la suma dels fluxos i procura que la sortida per a un diposit no arribi al 100% i que cap sigui 0.
El programa calcula d’acord amb els valors anteriors l’evolució dels aplecs, l’evolució de la intenció de vot a dins de cada aplec i l’evolució del vot global. Heus aquí els resultats:

Traslladem aquestes dades al programa

## HOW TO USE IT

A la pantalla tenim tres botons, quatre interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no quatre accions: els fluxos entre aplecs, els fluxos entre vot sí_no_abs, la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa dels aplecs i de la intenció de vot dins els aplecs i global en els monitors laterals

## EXTENDING THE MODEL

Afegir, factors teòrics d’evolució, basats en l’enuig i el temor, els costos i els beneficis individuals, en relació als esdeveniments futurs possibles . Establim nivells d’enuig i temor a partir de diverses variables (greuge-percebut, legitimitat-constitució, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) amb valors situats entre 0-10
Establim el nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * (1 – legitimitat-constitució)
Establim el nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.

## NETLOGO FEATURES

Treball amb llistes.

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

Els migCatalans de centre-dreta no volen la independència.

0

En l’apunt anterior vam presentar un model que intenta predir l’evolució de la població catalana segons els eixos identitari i social. Ara intentarem afegir-hi l’evolució del posicionament respecte de la independència a l’interior de cada aplec (encreuament valors eixos).

Teniu el programa aquí: prgVotInd

2. Vot.

Considerem els % de vot Sí, de vot No i d’Abstenció corresponents a cada aplec.

A tal efecte, considerem, per a cada aplec el següent sistema:

Considerem que la pregunta sobre la independència exigeix una resposta sota un ampli camp d’incerteses. Aquestes incerteses provoquen que els resultats sobre la pregunta hagin de presentar un moviment oscil·latori en el temps. Analitzant les dades, suposem un període T de 2 anys, és a dir, el temps transcorregut per tornar-se a trobar en el mateix punt relatiu de la corba, per exemple, de cresta a cresta o de vall a vall. Per comparar valors que es trobin en la mateixa situació relativa agafem els percentatges de vot pels baròmetres 1 i 2 del 2016 i 1 i 2 del 2018.
Ara bé. agafant dades dels baròmetres esmentats tenim els increments de vot i els nivells (de vot Sí, NO, Abs). Queden com a incògnites les taxes dels fluxos respectius tant d’entrada com de sortida. Per calcular-los establim les equacions de flux del sistema superior per a cada aplec i agafem la solució que fa mínima la suma dels fluxos i procura que la sortida per a un diposit no arribi al 100% i que cap sigui 0. Heus aquí els resultats:

Traslladem aquestes dades al programa

## Com utilitzar-lo

A la pantalla tenim tres botons, dos interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no dues accions: la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa de la intenció de vot dins dels aplecs i global en els monitors laterals.

## COSES A REMARCAR
A mida que fem avançar el temps (els clics), es dona un increment gradual del vot No. Com s’explica?. El programa detecta un desplaçament total cap al NO d’aquells que es donen entre un 4 i un 0 de catalanitat. Entre els que es donen un 5 de catalanitat, si es consideren de centre-dreta també deriven totalment cap al No, però si es consideren d’esquerres es manté o augmenta el percentatge de Sí, sense guanyar al No. Ara bé, entre els que es donen entre un 6 i un 8 de catalanitat, el No manté uns percentatges significatius, superiors que als del Sí entre els que es donen un 5 en catalanitat. Això últim és el factor més decisiu, donat el pes poblacional d’aquests aplecs, per explicar l’increment del NO. No hi ha una quantitat significativa d’individus de centre-dreta amb un 5 de catalanitat que vulguin la independència.
La pregunta és: el desplaçament cap a la catalanitat i cap a l’esquerra de la població catalana compensa aquest decantament cap al No del vot dins Dels aplecs?. Ho veurem en el proper apunt.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els catalans van cap a l’esquerra.

0

##Què és això?

Un model que relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans i intenta extrapolar-ne l’evolució. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos. El model intenta, a més, establir els fluxos entre els aplecs i donar-ne els nous valors en el temps.

Podeu trobar i provar el programa aquí: prgMosaic

## Com està construït?

1. 1 Aplecs, valors.

Aplecs. Situem la població catalana repartida en 25 aplecs, producte 5 x 5, de l’encreuament dels eixos identitari i social.

En l’eix identitari, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: només catala (9,10), més català que espanyol (8,7,6), espanyolisme moderat (5), només espanyol (4,3,2,1,0), NS/NC.

En l’eix social, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: esquerra radical (0,1), esquerra moderada (2,3,4), dreta moderada (5), dreta radical(6,7,8,9,10), NS/NC.

Heus aquí els aplecs resultants:

[“CtxNS” “CtxDT” “CtxCN” “CtxEM” “CtxER” “CmxNS” “CmxDT” “CmxCN” “CmxEM” “CMxER” “EMxNS” “EMxDT” “EMxCN” “EMxEM” “EmxER” “EsxNS” “EsxDT” “EsxCN” “EsxEM” “EsxER” “NsxNS” “NSxDT” “NSxCN” “NSxEM” “NSxER”]

Valors. Per calcular els valors, agafem els valors CEO dels baròmetres del 2016 (agrupats) més 2017 (no agrupats) i 2018 (no agrupats). Amb aquests valors construïm les línies de tendència basades en la regressió exponencial per cada aplec. Heus aquí alguns exemples gràfics:


A continuació obtenim els valors, pels diversos baròmetres i aplecs, del percentatge respecte la població total (columnes). Per cada aplec obtenim també el pendent «a» de l’equació i el valor de partida «b». Finalment els valors de l’equació pel punt 2018.1 i el punt 2018.2.

Ho tenim en el quadre següent:

Els valors inicials dels aplecs que introduïm en el model, vénen fixats pel programa d’acord amb els valors que dóna la funció pel 2018.1. Obtenim els increments que ens porten dels valors dels aplecs pel 2018.1 als valors dels aplecs pel 2018.2, segons aquesta mateixa funció.

1.2 Aplecs, fluxos
Amb els increment que hem obtingut anem a construir els fluxos entre els aplecs. Per a tal cosa, considerem que els increments, tant en positiu com en negatiu, provenen dels 8 veïns que circumden cada aplec, i en un valor proporcional al valor absolut de cada aplec. Obtenim el que podríem anomenar increment estructural dels aplecs, és a dir, l’increment que correspondria a cada aplec d’acord amb els nous valors finals dels aplecs segons l’enquesta CEO. A continuació sumem les columnes, cosa que ens donarà els nous valors (finals) dels aplecs. Finalment calculem els % que representen aquests fluxos sobre el valor inicial dels aplecs, i traslladem aquests valors al programa netlogo com a percentatges de transvasaments. El quadre obtingut figura a sota:

## Com utilitzar-lo.

A la pantalla tenim tres botons, tres interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no tres accions: els fluxos entre aplecs, la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa dels aplecs en els monitors laterals situats al costat dret.

## Coses a observar.
Quina confiança podem tenir en el model?. Això no ho podem determinar per avançada. La confiança en el model vindrà determinada per l’encert en la predicció dels resultats futurs. Serà també aquesta adequació amb els resultats la que ens portarà a modificacions que millorin el model en la seva capacitat predictiva.

Si fem córrer el programa, en general, observem diverses coses:
Que el costat catalanista deriva cap a més català i més d’esquerres, mentre que el costat espanyolista deriva cap a espanyolisme moderat i dreta moderada.
Que el costat d’esquerres deriva cap a més d’esquerres i el costat de dretes cap a dreta moderada o centre-dreta.
Que el catalanisme es manté (tampoc augmenta significativament) i l’espanyolisme disminueix passant a NS/NC.
Que els quatre aplecs inicials amb més pes són, EMCN-CMEM-CTEM-EMEM, i els quatre aplecs finals amb més pes són, EMCN-CTEM-CTER-CMER.

Sobre eixamplar la base.

0

Predicció de resultats a la pregunta del CEO «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?».

Respecte l’última enquesta del CEO, prevèiem un resultat del 48% que volen la independència i ha estat del 46,73%. Ja hem explicat que la resposta a la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent» ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori. He fet la hipòtesi d’una mitjana de 46 i uns límits entre 41 i 50 %. Les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, 2 anys, 6 baròmetres, i una amplitud d’oscil·lació de vall a cresta de 9 punts.

Anem a fer la predicció pel proper baròmetre, tot afinant els càlculs.

Per tal d’evitar l’efecte de les oscil·lacions, agafarem els baròmetres entre dos punt equivalents, concretament entre 2014.2 i 2018.2. Suposarem una taxa constant d’increment dels valors, cosa que ens porta a una línia de tendència tipus regressió exponencial. Per aquest període calcularem, doncs, la regressió exponencial. Les dades són segons el CEO:


El diagrama:

 

 

La regressió exponencial segueix l’equació y=b*exp(a*x) , (si féssim d=e^a, tindríem y=b*d^x). Obtenim:


Nivell_Sí=46,03*e^-0,0000846x.
Sobre aquesta tendència introduïm el moviment oscil·latori:
y=nivell+Amplitud*sin((x*PI()/2)/(longitudOna/2)). Amb amplitud=9 i longitudOna=6.

Amb aquest model-equació tenim:


Per aquest proper baròmetre, sense el component oscil·latori els resultats serien: Sí, 45,97%; No, 45,36%; Abs, 8,51%.

Veiem com es dóna un molt lleuger avantatge del Sí, i sobretot,el que és més important, els (in)(de)crements reals són petitíssims: -0,01% pel Sí, -0.03% pel No, 0,39% per l’Abs.
Si no passa res d’extraordinari en el futur immediat, actualment no s’està ampliant la base d’una manera significativa i, per tant, esperar per fer efectiva la independència a ampliar la base, és en realitat optar per no fer efectiva la independència, si més no, en el present i en el futur proper.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És allò que passa als seus germans de Síria o Palestina.

0
Publicat el 16 d'agost de 2018

Ja hem parlat diverses vegades dels factors ideològics que poden portar a cometre atemptats com els del 17A. Vegeu El salafisme ara omple la seva ment. I també L’enemic és el salafisme.

Voldria puntualitzar una cosa:

«allò que els proporciona la identitat és la religió, pertanyen a la comunitat global, l’Islam, que aplega tots els creients per distants que es trobin en l’espai o diferents en el posicionament social.»

Quan per considerar si hi ha radicalització, només examinem la realitat local de l’individu (per exemple Ripoll i l’entorn d’estudi o feina dels implicats), des de la perspectiva de l’estat-nació, no entenen el marc mental del convers. El referent del salafista no és un estat-nació, sinó l’Islam, la comunitat de creients, és allò que passa als seus germans de Síria o Palestina allò que explica les seves decisions. La seva identitat no és nacional, sinó internacional: l’Islam. És allò que passa en aquests països el sòl sobre el qual s’aixeca el seu fanatisme. Sense entendre el que està passant a aquests països, la seva religió i el seu posicionament identitari estem donant pals de cec, serem fàcilment enganyats i incapaços de detectar la «radicalització islamista».

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tendències quantitatives de l’encreuament dels eixos social i identitari

0

Seria interessant un estudi de com evolucionen en el temps els aplecs resultants de l’encreuament dels dos eixos, identitari i social.

Heus aquí l’evolució del pes de cada aplec en percentatge sobre el total:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem a  continuació estudiar la tendència. Primer de tot, amb les rectes de regressió, donant el pendent de les rectes resultants. Ho tenim al quadre del costat. La xifra representa l’increment a cada pas. L’aplec que presenta els increments més gran és CTxEM (només català, d’esquerra moderada), després MgxNS (tant espanyol com català, no ho sap). Hi ha un desplaçament de només espanyol a Mig espanyol, amb baixada de l’esquerra; i de més català a només català, excepte CMxER (més català d’esquerra radical), amb pujada de l’esquerra.
Ara bé, si considerem cada aplec com un dipòsit (d’aigua) que es buida a una determinada taxa, no ens serviria la recta de regressió, perquè en buidar-se disminueix el cabal i no hi ha un increment o disminució constant. És més adequada la regressió exponencial. En el full de càlcul:
La regressió exponencial segueix l’equació y=b*exp(a*x), que es transforma en ln(y)=ln(b)+a*x .
a = PENDENT(LN(Dades_Y);Dades_X)
b=EXP(INTERCEPCIO(LN(dades_Y);(dades_X))

que aplicat a la taula donarà:


La primera columna ens dóna el valor de «a» en l’equació de regressió, valor que ens porta en la segona columna al  % d’increment/disminució a cada pas. La següent columna ens dóna el valor de partida i l’última columna el valor previst per al proper baròmetre que sortirà el quart trimestre.
Encara MgxCN resulta l’aplec majoritari, però seguit de prop de CTxEM que tendeix a ser el majoritari, ja que MgxCN té una taxa de creixement negativa (-0,56%) i CTxEM té una taxa de creixement positiva (6,10%). MgxNS, CMxER són qui més creixen en percentatge, però lluny en valors absoluts dels dos aplecs anteriors. (Tot plegat ens porta a una estructura de dinàmica de sistemes que caldrà perfeccionar).

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aplecs del Sí i aplecs del No

0

Com ahir, fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:
CT, català(9,10); CM, català mesurat(8,7,6); EM(5), espanyol confús; ES, espanyol(4,3,2,1,0); NS, no ho sap.
ER,esquerra(0,1); ED, esquerra discreta(2,3,4); CN, dreta temperada(5); DT, dreta(6,7,8,9,10); NS, no ho sap.

Hem agrupat els tres baròmetres del 2016 en un de sol (2016.T) i també pel 2017.T.

Anem a presentar, en percentatge sobre el total de la mostra-població, els aplecs que més població aporten al Sí a la independència i els aplecs que més població aporten al No a la independència:


Qui fa l’aportació més important són els que es defineixen «només catalans d’esquerra discreta», seguit dels «catalans mesurats d’esquerra discreta»
Anem pels del NO:


L’aportació més gran prové dels que hem anomenat «espanyols confusos de dreta moderada» seguit dels «espanyols confusos d’esquerra discreta»
Clarament tornem a veure que els que se senten catalans volen la independència i els que se senten espanyols no la volen. A més el catalanisme es situa majoritàriament a l’esquerra i l’espanyolisme majoritàriament a la dreta. L’espanyolisme és el problema en el sentit que, ara per ara, és una minoria la gent que se sent culturalment espanyola, però nacionalment catalana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

CEO 2018-2. Encreuament Posicionament identitari amb social.

0

Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:
CT, català(9,10); CM, català mesurat(8,7,6); EM(5), espanyol confús; ES, espanyol(4,3,2,1,0); NS, no ho sap.
ER,esquerra(0,1); ED, esquerra discreta(2,3,4); CN, dreta temperada(5); DT, dreta(6,7,8,9,10); NS, no ho sap.
A cada casella-aplec:
la primera fila dóna la freqüència sobre 1500 casos.
la segona fila dóna, de cada posicionament identitari, la distribució en percentatge de dreta a esquerra.
La tercera fila dóna, de cada posicionament social, la distribució en percentatge d’espanyolisme a catalanisme.
La quarta fila dóna el percentatge que cada aplec-casella representa sobre el total de la mostra-població.


El catalanisme està repartit al 50% entre només català i català mesurat, mentre que l’espanyolisme està escorat cap a l’espanyol confús front al només espanyol. Tant l’esquerra com la dreta estan concentrats en l’esquerra discreta i la dreta temperada. Això dona lloc a la següent ordenació:


Els quatre primers aplecs, amb ordenacions diferents, es repeteixen a tots el baròmetres en les primeres posicions; però mentre que per la banda catalanista es repeteix l’esquerra discreta i es reparteix en només català i català mesurat, per la banda espanyolista es repeteix l’espanyol confús que es reparteix en dreta temperada i esquerra discreta.

Publicat dins de General | Deixa un comentari