ambFilosofia

D’acord amb els resultats de l’acumulació dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016, intentarem caracteritzar els aplecs amb què treballem i que resulten de l’encreuament dels eixos identitari i social. Exemples: ESDT (espanyolista de dretes), MGCN (espanyolista moderat de centre), CMEM (catalanista moderat d’esquerra moderada), CTER (catalanista d’esquerra radical).

Algunes explicacions sobre la tria de les variables:
D’entrada he hagut de triar entre les presents a l’enquesta.
1. La crisi del Règim del 78 va lligat a la confiança en el projecte «Estat espanyol». 2. Quanta menys formació més vulnerables a la propaganda del Règim. 3. Els assalariats són qui més pateixen la crisi. 4. L’interès per la política et porta a participar més activament en els moviments socials. 5. Entre els jubilats (amb l’edat) es recull amb més gran nombre l’ànima de la transició.

Ara donarem 1, si el valor de l’aplec se situa per damunt de la mitjana i -1, si el valor se situa per sota de la mitjana (però donem -1, 1 referit a situació econòmica i política d’Espanya). Dividirem els aplecs en dos blocs: espanyolista, catalanista. Sumem tant els resultats dels dos blocs com les columnes de cada aplec.

Els dos blocs (catalanista, espanyolista) agafen en totes aquestes variables valors contraris. Ho veiem també si agafem les mitjanes i mirem les diferències de puntuació (1, -1) a cada variable.

S’observa també la influència del posicionament social en la suma de les columnes (aplecs). Així MGEM i MGER agafen valors positius propis del catalanisme, mentre que CMDT i CMCN agafen valors negatius propis de l’espanyolisme.

Cal remarcar que aquí estem presentant relacions i no pas causes. Per parlar de causes ens caldria un marc teòric apropiat.

Analitzem l’última mostra del CEO que dóna 4,26 punts d’avantatge al No sobre el Sí en la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

D’entrada resulta que el percentatge dels grups d’edat en la mostra i en la població real segons l’IDESCAT són diferents:

I si tenim present que el vot pel NO, segons els baròmetres del 2016, és àmpliament majoritari (55,19%) entre els majors de 64 anys, els quals en la població real representen el 22,73% i en la mostra el 25,13%, això podria explicar aquest augment del No.

Anem a comprovar-ho acceptant els mateixos percentatges de vot Si/N0/Abs que dóna la mostra 2017.1; però amb els percentatges reals dels grups d’edat, segons l’IDESCAT.

Dona un vot pel Sí de 44,36%. ¿Com és possible que amb uns percentatges significativament diferents de població hi hagi tant poca diferència?

Anem a veure els percentatges de vot Sí/No/Abs comparant els resultats del 2016 amb l’enquesta del primer baròmetre del 2017.

Podríem pensar en una baixada general del Sí. Ara bé, el percentatge del Sí baixa espectacularment en els tres primers grups, però, en contra del supòsit de la baixada, puja en els majors de 64 anys.

Hi ha una forta sospita que alguna cosa que falla en la confecció de l’enquesta.

Ja vam parlar de Per què fallen les enquestes?. I més concretament de la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent».

«Veiem, doncs, que la pregunta del CEO sobre la independència no és fiable. Una pregunta de programa sobre la independència requeriria ser traduïda en un conjunt de preguntes de prova que superessin les dificultats esmentades i posessin a prova algunes hipòtesis sobre què porta els individus a decantar-se pel SÍ o pel NO.»

Avui entrem en la qüestió de l’atzar, de garantir que tots els possibles votants tinguin la mateixa probabilitat de ser consultats. Els resultats que hem examinat ens porten a una forta sospita que en la mostra falla l’atzar. Tindríem unes mostres esbiaixades a causa d’alguna variable de les característiques metodològiques .

Actes com l’atemptat de Londres, viscuts des dels autors són actes religiosos i per poder-los combatre en les seves raons profundes cal enfocar-los en aquest sentit. Un acte religiós en benefici de l’estat islàmic.

«L’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. Aquest objecte en tant que oblació ha de ser destruït totalment o parcialment; la seva vida ha de resultar destruïda/ofertada. El sacrificant és també ell mateix, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat. Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam.»

Com s’ha generat aquesta actitud religiosa? Per entendre-ho hem d’anar als països en què pensen els autors. Molts d’aquests països tenen governs islamistes moderats. Agafem, per exemple, Turquia i veurem com Erdogan pretén basar la seva legitimitat en el fet d’enfrontar-se a l’imperialisme occidental-cristià. Proposo que el sentiment que hi ha darrera l’afirmació d’un imperialisme occidental-cristià i les vivències que s’hi relacionen és la font que busquem.

Si sumem l’àmbit geogràfic de la construcció europea tancada en ella mateixa com a fortalesa, com s’expressa en el tracte que dóna als refugiats, amb el fracàs de les primaveres àrabs i en general la fallida d’aquests estats, i considerem que geogràficament hi ha un continu entre els països europeus, des del nord passant pel sud i la mediterrània, fins aquests països àrabs, tindrem el marc precís que provoca el conflicte.

Afirmo que la construcció europea erra el marc geogràfic en què és possible la construcció d’un ens polític estable, reeixit, promotor de pau, benestar i justícia. La construcció de la EU hauria de mutar en la construcció d’un ens pensat per un espai semblant al que va ser l’àmbit geogràfic de l’Imperi romà. I, potser, no només com a espai geogràfic, sinó també inspirat en una ideologia semblant. La ideologia dels gestors de l’imperi romà va ser l’estoïcisme. Caldria per a l’administració una certa recuperació de la doctrina estoica.

Crec que un projecte semblant trencaria les dinàmiques perverses en què ens trobem actualment. Una de les condicions imprescindibles seria la laïcitat dels estats (àrabs), això pressionaria contra la islamització i a favor de l’intercanvi cultural. Volen venir a Europa, doncs, construïm Europa allà, això crearia un horitzó d’esperança.

Anem a fer l’encreuament de la situació laboral amb el vot per la independència, segons els resultats que es deriven de la suma dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016.

Com de costum a cada encreuament: La primera fila recull el nombre absolut de casos, la segona el % sobre el total de fila (repartiment Sí/No dins el conjunt), la tercera el % sobre el total de columna (pes dins l’opció), la quarta el % sobre el total absolut (suma de les tres enquestes, en aquest cas 4.500 casos).

CROSSTABS /TABLES= SIT_LAB2 BY P31 /FORMAT=AVALUE TABLES PIVOT /CELLS=COUNT ROW COLUMN TOTAL.

SIT_LAB2 * P31. “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”? [recompte, fila %, columna %, total %].

És de notar l’àmplia victòria del «Sí» entre les classes directament implicades en la producció, empresaris, autònems, assalariats, i el triomf del «No» entre jubilats i aturats.

Ja hem analitzat alguns dels factors que incideixen en el fet del decantament cap al «No» en els majors de 64 anys i hem fet veure que aquí, en el debat ideològic i polític, és on es troba el principal escull per l’independentisme.

Anem avui a presentar l’encreuament dels aplecs segons els dos eixos identitari i social amb les diverses variables de l’apunt anterior, tot donant prioritat a l’eix social:

Igual que amb la prioritat a l’eix identitari de l’anterior apunt, anem a repetir la taula donant ara un 1, si el valor de la casella se situa per damunt de la mitjana i un -1, si se situa per sota de la mitjana. Sumem aquests valors dividint la taula per l’eix dreta (de ESDT a CTCN) – esquerra (ESEM a CTER).

A diferència de donar prioritat a l’eix identitari, on totes les variables agafaven valors oposats per sobre i per sota de la mitjana segons la posició catalanista o espanyolista que declarava l’entrevistat, ara la cosa resulta més complexa. Hi ha 4 variables que agafen el mateix valor tant per la dreta com per l’esquerra: Confiança en els polítics catalans, Llengua pròpia el català, Nascut a Catalunya, Mira els informatius a TV3. Ara bé, això és perquè cada posició dins l’eix social (dreta-esquerra) es parteix per la meitat segons l’eix identitari, el qual agafa preeminència sobre l’eix social. Les variables que agafen valors diferents són aquelles en què l’eix social i l’eix identitari agafen uns valors que poden ser compensats l’un per l’altre sumant o restant dins el propi aplec, sense que cap d’ells tingui una preeminència total

El dibuix que tenim a partir d’aquestes variables és una població dividida en dues segons l’eix identitari i amb relacions complexes amb l’eix social. Per exemple, la confiança en els polítics espanyols (0-10) augmenta a mesura que ens desplacem cap a la dreta, peròve rebaixada pel desplaçament cap al catalanisme (CTDT agafa valor -1, desconfiança per sota la mitjana).

Quins escenaris futurs es dibuixen com a possibles a partir d’aquestes dades?. Hi reflexionarem en el proper apunt.

Ja en altres apunts hem establert les diferències entre estat, cultura i nació. Estat, cultura, nació

L’Estat català serà plurinacional per l’Aran. La nació catalana si s’ha de consolidar i dotar-se d’un estat propi haurà de saber assumir la multiculturalitat, especialment la coexistència de la cultura catalana i la cultura espanyola dins la nació, que no vol dir anomenar cultura catalana el que és cultura espanyola, sinó saber de la presència d’ambdues cultures i anomenar cada cosa pel seu nom.

Anem a presentar unes taules extretes de la suma dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016. Considerarem els mateixos aplecs que venim presentant en els darrers apunts i els relacionarem amb diverses variables d’interès cultural.

Primer les que fan referència prioritària a l’eix identitari, amb l’eix social com a secundari:

Anem a repetir la taula donant ara un 1, si el valor de la casella se situa per damunt de la mitjana i un -1, si se situa per sota de la mitjana. Sumem aquests valors dividint la taula per l’eix espanyolisme (de ESDT a MGER) – catalanisme (CMDT a CTER).

Fixeu-vos que totes les variables agafen valors oposats per sobre i per sota de la mitjana segons la posició catalanista o espanyolista que declara l’entrevistat. Estem davant d’individus que viuen a cultures diferents i es consideren de cultures diferents.

En el proper apunt posarem com a prioritari l’eix social i com a secundari l’eix identitari i considerarem les mateixes variables.

La raó per la qual en la majoria de constitucions democràtiques no figura el dret a l’autodeterminació es troba en el fet que quan van ser redactades pressuposaven una sola nació com a subjecte actuant, es dirigien a constituir un estat-nació, un estat instrument d’una sola nació existent. Aquest no serà el cas de l’Estat català, que naixerà plurinacional, per l’existència de l’Aran, i haurà de recollir en la seva constitució el dret a l’autodeterminació d’aquesta nació.

Ara bé, què passa quan un estat-nació democràtic descobreix l’existència d’una altra nació dins l’Estat?. Aleshores, si es vol mantenir com a estat de dret, haurà de reconèixer el dret a l’autodeterminació d’aquesta altra nació i habilitar els canvis per articular-se com a estat plurinacional.

Quan l’actual Estat espanyol descobreix l’existència de la nació catalana al seu interior, no pot assumir el dret a l’autodeterminació d’aquesta altra nació i habilitar els canvis per articular-se com a estat plurinacional, renuncia, doncs a consolidar-se com a estat de dret. Tanmateix per escapar-se de la lògica del raonament i de la seva conclusió, nega l’existència de l’altre, nega l’existència de Catalunya com a nació, cosa que no evita, sinó més aviat intensifica, la deriva absolutista d’aquest actual Estat espanyol.

Segueix la mateixa cançó:

Constitució

Totalitarisme

Voldria afegir sobre l’Estat de Dret.

La proposta de l’Estat de Dret sorgeix de la defensa dels drets universals dels humans i per la desconfiança cap al poder i l’intent de contenir-lo. De fet, El «poder» en majúscules es troba en el legislatiu i l’executiu. Segons la proposta de l’Estat de dret, es tracta de construir un poder separat que té com a funció bàsica vigilar els poders legislatiu i executiu per contenir-los i evitar la vulneració dels drets humans. En un Estat de Dret, no només l’Estat i les seves lleis i Constitució es sotmeten als drets humans, sinó que s’ha constituït un poder separat (judicial) que vigila l’Estat i les seves lleis i el pot obligar a modificar-les i a obeir els dret humans, si se’n allunya. Fixeu-vos que un govern democràtic, un govern del poble, no és automàticament un Estat de dret; només ho serà si es sotmet als drets humans i estableix els mecanismes adients per a què això sigui així (República). El Reino de España es troba ben lluny de l’Estat de dret. Podríem afirmar que la república és pròpiament el compromís de fer efectiu aquest control i l’afirmació que només és possible sobre la base de la llibertat i la igualtat dels individus.

Pot assolir realment els seus objectius l’Estat de dret? ¿pot refrenar la bèstia, el poder, l’Estat?. Hi ha qui diu que no. La primera condició per assolir-ho, seria la república, l’actuació conscient dels poders públics per assolir i mantenir la lliberta i la igualtat. N’hi ha prou?. NO, ja que el poder és precisament poder i com a tal poder no hi ha mecanisme que el pugui contenir. Si aquest poder (ni que sigui la sobirania popular, la democràcia) decideix actuar contra els drets humans d’algú i subvertir l’Estat de dret, podrà fer-ho. Fer efectiva la república ens trasllada altra vegada al problema de Sòcrates: sense ètica, sense bones persones i  la sobirania de les persones, no és possible construir un govern i una societat bons. L’ètica ha de ser el fonament i l’objectiu de la política (i no el creixement del PIB).

Anem a presentar (recordar, Posicionament identitari x Posicionament social) primer el mosaic català resultat de l’encreuament de les variables posicionament identitari i posicionament social. La base de dades sobre la qual fem els càlculs resulta de la suma dels tres baròmetres del CEO corresponents al 2016, els qual sumen un total de 4.500 entrevistes.

Amb el programa PSPP: CROSSTABS /TABLES= PI_R BY PS_R /FORMAT=AVALUE TABLES PIVOT /CELLS=TOTAL.

Posicionament identitari * Posicionament social [total % sobre població catalana major de 18 anys].

Anem ara a considerar la possibilitat d’aliances entre els diversos aplecs-caselles. Les caselles més properes són les més afins i, per tant, més factibles per a construir-hi una aliança. Sumarem els seus veïns més propers a les caselles amb més pes. Considerem veïns propers aquelles caselles que només requereixen un pas des de la casella origen. Són 4 caselles i formen una creu. Heus aquí el resultat:

L’aliança que suma més pes és la que gira al voltant de, és a dir, amb l’hegemonia de, l’Espanyolisme moderat / Esquerra moderada (49,11%). Conjecturo que aquest és el bloc del projecte dels comuns.

L’aliança que figura en segons lloc és la que gira al voltant de, és a dir, amb l’hegemonia de, Catalanisme moderat / Esquerra moderada (47,07%). Conjecturo que aquest és el bloc del projecte d’ERC.

(El 43,15% correspondria al bloc PDCAT i el 41,93% al bloc C’s).

Anem a comparar els doc blocs, l’articulat a traves dels comuns i l’articulat a través d’ERC.

El bloc dels comuns, encara que majoritari, té un greu problema: que l’aplec (MG/EM, 12,47%) sobre el qual s’articula el bloc no es majoritari dins el mateix bloc, ja que ve superat tant per CM/EM (15,40%) de la banda catalanista com per MG/CN (15,02%) de la banda social. Això ha de comportar la subordinació tant del sector independentista com del sector centrista (socialment). Crec que això s’expressa, per una banda, en l’acceptació de dret de la sobirania, però en la seva negació de fet, i per l’altra, en vestir de cosmopolitisme les seves actuacions socials. Ha de comportar també una actitud més invasiva. D’alguna manera ha de pispar la cartera a ERC (propi de CM/EM) a C’s (propi de MG/CN) i al PSC, amb qui es disputa tant MG/EM com MG/CN.

Pel que fa al bloc d’ERC, l’aplec sobre el qual s’articula (CM/EM, 15,40%) és l’aplec majoritari no només dins el seu bloc sinó a nivell de tot Catalunya, ara bé, en tant que bloc no és majoritari i té greus problemes per entrar en l’aplec MG/EM, on obté percentatges de vot minúsculs. Això fa que ERC tingui la temptació d’oblidar-se de l’aplec MG/EM i expandir-se per aplecs de la banda catalanista més allunyats  CT/ER (CUP) i CT/CN (PDCAT). Fent això ERC no ajudaria a ampliar el moviment independentista i hauria de decebre alguns dels seus aliats.

Totes aquestes operacions d’anar més enllà del que pertocaria d’acord amb un criteri de «voluntat general» deriven en projectes electoralistes que destrueixen aquesta «voluntat general» (Saviesa política).

Observem també que cap dels dos blocs assoleix la majoria absoluta del 50%. Estem en una espècie de situació d’empat de difícil solució, ja que els dos blocs possibles per l’hegemonia se solapen en aplecs fonamentals i difereixen en aplecs difícils de casar segons les preferències que mostren en les enquestes. Estem parlant de l’hegemonia a Catalunya i, per tant del dia després del referèndum, però aquest dia després dificulta l’avui per guanyar tant el referèndum com el Sí a la independència.

Continuem els apunts anteriors.

¿Veuen la crisi del Règim els «Més de 64 anys»? Com veuen la situació econòmica i política?.

Farem la comparació amb la resta de població, els de «De 18 a 64 anys». L’enquesta pregunta en una escala de 1 a 5 sobre la situació econòmica i política.

T-TEST /VARIABLES= P4 P7 P9 P12 /GROUPS=GR_EDAT(5) /MISSING=ANALYSIS /CRITERIA=CIN(0.95).

Hi ha molta més coincidència en la valoració de la situació catalana que en la valoració de la situació espanyola. Podem parlar de diferències reals?

Fixem-nos que en la valoració de la situació catalana, tant política com econòmica, l’interval de confiança inclou el valor 0, és a dir que no hi ha diferències entre els dos segments poblacionals.

Per contra, en la valoració de la situació espanyola, tant política com econòmica, l’interval de confiança no inclou el valor 0, és a dir que hi ha diferències entre els dos segments poblacionals. Concretament els «Més de 64 anys», en una escala de 1 a 5, consideren entre 0,28 i 0,16 punts més bona la situació espanyola que la resta de la població.

I això és un factor que influeix en el vot per la independència:

select if (P7 < 3). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” (entre els que consideren bona la situació econòmica actual d’Espanya)?

Entre els que consideren bona la situació econòmica actual d’Espanya hi ha un 62,69% de NO.

select if (P12 < 3). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” (entre els que consideren bona la situació política actual d’Espanya)?

Entre els que consideren bona la situació política actual d’Espanya hi ha un 67,32 de NO.

Donat l’estat de coses que hem examinat aquests últims apunts sobre els «Més de 64 anys», quines propostes faríem per afavorir el vot del SÍ entre aquest segment poblacional?.

Continuant els apunts anteriors.

Anem a analitzar el factor cultural en relació a la formació assolida i al lloc de naixement.

Compararem el «Nivell màxim de formació assolida» en una escala de l’1 al 10, agafant el punt de tall en els 64 anys.

T-TEST /VARIABLES= C500 /GROUPS=GR_EDAT(5) /MISSING=ANALYSIS /CRITERIA=CIN(0.95).

Estadístiques de grup

Hi ha diferència. Anem a veure quanta:

En una escala de 1 a 10 i amb un nivell de confiança del 95%, hi ha una diferència situada entre 2.22 i 1,92 punts de menys formació entre els de «Més de 64 anys» i la resta de la població.

I Ara anem a veure que un nivell de formació inferior té una forta incidència en el decantament a favor del NO

select if (C500 < 4). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” (entre aquells que tenen una formació inferior a l’ESO)?

Un 70,92% pel NO.

Compararem el lloc de naixement agafant el punt de tall en els 64 anys

CROSSTABS /TABLES= C100 BY GR64A /FORMAT=AVALUE TABLES PIVOT /CELLS=COLUMN.

C100. Lloc de naixement de l’enquestat/ada * Grups edat [columna %].

La diferència és molt gran un 75,61% contra el 48,12%.

I Ara anem a veure que el lloc de naixement té una forta incidència en el decantament a favor del NO

select if (C100 > 1). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”(entre els nascuts fora de Catallunya)?

Un 79,23% de NO.

Tant un nivell de formació assolida baix com un lloc de naixement fora de Catalunya tenen una forta incidència en el decantament cap al No. I aquest dos factors es troben més presents entre els «Més de 64 anys».

Continuant anteriors apunts.

L’experiència del franquisme pot haver creat entre aquest segment dels «Més de 64 anys» una actitud més poruga que en la resta de la població. L’aversió al risc serà més alta:

És a dir, amb un grau de confiança del 95%, hi ha entre 2,03 i 1,69 punts menys, en una escala de 0 a 10, en la mitjana a assumir riscos. Hi ha una diferència marcada.

Anem a veure com aquesta més gran aversió influeix en la adscripció al NO. Per una disposició a assumir riscos menor de 5:

select if (P53 < 5). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”(entre aquells que tenen una disposició a assumir riscos menor de 5)?

Tenim un 62,57% de NO.

L’experiència del franquisme pot haver creat, també, entre aquest segment dels «Més de 64 anys» una actitud més apolítica que en la resta de la població. En una escala de 1 a 4, on 1 és Molt d’interès i 4 Gens d’interès:

És a dir, amb un grau de confiança del 95%, hi ha entre 0,24 i 0,37 punts menys en la mitjana d’interès per la política, en una escala de 0 a 4. Hi ha una diferència marcada.

Anem a veure com aquest més gran desinterès per la política influeix en la adscripció al NO.

select if (P14 > 2). freq /p31.

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”(entre aquells que tenen un desinterès per la política superior a 2 en una escala de 0 a 4)?

Tenim un 61,11% de NO.

Hem trobat, doncs, dos factors que afavoreixen el No, l’aversió al risc i el desinterès per la política, que es troben més presents en el segment dels «Més de 64 anys».

Continuarem buscant.

Per tenir una perspectiva de com el segment dels «Més de 64 anys» influeix en el vot per la independència, anem a veure quin seria el resultat si restem els «Més de 64 anys»:

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” (sense els «Més de 64 anys»)?

És a dir, 54,53% de Sís, 45,47% de Nos, una diferència de 9,06 punts a favor de la independència. Un problema fonamental per l’independentisme es troba en aquest segment dels «Més de 64 anys».

Intentarem una interpretació d’aquest posicionament. En altres apunts ja hem considerat la crisi del Règim de la Segona restauració com un dels factors que empenyen el moviment independentista. Un dels aspectes de l’anomenada «Transició» (modèlica!!) va ser l’engany de fer creure que es tractava de la construcció de la democràcia, quan en realitat es tractava de la restauració de la monarquia sota formes més presentables pels nous temps, tot i conservant el poder econòmic i polític en la mateixa oligarquia. Es tracta d’una Constitució inconsistent que permet la interpretació que més convé al poder polític. Es tracta d’un Estat despòtic (I. Kant) que no sotmet les seves lleis als dret humans (Llei d’amnistia, dret d’autodeterminació nacional,…), lluny de l’Estat de dret.

A Catalunya aquest engany fa crisi. Farem la hipòtesi que entre els «Més de 64 anys» continua molt més vigent l’engany del Règim i això té com a conseqüència aquest vot del NO.

A partir d’aquí anem a investigar una sèrie de variables que presenten la seva més gran presència en el segment «Més de 64 anys», i com dins d’aquestes variables el vot del NO se situa per sobre de la mitjana.

D’entrada, en contra del que pensen els unionistes, la TV3 no és un factor decisiu.

TV3 pels dos segments presenta pràcticament el mateix percentatge 41,87 i 41,62%.

Tampoc és significativa la llengua que es considera pròpia:

Continuarem en el proper apunt.

Anem a comparar el posicionament social dels «Més de 64 anys» amb la resta de la població.

Amb el programa PSPP demanem «Analitzar; Comparar Mitjanes; Prova T per a mostres Independents»:

T-TEST

T-TEST /VARIABLES= P25 /GROUPS=GR_EDAT(5) /MISSING=ANALYSIS /CRITERIA=CIN(0.99).

És a dir, la variable de test és la que valora la posició esquerra-dreta (P25) i la variable d’agrupament són els grups d’edat (GR_EDAT) amb el punt de tall situat en els «Més de 64 anys», el nivell de confiança se situa en el 99%.

Estadístiques de grup

E.E. Mitj. És l’Error Estàndard de la Mitjana: √s²/n

L’interval de la mitjana és el producte de E.E. Mitj. pel nivell de confiança.
Així per a un nivell de confiança del 99,7% (Z=3) el quadre de les mitjanes serà:

És a dir, pels «Més de 64 anys» la mitjana esquerres-dreta real se situa entre 4,28 i 4,58 amb un grau de confiança del 99,7%. Mentre que pels de 18 a 64 anys la mitjana esquerres-dreta real se situa entre 3,57 i 3,75 amb un grau de confiança del 99,7%. Cosa que vol dir que efectivament els «Més de 64 anys» són efectivament més de dretes que la resta.

Per acabar-ho de veure, analitzarem les diferències entre les mitjanes:

És a dir, la diferència entre les mitjanes del posicionament esquerra-dreta real dels «Més de 64 anys» i els de 18 a 64 anys se situa entre 0,61 i 0,93 punts més a la dreta amb un grau de confiança del 99%.

És a dir, els «Més de 64 anys» són més espanyolistes (anterior apunt) i més dretans, en general més conservadors, que la resta de la població catalana.

Això vol dir clarament, donat el seu pes poblacional, que en un procés de canvi radical com el pas a una República catalana, seran el sector més difícil de convèncer, on caldrà esmerçar més esforços d’explicació i aquell al qual s’hauran d’oferir més seguretats.

Evidentment l’edat no determina la ideologia. Com explicar aquestes diferències?. Afirmar que per l’edat els més grans es tornen conservadors és una explicació banal.  Ho investigarem encreuant la variable dels grups d’edat amb altres variables i possibles explicacions.

Continuem els apunts anteriors.

Compararem el posicionament identitari i el posicionament social dels «Més de 64 anys» amb la resta de la població.

En primer lloc anem a comparar el posicionament identitari. Amb el programa PSPP demanem «Analitzar; Comparar Mitjanes; Prova T per a mostres Independents»:

T-TEST

T-TEST /VARIABLES= P27 /GROUPS=GR_EDAT(5) /MISSING=ANALYSIS /CRITERIA=CIN(0.99).

És a dir, la variable de test és la que valora el grau d’espanyolisme-catalanisme (P27) i la variable d’agrupament són els grups d’edat (GR_EDAT) amb el punt de tall situat en els «Més de 64 anys», el nivell de confiança se situa en el 99%.

Estadístiques de grup

E.E. Mitj. És l’Error Estàndard de la Mitjana: √s²/n

L’interval de la mitjana és el producte de E.E. Mitj. pel nivell de confiança.
Així per a un nivell de confiança del 99,7% (Z=3) el quadre de les mitjanes serà:

És a dir, pels «Més de 64 anys» la mitjana d’espanyolisme-catalanisme real se situa entre 5,63 i 6,11 amb un grau de confiança del 99,7%. Mentre que pels de 18 a 64 anys la mitjana d’espanyolisme-catalanisme real se situa entre 6,19 i 6,43 amb un grau de confiança del 99,7%. Cosa que vol dir que efectivament els «Més de 64 anys» són realment més espanyolistes que la resta.

Per acabar-ho de veure, analitzarem les diferències entre les mitjanes:

És a dir, la diferència entre les mitjanes d’espanyolisme-catalanisme real dels «Més de 64 anys» i els de 18 a 64 anys se situa entre 0,68 i 0,20 punts de més espanyolisme amb un grau de confiança del 99%.

En el proper apunt compararem el posicionament social.