ambFilosofia

Mireu la columna INFECTATS. Com a resultat del pont del 4 de desembre, hi ha un salt en els contagis, de 8.402 passen a 10.015; però no hi ha una nova onada: després de l’augment, tornen a baixar els infectats, 9.896. Posteriorment arribem al dia 21 de desembre amb les noves restriccions que tenen l’efecte pervers d’incrementar els contagis, de 9.610 passem a 11.026, i ara sí comença una nova onada, els infectats no baixen després del salt, sinó que tornen a augmentar, 11.141. Amb l’arribada de Nadal, hi torna a haver un altre salt, de 11.559 passem a 12.933 infectats diaris i creixent. Aquestes dades del model quadren amb la xifra oficial d’ingressats hospitalaris, la columna IngModel / IngOficials es manté prop de 1.
Mireu la columna MORTS DIÀRIES. Els efectes en defuncions del pont del 4 de desembre es comencen a mostrar a partir del 16 de desembre, de 33.60 passem a 40.10; lògicament aquesta xifra de morts diàries va paral·lela als infectats. Els efectes en morts de les +restriccions del dia 21 les tenim a partir del 1 de gener, passem de 38.60 a 40,80 defuncions i creixent. Els efectes de Nadal els tenim el dia 6 de gener, passem de 42,80 a 47,90 defuncions diàries. Aquestes dades del model, fins al dia 31 de desembre, últimes dades oficials, van quadrant. A partir del 31, no hi ha encara dades oficials; però atès que quadrem amb els nombre d’ingressats, són força fiables.
Nadal enllaça amb Cap d’any i Reis, suposarem, doncs, un manteniment continuat dels valors de les taxes de contactes, infecció i letalitat. Suposarem que les noves mesures restrictives preses a partir del 7 de gener no tindran cap efecte. L’anterior tancament perimetral no va tenir cap efecte i el tancament de les activitats d’oci va provocar un increment de les infeccions. L’única mesura que s’ha mostrat efectiva ha estat el toc de queda; però això no es modifica. Podríem, fins i tot, suposar un cert efecte pervers d’increment de les infeccions amb les «noves» mesures. Tornarem, doncs, a partir del 7, a uns valors de les taxes semblants als d’abans de Nadal.
Suposat tot això (que caldrà vigilar de prop i modificar si cal), on estarem 10 dies després, és a dir, el 17 de gener (tic 216)?

Respecte a les defuncions ens trobarem a un pas del màxim amb 70.7 morts diaris. Els ingressats hospitalaris tot just hauran començat a baixar, però encara en xifres altíssimes, 2.323. Serà evident que les mesures preses no hauran produït l’efecte esperat. Segurament es parlarà de mesures més dràstiques. Ara bé, segons el model, precisament l’endemà, comença la baixada. No a causa de les mesures, sinó pel nombre de persones que ja haurien passat la malaltia, 1.694.525 + «els de la primera onada». Aquí hauríem de sumar encara els vacunats a 17 de gener. El cost hauria estat 19.000 morts, 5.607 en aquesta segona-tercera onada i continuaríem sumant, però de baixada.

És el creixement en S propi d’una pandèmia (també de molts processos ecològics i sociològics). El sistema hauria superat la fase del creixement exponencial i hauria entrat en la segona fase de creixement asimptòtic. Aquest punt en què es donarà la segona fase ens donarà més dades de realment quantes persones han passat la malaltia o/i són immunes.

El concepte de «risc de rebrot» l’he substituït pel concepte de «densitat d’infectats prevists» que seria el càlcul dels probables infectats / 1000 habitants d’aquí a 11 dies a la Rt actual. Pel dia 6 de gener seria de 17.7, és a dir, el 17 de gener, si reunim 1000 persones, probablement hi hauran 17.7 infectats, i si en reunim 100, 1.77 infectats.

Gràfics pel 19 de gener:

Una bona part de la filosofia del segle XX és filosofia del llenguatge.

La semiòtica estudia els signes. Un signe és un objecte físic (S) que fa referència a una altra cosa o designat (D), envers un subjecte o interpret (I).

La designació es dona a nivell conceptual (conceptes, proposicions, teories). La intensió d’un concepte són les propietats i relacions que el concepte sintetitza. El signe ‘fantasma’ fa referència al concepte «fantasma» que té com a intensió segons el DLC: «Objecte o, sobretot, persona que apareix en forma d’ésser real, tot i ser quelcom imaginat». Tenim, doncs, uns constructe mental que anomenem ‘fantasma’ i que intentem explicar. Aquesta explicació és la intensió.

La designació ens porta a la denotació, composta pel conjunt de totes les entitats a nivell físic que tenen les característiques del designat. ‘Fantasma’ té com a denotació el conjunt buit, no hi ha fantasmes.

En l’estudi de la pandèmia del coronavirus, la Rt o el risc de rebrot fan referència a constructes mentals que no tenen denotació, no hi ha Rts o riscos de rebrot com hi ha ingressats o morts. Ara bé, aquests conceptes no-observacionals no són purs fantasmes, fan el paper de variables intermèdies que enllacen propietats observables del sistema. Tanmateix per basar les decisions sobre les mesures a prendre respecte a la pandèmia en conceptes com la «Rt» o el «risc de rebrot», s’ha d’anar amb molt de compte i considerar a fons els càlculs que intenten capturar la intensió (potser no prou clara) d’aquests conceptes. El que realment tenim són aquests càlculs. Caldria considerar finalment conceptes observacionals amb denotació ben real com «nombre d’ingressats als hospitals» i «defuncions comunicades per les funeràries».

Em fa l’efecte que la inoperància de les nostres autoritats sanitàries davant la tercera onada la justifiquen mirant la Rt i el risc de rebrot sense voler mirar els ingressats i les defuncions. No entro en la motivació psicològica i/o sociològica que els porta a mirar cap a una altra banda (la Rt, el risc) i no mirar cap als hospitals i les funeràries. Cada dia que passa sense prendre les mesures adients per frenar aquesta tercera onada, ens porta a una situació més difícil i incontrolable.

Vam constatar l’anterior vegada que el tancament de les activitats d’oci va tenir un efecte emergent pervers, va comportar un increment de les infeccions. Amb les noves restriccions del dia 21 de desembre ha passat el mateix, han comportat un increment de les infeccions. Ara bé, segons el model, aquestes, afegides a les que venen del pont del 4 de desembre, han engegat la tercera onada. Les úniques restriccions que han tingut l’efecte esperat han estat les relacionades amb la queda. Les restriccions perimetrals, tal com han estat executades, no han provocat augments, però tampoc han millorat gaire res.

Caldria actuar amb intel·ligència ràpidament. Torno a reivindicar els tests ràpids.

Les columnes en què el model ha de coincidir amb les dades oficials són les morts diàries i acumulades, i la de IngressatsModel / IngressatsOficial que ha de tenir el valor 1. La columna que marca la marxa de la pandèmia, segons el model és la de INFECTATS. Heus aquí la taula:

Si continuen els valors actuals dels paràmetres, les gràfiques per al 4 de gener serien:

Teniu el programa aquí: SistemaVirus

A través del botó [ValorsPerDefecte?] he preparat el programa perquè vosaltres mateixos pugueu determinar els diversos escenaris que poden derivar-se d’aquestes festes. El programa us porta, a través de la segona onada, fins el 25 de desembre.

Simplement, cliqueu dues vegades a l’esquerra del botó lliscant [slower], després [setup], després [ves-hi continu]; quan arribeu al clic 185, torneu a clicar sobre [ves-hi continu] per aturar el temps, clicant repetidament sobre [ves-hi un pas] acabeu d’arribar al clic 193, (193 dies de la segona onada) que correspon al 25 de desembre.

La taula i els gràfics pel 25 (amb alguns retocs menors respecte l’última previsió de l’anterior apunt):

Ara vosaltres mateixos, a través de les barres lliscants, podeu donar valors als diversos paràmetres. Bàsicament juguem amb tres: txLetalitat, taxaInfeccio, taxaContactesEfectius. Una vegada donats els valors, cliqueu sobre [ves-hi continu] per engegar i parar. El programa us presentarà els resultats que se’n deriven.
Per exemple, què passa si, com a conseqüència de la nova soca del virus arribada d’Anglaterra, hem d’apujar la taxaInfeccio un 75%, és a dir, del 7% al 12%. Donem el valor i cliquem sobre [ves-hi continu] per engegar i parar. Les dades ens indiquen que aleshores el sistema sanitari col·lapsaria ràpidament, no hi hauria més de dos o tres dies per reaccionar i evitar la catàstrofe. Només es podria controlar reduint els contactes. Fins a quin nivell?. En els moment del confinament total de la primera onada, la TCE girava al voltant 1,8. Posem aquest valor. Ara tenim: tick 193, canviem taxaInfeccio a 12% i taxaContactesEfectius a 1,8.
Hi ha una forta repuntada, però un mes després, amb confinament total, la corba comença a baixar. És clar que la taxaInfeccio no pujaria tant ràpidament, ja que, d’entrada, la nova soca seria minoritària. Més aviat hauríem de posar a ON el [dscpteTxInfeccio?] i donar-li un valor negatiu per fer augmentar la [taxaInfeccio] fins arribar prop del 12%. Tindríem més dies, però cada dia que passes ens acostaria a una situació realment complicada.

Com a dada més fiable a quadrar agafem les defuncions. Ara bé, aquestes només es comencen a mostrar a partir dels 11 dies. Hi ha una altra dada que crec que també podem considerar fiable, el total d’ingressats. Aquesta ens pot permetre començar a filar des del tercer dia de la infecció.

El model agafa com a ingressats els infectats de 8 dies, començant pel tercer dia enrere des d’avui, i multiplica la suma per 0,0195. Per què aquesta xifra?. Perquè és la que fa que els ingressats del model dividit per la xifra oficial d’ingressats oscil·li al voltant de 1 per les últimes dades que portem recollides. Pura i trista empíria.

Per mantenir aquest index prop de 1 a partir del 4 de desembre, inici del pont, en el model, ha calgut augmentar la taxa de contactes de 2,2 a 2,7 (i no a 2,4 com havíem suposat en l’últim apunt). La taxa de letalitat l’hem deixat a 0,3% i la d’infecció al 7%. Amb això quadrem morts i ingressats.

la taula (primera columna dades oficials, 2^a. el model):

Conseqüències: puja la Rt, puja el risc, els ingressos pugen però reculen després, augmenta el flux d’infectats, augmenta la població malalta, les defuncions després de 11 dies (desembre 16) tornen a pujar. 3a. onada?. NO. Després d’un lleuger repunt, el model indica, que la pandèmia torna a recular lentament.
Com és possible que torni a recular, si la 2a onada va començar amb una taxa de contactes de 2,35?. Crec que l’explicació es troba en el fet que ja força gent ha passat la malaltia. Segons el model, només en aquesta segona onada més d’un milió de persones ja l’han passada. És a dir, comencen a fer de barrera per l’expansió de la malaltia.
Tota manera, començava a enfilar-se. Veurem què passa a partir del 21.
Si es mantenen els paràmetres com hem indicat, la situació el dia de NADAL serà aquesta:

I els gràfics:

I no es veu la fi de la pandèmia amb les seves restriccions.

Dèiem «suposem que l’obertura de les activitats d’oci no produirà cap increment, ja que el tancament no va anar seguit d’un decrement, sinó d’un increment (en pura lògica, doncs, podríem suposar, fins i tot, un decrement en els contagis per aquesta obertura)»

Doncs, efectivament, l’obertura de les activitats d’oci ha produït un decrement en les defuncions. L’experiència ens mostra que l’efecte sobre les defuncions de les mesures preses avui, el començarem a observar 11 dies després. La Reobertura de les activitats d’oci es produeix el 23 de novembre, tenim llavors entre 40 i 50 morts diaris, que es mantenen 10 dies, fins el dia 3 de desembre; onze dies després, el 4 de desembre, passem a 36, 29, 30 defuncions diàries.

Les DADES (la primera columna, dades oficials; la segona, dades del model):

Com explicar-ho?
Suposarem que, amb la reobertura, és adir el 23 de novembre, augmenten els contactes; però al mateix temps disminueix la taxa d’infeccions. Les reunions ja no són clandestines i es fan en millors mesures de seguretat. Al mateix temps suposarem que la taxa de letalitat també baixa, perquè s’infecta en proporció més gent de menys de 70 anys. Concretament situarem la taxa de contactes de 2,01 a 2,20, la taxa d’infeccions de 7,5 a 7 i la taxa de letalitat de 0,35 a 0,343; però pel 4 de desembre la situem a 0.32 i els contactes a 2.4, ja que l’afecte de rejoveniment s’haurà consolidat. Amb això quadrem i teniu les dades de la taula superior. Tota manera, no hem de canviar les previsions que fèiem de, sense tests ràpids massius, lenta disminució, sense poder reduir les restriccions.
Podria semblar que la baixada és més forta que la que prediu el model amb els valors esmentats. Caldrà veure què passa els propers dies. Ara bé, fixeu-vos que la ratio ING/INFE (ingressats/infectats) augmenta després del dia 4, coincidint amb l’inici del pont, voldria dir que cal augmentar encara més el nombre d’infectats que començaran a traduir-se en defuncions d’aquí a 11 dies.
Així, doncs, les dades dels propers dies seran fonamentals per saber on anem.
No feu gaire cas de les divergències amb la Rt i amb el risc de rebrot, depenen molt de la quantitat de proves fetes, com ja vam explicar. Les dades del model pretenen ser més ajustades a la realitat. Hi ha a Catalunya en aquests moments 101.303 persones infectades amb un flux de 8.314 diàries, però al mateix temps surten de la malaltia 9.848 persones diàries, amb què disminueix la pressió hospitalària. La Rt estable a 0.84, cada malalt infecta 0.84 malalts en el transcurs de la seva malaltia. Si hem d’augmentar les infeccions, augmentarà la Rt.

La Rt pretén ser la quantitat d’infeccions que provoca un malalt en el transcurs de la seva malaltia. Hi ha diversos mètodes de càlcul.

Estem observant una disparitat entre la Rt del model i la Rt oficial. El model calcula la Rt dividint el flux de nous infectats per el total de malalts durant 11 dies.

La documentació oficial de dadescovit.cat explica que calcula la Rt així:

«La velocitat de reproducció mitjana dels darrers 7 (ρ7) dies que permet avaluar la velocitat de propagació de la malaltia. La calculem com el quocient entre la mitjana dels casos confirmats els últims tres dies respecte els casos confirmats de cinc dies enrere, també com a mitjana de tres dies: ρt = (N(t) + N(t-1) + N(t-2))/(N(t-5)+ N(t-6) + N(t-7)). Posteriorment fem la mitjana dels 7 últims dies.»

És a dir, depèn dels casos confirmats, però aquests depenen de la quantitat de proves PCR/TA fetes. Quantes més proves fem, més casos trobarem. Ara anem a fer els mateixos càlculs de velocitat d’increment, no amb els casos confirmats, sinó amb el total de proves fetes:

És a dir, la major part de l’increment de la Rt (21%) dels últims dies és degut a un increment de proves fetes (16%). ¿Fins a quin punt aquest increment de proves és aleatori / arbitrari o respon a una major incidència de la malaltia?.
El model, que utilitza com a clau de volta les defuncions oficials, és a dir quadra amb aquestes, no detecta, ara per ara, cap canvi en els paràmetres bàsics dels sistema: taxa de contactes, taxa d’infecció, taxa de letalitat. Veurem després del pont.
He pensat d’utilitzar, també, una dada igual de confiable que les defuncions, però més immediata, com poden ser els ingressos hospitalaris que proporcionen els mateixos hospitals. Concretament, si anem quadrant model i realitat, el percentatge de pacients ingressats respecte al flux d’infectats del model tres dies abans, fent la mitjana per un període de 8 dies, s’hauria de mantenir força constant.
Fets els càlculs, observem un lleuger increment des del 20 de novembre, passant del 16% al 17% d’ingressats respecte al flux d’infectats. De cada 100 infectats 17 han d’ingressar, el dia 20N, 16. Per obtenir 16, hauríem de incrementar lleugerament el nombre d’infectats que ens dóna el model.
Recordem, tanmateix, que, amb les mesures preses i sense tests a tota la població, predèiem una millora lenta de les dades de la pandèmia al Principat, sense poder recular en les restriccions.

Després de plantejar l’arbre del joc i les situacions finals, ara toca l’ordenació de preferències, tant de l’independentisme com de l’Estat espanyol, sobre aquestes situacions finals a què deriva el joc. Els ordres de preferències manifesten els objectius dels jugadors, reflecteixen el comportament teleològic (orientat a objectius) dels éssers humans.

Situacions finals:

S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. Llei a llei que comporta la rendició de la Generalitat

S16: Nova aplicació de l’article 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat

S17: 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.

S18: l’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.

S19a: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum, oposició.

S19b: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum; però es negocia

S20: Govern PSOE-UP, ofereix referèndum pactat

S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització

s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.

S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant

s24: Eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.

S25: Millora de l’autogovern, es vota un Estatut autonòmic.

Suposem que la tria de l’independentisme busca fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència. La proposta d’ordre de preferències per l’independentisme:

s18≻s20≻s17≻s23≻s19b≻ s19a≻s25≻s21≻s24≻s16≻s22≻s15, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’independentisme, s19b o s19a depèn de si ens creiem que l’oferta de negociació és vertadera i sense línies vermelles o és una enganyifa. Això és molt important, ja que comportarà quina de les dues estratègies de l’independentisme, la 3 o la 4, resulta dominada per l’altra. Considerem que de fet l’independentisme se sent obligat a creure’s l’oferta de diàleg, situem s19b davant s19a

Suposem que la tria de l’Estat espanyol busca no reconèixer el dret a l’autodeterminació tot aplicant la mínima violència possible. La proposta d’ordre de preferències per l’Estat espanyol:

s25≻s24≻s21≻s19b≻s19a≻s15≻s22≻s16≻s20≻s18≻s23≻s17, situacions a les quals donem una puntuació inversa al lloc de preferència 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1

Situar primer, per l’Estat, s19b o s19a depèn de si el diàleg és una enganyifa o és real. Considerem que és una enganyifa, aleshores, situem s19b , fer veure que es vol negociar i que no hi hagi oposició a la governabilitat, davant s19a, oposició.
Fixeu-vos que els valors que hem donat només expressen l’ordre i no diuen res de la distancia entre dos situacions, que pot ser molt diferent segons el cas. És a dir, un valor de 8 respecte d’un valor de 4 no vol dir que la situació que correspon a 8 sigui doblement preferida a la situació que correspon a 4.

Ara hem de confrontar les diverses estratègia dels jugadors i obtenir, així, la situació final o situacions finals a què ens porta cada encreuament entre estratègies. Quan hi ha més d’una situació terminal en una casella, indica que la situació terminal real depèn d’una tria de la Història entre elles (resultat d’un enfrontament). En aquestes tries, els càlculs depenen de la probabilitat de victòria que considerem en l’enfrontament amb l’Estat espanyol.

A continuació cal calcular els pagaments que corresponen a cada casella. La probabilitat que assignem a les diverses «tries de la Història» condicionarà aquests càlculs, ja que adjudiquen una probabilitat a les situacions afectades. Quan l’encreuament d’estratègies porta a més d’una situació final com a possibles, tot depenent de la tria de la Història, cal sumar els valors d’aquestes situacions prèviament ponderades per la seva probabilitat, en el ben entès que la suma de probabilitats és 1.
Per exemple, per s16-s17 tenim que, per l’independentisme, el valor és: 3 (valor ordinal de s16) * P(s16) [probabilitat que es produeixi s16] + 10 (valor ordinal de s17) * P(s17) [probabilitat que es produeixi s17]. A més P(s16)+P(s17)=1. Igualment feríem ara per l’Estat espanyol.

La taula obtinguda és la que dona lloc als valors que vam presentar en el primer apunt. Teniu el programa que fa els càlculs aquí: jocOct20

Ja vam veure que, segons aquests càlculs, si l’independentisme comparteix l’objectiu de « fer efectiu el dret a l’autodeterminació evitant el màxim possible la violència» , l’explicació última de triar la unilateralitat o la negociació renunciant a la unilateralitat és la probabilitat de victòria que subjectivament considerem en un enfrontament amb l’Estat. També resulta que, donades les preferències de l’Estat, només és assolible la independència unilateralment a través d’un enfrontament amb l’Estat.

Anem a veure els passos que ens porten a les matrius de pagament que vèiem en l’anterior apunt. Hem de començar per l’arbre del joc.

Podem tornar a agafar el mateix arbre de les anàlisis anterior (només amb la nova acció), perquè sempre que acabem a S19a o S19b o S21 tornem a S0. És a dir, mentre no renunciem o el conflicte es resolgui amb victòria o derrota total, tornem a S0. Simplement la situació final S19, govern PSOE-UP que no ofereix referèndum, la dividim en dues S19a, oposició, i S19b, negociació.

L’arbre del joc:

Els quadrats representen situacions. Els quadrats finals són les situacions finals. Els cercles (Hx) representen situacions on actua la «tria de la Història» producte dels enfrontaments socials. Les fletxes representen accions que ens passen d’una situació a una altra. Gx son accions de l’independentisme, Ex són accions de l’Estat espanyol, Rx són accions de la Història.

Partim del moment actual (S0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a l’independentisme: la desobediència (G1), obeir-però-NoRenunciar (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) (S1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). (E1) porta a (S4), llavors l’independentisme por optar per rendir-se (G4) cap a S15 o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (S17) o derrota (S16). Segons aquesta probabilitat teníem els tres casos de matriu de pagament que examinàvem en l’apunt anterior. Cas de (E2) que porta a (S5), llavors tenim (G6), acceptació del referèndum pactat, situació final (S18.)

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Això porta a una situació de «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament resultats: govern PSOE-UP (R3), govern PSOE (R4), govern PSOE-C’s o PP-C’s (R5). El resultat ha estat govern PSOE-UP (R3) que porta a (S11). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern o possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E8), aplicació 155 (E9). En el cas de (S7), PSOE recentralitzant, l’independentisme continua dificultant la governabilitat de l’Estat (G9). En el cas de (S8) (S14) opta per la desobediència (G10) amb probabilitat de victòria/derrota (S23) (S22). Però en el cas de govern PSOE-UP (S11), que efectivament s’ha donat, s’obren dues actuacions, o bé continuar dificultant la governabilitat (G7a) que porta a (S19a) o bé la possibilitat d’una negociació (G7b) que porta a (S19b) (deixem de banda aquí si aquesta negociació és o no una enganyifa).

Tercera branca. S’obeeix (G3). Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya (S9), es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) (S10), s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

A continuació toca determinar les estratègies.

Una estratègia és un pla complet que contempla totes les situacions en què el jugador es pot trobar i les decisions del jugador en cada una d’aquestes situacions. Es construeixen a partir de l’arbre del joc.

L’independentisme juga primer, cosa  que porta a les situacions (S1) o (S2) o (S3). Resposta de l’Estat que prota a (S4) o (S5) o “tria de la Història” (S6 o S7 o S8 que porten a s11 o s12 o s13 o s14) o (S9) o (S10) . Elecció subsegüent de l’independentisme davant la resposta de l’Estat que porta a les situacions  finals.

Situacions finals:
S15: Seria la repetició dels dies posteriors al 10 d’octubre. La “Llei a llei” que comporta la rendició de la Generalitat
S16: Aplicació altra vegada del 155, l’independentisme ha intentat resistir, però ha estat derrotat
S17: Aplicació altra vegada del 155, l’independentisme ha resistit i controla el territori. La República comença a caminar.
S18: L’independentisme negocia amb l’Estat la implementació dels resultats de l’1-O.
S19a: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum, oposició, no s’aproven pressupostos.
S19b: Govern PSOE-UP, no ofereix referèndum; però es negocia, taula de diàleg
S20: Govern PSOE-UP, ofereix un referèndum pactat i s’accepta.
S21: Victòria PSOE i govern en solitari, no ofereix referèndum, recentralització.
s22: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i derrota.
S23: Govern PSOE, PP-C’s, resistència i victòria. República endavant
s24: Renúncia i eleccions autonòmiques sense haver aconseguit res significatiu.
S25: Renúncia amb millora de l’autogovern, es vota un nou Estatut autonòmic.

Per l’independentisme.

Per l’Estat espanyol.
Per començar, ha de triar una possible resposta per cada una de les tres possibles primeres accions de l’independentisme, G1, G2 o G3. Per G1 (desobediència), negociar o aplicar el 155. Per G2, eleccions espanyoles i el possible govern que en sorti. Per G3 (obediència), continuar la recentralització o oferir un nou Estatut amb algunes millores. A continuació la resposta a la resposta de l’independentisme.

En el proper apunt discutirem els ordres de preferències que expressen la voluntat dels jugadors.

Segons el tercer baròmetre del CEO d’enguany, per grups d’edat, els percentatges en la resposta a «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?» són els següents (també el segon baròmetre):

Es ratifica la caiguda espectacular de l’independentisme entre els més joves. Sembla que també arrossega el grup d’edat de 25 a 34 anys. Amb això ja hi ha tres grups d’edat on el NO obté majoria absoluta.

La gràfica del NO:

Per evitar efectes distorsionadors, he ponderat les dades per la variable «llengua pròpia».

Cal acceptar que les polítiques actuals, en lloc de ampliar-la, estan reduint la base de l’independentisme. El compromís dels partits independentistes el 21D era avançar cap a la república, restituint el govern i el president legítim. Amb el «govern efectiu» això no s’ha fet. ERC va imposar l’acatament de l’ordre judicial i constitucional. El president Puigdemont no va ser restituït i, aleshores, JxC també es va acovardir i, enlloc de negar-s’hi i provocar unes noves eleccions, va entrar en el joc d’ERC. De fet, per mantenir la unitat, la política efectiva de l’independentisme d’aquest període ha estat la d’ERC: ajornar la independència i tornar a l’autonomisme, tot ampliant la base. I amb el govern PSOE-UP, ERC veu factible la via d’avançar en la via de la negociació i l’autogovern. Però la base no s’amplia, i si acceptem que només podrem tronar a intentar-ho, si som més; però resulta que som menys, aleshores, lògicament, no podem intentar-ho (Int →Som+. ¬Som+. ˫ ¬Int ): « Oblideu-vos de la independència» (per ara): sembla que els joves han entès el missatge.

En l’últim apunt, havíem suposat que els tancaments perimetrals del 30 d’octubre produirien un important decrement dels contactes, que abaixàvem de 2,05 a 1,80, i una baixada de la taxa d’infecció als valors del setembre, 7%. No ha estat així i, per fer correspondre les defuncions oficials amb les del model, hem hagut de situar la taxa d’infeccions a 7,5% i els contactes a 1,95.

És a dir, sembla que les mesures restrictives de confinament tenen menys efecte de l’esperat. És probable que la ciutadania no les consideri prou justificades i, alguns d’ells, simplement els donen la volta. El govern ha perdut legitimitat.

Aquest és un argument més, a banda del social i econòmic, per anar relaxant els confinaments i anar substituint-los per tests ràpids i massius.

Si això no es fa, tot i suposant que l’obertura de les activitats d’oci no produirà cap increment, ja que el tancament no va anar seguit d’un decrement, sinó d’un increment (en pura lògica, doncs, podríem suposar, fins i tot, un decrement en els contagis per aquesta obertura). Si això no es fa, dèiem, i seguim amb els paràmetres actuals, arribarem al 21 de desembre amb una situació semblant a la del 13 d’octubre proppassat, amb 20 morts diaris i 152 en 7 dies. És a dir, sense poder afluixar en les restriccions i amb un alt perill que la pandèmia es torni a enfilar.
El quadre pel 21 de desembre

Les gràfiques pel 21 de desembre:

Podem mantenir tot el que dèiem i aplicàvem al model. A partir del 16 d’octubre, data en què entren en vigor les mesures de restricció de les activitats d’oci, s’incrementen els contagis i, 11 dies després, les defuncions. La baixada de defuncions a partir del 6 d’octubre ens permet avaluar amb seguretat l’eficàcia de la queda del dia 25 d’octubre amb els valors dels paràmetres proposats. Ara bé, Si mireu la gràfica (apunt anterior) i les xifres de la taula, veureu que després d’un fort descens de les defuncions el dia 6, els dies següents, poc a poc, aquestes tornen a créixer (hi ha un pic a la gràfica). Només si suposem una nova frenada pels tancaments perimetrals, la corba cau definitivament. Nosaltres ho hem suposat, però caldrà corroborar-ho, i afinar-ho, amb les dades oficials dels dies 10 i següents.

Ara bé, la baixada és lenta. Per poder reactivar l’activitat econòmica i arribar a Nadal amb unes dades que ens situïn en risc baix, calen noves mesures, i aquestes no poden ser més confinaments, cal implementar amb urgència un programa de tests ràpids i massius.

Aquí teniu la taula fins el 13 de novembre amb les dades oficials

(https://dadescovid.cat/)

i les previsions del model:

Amb la situació actual, la baixada serà lenta. Vegeu la previsió pel 23 de novembre:

Pel dia 23 de novembre, estarem parlant encara de 31.5 morts diaris i 254 en set dies, la RT a 0,78. Amb 1 malalt per cada 100 persones, de mitjana, (en un aplec de 300 persones, trobaríem 3 infectats).

Ja sabem que la dada més fiable per seguir l’evolució de la pandèmia són les defuncions. A partir del 16 d’octubre, data en què entren en vigor les mesures de restricció de les activitats d’oci, s’incrementen els contagis i vam haver d’apujar la taxa d’infeccions fins al 9% (el setembre era del 7%). No vam apujar els contactes perquè vam suposar que les restriccions almenys els mantenien al mateix nivell; no quedava, doncs, sinó suposar que les mesures havien generat contactes amb molt més risc de contagi.

Tanmateix, aquests dies ens arriben les defuncions adjudicables a les infeccions d’aquells dies, entre el 16 i el 25 d’octubre. Aquestes defuncions actuals ens obliguen a situar la taxa d’infeccions per aquells dies, no al 9%, sinó al 10%. Amb això quadren les defuncions oficials amb les del model.

Aquesta és la taula:

Per la banda dels contagis hem superat el pic; però no pel que fa a les defuncions oficials. Últimes dades oficials: 70 morts el 3 d’octubre, 415 morts en 7 dies, dades més elevades que les del 2 d’octubre. Segons el model, aquestes defuncions encara aniran augmentant fins el dia 5 d’octubre, i, efectivament, segons el model, avui dia 7 ens trobem de baixada tant en contagis com en defuncions. La baixada (esperada) de defuncions a partir del 5 d’octubre ens permetrà avaluar amb seguretat l’eficàcia de la queda. A partir del 10 d’octubre podrem avaluar, igualment, els tancaments perimetrals a partir de les defuncions. Nosaltres, després d’aquests tancaments, hem situat la txInfeccions a 7% i la taxa de contactes contagiosos a 1,8.
Suposat això, les gràfiques fins al 15 de novembre:

Hem tornat a ser massa optimistes. En l’anterior apunt dèiem: «cap al 6 de novembre arribaríem a un màxim de 213 defuncions setmanals, 31.3 defuncions diàries». En realitat, per el 29 d’octubre tenim ja 281 defuncions setmanals i 41 morts diaris. Què ha passat?

Quan es prenen mesures restrictives, els efectes sobre la Rt (cada malalt dóna lloc a Rt malalts) es manifesta en pocs dies, el flux de contagis diari respecte de la població malalta baixa immediatament.  L’efecte sobre les defuncions és posterior i només es veu al voltant d’11 dies després.

Amb les dades oficials a la ma (consulteu la taula de sota), podem afirmar que les mesures preses el 16 d’octubre de tancament de la restauració i de les activitats culturals i d’oci no ha tingut cap efecte en la reducció dels contagis i, doncs, en la contenció de la pandèmia. Més encara, s’observa un increment de la Rt, per tant, procurant l’aproximació del model a les dades oficials, la taxa de contactes no baixa, i ha de quedar igual, a 2,35 contactes infecciosos per malalt i la taxa d’infecció ha de pujar al 9% (consulteu l’anterior apunt).

La restauració i les activitats culturals i d’oci no són les culpables de l’expansió de les infeccions. En tot cas, les contenen.

Es suposava que la restricció d’aquestes activitats (P), faria baixar la Rt (Q): P → Q. Ara bé, restringint les activitats esmentades, comprovem empíricament que no baixa la Rt: és a dir, tenim un cas de P i ¬Q, la qual cosa refuta l’afirmació P →Q.

Amb això i donats els beneficis econòmics, seria raonable permetre, de manera immediata i de forma controlada, la reobertura de les activitats implicades.

Per contra, el toc de queda sí que està tenint efectes de contenció de la pandèmia. Com a efectes de la queda hem situat els contactes a 2,05 i la taxa d’infeccions a 7,5%.

La taula dels últims dies:

Quan es prenen mesures restrictives, els efectes sobre la Rt (cada malalt dóna lloc a Rt malalts) és immediat, el flux de contagis respecte a la població malalta baixa.
Fixeu-vos que després de les mesures restrictives del dia 16, la Rt oficial, no només no baixa, sinó que es va incrementant (hi hauria un efecte emergent indesitjat?) .
Les diferències amb els valors oficials de la Rt, el risc de rebrot (casos esperats / 100.000 H en 14 dies),  el flux d’infectats i la població malalta són producte del fet que les dades oficials només recullen els casos detectats, el model representaria tots els caos detectats i no detectats. Pretén les dades reals.
Hem de modificar els paràmetres com a conseqüència dels tancaments perimetrals del 31 d’octubre: situem els contactes a 1,85 i deixem la taxa d’infeccions a 7,5%. Amb tot això la predicció pels propers dies la tenim en el quadre pel dia 15 de novembre:

Hem tret del bloc de Michael Roberts: https://wordpress.com/read/feeds/313842:»

Teniu el model-progama que estem fent servir aquí:

La lògica del virus.

.
La predicció que ens dóna el programa per la marxa de la segona onada, tal com s’està tractant, és un allargament en el temps o com dèiem en l’anterior apunt, amb tot i les mesures preses, «L’onada s’esllangueix a poc a poc». I això, tal com veieu en el quadre superior, col·loca Spain i amb ella Catalunya entre els països amb més morts i amb més caiguda del PIB.
Hi ha dues maneres de sortir del forat: confinament total o provés ràpides i regulars a TOTA LA POBLACIÓ. És el cas de la Xina o Vietnam que ja es troben en creixement econòmic. La Xina sembla que fins i tot en vida normal.
No puc entendre perquè no s’ha procedit als tests ràpids i regulars al conjunt de la població. El cost i la logística són perfectament assequibles i l’experiència d’aquests anteriors països ens en mostra l’encert.
En l’últim apunt, havíem predit 114 defuncions en set dies pel dia 17 d’octubre, per anar creixent fins un un màxim de 133 defuncions setmanals per després anar baixant. En realitat el dia 17 d’octubre ja parlàvem de 133 morts i el màxim es troba disparat.
Quins canvis en els paràmetres ho explicarien?. Doncs, a finals de setembre cal incrementar la taxa d’infeccions, passant del 7% al 8%. És a dir, s’han relaxat les precaucions en els contactes. Suposarem, també que com a resultes del tancament de bars i restaurants, el dia 16 d’octubre, la taxa d’infeccions es torna a situar al 7% i que el dia 25, amb el toc de queda, els contactes infecciosos (TCE) baixen a 1,85 per malalt (molt optimistes!), com a mitjans de juliol.
El quadre dels paràmetres per a la segona onada:

La situació per avui 26 d’octubre:

I cap al 6 de novembre arribaríem a un màxim de 213 defuncions setmanals, 31.3 defuncions diàries. Si allarguem la previsió, tot i mantenint el toc de queda i la restricció de bars i restaurants, el 31 de desembre encara ens trobaríem amb 32 morts setmanals, 4.2 defuncions diàries. Totalment angoixant, alguna cosa pot explotar.