L’octubre del 2018 analitzàvem amb teoria de jocs la situació política d’aquell moment Anàlisi del moment polític actual amb teoria de jocs (1). Podem dir que l’anàlisi es va mostrar absolutament correcta i les seves prediccions encertades. L’octubre de 2019 continuàvem l’anàlisi. Situació política, octubre 2019. L’arbre del joc (1) . Vam errar, vam suposar
En un apunt anterior analitzàvem amb teoria de jocs els moments que ens portaven a l’ 1-O i en fèiem un pronòstic. Podem dir que gairebé la van endevinar. Es va produir S12 Anem a analitzar el moment actual i les seves possibilitats futures amb teoria de jocs. La teoria de jocs no és cap
Com vam prometre en l’apunt anterior, anem a ajuntar en un sol model els dos models anteriors, referits l’un al posicionament social-identitari de la població catalana i l’altre al vot Sí/No/Abs davant la pregunta per la independència (repetirem les explicacions). ## QUÈ ÉS AIXÒ? Mancats d’una teoria suficient fiable per explicar l’evolució del vot independentista,
##Què és això? Un model que relaciona els posicionaments identitari i social dels catalans i intenta extrapolar-ne l’evolució. La població de Catalunya queda distribuïda en un espai bidimensional, agrupada en aplecs segons els valors discrets dels dos eixos. El model intenta, a més, establir els fluxos entre els aplecs i donar-ne els nous valors en
Respecte l’última enquesta del CEO, prevèiem un resultat del 48% que volen la independència i ha estat del 46,73%. Ja hem explicat que la resposta a la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent» ha de presentar, segons la teoria sociològica, un comportament oscil·latori amb una mitjana de 46 i uns límits entre 41
Primer de tot farem l’encreuament de la intenció de vot al Parlament amb la consideració de la llengua pròpia. L’enquesta consta de 1500 observacions. Com sempre, a cada casella hi ha quatre xifres: la primera indica el nombre d’observacions que hi corresponen, la segona el % de fila, la tercera el % de columna i
Fem l’encreuament del posicionament social i el posicionament identitari, prèviament reduïts cadascun d’ells a 5 valors: CT, català; CM, català moderat; MEC, espanyol moderat; ES, espanyol; NS, no ho sap. ER,esquerra; EM, esquerra moderada, CN, dreta moderada; DT, dreta; NS, no ho sap. Considerem els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme (tant
Nou baròmetre del CEO. Començarem les anàlisis per una aproximació a la seva fiabilitat. Ja vam descartar l’última enquesta sobre context polític com a no fiable. Examinarem dues qüestions: els grups d’edat i el posicionament identitari. Dues coses juguen al seu favor: la mostra ha pujat de 1200 a 1500 observacions i s’han realitzat entrevistes
Ja hem dit que actualment hi ha una discussió sobre si la crisi actual del capital és conseqüència de problemes de circulació del capital o bé de disminució de la taxa de guany. Jo mateix m’he inclinat més aviat per considerar la crisi com un producte de la mala gestió de la circulació del capital
Com habitualment, donat el diferent posicionament dels grups d’edat respecte a la independència de Catalunya, primer de tot anem a veure que l’actual baròmetre no presenta diferències significatives respecte aquests grups d’edat: El gràfic: La caiguda en el recolzament al Sí és deguda fonamentalment als grups d’edat de 25 a 34 anys i de 50
Com vam fer amb el 27S anem a considerar el vot del 21D no per llocs geogràfics, sinó per perfil ciutadà segons els eixos social i identitari. Partim de l’enquesta del CEO, tercera onada d’octubre de 2017. Considerem dues variables: la catalanitat, 0 mínima – 10 màxima, i el posicionament esquerra-dreta, 0 màxim esquerra –
El procés cap a la República va acompanyat d’un desplaçament cap a la dreta de l’electorat català? Anem a veure-ho agafant les enquestes del CEO: Separarem espanyolistes de catalanistes. Això divideix la societat catalana per la meitat 50% i 50%. Considerarem espanyolistes aquells que es donen de 0 a 5 entre espanyolisme i catalanisme, i
Hem vist que la participació diferencial serà decisiva en el resultat d’aquestes eleccions. Durant el dia de les eleccions, el 21D, aniran sortint dades de participació. Si la participació és més alta en les comarques que més voten independentista, indicarà més participació dins el bloc independentista i, per tant, més percentatge de l’independentisme. I si
## QUÈ ÉS AIXÒ? A partir de l’última enquesta del CEO, realitzada el mes d’octubre d’enguany, el programa permet cuinar la intenció directa de vot i trobar el resultat que es produiria. Trobareu el programa aquí Heus aquí la taula (sense cuinar) basada en l’enquesta ( % sobre el total): Real 27S Record
Anem a examinar la franja dels que es donen un 5 en l’escala de 1 al 10 entre catalanisme i espanyolisme, la frontera dels partits independentistes. Segons l’última enquesta del CEO representen el 32,76% de la població major de 18 anys, és a dir, sobre un cens de 5.5 milions, representen 1.796.850 de persones. Anem