ambFilosofia

Per tenir una perspectiva de com el segment dels «Més de 64 anys» influeix en el vot per la independència, anem a veure quin seria el resultat si restem els «Més de 64 anys»:

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent” (sense els «Més de 64 anys»)?

És a dir, 54,53% de Sís, 45,47% de Nos, una diferència de 9,06 punts a favor de la independència. Un problema fonamental per l’independentisme es troba en aquest segment dels «Més de 64 anys».

Intentarem una interpretació d’aquest posicionament. En altres apunts ja hem considerat la crisi del Règim de la Segona restauració com un dels factors que empenyen el moviment independentista. Un dels aspectes de l’anomenada «Transició» (modèlica!!) va ser l’engany de fer creure que es tractava de la construcció de la democràcia, quan en realitat es tractava de la restauració de la monarquia sota formes més presentables pels nous temps, tot i conservant el poder econòmic i polític en la mateixa oligarquia. Es tracta d’una Constitució inconsistent que permet la interpretació que més convé al poder polític. Es tracta d’un Estat despòtic (I. Kant) que no sotmet les seves lleis als dret humans (Llei d’amnistia, dret d’autodeterminació nacional,…), lluny de l’Estat de dret.

A Catalunya aquest engany fa crisi. Farem la hipòtesi que entre els «Més de 64 anys» continua molt més vigent l’engany del Règim i això té com a conseqüència aquest vot del NO.

A partir d’aquí anem a investigar una sèrie de variables que presenten la seva més gran presència en el segment «Més de 64 anys», i com dins d’aquestes variables el vot del NO se situa per sobre de la mitjana.

D’entrada, en contra del que pensen els unionistes, la TV3 no és un factor decisiu.

TV3 pels dos segments presenta pràcticament el mateix percentatge 41,87 i 41,62%.

Tampoc és significativa la llengua que es considera pròpia:

Continuarem en el proper apunt.