(extret de la Viquipèdia)
pagarés Öffa (“ö” és una vocal germànica que pot ser transcrita “oe” en francès) o Pagarés de creació d’ocupació eren pagarés creats el 1932 pel govern alemany (República de Weimar). Pretenien obtenir fons addicionals per a iniciatives d’obres públiques i més tard per a projectes de creació d’ocupació.
Els pagarés Öffa van ser l’antecedent dels pagarés Mefo que van ser dissenyats seguint el mateix procediment.
Història
El 1932, els pagarés Öffa van ser creats pel segon gabinet sota el canceller Heinrich Brüning després de consultar-ho amb el llavors President del Reichsbank, Hans Luther. Els pagarés van ser emesos pel Deutsche Gesellschaft für öffentliche Arbeiten AG ( Societat Alemanya per a Obres Públiques AG), fundada l’1 d’agost de 1930, i redescomptats pel Reichsbank. Amb el capital així aconseguit, el Deutschen Gesellschaft für öffentliche Arbeiten AG va finançar iniciatives d’obres públiques. Era una empresa fictícia sense suficient capital social. No obstant això, els pagarés van ser descomptats pel Reichsbank. D’aquesta manera el Reichsbank va finançar projectes d’obres públiques.
En mig de la Gran depressió, aquesta creació de diners amagada va estimular l’economia alemanya. L’alemany Deutsche Gesellschaft für öffentliche Arbeiten AG va posar en circulació pagarés Öffa valorats en 1.26 mils de milions de Reichsmark. En general, la duració d’un pagaré era de 3 mesos però podia ser perllongat fins a 5 anys.
Econòmicament, això va significar una expansió del subministrament de diners. Donat que això portaria cap a una inflació creixent, Hans Luther en va acceptar només un volum limitat.
El segon gabinet de Kurt von Schleicher va decidir expandir l’esquema dels pagarés Öffa. Els pagarés Öffa ara podrien ser emesos per altres institucions financeres (majoritàriament públiques) com el Deutsche Verkehrskreditbank AG que havia emès pagarés Öffa valorats en mil milions de Reichsmark. Quan després del Machtergreifung de gener de 1933, Adolf Hitler va voler estendre el procediment al rearmament alemany, Hans Luther va discrepar, i va ser reemplaçat el 16 de març de 1933 per Hjalmar Schacht. Així, el camí restava obert per una expansió d’aquesta forma de finançament. Amb els pagarés Mefo, el model del pagarés Öffa va ser utilitzat de forma generalitzada.
¿No podria una empresa pública catalana, orientada a tirar endavant projectes d’ocupació i d’infrastructures i recolzada en un banc públic català que en garantís la convertibilitat limitada, fer el mateix?.