ambFilosofia

L’octubre del 2018 analitzàvem amb teoria de jocs la situació política d’aquell moment Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1). Podem dir que l’anàlisi es va mostrar absolutament correcta i les seves prediccions encertades.

L’octubre de 2019 continuàvem l’anàlisi. Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1) . Vam errar, vam suposar que anàvem cap a la unilateralitat. Però no perquè el joc estigués mal plantejat, sinó perquè, en donar probabilitats en la tria de la HISTÒRIA, vam donar una probabilitat molt baixa a l’esdeveniment que finalment es va produir: un govern PSOE-UP.

És interessant tornar a presentar el joc aquí perquè finalment es va formar un govern PSOE-UP, que obre per l’independentisme una cinquena estratègia. En un moment determinat hi ha una bifurcació: la taula de diàleg.

En els anteriors apunts seguíem l’ordre lògic dels passos. L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

Aquí ho farem al revés: Primer farem el pas 5 i després, en el proper apunt, presentarem els altres passos. La part més interessant és, evidentment, el pas 5 final.

En la situació actual d’octubre de 2020, veurem com l’independentisme es mou entre dues estratègies dominants, Ind_2 (unilateralitat) i Ind_4 (negociació sense unilateralitat). La tria de l’una o de l’altra depèn, en el joc, de la probabilitat de victòria que considerem en un enfrontament directe amb l’Estat. L’Estat té 8 estratègies possibles, les estratègies 1-4 no inclouen la possibilitat de negociar el dret d’autodeterminació, les 5-8 inclouen la possibilitat de negociar el dret a l’autodeterminació.

1er cas: la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és menor del 50%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat, les columnes senars corresponen a l’independentisme i les parells a l’Estat) :

Per l’independentisme les estratègies 1, 3 i 5 resulten dominades per la 2 i la 4 (sempre, en cada encreuament, donen valors més alts, recordeu mirar només la primera columna de l’encreuament), de manera que podem considerar la 1, 3 i 5 com a no existents. En aquestes circumstàncies l’Estat espanyol triarà la 1 o la 3 que, per la 2 i la 4 de l’independentisme, porten al mateix resultat. Davant d’això l’independentisme triarà la 4: negociar no unilateralment i obtindrà 8 i l’Estat 9.

2on cas: la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és lleugerament superior al 50%, posem del 55%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :

Aquí la cosa és molt més complicada, les estratègies 5 i 7 de l’Estat, que contemplen la possibilitat de negociar el referèndum, obtenen millors resultats (3 i 9) front les 1 i 3 (que no ho contemplen) (2.8 i 9), cosa que portaria l’independentisme a triar Ind_2 (unilateralitat) i guanyar 12 (referèndum pactat). Però l’Estat també veurà això i optarà per les estratègies 1 o 3 en què passa de 3 a 2.8; però l’independentisme obté com a molt 8 amb l’estratègia Ind_4 (com veiem en el cas anterior). Però ara l’independentisme pot arriscar-se i triar Ind_2 i guanyar només 6.85 (front del 8 de la Ind:4) , però reduir el guany de l’Estat a 2.8. Això ja és una qüestió dels jugadors. L’independentisme té una probabilitat de victòria del 55%, tanmateix una derrota no és tan catastròfica com per l’Estat espanyol que si es derrotat perd definitivament Catalunya i es veuria abocat a una crisi tremenda; i la victòria, per l’Estat, s’hauria de fer a costa d’una gran repressió que comportaria també una crisi profunda. D’aquí el valor de 2.8 per l’Estat i 6.85 per Catalunya.

3er cas: Quan la probabilitat de victòria en un enfrontament directe amb l’Estat és superior al 72%. La taula és la següent (dins de cada encreuament, el primer valor correspon a l’independentisme i el segon a l’Estat) :

Pel mateix raonament anterior, l’Estat tria les estratègies Estat_1 o 3; però ara l’independentisme tria sens dubtar Ind_2 (obté 8.04) (superior a ind_4) i l’Estat obté 2.12. Com en el cas anterior, la independència a través d’un enfrontament amb l’Estat. És poc probable que l’Estat passi a les estratègies 5 o 7, que inclouen la concessió d’un referèndum legal i acordat, ja que només obté 3 (abans 2.12), però l’independentisme 12.
Si voleu donar més possibilitats a un referèndum acordat, us caldrà modificar l’ordre de preferències dels jugadors, especialment de l’Estat. Tota manera, si voleu fer proves, teniu el programa aquí, jocOct20, que us permet variar probabilitats i ordres de preferència al vostre gust, i veure simultàniament el resultat en la matriu de pagaments.

En un apunt anterior analitzàvem amb teoria de jocs els moments que ens portaven a l’ 1-O i en fèiem un pronòstic. Podem dir que gairebé la van endevinar. Es va produir S12

Anem a analitzar el moment actual i les seves possibilitats futures amb teoria de jocs. La teoria de jocs no és cap fórmula miraculosa, és simplement un instrument que permet eliminar l’ambigüitat i la vaguetat de les hipòtesis. I, per tant, poder-les discutir d’una manera més precisa.

L’anàlisi consta de cinc passos: 1. construir l’arbre del joc, 2. Establir les estratègies, 3. Determinar els ordres de preferències, 4. Construir la matriu de pagaments, 5. Discutir la matriu buscant solucions que maximitzen guanys / minimitzen pèrdues dels contrincants.

farem un apunt per cada un dels passos esmentats. En aquest primer apunt presentarem l’arbre del joc.

Partim del moment actual (s0). L’arbre té tres branques principals que corresponen a les tres accions que considerem es presenten en aquests moments a la Generalitat: la desobediència (G1), obeir-però-debilitarÑ (G2), obeir (G3).

Primera branca. La desobediència (G1) porta l’Estat a aplicar altra vegada el 155 (E1) o a negociar el Dret a l’autodeterminació (E2). Llavors la Generalitat por optar per rendir-se (G4) o lluitar (G5). Si lluita, que anomenem «tria de la Història», cal assignar una probabilitat de victòria (derrota).

Segona branca. S’obeeix, però (G2) continua la internacionalització del conflicte i s’exigeixen unes condicions per a la governabilitat que finalment porten a unes eleccions avançades espanyoles (E3). Aquí torna a aparèixer la «tria de la Història», cal assignar una probabilitat als possibles resultats electorals, bàsicament: resultats semblants actuals (R4), victòria de Podemos (R3), victòria de PP-C’s (R5). Segons aquests resultats hi ha unes ofertes diferents per Catalunya, respectivament: més-autogovern(E8), possibilitat de negociar un referèndum (E6,E7), recentralització (E9). La Generalitat continua dificultant la governabilitat de l’Estat, si no s’ofereix un referèndum, i opta per la desobediència en cas de recentralització-desaparició (amb probabilitat de victòria/derrota) (G7,G8,G9,G10).

Tercera branca. S’obeeix (G3). Si l’estat no ofereix res de satisfactori (E4) per ser presentat a Catalunya, es va a eleccions (G11). Si s’ofereix un autogovern presentable (E5) s’accepta (G12) i es vota el nou Estatut.

Com vam prometre en l’apunt anterior, anem a ajuntar en un sol model els dos models anteriors, referits l’un al posicionament social-identitari de la població catalana i l’altre al vot Sí/No/Abs davant la pregunta per la independència (repetirem les explicacions).

## QUÈ ÉS AIXÒ?

Mancats d’una teoria suficient fiable per explicar l’evolució del vot independentista, intentem inferir l’evolució futura a partir de les dades actuals i passades.

El model relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans amb el vot favorable o contrari a la independència de Catalunya. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos.

El model intenta , a més, establir els fluxos entre els aplecs i en la intenció de vot dins de cada aplec i donar els nous valors en el temps.

Teniu el model aquí: prgAplecsVots

## ASPECTES A REMARCAR
Quina confiança podem tenir en el model?. Això no ho podem determinar per avançada. La confiança en el model vindrà determinada per l’encert en la predicció dels resultats futurs. Serà també aquesta adequació amb els resultats la que ens portarà a modificacions que millorin el model en la seva capacitat predictiva.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre aplecs, en general, observem diverses coses:
Que el costat catalanista deriva cap a més català i més d’esquerres, mentre que el costat espanyolista deriva cap a espanyolisme moderat i dreta moderada.
Que el costat d’esquerres deriva cap a més d’esquerres i el costat de dretes cap a dreta moderada o centre-dreta.
Que el catalanisme es manté (tampoc augmenta significativament) i l’espanyolisme disminueix passant a NS/NC.
Que els quatre aplecs inicials amb més pes són, EMCN-CMEM-CTEM-EMEM, i els quatre aplecs finals amb més pes són, EMCN-CTEM-CTER-CMER.
Si fem córrer el programa només amb els fluxos entre vot Si/No/Abs, en general, a mida que fem avançar el temps (els clics), es dona un increment gradual del vot No. Com s’explica?. El programa detecta un desplaçament total cap al NO d’aquells que es donen entre un 4 i un 0 de catalanitat. Entre els que es donen un 5 de catalanitat, si es consideren de centre-dreta també deriven totalment cap al No, però si es consideren d’esquerres es manté o augmenta el percentatge de Sí, sense guanyar al No. Ara bé, entre els que es donen entre un 6 i un 8 de catalanitat, el No manté uns percentatges significatius, superiors que als del Sí entre els que es donen un 5 en catalanitat. Això últim és el factor més decisiu, donat el pes poblacional d’aquests aplecs, per explicar l’increment del NO. No hi ha una quantitat significativa d’individus de centre-dreta amb un 5 de catalanitat que vulguin la independència.
Amb els dos fluxos
La pregunta és, el desplaçament cap a la catalanitat i cap a l’esquerra de la població catalana compensa aquest decantament cap al No del vot dins dels aplecs?. La resposta és Sí.
Ara bé, guanya el Sí sobre el No, el No baixa; però el Sí no supera el 50% i creix l’abstenció a càrrec del No.
Segons les actuals circumstàncies, ja hem arribat a la mateixa conclusió altres vegades, esperar a eixamplar les bases és renunciar a implementar la República ara i en els anys vinents.
Què podríem fer amb la República, i que ara no podem fer, per fer efectiu realment un eixamplament de les bases?

## HOW IT WORKS

1. 1 Aplecs, valors.

Aplecs. Situem la població catalana repartida en 25 aplecs, producte 5 x 5, de l’encreuament dels eixos identitari i social.

En l’eix identitari, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: només catala (9,10), més català que espanyol (8,7,6), espanyolisme moderat (5), només espanyol (4,3,2,1,0), NS/NC.

En l’eix social, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: esquerra radical (0,1), esquerra moderada (2,3,4), dreta moderada (5), dreta radical(6,7,8,9,10), NS/NC.

Heus aquí els aplecs resultants:

[“CtxNS” “CtxDT” “CtxCN” “CtxEM” “CtxER” “CmxNS” “CmxDT” “CmxCN” “CmxEM” “CMxER””EMxNS” “EMxDT” “EMxCN” “EMxEM” “EmxER” “EsxNS” “EsxDT” “EsxCN” “EsxEM” “EsxER” “NsxNS” “NSxDT” “NSxCN” “NSxEM” “NSxER”]

Valors. Per calcular els valors, agafem els valors CEO dels baròmetres del 2016 (agrupats) més 2017 (no agrupats) i 2018 (no agrupats). Amb aquests valors construïm les línies de tendència basades en la regressió exponencial per cada aplec. Heus aquí alguns exemples gràfics:

A continuació obtenim els valors, pels diversos baròmetres i aplecs, del percentatge respecte la població total (columnes). Per cada aplec obtenim també el pendent «a» de l’equació i el valor de partida «b». Finalment els valors de l’equació pel punt 2018.1 i el punt 2018.2.

Ho tenim en el quadre següent:

Els valors inicials dels aplecs que introduïm en el model, vénen fixats pel programa d’acord amb els valors que dóna la funció pel 2018.1. Obtenim els increments que ens porten dels valors dels aplecs pel 2018.1 als valors dels aplecs pel 2018.2, segons aquesta mateixa funció.

1.2 Aplecs, fluxos
Amb els increment que hem obtingut anem a construir els fluxos entre els aplecs. Per a tal cosa, considerem que els increments, tant en positiu com en negatiu, provenen dels 8 veïns que circumden cada aplec, i en un valor proporcional al valor absolut de cada aplec. Obtenim el que podríem anomenar increment estructural dels aplecs, és a dir, l’increment que correspondria a cada aplec d’acord amb els nous valors finals dels aplecs segons l’enquesta CEO. A continuació sumem les columnes, cosa que ens donarà els nous valors (finals) dels aplecs. Finalment calculem els % que representen aquests fluxos sobre el valor inicial dels aplecs, i traslladem aquests valors al programa netlogo com a percentatges de transvasaments. El quadre obtingut figura a sota:

2. Vot.
Considerem els % de vot Sí, de vot No i d’Abstenció corresponents a cada aplec.
A tal efecte, considerem, per a cada aplec el següent sistema:

Considerem que la pregunta sobre la independència exigeix una resposta sota un ampli camp d’incerteses. Aquestes incerteses provoquen que els resultats sobre la pregunta hagin de presentar un moviment oscil·latori en el temps. Analitzant les dades, suposem un període T de 2 anys, és a dir, el temps transcorregut per tornar-se a trobar en el mateix punt relatiu de la corba, per exemple, de cresta a cresta o de vall a vall.
Per comparar valors que es trobin en la mateixa situació relativa agafem els percentatges de vot pels baròmetres 1 i 2 del 2016 i 1 i 2 del 2018.
Ara bé. agafant dades dels baròmetres esmentats tenim els increments de vot i els nivells (de vot Sí, NO, Abs). Queden com a incògnites les taxes dels fluxos respectius tant d’entrada com de sortida. Per calcular-los establim les equacions de flux del sistema superior per a cada aplec
Construïm les següent equacions:

∆Sí=feSí-fsSí ;increment de Sí = flux d’entrada Sí – flux de sortida Sí
∆No=feNO-fsNO ;increment de No = flux d’entrada No – flux de sortida No
∆Ab=feAb-fsAb ;increment de Abs = flux d’entrada Abs – flux de sortida Abs

feSí=nNO*tNS + nAbs*tAS
;flux entrada Sí = nivellNo * taxaFlux_NoASí + nivell Abs * taxaFlux_AbsASí
fsSí=nSI*tSN + nSI*tSA
;flux sortida Sí = nivellSí * taxaFlux de Sí a No + nivellSí * taxaFlux de Sí a Abs
feNo=nSI*tSN + nAbs*tAN
fsNo=nNO*tNS + nNO*tNA
feAb=nSI*tSA + nNO*tNA
fsAb=nAbs*tAS + nAbs*tAN

i agafem la solució que fa mínima la suma dels fluxos i procura que la sortida per a un diposit no arribi al 100% i que cap sigui 0.
El programa calcula d’acord amb els valors anteriors l’evolució dels aplecs, l’evolució de la intenció de vot a dins de cada aplec i l’evolució del vot global. Heus aquí els resultats:

Traslladem aquestes dades al programa

## HOW TO USE IT

A la pantalla tenim tres botons, quatre interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no quatre accions: els fluxos entre aplecs, els fluxos entre vot sí_no_abs, la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa dels aplecs i de la intenció de vot dins els aplecs i global en els monitors laterals

## EXTENDING THE MODEL

Afegir, factors teòrics d’evolució, basats en l’enuig i el temor, els costos i els beneficis individuals, en relació als esdeveniments futurs possibles . Establim nivells d’enuig i temor a partir de diverses variables (greuge-percebut, legitimitat-constitució, aversió-risc, probabilitat-catàstrofe) amb valors situats entre 0-10
Establim el nivell d’enuig donat per: enuig = greuge-percebut * (1 – legitimitat-constitució)
Establim el nivell de temor donat per: temor = aversió-risc * probabilitat-catàstrofe.

## NETLOGO FEATURES

Treball amb llistes.

##Què és això?

Un model que relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans i intenta extrapolar-ne l’evolució. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos. El model intenta, a més, establir els fluxos entre els aplecs i donar-ne els nous valors en el temps.

Podeu trobar i provar el programa aquí: prgMosaic

## Com està construït?

1. 1 Aplecs, valors.

Aplecs. Situem la població catalana repartida en 25 aplecs, producte 5 x 5, de l’encreuament dels eixos identitari i social.

En l’eix identitari, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: només catala (9,10), més català que espanyol (8,7,6), espanyolisme moderat (5), només espanyol (4,3,2,1,0), NS/NC.

En l’eix social, en una escala de 0 a 10, distingim 5 posicions: esquerra radical (0,1), esquerra moderada (2,3,4), dreta moderada (5), dreta radical(6,7,8,9,10), NS/NC.

Heus aquí els aplecs resultants:

[“CtxNS” “CtxDT” “CtxCN” “CtxEM” “CtxER” “CmxNS” “CmxDT” “CmxCN” “CmxEM” “CMxER” “EMxNS” “EMxDT” “EMxCN” “EMxEM” “EmxER” “EsxNS” “EsxDT” “EsxCN” “EsxEM” “EsxER” “NsxNS” “NSxDT” “NSxCN” “NSxEM” “NSxER”]

Valors. Per calcular els valors, agafem els valors CEO dels baròmetres del 2016 (agrupats) més 2017 (no agrupats) i 2018 (no agrupats). Amb aquests valors construïm les línies de tendència basades en la regressió exponencial per cada aplec. Heus aquí alguns exemples gràfics:

A continuació obtenim els valors, pels diversos baròmetres i aplecs, del percentatge respecte la població total (columnes). Per cada aplec obtenim també el pendent «a» de l’equació i el valor de partida «b». Finalment els valors de l’equació pel punt 2018.1 i el punt 2018.2.

Ho tenim en el quadre següent:

Els valors inicials dels aplecs que introduïm en el model, vénen fixats pel programa d’acord amb els valors que dóna la funció pel 2018.1. Obtenim els increments que ens porten dels valors dels aplecs pel 2018.1 als valors dels aplecs pel 2018.2, segons aquesta mateixa funció.

1.2 Aplecs, fluxos
Amb els increment que hem obtingut anem a construir els fluxos entre els aplecs. Per a tal cosa, considerem que els increments, tant en positiu com en negatiu, provenen dels 8 veïns que circumden cada aplec, i en un valor proporcional al valor absolut de cada aplec. Obtenim el que podríem anomenar increment estructural dels aplecs, és a dir, l’increment que correspondria a cada aplec d’acord amb els nous valors finals dels aplecs segons l’enquesta CEO. A continuació sumem les columnes, cosa que ens donarà els nous valors (finals) dels aplecs. Finalment calculem els % que representen aquests fluxos sobre el valor inicial dels aplecs, i traslladem aquests valors al programa netlogo com a percentatges de transvasaments. El quadre obtingut figura a sota:

## Com utilitzar-lo.

A la pantalla tenim tres botons, tres interruptors i un boto lliscant.
Amb el primer botó establim els valors inicials, amb el segon avancem indefinidament fins que tornem a polsar el botó, i amb l’altre avancem un pas cada vegada que el polsem.
Amb els interruptors podem fer que tinguin efecte o no tres accions: els fluxos entre aplecs, la influència dels veïns i l’actuació de l’atzar en els valors inicials.
Finalment, amb el boto lliscant establim els milers d’agents que constituiran la nostra població.
Tenim els resultats de la marxa dels aplecs en els monitors laterals situats al costat dret.

## Coses a observar.
Quina confiança podem tenir en el model?. Això no ho podem determinar per avançada. La confiança en el model vindrà determinada per l’encert en la predicció dels resultats futurs. Serà també aquesta adequació amb els resultats la que ens portarà a modificacions que millorin el model en la seva capacitat predictiva.

Si fem córrer el programa, en general, observem diverses coses:
Que el costat catalanista deriva cap a més català i més d’esquerres, mentre que el costat espanyolista deriva cap a espanyolisme moderat i dreta moderada.
Que el costat d’esquerres deriva cap a més d’esquerres i el costat de dretes cap a dreta moderada o centre-dreta.
Que el catalanisme es manté (tampoc augmenta significativament) i l’espanyolisme disminueix passant a NS/NC.
Que els quatre aplecs inicials amb més pes són, EMCN-CMEM-CTEM-EMEM, i els quatre aplecs finals amb més pes són, EMCN-CTEM-CTER-CMER.

Respecte l’última enquesta del CEO, prevèiem un resultat del 48% que volen la independència i ha estat del 46,73%. Ja hem explicat que la resposta a la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent» ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori amb una mitjana de 46 i uns límits entre 41 i 50 %. No crec que hagi variat la situació. Dèiem que les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, 2 anys, 6 baròmetres, i una amplada d’oscil·lació de vall a cresta de 9 punts. Si això és així, en el proper baròmetre s’haurien de donar uns resultats semblants, ja que venim d’una cresta, però que s’ha quedat curta, després hauria de continuar disminuint, per un període de 8 mesos, fins prop del 41%. Això ho podria frenar i invertir l’acció col·lectiva. Aquest 9% que oscil·la ho fa, des de la incertesa racional, per raons irracionals, bàsicament de confiança i prestigi. Una mobilització exitosa els faria decantar.

Continuem observant que quan puja el catalanisme puja també el posicionament d’esquerres i inversament quan baixa el catalanisme puja el posicionament de dretes. Concretament observem una lleugera baixada del catalanisme de 6,38 a 6,23 i una baixada de l’esquerra de 6,27 a 6.13. Ara bé l’espanyolisme és més a la dreta i s’hi desplaça més ràpidament, baixa com a esquerra de 5,64 a 5,43.

El problema de fons que hauríem de ser capaços de disseccionar i trobar-ne l’antídot (als PP.CC.) se’n diu «espanyolisme» . Faig la hipòtesi que és un fenomen cultural, estudiable per l’antropologia cultural, que arrela en el devenir històric de la quarta nació sense nom sota l’Estat espanyol.

Per estudiar-ho més a fons, en els propers apunts farem l’encreuament del posicionament identitari i el posicionament social, estudiarem la intenció de vot respecte aquests aplecs resultants i després buscarem variables que hi incideixen. Molt em temo que sense la República, ampliar la base social més enllà d’on es troba actualment és pura fantasia.

Primer de tot farem l’encreuament de la intenció de vot al Parlament amb la consideració de la llengua pròpia. L’enquesta consta de 1500 observacions. Com sempre, a cada casella hi ha quatre xifres: la primera indica el nombre d’observacions que hi corresponen, la segona el % de fila, la tercera el % de columna i la quarta el % sobre el total d’observacions.

Intenció de vot i llengua pròpia:

Efectivament, els partits independentistes recullen més proporció de castellanoparlants que els unionistes de catalanoparlants. I concretament ERC és el partit més transversal amb 22,11% de castellanoparlants, més fins i tot que CEC amb 20,67% de catalanoparlants.

Anem a comparar-ho ara amb l’encreuament de la intenció de vot amb el posicionament identitari:

Veiem diferències: El vot està molt més focalitzat, els que es consideren espanyols voten unionisme i els que es consideren catalans voten independentista. Així per ERC, els que es consideren espanyols només representen el 10,22 dels seus votants, mentre que els castellanoparlants representen el 22,11 dels seus votants.

Jo he defensat la distinció entre estat, cultura i nació. Cultura com a xarxa de connexions i informació, i nació com a voluntat col·lectiva i sobirania. Catalunya ha de ser nacionalment una, però culturalment diversa. Les taules anteriors indicarien alguna cosa d’això, és a dir, hi ha força castellanoparlants que es consideren nacionalment catalans.

Anem a veure l’abast d’això fent l’encreuament del posicionament identitari amb la llengua pròpia:

Efectivament, el 15,80 de castellanoparlants és considera més català que espanyol i un 3,96% de castellanoparlants és considera només català. Mentre que el 9,74% de catalanoparlants es considera més espanyol que català.

Hi ha una minoria de castellanoparlants que es considera nacionalment catalana, però majoritàriament encara aquest aplec es decanten cap al nacionalisme espanyol.

Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors:

CT, català; CM, català moderat; MEC, espanyol moderat; ES, espanyol; NS, no ho sap.

ER,esquerra; EM, esquerra moderada, CN, dreta moderada; DT, dreta; NS, no ho sap.

Considerem els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme (tant espanyols com catalans) com espanyol moderat, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits espanyolistes. Igualment considerem els que es donen un 5 entre esquerra i dreta (ni de dretes ni d’esquerres) com dreta moderada, ja que aquestes caselles són la font principal dels partits de dretes. Per exemple, el partit més votat de la casella 5,5 és C’s.

Veiem un comportament oscil·latori. En l’últim baròmetre hi ha un 50,84% que es consideren més catalans que espanyols, un 43,91 % més espanyols i un 6,25% no ho sap. És de fer notar que en l’últim baròmetre la casella majoritària és la CTxEM, és a dir, només catalans d’esquerra moderada.

Podem ordenar-ho de major a menor, agrupant tot el 2017.

Finalment podem fer l’encreuament del Posicionament identitari amb el social, tot obtenint per cada casella el nombre de casos, el % en la fila, el % la columna, el % sobre el total:

Posicionament identitari * Posicionament social [recompte, fila %, columna %, total %].

Nou baròmetre del CEO. Començarem les anàlisis per una aproximació a la seva fiabilitat. Ja vam descartar l’última enquesta sobre context polític com a no fiable. Examinarem dues qüestions: els grups d’edat i el posicionament identitari.

Dues coses juguen al seu favor: la mostra ha pujat de 1200 a 1500 observacions i s’han realitzat entrevistes domiciliaries i no telefòniques.

La distribució dels grups d’edat és la següent:

Resulta acceptable, per bé que encara les cohorts de més edat es troben sobre representades.

El recolzament a la independència per grups d’edat és el següent:

El No finalment només guanya en els més grans de 64 anys.

L’evolució del Sí a la independència:

En un gràfic:

El Força de recolzament global a l’espanyolisme i a l’independentisme:

En un gràfic:

Si mirem l’ultim baròmetre hi ha una molt lleugera disminució del Sí de 48,62 a 48,02. Els mitjans parlen de pujada perquè ho comparen, no amb l’últim baròmetre, sinó amb la de context polític que nosaltres vam rebutjar per no fiable.
Ja hem explicat que la resposta a la pregunta ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori amb una mitjana de 46 i uns límits entre 41 i 50 %. No crec que hagi variat la situació. Dèiem que les oscil·lacions, tindrien una longitud d’ona, separació temporal existent entre dos punts l’estat dels quals és idèntic, de 24 mesos, 6 baròmetres, i una amplada d’oscil·lació de vall a muntanya de 9 punts. Si això és així, en el proper baròmetre s’haurien de donar uns resultats semblants ja que arribaríem a una cresta, per començar després a disminuir.

Ja hem dit que actualment hi ha una discussió sobre si la crisi actual del capital és conseqüència de problemes de circulació del capital o bé de disminució de la taxa de guany.

Jo mateix m’he inclinat més aviat per considerar la crisi com un producte de la mala gestió de la circulació del capital per part dels posseïdors del capital. Una lliçó de la termodinàmica. Entendre la crisi(4)

Podem admetre, seguint Rosa Luxemburg, que la circulació del capital és problemàtica en ella mateixa. No entendre aquesta circulació va ser una de les causes del fracàs de les revolucions portuguesa i xilena els anys 70. Si instauréssim la república catalana i s’intentessin mesures de redistribució econòmica per reduir les desigualtats, se’ns presentarien problemes de circulació.

Per veure-ho he construït un petit programa que simula la circulació del capital i les seves metamorfosis, d’acord amb el volum II del Capital de Marx. Podeu trobar el programa aquí: cicle capital

Considerarem un cicle complet del Capital d’acord amb les seves metamorfosis.

L’esquema de les metamorfosis, segons el cicle capital-diner és: D – M .. P .. M’ – D’.

Una quantitat de diner (D) s’inverteix en mercaderies (capital constant) i força de treball (capital variable) (M). Amb aquests elements té lloc la producció (P) on s’incorpora la plus-vàlua. En resulten mercaderies (M’) per un valor superior a M. Finalment aquestes mercaderies es venen i obtenim una suma de diners (D’) superior a D.

Dividim el capital social global en dues seccions:

I-Capital produeix mitjans de producció (MP)

II-Capital produeix mitjans de consum (MC)

Cal respectar uns equilibris:

1. CC + CV + CONSUM = despesa en capital i consum per cada tipus de diner-capital

2. La suma dels CC’s és igual al I-Capital (MP)

3. la suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum)+ el consum dels treballadors (CV’s ) és igual al II-Capital (MC).

4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.

Els monitors de la pantalla del programa parteixen dels Mitjans de producció i consum que a través del diner passen a redistribuir-se entre el CC i el CV, cosa que permet la producció i la generació de la plus-vàlua i, a continuació, la sortida al mercat de noves mercaderies, per recomençar el cicle. És el cicle del capital mercaderies, en esquema: M’- D’ – M .. P ..M’

En la reproducció simple, suposem una taxa de plus-vàlua de 1, tota la plus-vàlua va a consum i no hi ha increment ni decrement dels CC i/o CV. Situem la composició del capital a 4, la relació entre CC i CV a 4:1. Llavors no hi ha cap problema de circulació, tot va rodat. En el programa només cal que establiu els mitjans de producció i consum globals disponibles, la part dels MM.PP. invertits en capital-I (I-Cconst-Ini) i doneu-li al [setup1] i després al [go].

Quan trenquem l’equilibri, per una reproducció ampliada via estalvis de consum i/o modificacions en la plus-vàlua, o la composició del capital comencen els problemes.

En el programa, partint d’una situació d’equilibri com a reproducció simple, passem a la reproducció ampliada i considerem que ara una part de la plus-vàlua no es consumeix i es capitalitza. Heu de situar les «txConsum» a valors inferiors a 1.

Abaixem I-Consum, llavors una part de la plus-vàlua no es consumeix, aquesta incrementa la inversió en CC i en CV del I-Capital, mantenint la composició del I-Capital. S’ha capitalitzat per valor del nou CC+∆cc + CV+∆cv. La suma dels increments és igual a la part no consumida de la plus-vàlua.

Això pel II-Capital ha de comportar una disminució del II-CC , ja que no hi ha més MM.PP. que els corresponents al total disponible, el seu valor serà MM.PP – I-CC . I com a conseqüència d’aquesta resta II-CC = I-consum + I-CV, de manera que entre I i II s’intercanvien equivalents. Ara el II-capital no pot convertir tots els MC en diners, queden MC per consumir.

Paral·lelament tenen lloc les diverses metamorfosis simultànies:

M…P…

Té lloc la producció, on s’incorpora la plus-vàlua, sobre la base anterior a l’increment de la inversió. Només en el moment posterior tindrem l’increment de la producció.

P…M’

Tenim el pas al magatzem i al mercat dels MP i MC, que surten de la producció.

I recomença el cicle:

## HOW TO USE IT

Podeu moure lliurement els botons lliscants. Heu de tenir present, però, que ens trobem en un sistema i que això implica uns equilibris que s’han de complir, si el sistema ha de funcionar.
Els equilibris són:
1. CC + CV + CONSUM = despesa en capital i consum per cada tipus de diner-capital
2. La suma dels CC’s és igual al I-Capital (MP)
3. La suma de consums personals dels capitals (I-Consum+II-Consum) + el consum dels treballadors (CV’s) és igual al II-Capital (MC).
4. II-CC = I-consum + I-CV. Ja que s’ha de donar un intercanvi d’equivalents entre els dos tipus de capital.

El bloc dels quatre primers botons lliscants representen un punt de partida de reproducció simple:
I-MP-Inicial i II-MC-Inicial representen l’stock de mitjans de producció i mitjans de consum disponibles. El seu valor és el mateix que el valor de les altres metamorfosis:
En la metamorfosi com a mercaderies per a la producció i consum, tenim la suma del CC+CV+consum, on CC ve donat pel boto CConst-Ini i la resta es reparteix a parts iguals entre CV i consum. Igualment és el mateix valor del capital-diner i finalment del capital productiu.

Establiu els mitjans de producció i consum globals disponibles, la part dels MM.PP. invertits en capital-I (I-Cconst-Ini) i doneu-li al [setup1] i després al [go].

L’altre bloc dels sis botons següents, introdueixen factors de canvi. Si modifiquem algun dels botons es trenca l’equilibri i si modifiquem la taxa de consum per rebaixar-la, entren en la reproducció ampliada.

Cal donar al [setup1] després al [setup2] i finalment repetidament al [go], que representa el pas del temps. Els monitors van donant els valors successius de les diverses metamorfosis.

En propers apunts utilitzarem el program per estudiar diversos escenaris.

Com habitualment, donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat:

El gràfic:

La caiguda en el recolzament al Sí és deguda fonamentalment als grups d’edat de 25 a 34 anys i de 50 a 64 anys amb una caiguda de 13,32 i 15,44 punts respectivament. Els baròmetres abans de les retallades es feien amb mostres de 2000 persones, en aquest la mostra ha estat 1200 persones, menys d’aquest nombre ja no es consideren fiables. Caigudes tan grans en tan poc temps resulten difícils d’explicar.

Ja vam explicar el caràcter oscil·latori del posicionament respecte a una qüestió de conseqüències incertes com és la independència: Independència i moda. I vam situar la mitjana al voltant del 46% i la vall en el 41%. S’ha superat la vall que proposàvem. Els temps polítics s’han accelerat. Si aquest decrement del recolzament a la independència no és real i només producte oscil·latori, en el proper baròmetre hauríem d’observar un increment important del recolzament al Sí.

Si és real, caldrà buscar la resposta en els esdeveniments de novembre-desembre-gener.

Com vam fer amb el 27S anem a considerar el vot del 21D no per llocs geogràfics, sinó per perfil ciutadà segons els eixos social i identitari.
Partim de l’enquesta del CEO, tercera onada d’octubre de 2017. Considerem dues variables: la catalanitat, 0 mínima – 10 màxima, i el posicionament esquerra-dreta, 0 màxim esquerra – 10 màxim dreta.
De l’encreuament d’aquestes dues variables resulten 11×11 (+ ns/nc) caselles on es situa la població de Catalunya.
Buscarem una agrupació de les caselles pels diversos grups polítics, considerant el seu perfil i les caselles on resulten l’opció més votada, que doni, acceptant una mateixa participació per tots els grups i caselles, els resultats electorals del 21D. Si a cada casella correu la coma dues posicions, dona el tant per cent que representa la casella respecte a la població global.
Heus aquí una agrupació que s’hi acosta:

Amb xifres:

Comparem-ho amb el repartiment de caselles en tant per mil que donava els resultats del 27S:

Remarquem que aquí no comparem la intenció de vot de l’enquesta del CEO amb els resultat del 21D, sinó el 27S amb el 21D.
Respecte als blocs, l’independentisme perd la casella (6,4) que queda adjudicada al PSC. CEC retrocedeix a mans del PSC, el PPC a mans de C’s. JxC ocupa la columna 4 per la banda del catalanisme.

El procés cap a la República va acompanyat d’un desplaçament cap a la dreta de l’electorat català?

Anem a veure-ho agafant les enquestes del CEO:

Separarem espanyolistes de catalanistes. Això divideix la societat catalana per la meitat 50% i 50%. Considerarem espanyolistes aquells que es donen de 0 a 5 entre espanyolisme i catalanisme, i catalanistes aquells que es donen de 6 a 10. Compararem els seus resultats respecte l’eix social: de 0 (esquerres) a 10 (dretes), examinant la mitjana. Heus aquí el quadre:

En un gràfic:

Aquells que es defineixen com a catalanistes es situen al voltant del 3, clarament d’esquerres, però aquells que es defineixen com a espanyolistes es situen al voltant del 4 prop del 5, i el 5 és el punt on es situa el gruix del vot als partits de dretes.
A més si hi posem la recta de regressió, observem un lleuger desplaçament cap a la dreta de l’espanyolisme (0,0035) i un lleuger desplaçament cap a l’esquerra del catalanisme (-0,00983).
Ja havíem afirmat que l’espanyolisme és el problema. Faig la hipòtesi que l’espanyolisme és un nacionalisme, per això entenc un isme que fusiona les tres dimensions sociològiques: estat (grup amb capacitat d’acció), cultura (comunicació i xarxa) i nació (definició de l’individu i sobirania).
Aquest nacionalisme es construeix històricament. I s’enfronta a dues grans lacres respecte les quals no ha passat pàgina: una, la conquesta d’Amèrica; dues, la inquisició, Trento i les guerres de religió.

Hauríem de comprovar com la solució «conquesta» continua sent una sortida reaccionaria per les seves lluites de classe, i que la mentalitat de la Inquisició i els autos de fe es reprodueix en el 155 i la judicatura. Com afrontar aquest nacionalisme? quins elements trobem a la mateixa cultura espanyola per fer front a l’espanyolisme?.

Hem vist que la participació diferencial serà decisiva en el resultat d’aquestes eleccions. Durant el dia de les eleccions, el 21D, aniran sortint dades de participació. Si la participació és més alta en les comarques que més voten independentista, indicarà més participació dins el bloc independentista i, per tant, més percentatge de l’independentisme. I si passa el contrari, doncs més unionisme.

D’acord amb l’última enquesta del CEO, aquí, a continuació, us passo l’encreuament de les comarques amb el vot independentista, ordenades de més a menys:

Comarca x Vol independència [fila %].

## QUÈ ÉS AIXÒ?

A partir de l’última enquesta del CEO, realitzada el mes d’octubre d’enguany, el programa permet cuinar la intenció directa de vot i trobar el resultat que es produiria. Trobareu el programa aquí

Heus aquí la taula (sense cuinar) basada en l’enquesta ( % sobre el total):

## COM FUNCIONA

Cuinem el vot ocult:

Calculem la diferència entre el vot real (27S) i el record de vot. Amb el botó lliscant podem establir quin percentatge d’aquesta diferència és vot ocult. Considerem que el possible vot ocult està amagat sota les respostes NS/NC. Situar més del 65% de la diferència entre real i record com a vot ocult, provoca problemes en la taula de mobilitat, de manera que hem de donar transvasaments de vots inversemblants, com vot d’ERC al PPC. Per tant, recomano no situar el boto lliscant més enllà del 0,65.

Cuinem el vot NS/NC (els indecisos):

Després de restar el vot ocult de l’anterior apartat als NS/NC, repartim els indecisos segons percentatges d’intenció de vot als diversos partits. Agafem aquests percentatges segons es donen a l’aplec del mosaic (resultat de l’encreuament dels eixos social i identitari) al qual pertanyen els indecisos (NS/NC) en qüestió. És a dir, si l’aplec (5,5) té la següent intenció de vot,

Repartim els indecisos d’aquest aplec segons aquests percentatges d’intenció de vot

Cuinem el repartiment del vot a JxSí entre ERC i JxC:

Amb el boto lliscant corresponent establim el percentatge que va a ERC. La diferència sobre 100 serà el percentatge que anirà a JxC.

Cuinem l’abstenció:

Amb els botons lliscants corresponents a cada partit polític, establim els percentatges d’abstenció partidistes que considerem oportuns.

El programa dóna els resultats, tant en vots, com en % sobre vots emesos, com en % sobre el cens. Igualment dóna el total de vots emesos, l’abstenció i el % de vots que assolirien conjuntament ERC, JXC, CUP.

## COM UTILITZAR-LO

Simplement situeu els boton lliscants i premeu amb el retoli sobre el botó [inicia].

## COSES A OBSERVAR

Donada una participació alta, l’abstenció diferencial esdevé el factor decisiu. La majoria absoluta en vots es juga amb uns pocs punts d’abstenció del món independentista.

## COSES A PROVAR

Moveu un a un els diversos botons lliscants i observeu l’efecte sobre els resultats.

## EXPANDINT EL MODEL

El program no captura la dialèctica del vot. No evoluciona en el temps. Intentaré en una propera entrega considerar la qüestió.

Anem a examinar la franja dels que es donen un 5 en l’escala de 1 al 10 entre catalanisme i espanyolisme, la frontera dels partits independentistes.

Segons l’última enquesta del CEO representen el 32,76% de la població major de 18 anys, és a dir, sobre un cens de 5.5 milions, representen 1.796.850 de persones.

Anem a veure la seva intenció de vot global:

Els partits partidaris de la república catalana només assoleixen el 8,68% del vot.

Anem a veure el repartiment segons l’eix social esquerra(0)-dreta(10)i ordenats de major a menor en intenció de vot:

Dins de l’esquerra:

Els que responen NS/NC a si són de dretes o d’esquerres votaran:

Veiem, tanmateix, que globalment, pel que fa a la totalitat de l’aplec dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, la intenció de vot principal és a NS/NC, són l’opció majoritària i representen el 47,22%, 848.472 persones. Es reparteixen tant a la dreta com a l’esquerra com a NS/NC, una mica més nombrosos a la dreta. Anem a comparar la intenció de vot actual, 2017.3, amb la del 2016 acumulat per tenir una idea dels fluxos:

Clarament hi ha un pas de vot que era de CSQP a NS/NC, són 8,33 punts.

Potser estan dubtant de si votar un partit independentista, o dubten entre els partits unionistes, o pensen abstenir-se? I en quins percentatges?