Per què fallen les enquestes?
Ens fixarem aquí en una de les causes d’error: L’elaboració del qüestionari.
Cal distingir entre les qüestions a comprovar o preguntes de programa i les preguntes de prova o de qüestionari. La majoria dels temes de què s’ocupen les enquestes no poden ser presentats immediatament als entrevistats en forma de pregunta. Suposem que la qüestió a comprovar sigui la independència de Catalunya. A l’entrevista no preguntarem directament sobre la intenció de vot de l’entrevistat. Cal una traducció de la pregunta de programa a diverses preguntes de prova. Aquestes traduccions són una de les parts essencials del mètode de les enquestes.
Hi ha una sèrie de dificultats genèriques que invaliden la pregunta de prova. Per considerar vàlida una pregunta de prova es consideren una sèrie de dificultats que la pregunta ha de superar:
Anem a aplicar-ho a la pregunta del CEO sobre la independència. La pregunta resulta formulada així: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?»
La pregunta tal com està formulada :
1. Presenta dificultats de comprensió lingüística? SI, ja que pot amagar 4 posicions: Vol, però no és possible i votarà No. No vol, però l’Estat no deixa altra sortida i votarà SÍ. Vol i votarà SÍ. No vol i votarà NO.
2. És una pregunta massa abstracta? SI, ja que no té presents nivells de concreció més grans, com el tema de la República o la UE, que podrien decantar la resposta
3. Dificultats d’expressió de la resposta? NO
4. Insuficients dades d’observació personal per respondre la pregunta? SÍ en alguns casos, ja que encara no ha estat possible un debat general, públic, seriós, de presentació dels arguments, com se suposa serà el cas si es convoca el referèndum.
5. Es demana massa a la memòria? NO
6. Qüestionari massa extens i fatigós? SÍ, en part, ja que la pregunta es presenta en el marc de d’un qüestionari molt extens
7. Perill de resposta per amabilitat amb l’entrevistador o la institució. NO
8. Negativa a contestar per por o desconfiança? NO, però podria encara haver-hi por en la gent gran.
9. Qüestió de prestigi? NO
10. Negativa a contestar per considerar-ho un tema massa privat? NO
11. Possibilitat de conflicte amb el sobre-jo, el jo ideal o les exigències socials? SÍ, ja que hi pot haver un xoc entre ideals i interessos, sobretot entre els pensionistes.
12. Intervenen factors de decisió inconscients? SÍ, ja que en molts casos intervé un sentiment irracional.
Hi ha, a més, una sèrie de dificultats específiques al tema sota investigació. Sense hipòtesis sobre què porta l’individu a pronunciar-se en un sentit o un altre, les preguntes no tenen ple sentit, són com pals de cec. I, a més, en la mesura que la realitat canvia d’una manera regular, sense la comprensió d’aquesta regularitat, sense la comprensió de la lògica del canvi (conseqüències producte de premisses), no podem formular les preguntes adequades.
No entrarem, de moment, en la qüestió de l’atzar, de garantir que tots els possibles votants tinguin la mateixa probabilitat de ser consultats.
Veiem, doncs, que la pregunta del CEO sobre la independència no és fiable. Una pregunta de programa sobre la independència requeriria ser traduïda en un conjunt de preguntes de prova que superessin les dificultats esmentades i posessin a prova algunes hipòtesis sobre què porta els individus a decantar-se pel SÍ o pel NO.
Tota manera hi ha el que hi ha, les enquestes del CEO, i caldrà treballar a partir d’elles per intentar respondre algunes qüestions sobre l’evolució de la societat.