ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Fer prediccions

0
És possible en ciències socials?

De ben segur que les ciències socials enfronten importants dificultats pràctiques i no es troben tan desenvolupades com les ciències físiques, tanmateix això no els impedeix, dins d’aquests límits, d’arribar a conclusions segures i objectives. Una característica d’una bona explicació és la seva capacitat de predicció. Des de les ciències socials cal fer prediccions sobre el futur proper que posin a prova les hipòtesis i en determinin la seva utilitat pràctica.
Per poder fer aquestes prediccions cal arribar fins a l’individu que pren decisions. Aquest es mou en el marc de sistemes d’interacció que actuen sobre ell com unes dades que se li imposen, com una coerció; però aquesta coerció no determina de manera exclusiva el seu comportament. L’individu es projecta sobre el futur i tria un dels camins possibles.
Com tria l’individu en el marc d’aquestes coercions?. A falta d’una teoria psicològica prou consolidada, podem partir de la hipòtesis platònica de la ment humana com una barreja de sentiment, desig i raó.
Ens hem de preguntar sobre l’estructura dels sistema d’interacció que anomenem crisi de la segona Restauració borbònica. Ens hem de preguntar també per l’individu en aquest marc. Quina és l’estructura del sistema sentiment-desig-raó d’aquest individu?. Quin paper juguen cadascun d’aquests components en el procés d’autodeterminació del poble de Catalunya?.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Crisi de la segona Restauració borbònica

0
Podem acceptar la hipòtesi?

Es parla de crisi de la segona Restauració borbònica. Que tot el que està succeint a Catalunya cal emmarcar-ho en el contex d’aquesta crisi del règim, la qual s’emmarca també en la crisi econòmica mundial.
Anem a intentar aprofundir en aquesta hipòtesi. Tres factors povoquen aquesta crisi del règim: 1) El dret d’autodeterminació dels pobles que es consideren tals i volen bastir un propi projecte de futur. 2) La ineptitud i cobdícia de la oligarquia dominant que controla l’economia i les institucions de l’Estat. 3) La deslegitimització de les institucions de l’Estat i dels partits polítics del règim i la seva divisió interna.
La relació de causalitat seria del tipus: F1+F2+F3 → Crisi del règim.

Si això és així la crisi hauria de ser tant més profunda en una comunitat de l’Estat quant més hi incidís cadascun d’aquests factors. Diria que no podem aportar cap exemple de comunitat on aquests factors tinguin força i la crisi no es presenti.

També podem afirmar que cadascun d’aquest factors es troba en un procés d’aprofundiment:
1) El moviment sobiranista a Catalunya es manté o va a més. Moviments d’aquest àmbit també van a més al País Basc, a Galícia, a les Illes i a València.
2) El deute de l’Estat ha arribat a igualar el PIB i comporta un pagament de 35.000 milions d’euros, el 3,5 del PIB, mentre que el PIB creixerà com a molt un 0.7%, tot junt comporta un empobriment general del 2,8%. A més la borsa i els beneficis de les empreses de l’IBEX puja, cosa que vol dir que s’apropien d’un part més gran d’aquest pastís més petit, els rics aconsegueixen fer-se més rics traspassant l’empobriment a la resta. Vol dir que les classes populars patiran encara d’una manera més profunda el deteriorament de les seves condicions de vida. Tota manera el pastís serà més petit i això no només per aquest any, sinó també pels anys a venir, l’empobriment general anirà creixent. L’Estat espanyol es troba en procés de fallida més o menys imminent.
3) Amb la sentència del Tribunal constitucional sobre l’Estatut van trencar el pacte de la transició a nivell territorial. Amb la reforma exprés de la Constitució per subordinar-se als dictats del capital financer van trencar el pacte de la transició a nivell social. Amb la llei Parot i la sentència del Tribunal europeu ha quedat en evidència un aparell judicial que prevarica i es subordina al poder polític. Tant el PP com el PSOE es troben amb divisions internes i amb una caiguda del seu pes electoral.

Per tant, podem afirmar que la hipòtesi de la crisi de la segona Restauració borbònica aguanta.

Publicat dins de General | Deixa un comentari