ambFilosofia

Sra,

sé que vostè ja va fer una trucada al Sr. Rajoy per indicar-li quins eren els seus deures econòmics; i considero que ho va fer, entre altres coses, moguda per les seves concepcions ètiques. Penso que aquestes seves concepcions ètiques s’inspiren en gran part en el gran pensador Immanuel Kant, que tant vostè com jo admirem.

Deixi’m fer doncs una sèrie de consideracions a partir d’aquest pensament respecte de la situació que viu el meu petit país, Catalunya, que vol exercir el dret a l’autodeterminació.

“Dues coses omplen el meu ànim de creixent admiració i respecte a mesura que penso i aprofundeixo en elles: el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.” Crítica de la raó pràctica, Conclusió

Suposarem l’existència de la moralitat, és a dir, d’un regne regit per la llei moral dins la UE. És a dir, un regne on els éssers humans són lliures i iguals, no en el sentit material, però sí en el sentit espiritual. És a dir, un regne on no són obligats a actuar per la força, sinó per la raó; on han renunciat a l’instrument de la força i només accepten com a ciment de la societat la raó.

“La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l’home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes.Però també es representa així la seva existència tot ésser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, per la qual cosa és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L’imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.” Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2

Vostè sap que en aquest regne dels fins per aconseguir la felicitat, el benestar, primer ens n’hem de fer dignes

“Per consegüent, la moral no és pròpiament la doctrina de com fer-nos feliços, sinó de com fer-nos dignes de la felicitat.” Crítica de la raó pràctica, II, 2, 5

I ens en fem dignes si actuem moralment, és a dir, segons l’imperatiu: “actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal.” Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2

En la societat no hi ha lleis naturals universals, com la llei de la gravetat, que determina la existència de les coses, tanmateix les lleis que establim per regular la societat han de ser lleis universals atenent a la raó, que obeïm perquè estem dotats de raó i que qualsevol dotat de raó -i guiat per ella- obeirà.

“Ja que la universalitat de la llei per la qual succeeixen determinats efectes constitueix el que s’anomena naturalesa en el seu sentit més ampli (atenent a la forma), és a dir, l’existència de les coses en tant que estan determinades per lleis universals, resulta que l’imperatiu universal del deure accepta aquesta altra formulació: obra com si la màxima de la teva acció hagués de convertir-se, per la teva voluntat, en llei universal de la naturalesa.” Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2

Crec que el dret a l’autodeterminació dels pobles és una llei moral (una llei que ha de regular les relacions entre individus lliures i iguals en tant que estrictament racionals i no moguts per interessos ni condicionaments materials). Els ciutadans de Catalunya volen exercir aquest dret. Per impedir-ho caldrà abandonar el regne dels fins, de la moralitat i la raó, i entrar en el regne de les prohibicions per amenaces, per la por, per, d’una manera o altra, la violència. El Senyor Rajoy ja ho anunciat: no permetrà votar al poble de Catalunya el seu futur.

Ja fa temps, en unes altres circumstàncies, a principis del segle XVIII, uns avantpassats propers a vostè, també de llengua alemanya, ens van abandonar i les tropes castellanes i franceses van entrar a sang i foc a Barcelona, en van anorrear barris sencers, i van posar fi a les lleis i institucions del meu país.

No ens abandoni ara també vostè. Salvi (moralment) la UE que quedaria destruïda com a regne dels fins. Som un poble petit i desarmat, però en el regne dels fins aquestes consideracions no s’hi valen, primer hem de complir amb la moralitat per fer-nos dignes del benestar.

Sra. Merkel, Truqui al senyor Rajoy.

Atentament, un igual en el regne dels fins.