Hem vist que l’increment dels favorables a la independència venia d’una manera remarcable dels que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, tot i que formen el gruix dels favorables al NO. Ens preguntàvem com es distribuïa aquest increment en l’eix esquerra-dreta.

Per veure-ho, calcularem una nova variable resultat de l’encreuament dels dos eixos, el social i l’identitari, i tornarem a encreuar el resultat amb la variable que recull la posició respecte la independència.

A cada casella tenim el recompte i el % sobre el total de la fila. Heus aquí el resultat per l’enquesta de juliol:

Comparem-ho amb l’enquesta del març:

L’increment es produeix sobretot entre els migCatEsp d’esquerra moderada en què els favorables al Sí que passen del 8,2% al 17% de 14 a 35 casos en el recompte.
La casella més nombrosa del SÍ és la de Catalanista/Esquerra moderada amb 326 casos. La casella més nombrosa del No és migCatEsp/Centre amb 167 casos seguida del migCatEsp/Esquerra moderada amb 142 casos, que són precisament les caselles que donen el fort dels nous casos favorables al Sí. Seria una molt bona notícia per l’independentisme, caldrà veure si el resultat es consolida o ha estat simplement un producte de l’atzar en una situació estabilitzada.
En el proper apunt analitzarem aquests resultats en relació a l’estratificació econòmica.

Anem a recodificar les variables posicionament identitari i posicionament social agrupant i concentrant l’escal de 1 a 10 als valors espanyolisme (0-4), MigEspCat (5) catalanista (6-10) i EsquerraRadical (0-1), EsquerraModerada (2-4), Centre (5), Dreta (6-10). A continuació fem l’encreument de les noves variables recodificades.

El primer valor de cada casella dóna el recompte de casos, el 2on valor dóna % respecte al total de la fila, el 3er valor dóna el % respecte el total de columna i el 4rt valor dóna el % sobre el total global. Heus aquí el resultat per l’última enquesta del CEO:

Anem a presentar també els resultat per l’onada anterior de principis d’any:

Observem un augment de la centralitat respecte l’eix identirari i una disminució de la centralitat respecte l’eix esquerra-dreta.
Si ha augmentat la centralitat de l’eix identitari, què explica l’increment del vot favorable a la independència?
Anem a fer l’encreuament entre l’eix identitari i el recolzament a la independència.
2a. onada de juliol:

Comparem-ho amb l’anterior onada de març 2016:

És remarcable que el recolzament a la independència passa en els migCat del 8,5% al 14,9%. En recompte, de 41 a 81, resulta ser la casella que experimenta l’increment més elevat. Si això és producte de l’atzar o marca una tendència caldrà examinar-ho en properes enquestes. En el proper apunt ens podem preguntar com es reparteix aquest increment de recolzament a l’independentisme dels migCat segons l’eix esquerra-dreta.

Escala de: 0, extrema dreta, a 10, extrema esquerra.

Escala de: 0, màxim espanyolisme, a 10, màxim catalanisme.

I el gràfic:

 Observem un cert desplaçament cap a l’esquerra i cap al catalanisme respecte a l’anterior enquesta. Podem afirmar que aquest desplaçament és producte de l’atzar en l’execució de l’enquesta i que ens trobem en una situació estable que dura en el temps sense canvis importants.

Podem fer una anàlisi més fina fent l’encreuament dels dos eixos, el social i l’identitari. Cada requadre inclou el recompte d’individus que s’hi defineixen i el % que representa sobre el total.

Per l’última enquesta del juny d’enguany seria:

per l’onada anterior de principis d’any:

Observem, comparant els resultats, que hi ha, al mateix temps, un increment dels que es defineixen com a exclusivament catalans i els que es consideren tant catalans com espanyols. Un 5 en catalanitat es tradueix en un vot cap a partits unionistes. No observem un pas del 5 al 6 en catalanitat que implicaria un canvi en intenció de vot. Caldrà observar si hi ha un canvi de comportament entre aquests que es donen un 5 en catalanitat, el 36,3% de la població.

ECP amb la defensa clara del referèndum ha aconseguit en les últimes eleccions una bona part del vot catalanista. Això es veu clar si ho comparem amb els resultats de CSQEP.

Origen del vot als diferent grups polítics el 20D segons els eixos identitari i social (adjudicació de caselles segons opció majoritària en ella):

origen del vot als diferents grups polítics el 27S:

Què passaria si ECP es decanten per la República catalana? El sector espanyolista els deixaria?

Per contestar-ho mirem la distribució dels que es donen un 5 en catalanitat-espanyolisme segons el posicionament social: esquerra radical (Esq+), esquerra (Esq), centre i dreta:

(les xifres donen el tant per mil sobre el cens electoral, de manera que cada punt representa 5.330 persones. Per exemple, el 53,9 de la casella ECP-Esq representen 287.476 persones, o una de les columnes del vot a ECP).

Si considerem les tres primeres opcions dins cada columna, veiem que l’opció de votar independentisme pràcticament no hi figura. I si mirem la columna Esq, que inclou el gruix més important del vot a ECP, cas de no votar ECP, veiem que l’opció seria el PSC . I si mirem el Centre, l’opció seria C’s o PSC.

Per ECP, moure’s cap a la República (catalana) és perdre aquest sector a favor del PSC. Estan atrapats, no poden moure’s, si volen conservar els seu pes electoral actual. L’ambigüitat actual és un producte de la composició social-identitària de l’electorat que pretenen representar. D’aquí la dissonància cognitiva: ¿Certa defensa del dret a decidir no serà un cas de dissonància cognitiva?.

El problema de fons per la República catalana no és ECP, sinó com aquest segment de la població catalana que es defineixen com a migCat passen a donar-se un 6 en catalanitat (que només amb un puntet mostren un comportament electoral totalment diferent).

Anem a comparar les previsions electorals que vam fer per Catalunya amb els resultats reals.

Hi ha una primera errada: l’abstenció ha pujat 5 punts més del que havíem previst. Cosa que indicaria un cansament creixent de la població que no ve compensat ni per la previsió electoral. Això ens va portar a sobrevalorar la quantitat de vots de tots els grups polítics, excepte el PPC.
Tanmateix si considerem la posició relativa, el percentatge, veiem que les diferències respecte al pronòstic es redueixen. I si agrupem les diverses opcions polítiques d’acord amb el perfil de l’electorat pel qual competeixen, cal dir que la vam encertar de ple. Les petites diferències són degudes que en el percentatges de la previsió no hi vam comptar els “altres”, de manera que la columna de % previst suma 100, però la de % real 97,01.

Les diferències en el pronòstic resulten de la distribució del vot internament entre aquestes agrupacions.
El PPC ha batut C’s. El PSC ha resistit l’embat de ECP. Crec que això té a veure amb el vot dels jubilats. Fixeu-vos com els espots publicitaris de PP i PSC anaven dirigits sobretot al sector pensionistes. Ja vèiem també que els jubilats són el gran problema de l’independentisme. Caldrà reflexionar seriosament sobre la qüestió.
En el costat independentista vam encertar plenament els resultats de ERC, però vam sobrevalorar lleugerament els de CDC.
Això ens indica que la funció (l’adjudicació de caselles als grups polítics) que apliquem al mosaic català determinat pels eixos identitari i social és força correcte i el problema vindria de disputes frontereres internes dins cada perfil general. Analitzarem aquesta adjudicació de caselles en un proper apunt.

Ja hem explicat que l’Estat espanyol no és un estat de dret: La deriva cap a l’absolutisme del Reino de España. I també hem explicat que la Constitució espanyola és una pseudoConstitució que a través de la inconsistència amaga l’arbitrarietat i la sobirania de l’oligarquia dominant: l’Estat espanyol no disposa de Constitució.

Només afegir aquí que aquestes tendències (Hobbes, inconsistència del conjunt legislatiu) les trobem també en les institucions actuals de la UE. Elles apunten, entre altres, a una de les raons del Brexit: es parla de sobirania cedida a unes institucions europees fora de control democràtic. Hi ha altres raons que ens poden ajudar a entendre el Brexit, vegis: Què podem esperar de la UE?. I l’altre factor que proposaria seria la por, sobretot entre els pensionistes, al total esfondrament de l’estat del benestar, expressada en molts casos en la por al immigrant.

La pseudoConstitució del 78 seria un exemple de realització d’unes tendències més generals que acompanyen la deriva de la UE en el marc de polítiques neoliberals i austeritàries.

El fdezGate posa en evidència el caràcter Hobbià, absolut, de l’Estat espanyol. Com podria afectar aquesta evidenciació els resultats del 26J?. Hem fet anteriorment un pronòstic: Pronòstic resultats 26J a Catalunya.

Allà suposàvem un cert desplaçament de ECP cap a l’espanyolisme per agafar vot del PSC sense perdre el vot catalanista del 20D. Suposàvem també que l’operació tindria èxit i que ERC no podria aprofitar la situació. Si el fdezGate canvies això, avançaríem cap a un empat tècnic entre ERC i ECP, al voltant dels 900.000 vots cadascun.

Heus aquí un resum del mosaic que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social segons l’última enquesta del CEO, en una mostra de 1500 persones:

De cada requadre la primera fila dóna el nombre de casos sobre 1500 que corresponen a la casella. Exemples: hi ha 52 persones que es declaren catalanistes de dretes, hi ha 436 persones que es declaren catalanistes d’esquerra moderada.

La segona fila de cada requadre dóna el % que correspon a la casella del total de la fila. Exemples: el 44,9% dels que es declaren MigCE (vull dir, que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme), es declaren també de centre; el 20,3% dels que es declaren espanyolistes, es declaren també de dretes. Es a dir, el valor de la fila (NS/NC, Espanyolisme, MigCE, Catalanisme, Total) distribuït per columnes (NS/NC, EsqRad, EsqMod, Centre, Dreta, Total)

La tercera fila dóna el % que correspon a la casella del total de la columna. Exemples: el 61,8% dels que es declaren d’esquerra radical, es declaren també catalanistes; el 37,1% dels que es declaren de dretes, es declaren també catalanistes. És a dir, el valor de columna (NS/NC, EsqRad, EsqMod, Centre, Dreta, Total) distribuït per files (NS/NC, Espanyolisme, MigCE, Catalanisme, Total).

La quarta fila de cada requadre dóna el % que correspon a la casella del total de la mostra de 1500. Exemples: el 50,3% dels enquestats es declara catalanista; el 14,4% dels enquestats es declara de Centre-MigCE.

Estem intentant entendre el perfil que correspon a cada casella i què podria fer o produeix un canvi de casella per part d’un individu.

Partim de l’última enquesta del CEO de març d’aquest any. Construïm el mosaic bidimensional resultat de l’encreuament dels eixos nacional i social. Al mosaic resultant li apliquem l’adjudicació de caselles que quadrava amb els resultats en vots del 20D. Discussió dels resultats del 20D a Catalunya. Teniu el resultat a l’última columna:

Ara bé l’enquesta també detectava algunes tendències, concretament en relació a l’equilibri entre PSC, C’s i ECP. Hi ha un lleuger increment del vot de dretes cap a C’s. Hi ha un intent força reeixit de ECP d’ocupar una bona part de l’espai del PSC. La incògnita és si aquest desplaçament cap a l’espanyolisme li farà perdre a ECP caselles per la banda catalanista en benefici de ERC. Creiem que no. Davant l’atzucac independentista,  ECP representa una línia defensiva. Si introduïm aquestes tendències i adjudiquem la pèrdua de vots del PSC a ECP, tindrem:

El problema de fons que provoca el malestar i les disputes dins el camp independentista és el fet de no haver arribat a més del 50% en vots el 27S. Ja ho vam explicar abans del 27S en un apunt: Cal lluitar per la majoria absoluta de vots.

Tornem a les anàlisis estadístiques. Anem a l’enquesta del CEO amb el programa PSPP i agrupem les variables referides a la situació laboral: treballa, no treballa, i concretament quina és la situació específica. Anomenem aquesta nova variable situació laboral. A continuació fem un creuament del posicionament identitari/social amb la situació laboral dels enquestats. Analitzar -> Estadística Descriptiva -> Taules Creuades.

Ara aquí, un petit resum on donem els 3 col·lectius que més contribueixen, amb el % que representen, a cada posicionament:

Els jubilats formen el gruix de l’espanyolisme en tots els posicionaments socials. Entre els MigCE, els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme, majoritàriament els d’esquerres són assalariats i els de crentre-dreta jubilats, però numèricament són més aquest últims, els jubilats de centre-dreta. Entre els que es diuen catalanistes també els d’esquerres són majoritàriament assalariats i els de centre-dreta jubilats, però aquí numèricament són més els assalariats d’esquerres.
Igual que a Escòcia, l’independentisme té un problema amb els jubilats.

L’anàlisi estadístic que estem fent mira a donar elements per escatir cap a on pot ampliar la base social el moviment independentista. Partint de la distribució de la població catalana segons els dos eixos social i identitari ens posem una sèrie de qüestions. Quines aliances explicites i implícites és possible establir?. Quina força relativa pot arribar a tenir el contra-moviment adversari que el mateix èxit ha fet néixer?. Quins elements provoquen la simpatia o bé el rebuig i en quins sectors de la població?. Quina imatge apareix en els diversos mitjans de comunicació de masses i quin efecte pot tenir en les diverses divisions-sectors de l’espai bidimensional identitari-social?.

Anem a presentar, avui, un quadre estadístic amb percentatges del creuament de les dues variables, social i identitaria:

Engeguem el PSPP, importem dades, anem a Analitzar -> Estadística Descriptiva -> Taules Creuades. Entrem les dues variables que en anteriors apunts hem recodificat i tenim:

pPolític5 * identitatAgregat [recompte, fila %, columna %, total %].

L’encapçalament de files correspon al posicionament social, el de columna al posicionament identitari. En cada creuament-sector, la primera fila correspon al nombre d’individus sobre el total de l’enquesta que són 1500, la segona fila correspon al percentatge del sector segons l’eix identitari, la tercera fila correspon al percentatge del sector segons l’eix social, la quarta fila correspon a percentatge sobre el total de 1500 enquestats.

Algunes coses a observar:

Si et defineixes d’esquerres radical, la probabilitat de ser catalanista és del 61,8% .

Si et defineixes d’esquerra moderada, la probabilitat de ser catalanista és de 63,7%.

Si et defineixes de centre, la probabilitat de ser catalanista és de 36,9%

Si et defineixes de dretes, la probabilitat de ser catalanista és de 37,1%

Posat en un gràfic:

Tant a l’esquerra moderada com radical el sector catalanista és àmpliament majoritari. Quan arribem al sector de centre, l’opció majoritària és de migCatEsp (autovalor de 5). A la dreta, espanyolisme i catalanisme empaten desplaçant els mitjos.

Això voldria dir que efectivament l’ampliació de la base social de l’independentisme és més fàcil que vingui de l’esquerra, però de l’esquerra moderada on hi ha un gruix (45,6%) més important de població, el segment més propi de ERC. També resulta clar que CDC té una tasca més complicada, ja que en aquells que es defineixen de centre (32,3%), la consciència catalanista fluixeja. Si això és així, la cosa lògica per representativitat i per maximitzar suports són polítiques d’esquerra moderada i una més gran visualització dels representants polítics més identificats amb aquesta posició.

Intentarem corroborar aquestes hipòtesis en el proper apunt.

Continuant els apunts anterior, utilitzarem el fitxer de dades de l’última enquesta del CEO per construir una nova variable que reculli tant la dimensió social com identitaria. Obrim el PSPP, importem el fitxer de dades, anem al menú Transformar -> Calcular i creem la nova variable amb la fórmula (10*posSocial)+posIdent.

Anem a Analitzar -> Estadística Descriptiva -> Freqüències. Heus aquí el resultat amb els valors ordenats per la freqüència:

El diagrama:

L’espai més nombrós és el de l’esquerra moderada i catalanista que representa el 29,07% de la població. Si a aquest espai li sumem els de dreta, centre i esquerra radical catalanistes arribem a un justet 50,03%. Quins espais serien més propicis a afegir per assolir una majoria folgada?. S’ha d’ampliar per l’esquerra radical, com diu la CUP?.
Clarament, el que no té sentit és ampliar per la dreta ja que sumant, a la dreta, els que es donen un 5 o menys de catalanitat, tot just arribem a un 5,7%. Però, i els de centre i els d’esquerra moderada no-catalanistes?

Continuarem en el proper apunt.

En l’anterior apunt vèiem una estabilitat dels posicionaments identitari i social en el transcurs dels dos últims anys. Anem a veure els percentatges segons l’enquesta del CEO de març del 2016.
El CEO proporciona un arxiu de dades anonimitzat que pot ser tractat amb una aplicació d’anàlisi estadística. Concretament utilitzem el programa PSPP, alternativa de programari lliure al SPSS de IBM.
Les preguntes del CEO són:
«25. Quan es parla de política normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta. Em pot dir on s’ubicaria vostè en una escala de 0 a 10 on 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta?»
«27. Em pot dir on s’ubicaria vostè en la següent escala on un extrem significa màxim espanyolisme (0) i l’altre extrem màxim catalanisme (10)?»

Anem a recodificar aquestes escales de 0 a 10 a una escala de 4 i 3 valors. Pel posiconament social: EsquerraRadical, EsquerraModerada, Centre, Dreta. Pel posicionament identitari: Catalanista, MigCatalanistaEspanyolista, Espanyolista.

Començant pel posicionament social, anem al PSPP, obrim l’arxiu de dades, triem Transformar -> Recodificar a variables diferents. Adjudiquem 0/1 a EsqRadical, 2/3/4 a EsqModerada, 5 a Centre, 6/7/8/9/10 a Dreta. El resultat és:

EsqRadical_EsqModerada_Centre_Dreta

A banda que l’esquerra és majoritària, una qüestió a destacar aquí és la presència d’una esquerra radical que abraça el 8,20% de la població. Això no és una anècdota ni un fet puntual sinó que ens porta a la distinció entre moviments reformistes i moviments revolucionaris. Actualment els treballs sociohistòrics apunten que l’adopció d’una d’aquestes orientacions arrela en la història específica de cada país, ja que depèn prioritàriament, com ha subratllat Lipset (1983), de l’estratificació social pre-industrial i de la resposta donada per les elits dirigents a les primeres reivindicacions de reconeixement econòmic i polític de part de les classes populars. Només cal recordar aquesta part de la nostra història per entendre l’existència de moviments d’esquerra radical al nostre país.

Continuem pel posicionament identitari. Anem al PSPP, obrim l’arxiu de dades, triem Transformar -> Recodificar a variables diferents. Adjudiquem 0/1/2/3/4 a Espanyolisme, 5 a MigcatEsp, 6/7/8/9/10 a Catalanisme. El resultat és:

identitatAgregat

Aquí el problema, donat l’empat entre catalanisme i la resta, és cap a on es decantaran majoritàriament els que es donen un 5 entre catalanisme i espanyolisme.

En el proper a punt ajuntarem els dos eixos construint una nova variable que els inclogui

La qüestió en què tothom està d’acord dins l’independentisme és en la necessitat d’eixamplar la base social. Ara per ara, però, això no s’aconsegueix. Mirem per exemple les enquestes del CEO dels últims dos anys.

Evolució, mitjanes i desviació, dels eixos social i identitari segons enquestes CEO.
Escala de: 0, extrema dreta, a 10, extrema esquerra.
Escala de: 0, màxim espanyolisme, a 10, màxim catalanisme.

Hi ha qui diu que aquesta base social només s’aconseguirà per l’esquerra, altres que cal consolidar i preservar els sectors de centre i dreta. Dedicarem uns quants apunts a reflexionar i aportar dades sobre la qüestió.

Segons l’última enquesta del CEO, anem a veure com se situa la població catalana, en una escala de l’1 al 10, segons els eixos identitat (espanyola/catalana) i posicionament social (esquerres/dreta):

Si ho condensem:

Podem considerar la gràfica comparativa dels dos últims anys dels posicionaments esquerra i catalanitat sobre mil amb dreta i espanyolitat la resta fins a mil:

Com es tradueix en la taula principal la intenció de vot?. Anem a adjudicar cada casella al grup polític que resulti majoritari en intenció de vot en aquella casella. El resultat és:

Algunes consideracions:

CSQP es desplaça cap al centre i agafa l’electorat de Centre/MigCatEsp que en les eleccions del 27S havia votat C’s i en les del 20D PSC, fins i tot entra en territori Convergent (centre amb 6 de catalanitat). Convergència va resultant ser el problema per l’independentisme: fixeu-vos que tant la CUP com ERC agafen els que es donen un 6 de catalanitat; però CDC, no.

L’electorat més típic de CSQP (esquerres/espanyolista) es mostra dubitatiu i declara majoritàriament NS/NC. El dubte és entre aquest i el PSC.

La CUP aguanta i desplaça CSQP de l’electorat d’esquerra radical i catalanista que el 20D havia votat majoritàriament En Comú, per bé que la CUP en l’enquesta anterior 3a. onada del 2015 havia assolit l’electorat d’esquerres 1 i 2 / amb 5 d’identitat que ara ha perdut i que donava majoria absoluta en vots als partits independentistes. ERC es manté en l’esquerra moderada i catalanistes; però no aconsegueix entrar en els d’identitat 5.

C’s continua desplaçant el PPC del centre-espanyolista com en el 27S i en el 20D, per bé que recula davant CSQP i PSC.

Hem de procurar entendre els atemptats de Brussel·les des dels mateixos actors. Hem de ser capaços de descobrir els mecanismes mentals que els porten a la seva decisió d’atemptar. Hem d’entrar dins la seva ment.

La religió omple la seva ment. S’han d’entendre, doncs, des de la religió, i concretament, des de la seva religió, que és la musulmana.

L’experiència religiosa és essencialment irracional en el sentit que no pot ser definida, no pot ser reduïda a conceptes, només pot ser mostrada, examinada i proposada a l’esguard d’altri. Aquest element irracional, qadoch en hebreu, hagios en grec, sanctus/sacer en llatí, és el què la sociologia anomena numen (presència de la divinitat, d’allò sagrat).

L’activitat religiosa s’expressa per certs actes, separats o lligats, realitzats en l’aïllament o en grup, els ritus. A través d’aquests ritus l’actor religiós busca d’entrar en contacte amb allò numènic, per influenciar-lo, per obrir-s’hi i per donar-li les gràcies. Hi ha tres gran categories de ritus: els pelegrinatges, les pregàries i els sacrificis.

Diria que els atemptats de Brussel·les, des del punt de vista dels executors, pertanyen a la categoria dels sacrificis. En el sacrifici distingim tres elements: una consagració, el sacrificant i la realitat sobre la qual vol irradiar el sacrifici.

L’activitat religiosa produeix espontàniament grups: associabilitat. Les religions universals tenen un missatge de salvació que es dirigeix a tots els homes, és a dir, a l’Home en cada home, i no als homes en tant que pertanyents a un grup social o nacional. L’islam es fonamenta sobre la idea de comunitat global que aplega tots els creients més enllà de les seves diferències profanes. Segurament, només per una minoria la religió és una necessitat irresistible, i per aquestes persones no són suficients les pràctiques religioses habituals ofertes en el marc dels grups locals (la mesquita), senten una necessitat d’una associabilitat pròpia i superior.

A aquests joves aïllats en barris perifèrics, sense un futur digne, sense sentir com a pròpia cap identitat profana, ni del país on han nascut ni del país dels seus pares, qui els proporciona la identitat és la religió, pertanyen a la comunitat global que aplega tots els creients.

Aquestes persones estaran disposades a realitzar un sacrifici que resulti en benefici de la comunitat global i que al mateix temps els enlairi a un estat de gràcia en l’experiència numènica.

L’objecte del sacrifici és la seva mateixa persona que, com a resultat de la consagració, passa del domini comú al religiós. Aquest objecte en tant que oblació ha de ser destruït totalment o parcialment; la seva vida ha de resultar destruïda/ofertada. El sacrificant és també ell mateix, de manera que rep els afectes del sacrifici i adquireix un caràcter de gràcia especial i/o de sortida d’un estat de pecat. Però aquest sacrifici irradia, a més i sobretot, en benefici de tota la comunitat de creients. El sacrifici no és gratuït, se n’espera un gran benefici i es fa en interès de la comunitat, de l’islam.